Inspecció urbanística i declaració de ruïna. Materials.

Foto: aquí: *,

Des de fa uns anys, m’ocupo en alguns postgraus de la lliçó relativa a la inspecció urbanística, amb l’afegit d’algunes notes sobre la declaració de ruïna. En el  document annex incloc el guió de la lliçó, per si pogués ser útil a algú.

També són útils els següents documents:

.-Llicència urbanística i responsabilitat administrativa. LAGUNA DE PAZ: «Responsabilidad de la Administración por daños causados por el sujeto autorizado»*.

.-DOMÍNGUEZ BLANCO, J.M.: «La protección del domicilio ante la inspección urbanistica».(2020).*

.-Un exemple interessant: «Orden 656/2021, de la Consejería de Medio ambiente, Ordenación del Territorio y Sosteniblidad, por la que se aprueba el Plan de Inspección y Disciplina Urbanística de la Comunidad de Madrid par a el cuatrienio 2021-2024«.

DECLARACIÓ DE RUÏNA I INSPECCIÓ URBANÍSTICA. BIBLIOGRAFIA I QÜESTIONS.

I.-DECLARACIÓ DE RUïNA.

II.-INSPECCIÓ URBANÍSTICA

III.-INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS.

IV.-BIBLIOGRAFIA SOBRE INSPECCIÓ URBANÍSTICA I INSPECCIÓ ADMINISTRATIVA.

1.-En aquest full mostrarem una bibliografia elemental dels dos temes indicats al títol i, a més, donarem les pautes per a la realització dels exercicis. La meva idea inicial (que es pot ajustar) és fer una sessió en línia d’uns 45 minuts, amb els dubtes  intervencions que estimeu pertinents,  i deixar després un termini d’una setmana més o menys per a completar els treballs indicats.

I.-DECLARACIÓ DE RUïNA.

2.-La bibliografia sobre declaració de ruïna és fàcilment consultable als manuals de GIFREU (L’ordenació urbanística a Catalunya, 2013) i de LÓPEZ-RAMÓN (Introducción al Derecho urbanístico). Un ampli comentari el trobem a la font publicada per l’Escola d’Administració Pública i que ja vam citar a la nostra introducció:

.-La declaració de ruïna d’immobles” (EAPC).

3.-D’altra banda, també us pot ser útil la consulta del glossari o guia jurídica que edita a internet Wolters-Kluwer:

GUÍA JURÍDICA WOLTERS-KLUWER: «Ruina«.

GUIA JURÍDICA WOLTERS-KLUWER: «Disciplina urbanística«.

4.-Per últim, en fi, cal tenir en compte la legislació bàsica sobre la matèria, que podem trobar als arts. 197-198 i 201 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

……….

.-Declaración de ruina urbanística. Ejemplo real. Ayuntamiento de Santander.

..

..

5.-Certament, el volum de declaracions de ruïna va baixant, ja que normalment els Ajuntaments prefereixen l’ús d’altres instruments més adequats per a fer efectiva la política de regeneració i rehabilitació. No obstant, és evident que se segueixen utilitzant. Al final de la nota introductòria podeu veure alguns exemples jurisprudencials. Ara, però, ens interessa comentar la sentència del Tribunal Suprem (Sala del Civil) núm. 581/2011, de 20 de juliol (LA LEY 165546/2011). En efecte, és una sentència dictada en un plet civil, però ens permet veure el paper que sovint juga a la pràctica la intervenció administrativa. En concret, cal resoldre les següents qüestions:

a) Entre els fets relacionats amb el plet civil que descriu la sentència, observeu que s’hagi dictat una declaració administrativa de ruïna?

b)El propietari havia al·legat com a prova un informe d’un arquitecte que consta a un expedient administratiu. Com valora el Tribunal aquest informe? Té això alguna relació amb el criteri establert per la jurisprudència contencioso-administrativa en relació amb la prova en procediments de declaració de ruïna?

c) Fou resolt el contracte d’arrendament? Quin fou el paper de l’Administració Pública en els fets objecte de controvèrsia?

En marcha el derribo de una nave en ruina en Antonio López

(Europa Press).

II.-INSPECCIÓ URBANÍSTICA

6.-La inspecció administrativa és un instrument rellevant de l’activitat administrativa de limitació de drets o de policia. En matèria urbanística, ha estat un instrument rellevant i la seva importància ha augmentat a causa de la transformació del model de llicència prèvia en un model basat en la comunicació prèvia i en la declaració responsable. No obstant, és cert que una gran part d’aquestes inspeccions –les que no precisen un aprofundiment tècnic intens- són realitzades per la policia local en el marc de la policia general. Només en el cas de les Comunitats Autònomes i en els municipis amb més mitjans es porta a terme ordinàriament aquesta tasca per funcionaris inspectors especialitzats.

Sense una adequada inspecció, no és possible dictar correctament cap de les mesures previstes al catàleg de resolucions de disciplina urbanística. La Llei d’urbanisme ha regulat aquesta inspecció al seu art. 201, que comentarem a la xerrada:

Inspecció urbanística

…      1. La inspecció urbanística ha d’ésser exercida pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i pels òrgans de l’Administració local, en el marc de les competències respectives i d’acord amb la legislació vigent.

…      2. Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques que facin els òrgans de la Generalitat o altres ens locals han d’ésser comunicats en tots els casos als ajuntaments dels municipis on s’hagin produït els fets.

…      3. Es reconeix la condició d’autoritat al personal al servei de les entitats públiques a què es refereix l’apartat 1 al qual s’encomani expressament l’exercici de la inspecció urbanística. En l’exercici d’aquesta activitat, el personal de les administracions competents pot inspeccionar tota mena d’obres i d’instal·lacions; els fets que constati aquest personal tenen valor probatori, d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú.”

Un dels temes més debatuts en aquest camp és la responsabilitat administrativa per culpa in vigilando. Tenint en compte les tres sentències contencioso-administratives que s’acompanyen, indiqueu si l’Administració Pública és responsable dels danys produïts pel mal estat d’un immoble si l’Administració Pública ha realitzat prèviament inspeccions incompletes o deficients o si no ha dictat, en base als fets observats, les resolucions degudes d’execució o suspensió d’obres:

1.-Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala del Contenciós-administratiu, Secció Tercer, Sentència 227/2016, d’1 d’abril.LA LEY 59857/2016.

2.-Sentència del Tribunal Suprem, sala Tercera, del contenciós-administratiu, Secció 6ª, Sentència de 6 de febrer del 2001.LA LEY 3259/2001.

3.-Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, Sala de lo Contencioso-administrativo, Sección 1ª, Sentencia 473/2017 de 9 Jun. 2017, Rec. 423/2013. LA LEY 135382/2017.

III.-INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS.

7.-A la inspecció tècnica d’edificis no examinem pròpiament l’adequació a la normativa urbanística (construccions admeses i usos del sòl), sinó l’estat de conservació de l’edifici, de cara a l’adequat compliment dels deures de conservació, manteniment i rehabilitació. Afegim aquí com a document annex el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici.

Es tracta d’un típic exercici privat de funcions públiques ja que l’informe derivat de la inspecció no el redacta un funcionari públic, sinó un facultatiu particular. Respecte a aquesta norma, formulem les següents preguntes:

…1.-Indiqueu l’objecte i contingut de la inspecció tècnica d’edificacions.

…2.-Conseqüències de la falta de realització de l’informe tècnic de l’edifici en cas de que aquest estigui exigit legalment.

…3.-Pot impugnar-se l’informe tècnic de l’edifici?

IV.-BIBLIOGRAFIA SOBRE INSPECCIÓ URBANÍSTICA I INSPECCIÓ ADMINISTRATIVA.

8.-Llibres i articles:

.-AMENÓS ÁLAMO, J.: La inspección urbanística: concepto y régimen jurídico,  CEDECS, Barcelona, 1999.

.-BOIX PALOP “La inspección administrativa y los derechos fundamentales: de basuras y ponderación”.

.-CASADO CASADO, L., ET ALTRI: La externalización de las funciones de control e inspección en materia de protección del medio ambiente, Atelier, 2010.

.-DÍEZ SÁNCHEZ, J.J. (Coord.), La función inspectora, Actas del VIII Congreso de la Asociación Española de Profesores de Derecho Administrativo, Madrid, 2013.

.-GARCÍA URETA, A.: La potestad inspectora de las Administraciones Públicas, Marcial Pons,  2006.

.-JUAN LOZANO, Ana M.: La inspección de Hacienda ante la Constitución, Marcial Pons, 1993.

.-PADROS REIG, c.: Actividad administrativa y entidades colaboradoras, Tecnos, 2001.

.-PAREJO ALFONSO, L.: La vigilancia y la supervisión administrativas, 2015.

.-RIVERO ORTEGA, R.: El Estado vigilante, Tecnos, 2000.

9.-Reflexions al meu blog personal:

9.1.-Sobre el concepte d’inspecció urbanística:

Expansión de la inspección urbanística y atribución íntegra a las Comunidades Autónomas (jurisprudencia del TC).

9.2.-Sobre la denúncia com a fórmula de participació dels administrats en la potestat inspectora:

El privilegiado estatuto del denunciante respecto a ciertas infracciones administrativas (I)

El privilegiado estatuto del denunciante respecto a ciertas infracciones administrativas (y II)

El denunciante destituido

El derecho a la delación con premio.

Más notas sobre el premio al delator.

9.3.-Sobre la comunicació prèvia i, especialment, sobre el seu paper en el Dret urbanístic:

La consolidada penetración de la comunicación previa en el Derecho urbanístico.

Notas para unas clases en el curso de acceso a la profesión de abogado (III).

Precisiones sobre la mera comunicación previa de la primera ocupación y utilización de edificios (I).

Precisiones sobre la mera comunicación previa de la primera ocupación y utilización de edificios (y II).

10.-Annex jurisprudencial sobre la inspecció administrativa en general:

.-Sobre el concepte i funcions dels plans d’inspecció (legislació tributària estatal).

.-La inspección urbanística.

.-La presumpció de certesa i els seus límits.

.-Responsabilidad administrativa, inspección , culpa in vigilando.

.-Inspección administrativa, culpa in vigilando, Administración Local.

***

LA LEY 59857/2016. Responsabilitat administrativa: obres il·legals: admissió. No es prengueren les mesures adequades ni es comprovà el seu acompliment.

Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso-administrativo, Sección 3ª, Sentencia 227/2016 de 1 Abr. 2016, Rec. 212/2014

Ponente: García Morago, Héctor

Ponente: García Morago, Héctor.

LA LEY 59857/2016

ECLI: ES:TSJCAT:2016:3515

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ TERCERA

Recurs d’apel lació núm 212/2014

Jutjat Contenciós Administratiu núm 17 de Barcelona

Procediment ordinari núm 191/2012

Apel lant: IL LM AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Apel lada: SRA María Rosa

SENTÈNCIA núm 227/2016

Magistrats/ades:

IL LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President

IL LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

IL LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, 1 de abril de 2016

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l’ art 117.1 de la Constitució , ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d’apel lació núm 212/2014, interposat, com a apel lant, per LIL LM AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT -representat i assistit pel Lletrat consistorial SR JESÚS CHACÓN MURILLO-, essent l’apel lada Doña María Rosa -representada per la Procuradora SRA LORENA MORENO RUEDA i assistida pel Lletrat SR JUAN CARLOS MARESCA CABOT-.

Ha actuat com a Magistrat ponent l’Il lm Sr HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER: Per Sentència núm 1, de 15 de gener de 2014, recaiguda en el sí del procediment ordinari núm 191/2012, el Jutjat Contenciós Administratiu núm 17 de Barcelona estimà parcialment la demanda interposada per la SRA María Rosa contra L’IL LM AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT i condemnà aquesta Corporació local a lliurar-li, a l’actora, una indemnització de 25.000 euros, sens perjudici de la quantitat afegida que es pogués determinar en execució de Sentència. Això últim, amb la finalitat de valorar els danys i perjudicis soferts per l’actora entre la data del veredicte i la data de l’efectiva restauració de la legalitat infringida per CALZADOS FERNÁNDEZ, SL, amb motiu de les obres realitzades a la finca del carrer DIRECCION000 , NUM000 , de Cornellà de Llobregat, les quals havien estat denunciades en el seu dia per l’ara apel lada.

SEGON: Disconforme amb el veredicte, l’Ajuntament interposà apel lació; i la demandant s’hi oposà en temps i forma.

TERCER: Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d’apel lació i designar Magistrat ponent. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s’assenyalà el dia 15 de març de 2016 per tal de votar i decidir.

QUART.- En la tramitació d’aquest recurs d’apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER: Per Sentència núm 1, de 15 de gener de 2014, recaiguda en el sí del procediment ordinari núm 191/2012, el Jutjat Contenciós Administratiu núm 17 de Barcelona estimà parcialment la demanda interposada per la SRA María Rosa contra L’IL LM AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT i condemnà aquesta Corporació local a lliurar-li, a l’actora, una indemnització de 25.000 euros, sens perjudici de la quantitat afegida que es pogués determinar en execució de Sentència. Això últim, amb la finalitat de valorar els danys i perjudicis soferts per l’actora entre la data del veredicte i la data de l’efectiva restauració de la legalitat infringida per CALZADOS FERNÁNDEZ, SL, amb motiu de les obres realitzades per aquesta última a la finca del carrer DIRECCION000 , NUM000 , de Cornellà de Llobregat, les quals havien estat denunciades en el seu dia per l’ara apel lada.

L’origen d’aquest litigi en matèria de responsabilitat patrimonial de l’Administració, es troba en la llicència d’obres que l’Ajuntament apel lant li concedí en data 31 de març de 2004 a CALZADOS FERNÁNDEZ, SL, per tal de reformar, ampliar i adequar un local comercial a l’adreça esmentada anteriorment. La Sentència de 14 de juny de 2007, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm 7 de Barcelona en el recurs ordinari 502/2005 -promogut per l’ara apel lada-, corroborà la legalitat de la llicència; però constatà que les obres executades l’havien excedit. I la nostra Sentència de 27 d’octubre de 2009 , en seu d’apel lació disposà que l’excés d’obra fos objecte d’enderrocament. Tanmateix, per Sentència núm 650 (a hores d’ara ferma), de 14 de novembre de 2014 (apel lació 152/2012), aquest Tribunal determinà finalment, en seu d’execució, l’abast de les obres de restabliment de la legalitat urbanística vulnerada. Abast de les obres que resultà sensiblement inferior que aquell que havia pressuposat la Sentència objecte de la present apel lació.

En primera instància, la Sra María Rosa reclamà 80.000 euros en concepte de dany econòmic i 12.000 euros en concepte de dany moral; però la Sentència a quo li reconegué d’entrada 25.000, per danys materials i morals, amb interessos legals, sens perjudici, com ja hem dit, que la dita suma es pogués veure incrementada incidentalment, pels danys i perjudicis eventualment soferts per la interessada fins a la data de demolició o desaparició de l’excés d’obra.

SEGON: L’Ajuntament apel lant considera que la Sentència d’instància hauria de ser revocada i, alhora, substituïda per un pronunciament desestimatori del recurs contenciós administratiu d’origen. Però en primer terme, l’apel lada s’ha oposat adduint la improcedència de l’apel lació per raó d’una quantia, la qual hauria quedat limitada a 25.000 euros i, per tant, sensiblement per sota del llindar de més de 30.000 euros, previst a l’ art 81.1.a) LJCA com a condició de possibilitat de les apel lacions contra Sentències recaigudes en plets de quantia determinada, no susceptibles de segona instància per altres motius.

Tanmateix, aquest motiu d’oposició no podrà ser apreciat. Ni que sigui pel fet que la Sentència a quo preveu l’eventualitat d’una indemnització complementària, a calcular, en el seu cas, en seu incidental. Quantia complementària que a hores d’ara és desconeguda o incerta; i que, sense ultrapassar, junt amb la principal, la xifra màxima reclamada per l’actora en primera instància, res garanteix que no podria acabar superant els 30.000 euros.

Haurem, doncs, d’abordar el fons de la controvèrsia.

TERCER: La Sentència d’instància considerà que l’Ajuntament havia incorregut en culpa in vigilando en no haver exercit amb la deguda diligència les seves atribucions en matèria de disciplina urbanística; la qual cosa s’hauria traduït en una permanència de les obres il legals, més prolongada del que hauria estat admissible. I com a conseqüència d’aquesta executòria excessivament dilatada en el temps, la Sra María Rosa hauria patit injustament danys morals i materials derivats d’una acusada sensació d’estretor i de manca d’intimitat, atès el caràcter confrontant de les obres.

Per afegitó, la Sentència imposà les costes del procés al Consistori demandat, i a tal efecte, salvà la manca de temeritat i mala fe, així com l’obstacle que podia representar un estimació parcial, atribuint-li a les costes processals una funció reparadora, propera a la de la responsabilitat patrimonial.

La posició del Jutjat a quo -que ha fet seva l’apel lada per tal d’oposar-se al recurs de l’Ajuntament-, ha estat criticada per la defensa lletrada de la Corporació local apel lant, la qual ha concretat els seus arguments a través de quatre retrets; a saber:

1: Incongruència per excés, en haver estat reconeguda una indemnització per danys morals, superior a la xifra reclamada per l’actora per aquest concepte.

2: Manca de fonament de la culpa in vigilando atribuïda a l’Ajuntament.

3: Caràcter dubtós o excesiu del dany, i

4: Improcedència de la condemna en costes.

QUART: El retret relatiu a les costes haurà de prosperar necessàriament.

L’ art 139.1 LJCA , agradi o no, en casos com el present supedita la condemna en costes a la concurrència d’alguna de les circumstàncies que segueixen:

a)Integra desestimació de les pretensions de la part concernida; la qual cosa vindria a excloure les costes processals en supòsits d’estimació parcial de la demanda, o

b) Concurrència de temeritat o mala fe.

I en el supòsit que ara ens ocupa, resulta evident que no hi hagué estimació integral de la demanda; ni rastre de temeritat o mala fe processal imputable a l’Ajuntament.

CINQUÈ: No podrem apreciar, en canvi, la concurrència del vici d’incongruència, perquè la Sentència d’instància fonamentà la condemna en l’apreciació de danys físics i morals.

Quant a la realitat dels danys i a la culpa in vigilando de l’Ajuntament, haurem de coincidir amb el Jutjat d’instància en què les actuacions de la Corporació no van ser prou enèrgiques; com ho acredita, en part, el mateix litigi d’origen i la durada dilatada de les actuacions de reposició de la legalitat vulnerada. Una altra cosa és que la dita culpa l’haguem d’apreciar més matisada que no pas la Sentència a quo, que no debades va ser dictada pensant en una irregularitat urbanística que posteriorment és demostrà menys intensa.

I el mateix haurem de dir per tal de descartar danys o perjudicis materials o immediatament tangibles, com a conseqüència d’un excés d’obra que quan es concretà definitivament, es demostrà molt inferior al pres en consideració pel Jutjat d’instància. Tot això, en ser, el susdit excés, no d’1,18 metres per sobre de l’alçada reguladora, sinó el que es concretà a través de la nostra Sentència núm 650, de 14 de novembre de 2014 (apel lació 152/2012) en els termes que segueixen (les negretes seran nostres):

«CINQUÈ: (…)Així les coses, en mèrits de les normes que ningú ha posat en dubte que siguin les aplicables (art 243.2 i 328.5 NNUU del PGM) el pèrit processal dictaminà:

1er: Que la construcció controvertida no superava l’alçada reguladora de 3,30 m, mesurada des de la rasant del carrer de la finca receptora de les obres, i que

2on: Aquesta construcció en interior d’illa sí que ultrapassava el límit ideal traçat a 45º des del límit de la profunditat edificable de la parcel la de l’ara apel lada. Límit que en altres extrems del dictamen quedava clar que havia de veure situat l’inici del seu recorregut rectilini i ascendent en el sostre de la planta NUM001 de la finca de la Sra María Rosa , per dir-ho d’una forma entenedora.

I que l’ara apel lant era perfectament conscient que l’alçada reguladora aplicable a la finca de Calçats Fernández, SL, havia de determinar-se des de la rasant del carrer DIRECCION000 , ho evidencia l’enunciat de la seva pregunta núm 3 (les negretes seran nostres):

«Diga el perito si la altura de la planta del cuerpo interior de manzana de la casa de la calle DIRECCION000 nº NUM000 de Cornellà de Llobregat, además de no exceder de los 3,30m respecto de la rasante de dicha calle, tampoco ha de rebasar el plano ideal, trazado a 45º….».

És palmari que la pregunta portava implícita -com no podia ser d’altra manera- l’acceptació que el carrer a prendre en consideració als efectes de l’alçada reguladora, havia de ser el carrer DIRECCION000 . Entre d’altres raons (i fent abstracció del cas que ens ocupa), perquè la pretensió -en cas de finques confrontants ubicades en carrers diferents i de diferent rasant- d’aplicar l’alçada reguladora a la finca més elevada, des de la rasant de l’altre carrer, sovint podria conduir a la configuració de volums incompatibles amb les normes d’habitabilitat, o només útils per a persones d’estatura més aviat reduïda.

És veritat que al pèrit processal li va ser formulada una cinquena pregunta, la resposta a la qual va ser la que van transcriure les Sentències dictades en primera i segona instància. Pregunta que anava adreçada a confrontar el volum controvertit amb l’alçada reguladora de 3,30m mesurada des del carrer DIRECCION001 , amb un resultat d’escreix d’1,18 m, com era d’esperar.

En puritat, es tractava d’una pregunta que, ni hauria d’haver estat admesa, ni el pèrit l’hauria d’haver respost; perquè podia donar lloc a confusió i a diluir el centre neuràlgic de les conclusions del facultatiu, que, certament -volem insistir-, es trobava a les respostes donades a les preguntes 3 i 4. Apreciació, aquesta, no desmentida pels aclariments posteriors, l’únic clar i determinant dels quals és aquell que, a propòsit del mesurament fet de l’alçada del volum controvertit des del carrer perpendicular DIRECCION001 , reconeix que aquest mesurament no respon «a ningún articulado del PGM sinó a un tema de niveles»; altrament dit: a una mera apreciació fàctica, la qual -podríem afegir nosaltres- havia de resultar tant útil i pertinent com fer el mateix mesurament des del nivell del mar, per posar un exemple.

SISÈ: Les apreciacions anteriors s’han vist corroborades en seu d’apel lació pel dictamen complementari emès pel mateix pèrit processal; el qual ha reiterat que el volum que ens ocupa ha de respectar l’alçada reguladora de 3,30m, mesurada aquesta des del «centro de la fachada de la finca DIRECCION000 , NUM000 , a partir de la rasante de la acera en este punto», i, alhora, ens ha permès corroborar amb les seves apreciacions que el projecte de demolició parcial promogut per Calçats Fernández, SL, és susceptible de satisfer la necessària i inexorable adequació de la construcció a les prescripcions del PGM relatives a alçada reguladora i a distàncies mínimes amb finques confrontants situades a diferent nivell.

SETÈ: Les consideracions precedents ens hauran de portar a rebutjar la pretensió d’inexecutabilitat sostinguda per les apel lants; sens perjudici d’estimar parcialment ambdues alçades en apreciar-se que, efectivament, la Resolució interlocutòria d’instància ha incorregut, ateses les circumstàncies, en un dèficit de motivació ( art 120.3 CE ) a l’hora de donar resposta i analitzar els temes debatuts i el material probatori disponible, donant lloc -certament de forma involuntària- a una situació d’incertesa o indefinició que s’escau enervar.

I fruit de les mateixes consideracions, haurem de rebutjar els motius d’oposició esgrimits per l’apel lada, perquè com hem pogut comprovar, el designi autèntic del nostre veredicte d’octubre de 2009, ha quedat definitivament precisat.

VUITÈ: Atès allò que disposa l’ art 139.2 LJCA , no s’imposaran costes.

Atesos els preceptes legals esmentats, així com la resta de general i pertinent aplicació,

R E S O L U C I Ó:

Aquesta Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per tot allò que ha estat exposat HA DECIDIT:

ESTIMAR PARCIALMENT els recursos d’apel lació deduïts, amb l’oposició de Doña María Rosa , per L’IL LM AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT i per CALÇATS FERNÁNDEZ, SL contra la Resolució interlocutòria de data 23 de setembre de 2011, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm 7 de Barcelona a l’incident d’execució núm 2/2011, dimanant del recurs ordinari núm 502/2005-F, i, conseqüentment:

1: DECLARAR la plena executabilitat de la nostra Sentència núm 970, de 27 d’octubre de 2009 (apel lació 275/2007) i, en aquest sentit, integrar el veredicte tot precisant que, de conformitat amb allò que resulta de la pericial practicada en el seu moment, l’excés d’obra a enderrocar és el que ve determinat per l’aplicació simultània de l’alçada reguladora de 3,30m mesurada des del carrer DIRECCION000 , NUM000 , de Cornellà de Llobregat, i de la separació a la finca ubicada al carrer DIRECCION001 , NUM002 de la mateixa població, determinada -la dita separació- per un pla ideal, traçat a 45º des del límit de la profunditat edificable d’aquesta darrera finca, a partir de l’alçada màxima de la seva planta NUM001 (…)»

No podrem excloure -això sí- l’existència de dany moral -d’un dany moral exclusivament associat a la situació de neguit patida injustament per la Sra María Rosa -, encara que la quantificació d’aquest dany hagi de restar limitada a 12.000 euros, en considerar, aquest Tribunal -sota criteris de prudència-, que aquesta és una quantitat que guarda la deguda proporció amb les característiques de la situació.

L’apel lació, doncs, haurà de prosperar parcialment.

SISÈ: De conformitat amb l’ art 139.2 LJCA , no s’imposaran costes.

DECISIÓ:

Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya HA DECIDIT:

ESTIMAR PARCIALMENT el present recurs d’apel lació núm 212/2014, promogut per L’IL LM AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT -amb l’oposició de Doña María Rosa – contra la Sentència núm 1, d’1 de gener de 2014, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm 17 de Barcelona en el sí del procediment ordinari núm 191/2012, i, conseqüentment:

1: DEIXAR sense efecte i substituir, l’import de la indemnització de 25.000 euros fixada pel Jutjat d’instància, per una indemnització de 12.000 euros per danys morals, i

2: REVOCAR i deixar també sense efecte la condemna en costes que es conté a la Sentència apel lada.

Sense costes.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts amb l’advertiment que és ferma i, com a tal, insusceptible de recursos.

Alhora, trameteu una certificació del present veredicte, amb l’ofici corresponent, al Jutjat d’origen, per tal que hi pugui dictar els pronunciaments d’execució que siguin pertinents.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem. Adjunteu-ne una certificació literal al rotlle d’apel lació,

PUBLICACIÓ.- El dia d’avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.

Expansión de la inspección urbanística y atribución íntegra a las Comunidades Autónomas (jurisprudencia del TC).

…         1.-Hace unos años, al calor de la crisis, fue aprobado el  Real Decreto-ley 8/2011, de 1 de julio, de medidas de apoyo a los deudores hipotecarios, de control del gasto público y cancelación de deudas con empresas y autónomos contraídas por las entidades locales, de fomento de la actividad empresarial e impulso de la rehabilitación y de simplificación administrativa. Entre sus dispersas prescripciones, los arts. 21 y 22 (así como la disposición adicional tercera y transitoria primera y segunda) pusieron en marcha un sistema nuevo –bajo patrón estatal– de inspección técnica de edificios. En principio, iba a recaer sobre los edificios con antigüedad superior a cincuenta años y para municipios de población superior a veinticinco mil habitantes.

 

 …        Se trataba, por supuesto, de un marco general y supletorio, mejorable por las previsiones más exigentes de las Comunidades Autónomas e incluso de los municipios. Sin embargo, su densidad normativa era elevada, ya que incluso incidía en los efectos jurídicos de la inspección administrativa, determinando algunas consecuencias de la detección de deficiencias.

*

 

…         2.-Era evidente que esta articulación iba a chocar con la de algunas Comunidades Autónomas, que ya habían establecido una especie de “ITV” de la vivienda, aunque es verdad que operando ya sobre edificios más jóvenes.

 

…         La Generalidad de Cataluña impugnó la regulación que comentamos y el Tribunal Constitucional la declaró íntegramente inconstitucional en su Sentencia de 26 de enero de 2016 (aunque salvó otros aspectos de la Ley que ahora no vienen al caso). De nada le sirvió al Estado invocar el título genérico de la planificación urbanística (por el aroma keynesiano de la medida, para reactivar el sector) ni la legislación básica medioambiental (la edificación es, quizás, el ejemplo máximo de cultura y no de natura).

**

…         3.-Todo lo anterior supone que el Derecho de la edificación entra ya definitivamente en el recinto sagrado del urbanismo, de la mano principalmente de la obligación del propietario de mantener la seguridad, la salubridad y el ornato. En palabras del Fundamento Jurídico cuarto, la normativa de inspección de edificios se define como “la regulación de una técnica o instrumento propiamente urbanístico, que tiene por finalidad prevenir y controlar las irregularidades o ilegalidades urbanísticas, así como comprobar el cumplimiento del deber de conservación que corresponde a los propietarios”. Y sigue diciendo que “son, pues, preceptos que se incardinan con claridad en la materia de urbanismo, es competencia de las Comunidades Autónomas que a éstas corresponde regular.”

 

…         Ahora bien, lo cierto es que quizás el Estado podría haber invocado a su favor el ejercicio ordinario de su competencia en materia edilicia a través de la Ley de Ordenación de la Edificación (así como lo relativo al Código Técnico de la Edificación). A nivel práctico, el programa temporal de la inspección de edificios y el efecto concreto de las verificaciones queda ya en manos de las Comunidades Autónomas.

photos © Chris Luckhardt

***

La declaració de ruïna. La inspecció urbanística.

Esquema de la conferència prevista per al dia 22 d’abril del 2015.

 

.-I.-LA DECLARACIÓ DE RUÏNA.→
.-DOS INSTRUMENTS LEGALS PER A L’ACTUACIÓ URBANÍSTICA. LA DECLARACIÓ DE RUÏNA I LA INSPECCIÓ URBANÍSTICA. .-II.-LA INSPECCIÓ URBANÍSTICA.→
.-III.-CONCLUSIONS.

 

.-I.1.-CONCEPTE I TIPOLOGIA.EL CAS ESPECIAL DE LA RUÏNA IMMINENT.→
.-I.-LA DECLARACIÓ DE RUÏNA. .-I.2.-EL PROCEDIMENT DE DECLARACIÓ DE RUÏNA.→
.-I.3.-ELS EFECTES DE LA DECLARACIÓ DE RUÏNA.→

 

.-I.1.1.-EL PUNT DE PARTIDA DEL DRET CIVIL: LA POSICIÓ DEL PROPIETARI DE L’IMMOBLE.→
.-I.1.-CONCEPTE I TIPOLOGIA.EL CAS ESPECIAL DE LA RUÏNA IMMINENT. .-I.1.2.-LES SITUACIONS JUSTIFICATIVES DE LA RUÏNA.→
.-I.1.3.-EN ESPECIAL, LA RUÏNA IMMINENT.→

 

.-I.1.1.1.-PROPIETARI: GAUDEIX I DISPOSA (348 CC). Però si la construcció “amenazase ruina”, neix l’obligació d’enderrocar o “ejecutar las obres necesarias para evitar su caída” (389 CC).
.-I.1.1.-EL PUNT DE PARTIDA DEL DRET CIVIL: LA POSICIÓ DEL PROPIETARI DE L’IMMOBLE. .-I.1.1.2.-Declaració de ruïna: forma part d’una ORDRE D’ENDERROC (O REPARACIÓ). Característiques: mesura limitativa (no de foment) , amb els principis que s’hi deriven i individualitzada (no en el marc de plans especials de reforma interior o renovació urbana, amb deures de cessió).
.-I.1.1.3.-Amb la declaració de ruïna i ordre d’enderroc (o reparació), cessa el deure de conservació imposat per la legislació urbanística (però s’admeten obres urgents, provisionals i excepcionals).

 

.-I.1.2.1.-Un concepte jurídic indeterminat. Un acte administratiu declaratiu i complex: declaració+ordre. Indiferència dels elements subjectius (la voluntat, la negligència…).
.-I.1.2.-LES SITUACIONS JUSTIFICATIVES DE LA RUÏNA .-I.1.2.2.-LES CIRCUMSTÀNCIES.→
.-I.1.2.3.-CLASSES: total/ parcial; ordinària/imminent (perill).

 

.-a)Ruïna tècnica: reconstrucció només per mitjans anormals. Esgotament estructural. Caldrà desallotjament.
.-I.1.2.2.-LES CIRCUMSTÀNCIES. .-b)Ruïna econòmica: cost de les obres de reparació per a condicions mínimes d’habitabilitat o funcionalitat: superior al 50% del cost d’un habitatge idèntic de nova planta.
.-c)Ruïna urbanística: obrés més intenses que la mera conservació són precises, però no autoritzables (fora d’ordenació). Cal enderrocar.

 

.-I.1.3.1.-INTERPRETACIÓ RESTRICTIVA. Principi de proporcionalitat.
.-I.1.3.-EN ESPECIAL, LA RUÏNA IMMINENT. .-I.1.3.2.-Alcalde o òrgan competent ordena enderroc o estintolament, prèvia visita d’inspecció i informe tècnic.
.-I.1.3.3.-Pot ser inaudita parte.

 

.-I.2.1.-INICI.→
.-I.2.-EL PROCEDIMENT DE DECLARACIÓ DE RUÏNA. .-I.2.2.-AL·LEGACIONS: entre deu dies i 1 mes. Informe i proposta de resolució dels serveis tècnics municipals. Imparcialitat. Major fiabilitat: informes pericials emesos per tècnics designats per insaculació en procés judicial. Recusabilitat.
.-I.2.3.-RESOLUCIÓ.→

 

.-I.2.1.-D’ofici: informe serveis tècnics, petició raonada d’altres òrgans o denúncia.
.-I.2.1.-INICI. .-I.2.2.-A instància de part: motius, relació d’interessats, certificació expedida per facultatiu competent. Valoracions pertinents si ruïna econòmica.
.-I.2.3.-La incoació serà notificada als interessats, que hauran de rebre còpia literal dels informes tècnics justificatius.

 

.-I.2.3.1.-Sis mesos: silenci negatiu o caducitat.
.-I.2.3.-RESOLUCIÓ. .-I.2.3.2.-Rehabilitació o enderroc. Indicarà terminis i obres provisionals. Si parcial, obres per al manteniment global.
.-I.2.3.3.-Bé catalogat o BIC: no demolició, excepte autorització del Departament de Cultura. Però s’admet la declaració de ruïna.

 

.-I.3.1.-Possible apertura d’un procediment sancionador. Possible inclusió al Registre municipal de solars si  no s’inicia l’obra en dos anys.
.-I.3.-ELS EFECTES DE LA DECLARACIÓ DE RUÏNA .-I.3.2.-Possible desallotjament (amb desnonament administratiu). No reallotjament ni retorn, segons la legislació urbanística.
.-I.3.3.-Demolició: prèvia llicència. Recordem que serà obligatòria si fora d’ordenació.

 

.-II.1.-CONCEPTE I LEGISLACIÓ.→
.-II.-LA INSPECCIÓ URBANÍSTICA.→ .-II.2.-SUBJECTES I POTESTAT.→
.-II.3.-VALOR PROBATORI DE LES ACTES.→

 

.-II.1.1.-Un instrument de l’activitat limitativa.
.-II.1.-CONCEPTE I LEGISLACIÓ .-II.1.2.-Inspecció limitada i omniscient. Eficàcia i efectivitat.  Inspecció interna i externa. Mesures complementàries. La transgressió en el Dret urbanístic.
.-II.1.3.-L’art. 201 de la LU.[1]

 

.-II.2.1.-EL SUBJECTE ACTIU DE LA INSPECCIÓ: L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.→
.-II.2.-SUBJECTES I POTESTAT. .-II.2.2.-LA PERSONA OBLIGADA A SOPORTAR LA INSPECCIÓ.→
.-II.2.3.-POTESTAT, FUNCIÓ I ACTUACIONS INSPECTORES. ELS PRINCIPIS GENERALS. →

 

.-II.2.1.1.-ATRIBUCIÓ INDISTINTA I COL·LABORACIÓ INTERADMINISTRATIVA.
.-II.2.1.-EL SUBJECTE ACTIU DE LA INSPECCIÓ: L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. .-II.2.1.2.-PERONAL INSPECTOR. AUTORITAT O AGENT DE L’AUTORITAT.
.-II.2.1.3.-PRESÈNCIA DE FACULTATS INSPECTORES EN SUBJECTES PRIVATS. Rol de censura i valoració exercit per l’Administració Pública.

 

.-II.2.2.1.-SELECCIÓ I DETERMINACIÓ. Els plans d’inspecció.
.-II.2.2.-LA PERSONA OBLIGADA A SOPORTAR LA INSPECCIÓ. .-II.2.2.2.-PECULIAR SUPERVISIÓ DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES SOBRE ELS ENS LOCALS. LA SUBROGACIÓ.
.-II.2.2.3.-DRETS I DEURES DE LA PERSONA SUBJECTA A LA INSPECCIÓ. DRET A LA INVIOLABILITAT DE DOMICILI.

 

.-II.2.3.1.-ACTIVITAT TÈCNICA/ACTIVITAT JURÍDICA. Declaracions de coneixement i declaracions de voluntat (declaracions de judici i de desig).
.-II.2.3.-POTESTAT, FUNCIÓ I ACTUACIONS INSPECTORES. ELS PRINCIPIS GENERALS. .-II.2.3.2.-ACTES DE TRÀMIT D’IMPUGNACIÓ DIFERIDA. No equivalen a incoació de procediment sancionador.
.-II.2.3.3.-PRINCIPIS GENERALS QUE REGEIXEN LES ACTUACIONS INSPECTORES. Eficàcia i celeritat. Impulsió ex officio i culpa in vigilando. Caràcter onerós de les verificacions.

 

.-II.3.1.-PROVA DOCUMENTAL PÚBLICA. ELEMENTS SUBJECTIU, MATERIAL I FORMAL.
.-II.3.-VALOR PROBATORI DE LES ACTES. .-II.3.2.-PRESUMPCIO DE VERACITAT? LLIURE VALORACIÓ DE LA PROVA I ESTRICTE CONTROL JUDICIAL DE LES DILIGÈNCIES INSPECTORES.
.-II.3.3.-EL DRET, BRANCA SOLEMNE DE LA RETÒRICA.

 

 

[1] Article 201

Inspecció urbanística

  1. La inspecció urbanística ha d’ésser exercida pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i pels òrgans de l’Administració local, en el marc de les competències respectives i d’acord amb la legislació vigent.
  2. Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques que facin els òrgans de la Generalitat o altres ens locals han d’ésser comunicats en tots els casos als ajuntaments dels municipis on s’hagin produït els fets.
  3. Es reconeix la condició d’autoritat al personal al servei de les entitats públiques a què es refereix l’apartat 1 al qual s’encomani expressament l’exercici de la inspecció urbanística. En l’exercici d’aquesta activitat, el personal de les administracions competents pot inspeccionar tota mena d’obres i d’instal·lacions; els fets que constati aquest personal tenen valor probatori, d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú.