http://blogs.uab.cat/estelasenlamaramenos/

1.-Tal com ja varem anunciar, ahir es van iniciar les notes docents, dins del present bloc d’actualitat jurídica: http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/

 

2.-Es tracta de notes sobre aspectes concrets que han aparegut a l’explicació i que poden referir-se a exemples específics, qüestions d’actualitat o punts foscos apareguts a classe. No substitueixen ni l’explicació ordinària del programa ni els manual recomanats (especialment, el text del professor SÁNCHEZ MORÓN).

 

3.-.Es refereixen globalment a l’assignatura de Dret Administratiu (ja sigui la seva primera part, la segona o parts més específiques).

1.- Hem parlat sovint en aquest bloc sobre l’escàs desenvolupament del periodisme jurídic. Alguna cosa haurem de fer algun dia els que ens dediquem al món del Dret per a entrar, amb seriositat i coneixement, en el món de les velles rotatives (i, avui, dels grans portals digitals dels antics diaris).

2.-Escric aquesta darrera nota inspirat pel magnífic article d’avui de l’Arcadi Espada. Deixa un sabor decebedor: la sentència judicial  no té cap importància quan altres intàncies ja han dictat -unilateralment- la implacable pena de la mort civil. Parafrasejant a Von Kirchmann, tres paraules al titular converteixen milions de fonaments jurídics en escombraries. Salut i, ara sí, fins aviat.

Benvolguts lectors:

Com heu pogut veure ,  a les darreres setmanes el nombre d’entrades ha baixat considerablement. Les noves tasques docents pròpies de la feina universitària fan difícil la continuació d’aquest bloc. És un fenomen habitual en aquest gènere: ha de començar i ha d’acabar (almenys, transitòriament). El bloc es va iniciar el 10 de novembre del 2010 i queda conclós en aquesta primera etapa el 24 de febrer del 2012. Han aparegut 311 entrades i hem rebut 12.054 visites, amb 12.899 pàgines vistes.

No és un tancament total, ja que la part relativa a la informació personal i a la normativa seran actualitzades habitualment. A més, el contingut  es podrà seguir consultant, ja que, per amabilitat de la UAB, mantenim les portes obertes (serà com visitar una casa on vam viure, quan els objectes i les parets ja no diuen exactament el mateix). D’altra banda, em fa molta il·lusió deixar per un temps el bloc sabent que l’amic, home de lleis i professor  Jaume Ranyer -que va tenir el seu quadern inactiu uns mesos- va tornar a la càrrega el 25 de desembre.

Us passo una nota periodística, on podeu trobar documentació sobre unes xerrades d’anàlisi de les lleis òmnibus catalanes. Us tindré informats sobre el que es respira.

1.-Des de fa uns anys, se celebra anualment el Congrés de l’Associació Espanyola de professors de dret Administratiu. Aquest mes de febrer –dies 10 i 11– se celebra a Tarragona, sota l’impuls dels infatigables companys Josep Ramón Fuentes, Judith Gifreu i Lucía Casado.

 

Ordinàriament, la selecció de temes és un bon termòmetre per a conèixer les matèries que preocupen el gremi.

 

—

 

2.-Així, la primera ponència –el matí del divendres- gira entorn les estructures administratives i la racionalització de la despesa pública, amb una consideració específica de l’administració institucional i de la subvenció “en temps de crisi”. Els ponents són Encarnación Montoya Martín i Germán Fernández Farreres.

 

En realitat, a partir de l’any vinent crec que ja no caldrà l’afegitó del “temps de crisi”, ja que els vells esquemes ja no tornaran. La retallada és per sempre –és a dir, per molts i molts anys, ja que el mot “sempre” no existeix en la realitat social-.

 

—

 

3.-La segona ponència –el divendres a la tarda- examina els problemes actuals de l’expropiació forçosa i la hipòtesi d’una nova regulació. Els ponents són Mercedes Fuertes López i Andrés Boix Palop (a qui tinc en gran estima, perquè és el mestre dels bloggers jurídics).

 

Són moltes les qüestions que darrerament està generant la qüestió expropiatòria, però imagino que l’estrella serà el valor del sòl urbanitzable i la inclusió en el seu còmput de les expectatives urbanístiques.

 

Per últim, el dissabte, el ja “mític” administrativista Luciano Vandelli ens parlarà sobre la reforma dels ens locals a Itàlia en el context de la crisi econòmica (“cuando veas las barbes de tu vecino pelar…”). Després, es procedirà a l’exposició de les conclusions.

 

1.-“Per a les tropes que havien participat, la situació es resumia en una amarga decepció després de totes les promeses. Un oficial d’infanteria de la Setena Divisió Cuirassada estava dormint al ras amb el seu batalló, a prop de Démouville, a “un camp sembrat amb alemanys morts”. “Innumerables mosques pul·lulaven sobre els cadàvers. Els cucs bullien a les incisions de les ferides obertes. Era repugnant, però no podia treure els ulls d’un noi que no devia tenir més de setze anys; només una mica de pelussa a la seva barbeta. Els seus  ulls morts semblaven clavar la mirada a l’infinit, les seves dents sobresortien en l’agonia de la mort. Ell no hauria dubtat en matar-me, però he de reconèixer que ara em sentia trist.” » *

—

 

2.-De vegades critiquem –i hem de fer-ho- les contradiccions del procés d’integració europea. Ens queixem de l’excessiva preponderància de la faceta econòmica (unificació dels mercats, rigidesa dels pressupostos públics,…). Altres cops ens pesa el reglamentisme del DOCE, la imposició teutona o  l’estancament productiu, tan llunyà d’altres terres més lliures i dinàmiques.

 

Oblidem, però, que és molt probable que la immensa majoria de la humanitat estaria encantada de viure al vell continent.

 

—

 

3.-I, a més, ens falta perspectiva històrica. Fa menys de setanta anys,  els europeus es dessagnaven entre ells en una guerra terrible. I fa menys de vint-i-cinc, un mur de terror separava poblacions que avui intenten caminar plegades.

 

*BEEVOR, A.: D-Day. The battle for Normandy, Penguin Books, London, 2009, p.349. Podeu llegir el text original aquí.

 

El testimoni de l’oficial està extret de N.F.Burrell, 1/7th Queens, Second World War Experience Centre archive, Horsforth, Leeds, LEEWW, 2004-2680.

 

 

1.-L’Ordre procura afavorir la transparència i compensar l’asimetria informativa entre consumidors i entitats bancàries amb una sèrie de regles estrictes sobre informació precontractual i contractual. No s’oblida l’aspecte sancionador, ja que l’incompliment de les seves previsions es considera una vulneració específica de la normativa d’ordenació i disciplina bancària, sense perjudici de la legislació general sobre consumidors i usuaris.

 

—

 

2.-L’Ordre s’aplica als serveis bancaris prestats als clients que siguin persones físiques. No obstant, hi ha una àmplia exclusió dels serveis més complexos. Així, segons l’art. 2.2:

 

“2. Quedan excluidos del ámbito de esta orden ministerial los servicios, operaciones y actividades comprendidos en el ámbito de la Ley 24/1988, de 28 de julio, del Mercado de Valores, de la Ley 35/2003, de 4 de noviembre, de Instituciones de Inversión Colectiva, del texto refundido de la Ley de Ordenación y Supervisión de los Seguros Privados, aprobado por el Real Decreto Legislativo 6/2004, de 29 de octubre, del texto refundido de la Ley de Regulación de los Planes y Fondos de Pensiones, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2002, de 29 de noviembre, y de la Ley 26/2006, de 17 de julio, de Mediación de Seguros y Reaseguros Privados.”

 

Igualment, l’art. 2.4  precisa que  “cuando el cliente actúe en el ámbito de su actividad profesional o empresarial, las partes podrán acordar que no se aplique total o parcialmente lo previsto en esta orden, con la excepción de lo establecido en el capítulo II del título III” (relatiu als crèdits i prèstecs hipotecaris).

 

—

3.-Els serveis bancaris regulats són els següents:

 

–Dipòsits (tant a la vista com a termini, però amb garantía del principal).

–Crèdits, prèstecs i serveis de pagament. La reglamentació més exhaustiva és la del crèdit i prèstec hipotecari, amb una abundosa información sobre tipus d’interès, taxa anual equivalent, hipoteca inversa, etc. També es tracten  els crèdits al consum i els serveis de pagament.