Categoría: Liberalització de serveis

Els serveis de control del trànsit aeri seran transferits a entitats seleccionades d’acord amb la normativa de contractació administrativa.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Al llarg de les darreres setmanes, ens hem referit en diverses ocasions als aspectes jurídics del conflicte amb els controladors aeris. Vegeu, per exemple:

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%e2%80%a6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/category/ens-institucionals/

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/20/que-feia-aena/

En el BOE del 29 de desembre es publica una rellevant Ordre del Ministeri de Foment “por la que se determinan los aeropuertos gestionados por la entidad pública empresarial Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea para la selección de nuevos proveedores civiles de servicios de control de tránsito aéreo de aeródromo”:

PDF (BOE-A-2010-19999 – 2 págs. – 165 KB)

2.-Aquesta Ordre es basa en les diverses normes de rang legal i reglamentari promulgades sobre la matèria l’any 2010 i obre el pas a la selecció a través de la normativa de contractació administrativa d’entitats proveïdores de serveis de control de trànsit aeri a determinats aeroports (s’aplicarà la Llei 31/2007, sobre procediments de contractació als sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals).

3.-Es tracta d’aeroports gestionats per l’entitat pública empresarial AENA, que elevarà la seva proposta –un cop conclós el procediment de selecció– al Ministeri de Foment, el qual s’encarregarà de la designació del proveïdor civil de control del trànsit aeri d’aeròdrom. Entre els aeroports indicats no figuren ni Madrid-Barajas ni Barcelona-El Prat, però sí una gran part dels altres amb més importància (A Coruña, Eivissa, La Palma, Sabadell, Sevilla, València, etc.).

L’inici efectiu de la prestació pel proveïdor designat precisarà supervisió i informe favorable de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria.

En definitiva, una funció que fins ara exercien AENA i el seu personal –els conflictius controladors aeris- serà assumida per entitats privades contractades (que tindran com a empleats controladors amb la titulació precisa).

El servei postal com a servei econòmic d’interès general prestat en règim de lliure competència.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- En els darrers temps hem viscut  diversos canvis materials i jurídics en els serveis postals. La definitiva transformació ha vingut amb la nova Llei 43/2010, de 20 de desembre, “del servicio postal universal, de los derechos de los usuarios y del mercado postal”, publicada al BOE de 31 de desembre:

PDF (BOE-A-2010-20139 – 42 págs. – 642 KB)

2.-L’article 1.1. concreta que l’objecte de la Llei és la “regulación de los servicios postales con el fin de garantizar la prestación del servicio postal universal, de satisfacer las necesidades de comunicación postal dentro de España  y de España con el extranjero, y de asegurar la libre competencia en el sector en condiciones adecuadas de calidad, eficacia, eficiencia y pleno respeto de los derechos de los usuarios y de los operadores postales y sus trabajadores”.

L’art. 2 proclama que “los servicios postales son servicios económicos de interés general que se prestan en régimen de libre competencia”. A partir d’aquí, s’instaura un doble règim:

-Serveis prestats en règim de lliure competència prèvia declaració responsable.

-Servei postal universal encomanat a concrets operadors. En primer lloc, a la “Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, Sociedad Anónima” (designat per la disposició addicional primera). En segon lloc, als interessats que obtinguin l’autorització administrativa singular regulada als arts.42 i ss.

3.-Atenció!La Llei incorpora tres disposicions addicionals que no tenen res a veure amb l’objecte indicat al seu títol:

-Establiment d’un compte específic de compensació (Estat-entitats assenayalades)  en les societats concessionàries d’autopistes de peatge dependents de l’Estat (D.Add. vuitena).

-Modificació d’un termini previst a la Llei 48/2003, de 26 de novembre, de règim econòmic i de prestació de serveis als ports d’interès general (D.Add. novena).

-Autorització per a la realització de rebliments al domini públic portuari del Port de Bilbao (D.Add.desena).

Un cas-riu

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Debat avui, a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre els controladors. És una iniciativa dels alumnes, amb el suport del Deganat. Tinc l’honor de compartir taula amb l’estudiant que ens modera (del grup del bon amic Olivé Currius) , amb el catedràtic  de Dret del Treball Dr. Eduardo Rojo (vegeu el nostre post

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%E2%80%A6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/) i amb el catedràtic de Dret Constitucional Dr. Carreras. Cap d’ells necessita presentació.

El professor Rojo situa les claus del conflicte laboral i distingeix entre les raons jurídiques dels controladors (pot regular un Decret-Llei el contingut d’una relació laboral que està sent discutida per les parts?) i la seva debacle moral en desaparèixer de les torres de control. En  Carreras, però, considera que l’abandonament del lloc de treball la tarda del divendres 3 de desembre ja ultrapassava el marc laboral i justificava la declaració d’estat d’alarma.

Per part meva, plantejo la recuperació –justificada- de la vella noció de les relacions de supremacia especial, que tenen un sentit per a certs col·lectius on és raonable l’afebliment i fins i tot inexistència de certs drets (els presos, els funcionaris públics o certes categories d’ells com policies, bombers, inspectors administratius i, potser, els controladors). Sobre aquest tema ja havíem apuntat alguna cosa aquí mateix (http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%E2%80%A6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/).

–

2.-El professor Carreras apunta que no existeix una gradació alarma-excepció-setge, sinó que són situacions diferents sobre les quals s’articulen respostes jurídiques també distintes. No caminem, per tant, cap a l’abús dels estats d’excepció tan propis de la història d’Espanya i que ja va estudiar magníficament BALLBÉ al seu Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983).

–

3.-Per si de cas, de bon matí ja havia donat un cop d’ull al blog del company i professor de Dret Administratiu a València Andrés Boix Palop, que “capitaneja” (a nivell virtual)  el grup que no veu clara la declaració d’estat d’alarma, ja que considera que existien normes de Dret penal i de Dret laboral suficients per a reaccionar en el cas concret (http://www.lapaginadefinitiva.com/aboix/?p=304). A més –i això ja ens planteja interrogants de més volada- situa la “última hora autoritaria” en el marc de la “deriva reaccionaria” en la que, segons ell, ens anem endinsant (http://www.lapaginadefinitiva.com/aboix/?p=306).

Seriositat remarcable dels estudiants: ni una pregunta basada en el ressentiment social contra “els sous estratosfèrics”. Totes les qüestions van girar entorn l’habilitació jurídica de l’estat d’alarma i les peculiaritats processals i materials del conflicte laboral. Magnífic (deixant de banda ara que, efectivament, també ha de discutir-se la qüestió de l’estructura retributiva dels controladors).

Què feia AENA?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El paràgraf tercer del Reial Decret-Llei 1/2010 (vegeu la nostra entrada del 15 de desembre: http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%E2%80%A6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/) va precisar el següent:

“(…), la Intervención General de la Administración del Estado viene poniendo de manifiesto desde el año 2002, en sus sucesivos informes de auditoría de cuentas, que los incrementos retributivos de los controladores al servicio de AENA  se realizan sin las preceptivas autorizaciones.”

–

2.-Davant d’això, hi ha dues possibilitats. La primera és que, efectivament, l’ens instrumental –AENA- precisi, per a alguns dels seus actes, una autorització prèvia de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat ( o de la seva Intervenció delegada a l’entitat) i d’altres autoritats o òrgans. Si l’autorització no s’ha obtingut, podrien existir responsabilitats penals, ja que l’autoritat o el funcionari haurien donat la seva conformitat a una despesa sabent que no existia l’autorització pertinent (sense perjudici d’altres responsabilitats civils i comptables).

–

3.-No obstant, si AENA es regís en aquest punt per un sistema d’avaluació i auditoria posterior a la despesa (com és freqüent a molts ens institucionals i, especialment, a entitats públiques empresarials), els reiterats avisos de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat ens situen davant una situació de possible responsabilitat comptable ( i també civil). Recordem que la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes exigeix aquesta responsabilitat a qui “por acción u omisión contraria  a la Ley originare el menoscabo de los caudales o efectos públicos”, el qual queda obligat la indemnització dels danys i perjudicis causats.

Afegirem que la responsabilitat comptable queda eximida en cas d’obediència deguda o d’incompliment per part d’altres de les seves obligacions específiques.

Aquellos polvillos…: el Decret-Llei 1/2010 sobre prestació de serveis de trànsit aeri.

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

1.- El mestre i company Eduardo Rojo, Catedràtic de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona, em passa les dades del seu blog, on analitza alguns antecedents del conflicte amb els controladors.

–

2.-El que més crida l’atenció és la promulgació d’un primer Decret-Llei 1/2010, de 5 de febrer, “por el que se regula la prestación de servicios de tránsito aéreo, se establecen las obligaciones de los proveedores civiles de dichos servicios y se fijan determinadas condiciones laborales para los controladores civiles de tránsito aéreo”.

És un Decret-Llei curiós per diverses raons. Per exemple, l’Exposició de Motius és més llarga que l’articulat (set pàgines pràcticament senceres contra cinc, ja que només estem parlant de quatre articles i , això sí, diverses addicionals, transitòries i finals).

–

3.-En síntesi, l’objectiu del Decret-Llei era doble:

a) Apertura a la possibilitat de que els serveis de control aeri fossin prestats, a partir d’aquell moment, per “proveïdors civils de serveis de trànsit aeri”, amb el seu propi personal (que té una relació laboral ordinària amb el proveïdor civil, però que es veu afectat per la Llei 21/2003, de Seguretat Aèria). El proveïdor civil serà proposat pel gestor aeroportuari (i designat –sembla que de forma reglada- pel Ministeri de Foment).

b) Regulació de les condicions de treball dels controladors com a personal laboral, tot al·legant l’Exposició de Motius “la naturaleza jurídico-pública de su relación laboral” i el fet que sus “acuerdos colectivos” han d’ajustar-se a “los principios y reglas contenidos en el Estatuto Básico del Empleo Público” (EBEP).

La doctrina laboralista mostra la seva preocupació per aquesta entrada del Decret-llei fins al menjador i la cuina del conveni col·lectiu. L’EBEP, que semblava el darrer pas per a inocular definitivament el Dret laboral a la funció pública, és emprat ara per a “funcionaritzar” una  vinculació inicialment laboral. En definitiva, el natural retorn a la relacions de supremacia especial, que tenien la seva justificació en l’existència d’aquesta mena de tasques (ordinàriament assumides per funcionaris públics).

Fa uns dies, com ja sabem, es donava un pas més i entrava en escena el Ministeri de Defensa (vegeu la nostra entrada del dia 7 de desembre).

-Referències del blog d’Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/12/el-contenido-laboral-del-real-decreto.html
http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/12/sometimiento-legal-de-los-controladores.html
http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/05/la-audiencia-nacional-desestima-el.html
http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/02/supresion-del-derecho-la-negociacion.html

-Referències Decret Llei 1/2010:
http://www.boe.es/boe/dias/2010/02/05-2/pdfs/BOE-A-2010-1916.pdf

LA DIRECTIVA DE SERVEIS ES DESINFLA.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Ha estat publicat al DOGC de 6 d’octubre el Decret Legislatiu 3/2100, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. El Decret Legislatiu modifica alguns articles concrets de certes normes administratives. Entre elles, el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

2.-Les modificacions són reduïdes i, a més d’alguna referència a la FINESTRETA ÚNICA com a procediment normal de relació dels prestadors de serveis amb l’Administració Local , destaca la nova regulació de l’article 236, apartats 1 i 2. Com es veu, la llicència municipal gaudeix de bona salut, excepte que una norma amb rang de Llei prohibeixi la seva imposició. Ara bé, no hem d’oblidar que els principis de l’article 236.2 (i els seus antecedents, ja des del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals) han estat força emprats per la jurisprudència per a interpretar l’aplicació de normes locals.

3.-Transcrivim els nous apartats 2 i 3 de l’article 236 de la LMRLC (LES MAJÚSCULES SÓN NOSTRES):
«1. Els ens locals poden intervenir l’activitat de la ciutadania pels mitjans següents:
a) Ordenances i bans.
b) Submissió a comunicació prèvia o a declaració responsable, de conformitat amb la normativa reguladora del procediment administratiu.
c) Submissió a LLICÈNCIA i a altres actes de control preventiu. Quan es tracti de l’accés i l’exercici d’activitats, el règim d’intervenció s’ha d’establir de conformitat amb la normativa reguladora del lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici.
d) Submissió a control posterior a l’inici de l’activitat, amb l’objecte de verificar el compliment de la normativa que la regula.
e) Ordres individuals de manament o de prohibició.»
2. L’activitat d’intervenció s’ha d’ajustar, en tot cas, als principis de legalitat, de no-discriminació, de NECESSITAT I PROPORCIONALITAT AMBL’OBJECTIU QUE ES PERSEGUEIX, i de respecte a la llibertat individual.»

FERROCARRILS DE LA GENERALITAT, SOCIETAT MERCANTIL AMB CAPITAL TOTALMENT PÚBLIC.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Decret-Llei 4/2010, de 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic a de la Generalitat de Catalunya ha autoritzat el Govern a transformar l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en una societat mercantil amb capital 100% públic (D.F.tercera).

–

2.-La DF segona de la mateixa norma autoritza aquesta entitat perquè pugui actuar com a empresa turística de mediació en la venda de bitllets i reserves de places en les mitjans de transport així com la reserva d’habitacions i dels serveis en establiments hotelers i la resta d’allotjaments turístics situats ne les instal•lacions d’esport i turisme de la seva competència.

És a dir, ens acostem al model francès de la SNCF com a gran «pool» de transport, turisme i mobilitat.

–

3.-Encara que és una fórmula de gestió més agosarada que la de RENFE –entitat empresarial pública i no societat mercantil, encara- suposa un pas més en la flexibilització de les fórmules de gestió del sector públic (però no una privatització).