Categoría: General

Pregunta impertinent.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- Els Reis van lliurar la setmana passada a Barcelona  els despatxos als integrants de la darrera promoció de l’Escola Judicial. Magnífic discurs de l’Il·lustríssim Sr. Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem, amb ressonàncies de Montesquieu: “El jutge és la boca de l’Estat”. Preocupació general per la sobrecàrrega de feina, però esperança en el procés d’informatització de la justícia (ja iniciat a Catalunya) i en el funcionament de la nova Oficina Judicial. El darrer Reglament 2/2011, de la Carrera Judicial, publicat el 9 de maig al BOE, es converteix en l’estrella normativa de la jornada.

—

2.- L’indicat Reglament preveu al seu art. 1.3:

“Todas las pruebas que integren el proceso selectivo para el ingreso en la Carrera Judicial contemplarán el estudio del principio de igualdad entre hombres y mujeres, incluyendo las medidas contra la violencia de género y su aplicación con carácter transversal en el ámbito de la función jurisdiccional.”

No obstant, el Consell General del Poder Judicial informa que les dones representen un 74% de la nova promoció de jutges. En les oposicions a l’Advocacia de l’Estat ja superaren el 60% l’any 2009.

—

3.- Per tant, cal prendre alguna mesura per a equilibrar els percentatges indicats? Es considera, pel contrari, que ens trobem en una “fase de compensació” de la tradicional majoria masculina a la judicatura?

L’Inventari de la Natura.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario
 

Manilva (Málaga). Foto J.Amenós

` 

1.- Per Reial Decret 556/2011, ha estat regulat l’Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. Està connectat amb un “Banc de Dades de la Natura”, que analitza i difon la informació continguda a l’Inventari.

—

2.- La informació recollida és pública, excepte els casos que determini la Direcció General de Medi Natural i Política Forestal. La norma assenyala alguns supòsits que poden bloquejar aquesta publicitat:

.

– Quan estigués relacionada amb espècies en perill d’extinció. En concret, es preveu que cal evitar l’acostament deliberat o les molèsties a espècies de fauna amenaçada.

– Quan posés de manifest alguna situació que pogués ser constitutiva d’infracció o delicte.

– Quan es pogués referir a qüestions objecte de litigi a l’ordre civil.

– Quan afecti els drets de propietat intel·lectual o producció artística.

—

3.- Aquesta font de dades pot tenir una gran utilitat per a l’elaboració fiable de Plans urbanístics  o altres instruments jurídics. Però també pot ser molt útil per als operadors turístics o immobiliaris interessats en la venda de productes i serveis “autènticament naturals”.

D’altra banda, es preveu l’elaboració d’un informe anual sobre l’estat del Patrimoni Natural, que pot incloure recomanacions a les autoritats competents.

Principals mèrits per a ser nomenat jutge substitut (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- A més dels requisits que varem indicar ahir, s’estableix una condició obstativa:

“f) Declaración formal de no haber ejercido durante los dos últimos años la profesión de Abogado o Procurador ante el Tribunal, Audiencia o juzgado para el que se pretenda nombramiento de magistrado suplente o de juez sustituto.”

—

2.-Cal tenir en compte que “en ningún caso, ni aun cuando sea reiterado en anualidades sucesivas, el nombramiento como magistrado suplente o juez sustituto implicará derecho o mérito de carácter preferente para el ingreso en la Carrera Judicial, sin perjuicio de la consideración como mérito ordinario a valorar para el ingreso, con arreglo a las previsiones legales”.

—

3.-L’avaluació és efectuada per una Comissió d’Avaluació, integrada per tres jutges i magistrats, que formulen la proposta motivada al Tribunal Superior de Justícia. Aquest adopta resolució també motivada i l’eleva al Consell General del Poder Judicial, per a la seva aprovació definitiva.

Cal tenir en compte que l’avaluació de mèrits és de caràcter documental i que es pot demanar informe de les entitats públiques i de les corporacions professionals de cara a concretar les activitats prèvies.

El tràmit rellevant és, sens dubte, l’entrevista que cal fer als sol·licitants que no haguessin exercit funcions com a magistrat suplent o jutge substitut. El seu contingut gira entorn els mèrits al·legats.

Principals mèrits per a ser nomenat jutge substitut (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Com és conegut, el nombre de magistrats suplents i jutges substituts és considerablement elevat (encara que fluctua i depèn molt del territori al qual ens referim).

El recent Reglament de la Carrera Judicial ha regulat als seus articles 91 i ss. aquesta figura. Assenyalarem aquí els principals mèrits que es tenen en compte. Cal recordar que els nomenaments es fan per a l’any judicial següent a l’acord (sense perjudici de possibles pròrrogues).

—

2.-El primer requisit és ja tradicional i constitueix un suport important per a la persona que ja ha aprovat algun exercici de l’oposició a judicatures (o a altres oposicions,cosa que també és important):

“Acreditación de haber superado alguno de los ejercicios que integran las pruebas de acceso por el turno libre a la Carrera Judicial, Cuerpo de Secretarios Judiciales o cualesquiera otras vinculadas a las Administraciones Públicas para las que sea requisito necesario la licenciatura en Derecho.”

—

3.- Els següents possibles mèrits són els següents:

.

3.1.-Haver exercit l’advocacia o la procuraduria.

.

3.2.-Acreditació d’haver desenvolupat l’activitat docent en matèries jurídiques.

.

3.3.-Acreditació del coneixement dels idiomes cooficials reconeguts  als Estatuts d’Autonomia i d’idiomes estrangers.

Publicat el Reglament d’associacions judicials professionals.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Reglament 1/2011, d’associacions judicials professionals, fou aprovat per Acord del Ple del Consell General del Poder judicial i publicat al BOE de 18 de març.

El Reglament regula el dret a la lliure associació de Jutges i Magistrats i recorda que aquests poden lliurement associar-se o no associar-se.

—

2.- Un aspecte fonamental de la nova regulació és la distinció entre:

-Associacions amb implantació efectiva igual o superior al 2% dels integrants de la Carrera judicial en servei actiu.

-Resta d’associacions.

.

Només les primeres són qualificades com a “interlocutores” davant el Consell General del Poder judicial i gaudeixen de més drets en relació amb la gestió de diversos aspectes de la vida professional dels jutges. Per exemple, sols aquestes entitats participaran en el Consell Rector de l’Escola Judicial i a les seves Comissions Pedagògiques.

—

3.- El nou Reglament regula també el finançament de les associacions. Aquest pot ser:

-Públic: principalment, a través d’un sistema de subvencions establert pel Consell General del Poder Judicial (i que té un caràcter estable o bé per a determinades activitats).

-Privat: es prohibeixen les aportacions anònimes i tampoc poden rebre, directament o indirectament, aportacions que provinguin de partits polítics o de sindicats.

Òbviament, aquesta regulació és insatisfactòria i no queda clar el paper que poden jugar entitats amb gran poder econòmic, que trobarien una línia privilegiada de relació amb els jutges. Per exemple, una entitat bancària que finança un cicle de conferències sobre execució hipotecària.

Aute

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

   1.- Els meus coneixements filològics són molt reduïts. No obstant, em permeto objectar avui la implantació del terme “interlocutòria” com a equivalent del castellà “auto”.

   Segons sembla, el criteri neix a partir d’un acord del 17 d’abril de 1998 de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El raonament es basa, principalment, en dues idees:

.

– Les paraules d’altres idiomes: interlocutory order (anglès), ordonnance interlocutoire (francès), decisione interlocutoria (italià) i sentença interlocutória (portuguès).

– L’orientació de Pompeu Fabra que, al seu Diccionari, definieix «interlocutòria» com a «ordre, sentència, etc., no final o definitiva».

–

  

 2.- No obstant, la resolució admet que només en francès trobem el substantiu interlocutoire i que les altres expressions citades són adjectius.

   A més, els tribunals ordinaris i constitucional andorrans (aquest darrer, establert l’any 1993) utilitzen sense embuts  el terme “aute”.

    Des del punt de vista històric, el Tribunal de Cassació de la Generalitat republicana va emprar normalment “auto” (vegeu, per exemple, MILIÁN MASSANA, A: El Tribunal de Cassació de Catalunya i l’organització del contenciós administratiu a la II República, 1983).

   D’altra banda, és cert que “interlocutòria” ha guanyat terreny en l’expressió escrita, però crec que l’ús oral més habitual entre els operadors (jutges, advocats, funcionaris) es refereix a l’“aute”.

–

 

   3.- En definitiva, opino humilment que s’ha seguit la dubtosa regla  de màxima distància amb el castellà. Però, a la pràctica, trobo que «interlocutòria» és un mot forçat, feixuc i artificial.

Jutges i periodistes. [Disculpa i bones vacances]

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

*És probable que, durant aquests dos dies, hagueu intentat la connexió amb aquest bloc. Heu observat que era impossible, ja que totes les pàgines de la UAB es trobaven sota revisió i treballs de manteniment elèctric i informàtic. Us demanem disculpes per les molèsties produïdes.

Incloguem avui la darrera entrada prèvia a Pàsqua i aprofitem per a desitjar-vos unes bones vacances.

((Aturada per manteniment de la instal·lació elèctrica

Aturada elèctrica del 19 al 20 d’abril))

***

1.- Als darrers anys, les pàgines d’economia dels diaris han guanyat en quantitat i qualitat i, fins i tot, han divulgat un vocabulari econòmic relativament depurat. En canvi, podríem apuntar que la informació sobre matèries jurídiques ha sofert un retrocés.

En efecte, ha desaparegut pràcticament la crònica de tribunals (queden encara alguns noms mítics, com José MARTÍ GÓMEZ o MARTÍN DE POZUELO en el si de La Vanguardia, on també cal citar els articles del constitucionalista Francesc de CARRERAS). La consciència d’aquesta devaluació va ser un dels factors que van motivar, en un altre nivell, l’aparició d’una revista com El Cronista del Estado social y democrático de Derecho.

—


Entrada per l'avinguda del Carrilet


*Autor: Jaruchik, Lara (web oficial de la Generalitat de Catalunya sobre la Ciutat de la Justícia).

—

2.- En aquesta qüestió, és interessant la consulta del document publicat a la web del Consell General del Poder Judicial amb el títol “Síntesis y propuestas de las VII Jornadas Nacionales de Comunicación y Justicia” (les jornades se celebraren el mes de novembre de l’any passat). Una de les conclusions  subratlla la necessitat d’especialitzar i canalitzar la relació amb els mitjans de comunicació amb aquests dos instruments:

-Els Gabinets de Comunicació establerts als tribunals (el nivell bàsic són els Tribunals Superiors de Justícia).

-El Ministeri Fiscal que, d’acord amb l’art. 4.5 del seu Estatut Orgànic, té “l’obligació d’informar la opinió pública dels procediments que estiguin sota el seu coneixement”.

Això no impedeix, però, que el periodista pugui utilitzar altres fonts.

—

3.- Per últim,  opino que el primer en donar exemple hauria de ser el Consell General del Poder Judicial. És penós l’espectacle d’algun dels seus membres en plena tertúlia televisiva parlant pels descosits sobre plets en tramitació. Sóc conscient de que l’estatut dels membres d’aquest Consell no és el de jutges i Magistrats, però s’imposa aquí la regla de la dona del Cèsar.

“Revolving door” i Organismes Reguladors (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Vam iniciar divendres l’estudi de les condicions imposades per la LES al President i als Consellers dels Organismes Reguladors (regles que, en algun cas, també s’aplicaven als directius i als funcionaris públics). Es tractava, bàsicament, de normes relatives a la comunicació de la seva trajectòria i de les relacions jurídiques preexistents.

Examinarem avui les prohibicions que intenten mantenir a ratlla el revolving door.

—

2.- En primer lloc, el President i els Consellers estan sotmesos al règim d’incompatibilitats per a alts càrrecs establert per:

-La Llei 57/2006, de 10 d’abril, de Regulació dels Conflictes d’Interessos dels Membres del Govern i dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat  (i de les disposicions que la desenvolupen).

– L’Acord del Consell de Ministres de 18 de febrer del 2005, que aprova el Codi de Bon Govern i dels Alts Càrrecs de l’Administració General de l’Estat (que passa a tenir, ara, un rang de llei).

—

3.- En segon lloc, s’estableix un “període de refredament” de dos anys posteriors al cessament. Aquest termini té les següents característiques:

.

A) Es prohibeix l’activitat professional privada “relacionada con el sector regulado, tanto en empresas del sector como para empresas del sector”.

Aquesta prohibició es modula en el cas dels membres de la Comissió Nacional de la Competència, que “no podrán ejercer actividad alguna relacionada con la actividad de la Comisión”.

.

B) Si el cessament s’ha produït per renúncia, expiració del termini del seu mandat o incapacitat permanent per a l’exercici de les seves funcions, s’estableix una compensació econòmica. Aquesta compensació té aquests trets:

–Cobrament mensual.

-Termini igual al temps durant el qual es va exercir el càrrec, però amb un límit màxim de dos anys.

-Quantia mensual: la 1/12 part del 80% del total de retribucions assignades al càrrec en el pressupost en vigor (és a dir, es tracta de mantenir el 80% de la retribució).

.

Recordem, finalment, que l’incompliment de la normativa d’incompatibilitats, de conflictes d’interessos i del deure de reserva pot implicar la separació del càrrec acordada pel Govern previ expedient instruït pel Ministre (art. 16 f) LES).

Economia sostenible, legislació insostenible.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Després d’un tortuós iter d’elaboració, el dissabte va ser publicada la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible (en endavant, LES).

La noció de sostenibilitat va néixer a l’Informe elaborat el 1987 en el si de les Nacions Unides per una Comissió presidida per Go Hartlem BRUNDTLAND. Encara que és un concepte amb alguns punts foscos, el cert és que té un origen seriós i s’ha convertit en un dels mantras de la societat de començaments del segle XXI.

El Law Drafting o estudi científic de la tècnica legislativa es consolida al món acadèmic anglosaxó a la segona meitat del segle passat. Entre nosaltres, ha donat lloc a treballs rellevants, com els de la professora MONTORO CHINER sobre avaluació de la racionalitat i eficiència de les normes jurídiques.

Tots dos conceptes mereixien un millor programa legislatiu…

2.- En efecte, la LES és un guisofi indigerible que comença amb un sorprenent capítol dedicat a la millora de la qualitat de la regulació. En ell, s’expressa una sèrie de principis que el mateix articulat s’encarregarà de violar per primer cop. Per exemple, els de “seguretat jurídica”, “simplicitat”, “coherència”, “estabilitat i predictibilitat”,”entorn de certesa”,”clara definició dels objectius de la regulació”,”marco normativo sencillo, claro y poco disperso” (paradoxal l’adverbi “poc”), bla, bla, bla… Hi ha autèntiques perles de redacció,com la de l’art. 5.2, que no val la pena ni transcriure.

3.- El festival comença tot seguit. En primer lloc, una configuració completa dels Organismes Reguladors. Després, algunes regles sobre Mercats financers (Govern Corporatiu, supervisió financera, fons de pensions i assegurances). No podia faltar la sostenibilitat pressupostària de les Administracions, amb algunes referències específiques als ens locals (art. 36).

La reforma de la legislació de contractació pública és de les més caòtiques, amb dos articles (37 i 38), una referència a la Disposició Addicional vintena (sobre l’IVA), una altra a la transitòria setena, una altra a la disposició final cinquanta-cinquena i el roc a la faixa de la final trenta-dosena, que amenaça amb un Text Refòs en matèria de contractació pública.

Continuem. Trobem alguna referència políticament correcta a la responsabilitat social de les empreses, un retoc al silenci positiu i a les llicències locals, diverses modificacions tributàries (fins i tot de la normativa del cadastre, tan tranquil que vivia), importantíssims canvis a la regulació de les telecomunicacions…

L’activitat investigadora i la seva protecció a través de la propietat intel·lectual i industrial també queden afectades. Hi ha una especial consideració, per cert, de la investigació i transferència del coneixement nascudes al marc universitari.

Aprofitant que la sostenibilitat és assumida urbi et orbe,  no podia faltar una mica de crèdit a l’exportació. Just després, quatre regles programàtiques sobre formació professional.

El medi ambient stricto sensu també te la seva madriguera. Deu articles per al model energètic, cinc per a reducció d’emissions i un bon grapat per a la mobilitat sostenible (amb una certa inspiració, per cert, en l’actual normativa catalana). Sobre aquest últim punt, es preveu una Llei futura. Una mica, també, per a  rehabilitació i habitatge (en medi urbà, ja que aquí la sostenibilitat s’autolimita).

La LES  remata la faena amb 20 disposicions addicionals, nou transitòries, una derogatòria i 60 (!) finals (més de la meitat de la Llei són disposicions finals). Aquí apareixen regles rellevants, que van des de la coneguda com “Llei Sinde” –que ja neix morta-, modificacions en un altre lloc de la còpia privada, importants canvis tributaris, algunes solucions que podien anar per reglament, normes sobre assegurances, Registre mercantil, sanitat vegetal i experiments amb animals vertebrats…

http://www.boe.es/boe/dias/2011/03/05/pdfs/BOE-A-2011-4117.pdf

“Llamad a cualquier puerta”: Reial Decret-Llei 1/2011, de mesures urgents per a promoure la transició a l’ocupació estable i de requalificació professional de les persones desocupades”(i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-L’art. 3 del Decret es dirigeix a la millora dels serveis públics d’ocupació i a les seves accions concretes per a afavorir els joves, majors de 45 anys i altres aturats. Connecta aquest precepte amb la reforma de les agències de col·locació que ja varem examinar als nostres articles de 10 i 11 de gener. Es tracta, en definitiva, d’un reforçament d’aquests serveis públics (aspecte en el qual també insisteix la Disposició addicional 4ª, amb la referència a un Pla estratègic imminent).

—

2.- El professor Rojo apunta un indici de centralització en la referència programes excepcionals d’ocupació amb gestió unificada per a tot el territori nacional. La norma impulsa un enfortiment del Servei Públic d’Ocupació Estatal i de les seves polítiques actives d’ocupació.

—

3.-Finalment, el legislador ens sorprèn amb una autèntica perla. La disposició final tercera “aprofita” per a precisar un aspecte sense cap connexió amb el contingut del Reial Decret-Llei 1/2011:

“Cualquier referencia a la entidad pública empresarial Loterías y Apuestas del Estado contenida en la regulación de los impuestos estatales de carácter directo se entenderá efectuada a la Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado a partir de su constitución”.

—

.-**Real Decreto-ley 1/2011, de 11 de febrero, de medidas urgentes para promover la transición al empleo estable y la recualificación profesional de las personas desempleadas.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2701

.-El blog de Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2011/02/medidas-urgentes-para-promover-el.html

.-”Llamad a cualquier puerta” (Knock on any door):

http://es.wikipedia.org/wiki/Llamad_a_cualquier_puerta