Sábados exclusivos.-Novedades en el frente.

 Fuente:***

         Es conocida la frase de Spengler que afirma que, al final, es un pelotón de soldados el que salva la civilización. Quizás haya algo de ello en la acción de la cabo Roberto*, que ha roto los ciertamente débiles muros de la ley trans. Esto último nos los explica muy bien hoy la sabatina de Pablo de Lora, bajo el título “¿Es Ayuso una mujer?“. Ahora bien, como ocurre en cualquier guerra, siempre hay efectos colaterales derivados de las acciones de combate.

          En este caso, conviene recordar que una de las múltiples guías del “inclusivismo” lingüístico demandaba la feminización de los sustantivos que  aluden a los  grados militares. Esto es, empezar ya a hablar de coronela, tenienta, etc. Algunos tiquismiquis avisaron que el cambio planteaba diversos problemas, derivados del significado habitual e incluso peyorativo: “sargenta”, “generala”…Ante ello, otros propusieron mantener el sustantivo en masculino genérico y cambiar sólo el artículo previo. Por ejemplo, referirse a “la sargento”.

Por el contrario, la postura más tradicional -que puede oírse, por cierto, en el doblaje de grandes películas  bélicas americanas- insistía en el carácter genérico de la forma masculina tanto en el artículo como en el cargo y hablaba de “el sargento María Gómez” o “el sargento Jane”. Es decir, el masculino genérico abrazaba ambos sexos. Como puede intuir el lector, esta opción ha perdido fuelle y los apóstoles de lo políticamente correcto la condenan sin paliativos. Incluso parecía no gustarle demasiado a la Real Academia Española.

          Ahora bien, uno de los sustantivos con más dificultades era el relativo al grado de cabo. Sólo en alguna región iberoamericana se registra el uso de “la caba”. Por tanto, fue avanzando la solución consistente en hablar de “la cabo”. Ya se ve que la cosa chirría un poco, pero gracias a ese cambio muchas mujeres podrán alcanzar tal graduación (bueno, eso dicen).

          Sin embargo, la maniobra se ha complicado porque, ante el caso de Roberto, el capitán de la compañía lo va a tener difícil. La verdad es que nuestro cabo no se ha cambiado el nombre y, por tanto, en una acción de campaña, puede recibir -por ejemplo- las siguientes órdenes:

          -“La cabo Roberta, que se dirija a la trinchera”: no será ejecutada, porque Roberto no ha alterado su nombre.

          -“El cabo Roberto, que se dirija a la trinchera”: la orden es actualmente incorrecta, porque el uso de “el” no es admisible según la doctrina inclusivista, ya que Roberto es una mujer y así lo ha hecho constar registralmente.

          -“La cabo Roberto, que se dirija  a la trinchera”: en esta orden falla la coordinación, ya que “la” es femenino, pero “Roberto” es masculino.

          A estas alturas, evidentemente, la trinchera ya ha sido regalada al enemigo. Sin embargo, nuestro alto sentido del deber castrense nos impone una salida. Propongo recuperar la solución segunda, la más tradicional -la más “facha”, para entendernos-.

Es decir, que no se cambie ante ninguna circunstancia la expresión el cabo” (con independencia de que sean Robertos o Robertas). De este modo, se  atienden las modernas exigencias de la “ley trans” -Roberto se sentirá tratado o tratada como mujer, ya que “el cabo” vale para todos y todas-. Igualmente, se respetan la voluntad registral del sujeto, la tradición lingüística, las “pelis” de guerra de nuestra juventud y las exigencias de celeridad de la táctica militar.

***

Artículos relacionados:

«Sábados exclusivos«*

«Dissabtes exclusius«**.

Dissabtes exclusius.-Ei, family…

Font:***

Com ja sabeu, als col·legis catalans ja fa ansy que no hi ha «pares» sinó, a tot estirar, «famílies». Gràcies a això, escrits irònics com el que portem avui semblen, fins i tot, moderats en l’ús de la menjussa inclusiva. En aquest cas, passa millor la ficció que la realitat.

«Portes obertes de l’Escola Patufets i Baldufes«.


Articles relacionats:

«Dissabtes exclusius«*

«Sábados exclusivos«.**

Dissabtes exclusius.-De menta, de llimona i de menta i llimona.

 Font:aquí*.

      1.-Consulto les bases de les «Subvencions per a treballs de recerca sobre Administració Pública» per a l’any 2024. Després d’avançar en la fullaraca habitual de “becaris i becàries” (els becaris al davant, només faltaria) i de la important “persona investigadora principal”, prenc aire i em trec el barret davant un “tots els membres”, que sempre se’ls resisteix.

       2.-A mig aire de la convocatòria em trobo amb el requisit de la “Designació del mentor institucional”. Només els homes poden ser mentors? Han decidit parlar correctament i deixar-se de galindaines? Se’m desperten totes les alarmes del masclisme i connecto tremolant amb l’enllaç que hi apareix. Em calmo una mica perquè, a l’apartat pertinent, ens indiquen que cal anotar la “Persona designada com a mentora institucional del projecte”.  Ara canvien les tornes: només poden ser dones ( o bé homes que vulguin ser “mentores”, però en això no m’hi fico). De fet, l’exhibició continua i, al peu de l’imprès torna a referir-se inequívocament a [la] “mentora institucional d’aquest projecte de recerca” (sí, sí, com a substantiu).

3.- Com ho resolem? El text de la resolució parla de “el mentor”, però l’imprès annex es refereix en tres ocasions a “[la] mentora”. Per acabar-ho d’adobar, resulta que el títol de l’annex diu: “Designació del mentor o la mentora institucional”. Ves per on, en tot just una pagineta i mitja hem jugat amb el mentor, amb la mentora i amb el mentor o la mentora. Que n’és, de divertit, el batibull inclusiu!

*

Articles relacionats:

Dissabtes exclusius.*

Sábados exclusivos.**

***

Sábados exclusivos.-El vapor inútil.

Fuente:xxx.

              Uno de los males de la doctrina del “lenguaje inclusivo” es su idealismo ya viejo, la idea infantil de que “cambiaremos las palabras y cambiará la realidad”.

            “Una visión literaria del mundo supone profesar que el lenguaje es la realidad, que la conducta del hombre está solo determinada por la experiencia, que la casualidad no existe, que el progreso moral no existe, que la verdad no existe, que la vida tiene un propósito similar al de aquel que en el primer capítulo clava un clavo de donde en el último colgará el protagonista.”

Arcadi Espada, Vida de Arcadio, 2023, pp. 150-151.

***

Sábados exclusivos.-Primeras noticias de Milei.

Foto:aquí.

 Las primeras informaciones son confusas. La República Argentina muestra en su conversación pública un alto grado de presencia y contaminación del «lenguaje inclusivo». Parece que hay una reacción leglslativa en marcha, auqneu lo cierto es que se referie a diversos aspectos. como muestra, traemos hoy aquí este reciente artículo de «Sitio andino»:

Ley ómnibus: se termina el lenguaje inclusivo en Argentina*

***

Sábados exclusivos.-El artículo de mayor difusión del 2023.

Fuente: aquí.

 El artículo con mayor resonancia fue éste: «La estabilización de los habilitados (I),(II),(III)«. No entraba dentro de los «sábados exclusivos», pero en cierto modo sí los recoge, ya que no se me ocurrió duplicar «los habilitados y las habilitadas».

 Dentro estrictamente de la sección, el artículo con más éxito fue: «Derrotados en la gran final«.

***

Dissabtes exclusius.-Fum, fum, fum, però molt inclusiu.

Font:***

            Rebo la primera invitació d’un acte per al Nadal. Aquest és l’assumpte que apareix al correu: “Acte homenatge professorat jubilat”. Déu n’hi do, quin tractament més burocràtic per als companys que han estat amb nosaltres.  El redactor se’n adona potser i ho intenta arreglar en el text amb un “volem honorar als professors i professores que s’han jubilat enguany”. Bé, suposo que deu voler dir “els professors i les professores”, si el que  es pretenia era personalitzar una mica i no liquidar el tema amb un desdoblament fet a la babalà i només per salvar l’expedient. Per cert, la cosa  fa una mica de pudor perquè cita primer els professors, trencant un criteri cortès que ja ve del clàssic “Senyores i senyors…”.

            Indiquen una llista per a inscriure’s i aquest és el títol: “HOMENATGE JUBILATS/DES. FACULTAT..”. Home, això vol dir que les dues formes separades per la barreta dels pebrots són: “JUBILATS/JUBILDES

            I de tota aquesta misèria en diuen “llenguatge inclusiu”.

***

Articles relacionats:

Dissabtes exclusius*

Sábados exclusivos*

Dissabtes exclusius. Sense aturador.

Font:***

          Tal com hem dit als darrers dies, la instrucció de la Universitat de Barcelona sobre redacció de normativa tenia un profund significat que desbaratava el vodevil de la comèdia inclusiva. Venien després l’Institut d’Estudis Catalans i, ja a tot estrop, un  bé de Déu d’especialistes han començat a fer llenya de l’arbre caigut.

         Destaca, per exemple, la burla desfermada de Josep Martí Blanc (amb alguna broma finíssima a la qual jo mateix no m’hauria atrevit), en el seu article publicat a La Vanguàrdia del dia 28 d’octubre del 2023: “Ha esclatat la contrarevolució”*.A més de l’alegria per l’adeu al desdoblament obsessiu, l’autor posa l’accent en l’aspecte alimentari del teatret: adeu als manuals de “llengua inclusiva” de la universitat i d’altres institucions i adeu a les minutes (tot i que no serà fàcil que les deixin d’incloure al seu patrimoni o matrimoni o com es digui).

         Amb un estil diferent, el sempre incisiu humor d’Enric Gomà opta per llençar a la paperera totes les noses “inclusives” (no sols la llauna duplicativa) i subratlla l’agilitat, com a qualitat del llenguatge de tota la vida que aquests bàrbars no entenen què significa:

         “Totis aquestis xerinolis*.

***

Articles relacionats: Dissabtes exclusius*/ Sábados exclusivos**.

Sábados exclusivos. Hipótesis no del todo irreal.

 Fuente: ***.

           Si el problema es la terminación en “a”, entonces Rebeca Argudo, como casi siempre, está muy atinada en su consideración. Por cierto, veo que hasta Intermón.Oxfam se ha montado su guía cuqui de lenguaje inclusivo y yo mismo se lo voy a proponer al presidente de mi comunidad de vecinos.  Obsérvese que para esta guía debe haber una correspondencia entre el artículo y la terminación. Es decir a “el” le corresponde “o” en el final del sustantivo. Y a “la” le corresponde “a” (la bombera, la médica, la abogada…). Con esa sencilla regla, efectivamente, se debería hablar de “el periodisto” o “el electricisto” cuando fuesen masculinos.

            Ya en serio: si se utiliza “la abogada” es correcto (el español parece más favorable a las flexiones, a diferencia del francés). Pero si se usa “la abogado” tampoco pasa nada, porque es evidente que se emplea el sustantivo en sentido genérico o neutro. Ni se denota sexismo ni  pollas en vinagre*  (lean la nota si consideran que es forzosa la excusatio).

*

Rebeca Argudo

@Rebevolutions

Oiga,

@OxfamIntermon

, me estoy leyendo su guía del lenguaje no sexista y al llegar aquí me surge una duda: ¿Debo referirme entonces a los periodistos, los electricistos, los artistos o los dentistos hablo de hombres que desempeñan estas profesiones? Gracias.

*

Artículos relacionados:

Sábados exclusivos.*

Dissabtes exclusius.**

***