Fotografia de Juan Luis Panero el 2008 (aquí: ***).

Iniciem aquesta secció dedicada a entrades antigues que ja havia fet en altres blogs o publicacions i que poden tenir encara algun sentit. Comencem per aquesta traducció al català que vaig fer d’un poema magnífic de Juan Luis Panero, “Y de pronto anochece”. És de l’any 2015, encara que vaig fer algun petit comentari el 2020 (“Lo permanente, lo constante”).

“I de sobte es fa fosc”

        Ed é subito serà.

Salvatore Quasimodo.

Viure és veure morir,

embafadora, tossuda olor de mort,

mentre repeteixes, inútilment, unes paraules,

clofolles seques, cristall trencat.

Veure morir els altres, aquells,

ben pocs, que de veritat estimares,

enfonsats, desfets, com el final d’aquesta cigarreta,

rostres i gestos, imatges cremades, arrugat paper.

I veure’t morir tu també,

removent fredes cendres, esborrats perfils,

deformes somnis, tèrbola memòria.

Viure és veure morir i és fràgil la matèria

i tot se sabia i no hi havia engany,

però la carn i la sang, torrent misteriós,

volen perseverar, afirmar l’impossible.

Copa buida, tremolenc pols, cendrer brut,

en la llum nuvolosa del capvespre.

Viure és veure morir, res no s’aprèn,

tot és un despietat sentiment,

anys, paraules, pells, esquinçada tendresa,

calor glaçada de la mort.

Viure és veure morir, res ens protegeix,

res tingué el seu ahir, res el seu demà,

i de sobte es fa fosc.

…                   Versió de J.Amenós del poema de J.L. Panero “Y de pronto anochece”.