1.-La Sentència del Jutjat del Contenciós es nodreix en gran part de la Sentència del Tribunal Suprem de 30 de setembre del2009. A aquesta última es planteja que:

            -També a la lliure designació han d’identificar-se clarament els mèrits que han estat considerat prioritaris.

            –“En el procedimiento de libre designación rigen también los principios de mérito y capacidad, pero, a diferencia del concurso, en que están tasados o predeterminados los que han de decidir el nombramiento, la Administración tiene reconocida una amplia libertad para decidir, a la vista de las singulares circunstancias existentes en el puesto de cuya provisión se trate, cuáles son los hechos y las condiciones que, desde la perspectiva de los intereses generales, resultan más idóneos o convenientes para el mejor desarrollo del puesto.”

            -Els nomenaments de lliure designació han de ser motivats. I això, no sols en virtut de l’establert a l’art. 54 de la LRJPAC, sinó també en compliment dels manaments continguts als arts. 9.3, 23 y 103.3 CE, afegint-se que “esto significa que la motivación deberá incluir también estos dos extremos: los concretos criterios de interés general elegidos como prioritarios para decidir el nombramiento; y cuáles son las cualidades o condiciones personales y profesionales que han sido consideradas en el funcionario nombrado para apreciar que aquellos criterios concurren en él en mayor medida que en el resto de los solicitantes”.

—

            2.-A partir d’aquí, el Jutge del Contenciós aprofundeix en la doctrina indicada, l’aplica al cas concret i extreu noves conseqüències. Aquestes són les seves idees més importants:

            -L’aplicació de l’art. 54 de la LRJPAC es justifica en la necessària motivació dels actes dictats en exercici de potestats discrecionals i dels actes que posen fi als procediment selectius i de concurrència competitiva. A més, el sistema de lliure designació afecta els llocs de treball de més complexitat i responsabilitat i, per tant, ha de concretar-se el procés de formació de voluntat de l’Administració.

            -No es nega que puguin concórrer la confiança política o personal, “pero la que nunca habrá de faltar es la profesional porque es al que representa la idoneidad de un funcionario para un puesto concreto”.

            -Els mèrits implicats en la lliure designació han de consignar-se, encara que no estiguin sotmesos a baremació.

            -En definitiva, cal explicar per què es tria un funcionari i no un altre. I no és possible fer això només en seu jurisdiccional o impugnatòria, sinó que cal fer-ho en el moment del nomenament.

—

            3.-En el cas enjudiciat, el jutjat va considerar que no havia existit prou motivació i que l’Ajuntament havia aplicat mecànicament la regla favorable al manteniment de qui ja venia exercint la plaça (encara que admet que la preparació i curriculum dels dos candidats els fan aptes per a cobrir el lloc).

            En conseqüència, ordena la retroacció de les actuacions amb revocació de la resolució impugnada (el nomenament). Això implica una nova sessió de la Comissió de Valoració i l’emissió d’un acta degudament motivada i raonada.

            1.-Important sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu de  Barcelona (secció 9ª, Magistrat-Jutge Sra. María José Moseñe Gracia) de 19 de juliol del 2011, relativa a l’anul·lació del nomenament de l’Interventor General de l’Ajuntament de Barcelona (lloc d’Intervenció de Classe Primera, reservat a funcionaris d’Administració Local amb habilitació nacional).

            El nomenament s’havia efectuat, tal com preveu la normativa vigent, per lliure designació. Fou impugnat per un dels aspirants.

—

            2.-La Sentència analitza de forma extensa el règim jurídic i interpretació actual de l’adjudicació de llocs de treball a funcionaris per lliure designació. En síntesi, cal ressaltar el següent:

            a)L’adjudicació per lliure designació no implica “una discrecionalidad absoluta, ya que debían respetarse los elementos reglados del acto administrativo discrecional”. I afegeix un aspecte que després aprofundirà i matisarà:  “Debía tenerse en cuenta el criterio de la “confianza” no desde el punto de vista personal o político, sino desde el aspecto profesional, lo que exige acudir a su historia profesional y a su currículum”.

            b) No obstant, s’admet d’entrada que la lliure designació no equival al concurs de mèrits, en el qual hi ha una “estricta baremación de méritos”.

            c)És cert que la jurisprudència del Tribunal Suprem havia estat molt laxa en aquesta matèria. Així, per exemple, es recullen les sentències d’11 de gener del 1997 i de 30 de novembre del 1999. Ambdues consideraven que la lliure designació no exigia motivació.

            També havia estat molt condescendent el Tribunal Constitucional que, en la sentència 235/2000, havia afirmat la plena  constitucionalitat d’aquest sistema d’assignació de llocs de treball i tampoc havia exigit una especial motivació dels actes administratius de nomenament.

—

            3.-Aquesta darrera posició varia radicalment amb les sentències del Tribunal Suprem de 29 de maig del 2006 i de 27 de novembre del 2007. Es tractava de sentències relatives al nomenament de càrrecs jurisdiccionals, però la sentència del mateix Tribunal de 30 de setembre del 2009 va considerar que la nova doctrina era plenament aplicable als nomenaments funcionarials per lliure designació.

            Veurem demà les implicacions del nou punt de vista, segons l’argumentació de la sentència que comentem.

            1.-Interessant sentència de 27 de juny del 2011 del Jutjat del Contenciós núm. 9 de Sevilla i seleccionada avui mateix pel repertori La Ley  (98595/2011).

            El supòsit és fàcil de descriure: un funcionari que pertany al cos de tècnic general sol·licita a l’Ajuntament al qual serveix una certificació sobre el lloc que ocupa i la seva posició en la plantilla i en la relació de llocs de treball. ( a més de les retribucions que se li assignen).

            A més, es constata que:

            -El recurrent percebia les retribucions de Tècnic d’Administració General (Cap del servei de Secretaria).

            -No obstant, no desenvolupava cap funció.

—

            2.-Estem davant d’un cas que podríem qualificar de mobbing passiu.

            El Jutge consigna la vulneració de l’art. 14.b) de l’Estatut Bàsic de l’Ocupació Pública, que disposa que els empleats públics tenen dret al desenvolupament objectiu de les funcions o tasques pròpies de la seva condició professional, d’acord amb la progressió obtinguda en la seva carrera professional.

            Es pot intuir que els problemes derivaven de l’exercici per part d’aquest funcionari del lloc de Secretari d’Ajuntament fins l’any 2007 (se suposa que com a Secretari habilitat). Un cop deixa aquest càrrec, comença l’infern descrit pel Jutjat i que vulnera el seu dret al càrrec:

            –“Ausencia de funciones y responsabilidad y de falta de personal colaborador y de medios con los que compartir y realizar la tarea día a día”.

            -La situació “genera desaliento y puede llegar a producir consecuencias negativas en la salud del funcionario por una sensación de vacío y desmoronamiento moral al encontrarse aislado y sin funciones”.

            -A més, “resulta insólito en una situación de crisis económica como la actual que se pueda prescindir del trabajo de un funcionario público con experiencia y a la vez retribuir el mismo”. De fet, en quatre anys només va emetre un informe jurídic.

—

            3.-El Jutjat admet, òbviament, l’àmbit de la potestat d’autoorganització (que permet fixar les funcions assignades a cada empleat). No obstant, condemna l’Ajuntament a expedir el certificat sol·licitat i “que se proceda a la asignación y desempeño de funciones”.

            És fàcil sospitar l’enrariment del clima de treball en aquest Ajuntament i, per tant, no serà senzilla l’execució de sentència. No obstant, no estem en una situació tan estranya, ja que certes circumstàncies de la vida administrativa poden desembocar en aquesta gestió de personal tan defectuosa. Per exemple, canvis d’autoritats polítiques després d´eleccions, actuació irreprotxable del funcionari públic regida pel respecte a la legalitat –agradi o no agradi-, etc.).

Foto:IKEA