Categoría: Municipis i règim local

Contraatac a la Directiva de serveis: es dóna estabilitat a les autoritzacions per a la venda no sedentària.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

            1.-L’aplicació de la Directiva de serveis, de la legislació estatal sobre venda ambulant i del Decret Legislatiu 3/2010 per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE havien afeblit la posició dels titulars d’autoritzacions de venda no sedentària en els espais i vies públiques dels municipis.

 

            La norma catalana citada concretava que l’autorització no es podia concedir per un termini superior a vuit anys. A més, es disposava que les autoritzacions ja concedides quedaven prorrogades per un termini màxim de quatre anys.

 

            L’afany de renovació de les lleis indicades ha cedit en favor del manteniment de les posicions arrelades. Els lectors potser ja van molt poc a la plaça de venda ambulant però –si encara s’hi acosten- de ben segur que els agrada repetir als mateixos llocs i comprar les verdures a les parades “de tota la vida”.

 

            La recent Llei 7/2011 de mesures fiscals i financeres ha donat més estabilitat als negocis establerts i ha tancat l’apertura del mercat preexistent durant quinze anys (és a dir, l’inici d’un procés de noves autoritzacions). Això es fa amb una doble regla que altera els anteriors terminis i que veiem tot seguit.

 

—

 

            2.-Així, el núm. 1 de la Disposició Transitòria segona de la Llei de mesures fiscals i financers estableix una doble pauta: 15 anys i, a més, prorrogabilitat (en contra del l’anterior criteri, que no volia atorgar cap avantatge “per als prestadors cessants ni per les persones que estiguin especialment vinculades amb ell”):

 

            “1. Les autoritzacions per a exercir la venda no sedentària atorgades abans de l’entrada en vigor del Decret legislatiu 3/2010, del 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE del Parlament i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, resten automàticament prorrogades per un període de quinze anys, a comptar de l’entrada en vigor del decret legislatiu esmentat i són prorrogables, de manera expressa, per períodes similars.”

 

 —

            3.-Pel que fa als nous autoritzats, s’estableix també un termini d’exercici de quinze anys:

 

            “Les autoritzacions per a exercir la venda no sedentària atorgades després de l’entrada en vigor del Decret legislatiu 3/2010, del 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE del Parlament i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, i abans de l’entrada en vigor de la present disposició s’entenen concedides per un període de quinze anys.”

 

Fer neteja: pagar els deutes dels ens locals amb empreses i autònoms (i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

                        1-Les operacions d’endeutament previstes pel Decret-Llei 8/2011 tenen un termini de cancel·lació que no pot ser superior a tres anys ni pot tenir períodes de carència.

 

                        La línia financera que posarà en marxa l’ICO quedarà tancada el 31 de desembre del 2014.

 

—

 

                        2.- Abans de concertar les operacions d’endeutament, les Entitats Locals han d’aprovar la liquidació dels seus pressupostos generals de l’any 2010.

 

.

 

                        Abans de l’1 de desembre del 2011, caldrà sol·licitar a l’ICO l’acceptació per a concertar operacions d’endeutament.  Tot i que, aparentment, sembla una acceptació reglada, podrien existir dubtes (per exemple, els derivats senzillament dels límits quantitatius de la línia financera prevista, que ben segur que no és el corn de l’abundància).

 

.

 

                        El procediment s’iniciarà amb sol·licitud aprovada pel Ple de la Corporació Local, amb informe favorable de la Intervenció i informe de la Tresoreria sobre els deutes que es volen cobrir.

 

                        L’acord d’aprovació contindrà la relació identificativa i detallada de les certificacions i documents acreditatius de les obligacions pendents de pagament que es volen saldar.

 

.

 

                        Obtinguda l’acceptació, “las Entidades locales podrán formalizar con las entidades de crédito las operaciones financieras correspondientes, las cuales actuarán por cuenta del Instituto de Crédito Oficial en la materialización del pago a las empresas y autónomos.” (art.8).

 

—

 

                        3.-Però, al final, un dia o altre caldrà pagar a l’ICO. Si l’ens local contreu amb aquesta entitat deutes ferms, impagats en el període voluntari fixat, l`òrgan competent del Ministeri d’Economia i Hisenda procedirà a retenir les quantitats que l’entitat local hauria de rebre com a participació en els tributs de l’Estat.

Fer neteja: pagar els deutes dels ens locals amb empreses i autònoms (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

            1.-Una de les estrelles normativas del Reial Decret-Llei 8/2011, d’1 de juliol, és la línia de crèdit per a la cancel·lació de deutes de les Entitats Locals amb empreses i autònoms. L’art. 4 de la norma citada indica el següent:

 

      “Con el fin de permitir la cancelación de sus obligaciones pendientes de pago con empresas y autónomos, derivadas de la adquisición de suministros, realización de obras y prestación de servicios, las Entidades locales, con carácter excepcional, podrán concertar operaciones de crédito a largo plazo, con los límites, condiciones y requisitos que se establecen en los artículos siguientes y con arreglo al acuerdo que, con carácter de urgencia, deberá adoptar la Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos Económicos por el que instruirá al Instituto de Crédito Oficial para la puesta en marcha de la correspondiente línea financiera”.

—

 

            2.-A aquesta línia financera es poden acollir les Entitats locals, els seus organismes autònoms i entitats dependents.

 

            L’objectiu preferent de la línia financera prevista és “la cancelación de las deudas con los autónomos y las pequeñas y medianas empresas, considerando así mismo [sic] la antigüedad de las certificaciones o documentos” (art. 5.2).

 

.

 

            Cal tenir en compte que l’import dels deutes que es cobreixen, junt amb els interessos estimats que l’operació de crèdit generaria, no podrà excedir, en cap cas, del 25% de l’import anual de les entregues a compte de la participació de l’entitat local en tributs de l’Estat de l’any 2011.

 

—

 

            3.- No s’inclouen a l’operació els imports que corresponguin a obligacions accessòries a la principal, establertes a la “Ley 3/2004, de 29 de diciembre, por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales”. D’aquestes obligacions accessòries han de respondre les Entitats locals deutores.

.

            Examinarem demà algunes notes del procediment de petició del crèdit per les entitats locals i el posterior pagament que haurà de fer l’entitat local a l’ICO  per a tornar el prèstec.

 

El Decret-Llei 8/2011: sobre deutes hipotecaris i d’ens locals i també sobre altres matèries

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

1.-Un altre Decret-llei ple de normes disperses. En concret, el “Real Decreto-ley 8/2011, de 1 de julio, de medidas de apoyo a los deudores hipotecarios, de control del gasto público y cancelación de deudas con empresas y autónomos contraídas por las entidades locales, de fomento de la actividad empresarial e impulso de la rehabilitación y de simplificación administrativa.”

 

—

 

2.-El contingut és realment divers. Comença amb una reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil en matèria d’execució hipotecària. Segueix després la regulació d’una línia de crèdit per a la cancel·lació de deutes de les Entitats Locals amb empreses i autònoms.

 

S’efectua també, amb l’objectiu d’impuls de l’activitat empresarial, una reforma de la Lleide l’IRPF i de les Lleis de l’Impost sobre Societats, sobre Renta de no Residents i sobre el Patrimoni. També hi ha una variació important en el text refós de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària.

 

En la línia de la Lleid’Economia Sostenible, el legislador torna a entrar en la rehabilitació urbana i arquitectònica i, a més, es reforma la Llei estatal del Sòl.

 

Per últim, es fan algunes precisions en matèria de silenci administratiu, preveient el seu sentit estimatori al llistat que incorporala Llei.

 

Apareixen també modificacions concretes dela Lleid’Aigües, dela Lleide Prevenció i Control Integrats dela Contaminació, del Soroll, de Responsabilitat Mediambiental i de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera.

 

—

 

3.- La modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil  introdueix una sèrie de regles que asseguren que l’adjudicació del bé immoble al creditor hipotecari no baixarà del 60% (encara que no hi hagi cap altre postor).

 

Aquesta norma intenta, per tant, reduir el deute futur que encara li quedarà al deutor. No obstant, si el valor actual del bé és realment inferior a aquest 60% adjudicat (cosa perfectament possible a l’actual mercat), serà l’entitat bancària qui assumirà la pèrdua  i així hauria de constar als seus comptes (factor que pot tenir altres conseqüències que es fàcil intuir en aquests dies d’stress test…)

Notícia de llibres: com articular el bon govern local

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-L’Associació Catalana de Municipis (dins la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals) i la Universitat Autònoma de Barcelona han publicat un llibre amb el suggeridor títol Anàlisi dels elements del bon govern local. Codi del bon govern local.

.

 

L’estudi està dirigit per Ramon-Jordi Moles Plaza i coordinat per Endrius Cocciolo. Precisament, és aquest darrer autor qui signa el primer dels treballs, relatiu als conflictes i registres d’interessos dels membres i directius de les corporacions locals. Es tracta d’una completa reflexió sobre l’ “estatut de la integritat” dels membres i directius de les corporacions locals.  L’autor apunta els canvis organitzatius que seran necessaris per a posar en marxa l’indicat “estatut”.

 

—

 

2.-Un segon i interessant bloc del treball està constituït per l’aplicació de les regles de bon govern o integritat als diversos sectors de l’activitat local. En concret, funció pública, policia local, Administració electrònica, serveis públics, contractació administrativa, medi ambient, comerç i hisenda. Ara bé, a nivell pràctic, potser interessarà més un complet “Codi del bon govern local” que  apareix al final i que se suggereix que, en el futur, pugui ser aplicable als ens locals de Catalunya. No es tracta d’un llistat de desitjos, sinó d’un articulat amb obligacions concretes per als ens locals (tant a nivell general, com a cadascú dels sectors).

 

—

 

3.-Tot el llibre està inspirat per una vocació preventiva, més que repressiva. És a dir, en línia amb el que ens mostren els estudis del professor Cocciolo, la solució de la corrupció o de les desviacions respecte a l’interès general, ha de venir més d’una estructura fixa de control previ i menys de les sacsejades del Dret Penal (que haurien de ser la ultima ratio).

Suspensió de la constitució de les vegueries.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Llei 4/2011, del 8 de juny, ha suspès la data de constitució de les vegueries fins  a l’aprovació de la normativa estatal sobre  àmbit provincial i règim electoral pertinent.

—

2.-En conseqüència, la disposició final primera de la citada Llei 4/2011 determina que recuperen la vigència els articles relatius a les províncies i diputacions a la Llei municipal i de règim local de Catalunya. És a dir:

-Definició de la província (art. 87)

-Organització i competències provincials (art. 88).

-Organització provincial (art. 89).

-Ple de la diputació (art. 90).

-Competències de les províncies (art.91).

-Funcions d’assistència i cooperació (art. 92).

-Assistència i cooperació comarcal (art. 93).

—

3.-Una vegada s’hagin aprovat les indicades modificacions normatives, la constitució dels consells de vegueria es farà d’acord amb els resultats de les darreres eleccions municipals que s’hagin celebrat.

Un facebook local

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Publiquem avui l’editorial de la Revista per al món local Ayuntamientos XXI, que em fou encarregat per al seu número del mes de juliol. Es tracta d’una publicació principalment dirigida als polítics i gestors locals i té una difusió per a tot Espanya. A l’editorial es condensa habitualment alguna nota d’actualitat o alguna reflexió sintètica sobre el món local:

.

«FRENTE A LA CRISIS, INNOVACIÓN Y SOLIDARIDAD.

.

Los nuevos consistorios afrontarán, como es sabido, una época difícil (aunque son muchos los que disfrutan de unas cuentas razonables y que, en la misma línea, conviene apuntar que el problema de fondo de nuestra economía es el endeudamiento particular, más que el público).  Sonará con estridencia la vieja canción del excesivo número de municipios. Serán  inevitables las reducciones y las restricciones y reverdecerá la antigua agrupación forzosa para el sostenimiento de ciertos gastos.

.

Frente a ello, el municipalismo ha de responder con solidaridad e innovación. No se trata sólo de las clásicas mancomunidades o de los consorcios de salvación con las “grandes” administraciones. Los ayuntamientos son una red inmensa que puede sorprender con sus innovaciones. Por ejemplo, recibiendo algunos servicios desde la enorme economía de escala de las asociaciones municipalistas. Supuestos concretos: asesoría jurídica, auditoría, formación, etc. Obsérvese que estamos ante una galaxia con unas masas de miembros que superan ampliamente a las viejas diputaciones (que nacieron con la misma idea), a las Comunidades Autónomas e incluso a los Estados.

.

En fin, me despido con una cuestión en absoluto frívola: ¿para cuándo un facebook de Ayuntamientos y para Ayuntamientos? «

Retenció de la participació de les entitats locals en els tributs estatals

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El clima polític imperant i diverses mesures normatives estan accentuant la pressió sobre les Comunitats Autònomes i les Entitats locals de cara a reduir el dèficit i controlar la despesa pública. En aquesta línia, és important l’article 36 de la recent Llei d’Economia Sostenible (LES), relatiu a l’incompliment pels ens locals de l’obligació de remetre la informació relativa a la liquidació de pressupostos a l’Administració de l’Estat.

—

2.-El supòsit de fet és la vulneració de l’obligació de remetre al Ministeri d’Economia i Hisenda tota la informació relativa a la liquidació dels seus pressupostos (art. 193.5 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals).

La conseqüència jurídica és la RETENCIÓ DE L’IMPORT DE LES ENTREGUES MENSUALS A LES ENTITATS LOCALS A COMPTE DE LA PARTICIPACIÓ EN ELS TRIBUTS ESTATALS QUE ELS CORRESPONGUI.

Es tracta d’una innovació rellevant, ja que el quantum d’aquest suma pot situar-se al voltant del 30% dels ingressos dels municipis i altres entitats locals.

—

3.- No obstant, la justificació raonada de la impossibilitat material d’acomplir l’obligació indicada –expressada en una sol·licitud del Ple–  pot ser acceptada per la Direcció General de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i amb les Entitats Locals i, en conseqüència, aquest òrgan està facultat per a suspendre la retenció de fons.

La llicència municipal, una institució “démodée” (i III). El règim transitori.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Les previsions del nou art. 84 LRBRL regeixen a partir de l’entrada en vigor de la LES. Això vol dir que subsisteixen les llicències municipals actualment establertes.

—

2.-No obstant, la disposició addicional vuitena obliga l’Estat, les Comunitats Autònomes i les Entitats locals a aprovar, dins de les seves competències, normes d’adaptació de les llicències d’activitat als principis de l’art. 84 LRBRL. Això ha d’implicar, com diu el mateix precepte, l’eliminació –en molts casos- de l’exigència de llicència.

S’estableixen els següents terminis:

–Sis mesos per a la presentació del projecte de Llei estatal.

–Dotze mesos per a les Lleis i reglaments d’adaptació autonòmics i locals.

—

3.- La Disposició addicional vuitena és encara més exigent amb els municipis, ja que els obliga a adoptar un acord que:

-Doni publicitat als procediments on subsisteix la llicència local d’activitat.

-Sigui actualitzat d’acord amb la normativa vigent en cada moment.

De tota manera, no es diu el termini en el qual cal fer efectiva aquesta obligació.

La llicència municipal, una institució “démodée” (II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Vèiem ahir la reducció que practica la LES sobre el llistat de les venerables llicències municipals. Encara cal consignar un límit complementari en el darrer incís del nou art. 84 bis LRBRL:

“En caso de existencia de licencias o autorizaciones concurrentes entre una entidad local y alguna otra Administración, la entidad local deberá motivar expresamente en la justificación de la necesidad de la autorización o licencia el interés general concreto que se pretende proteger y que éste no se encuentra ya cubierto mediante otra autorización ya existente.”

—

2.- L’art. 41 de la LES afegeix un art. 84 ter LRBRL per a fer entrar per la porta gran a la comunicació i a la verificació posterior:

.

“Cuando el ejercicio de actividades no precise autorización habilitante y previa, las Entidades locales deberán establecer y planificar los procedimientos de comunicación necesarios, así como los de verificación posterior del cumplimiento de los requisitos precisos para el ejericio de la misma por los interesados previstos en la legislación sectorial.”

—

La necessària distinció, no sempre fàcil, entre medi ambient i urbanisme,

.

3.- Veurem demà el règim transitori establert per la Disposició Addicional vuitena de la LES en relació a l’estatut de les llicències municipals.

De moment, però, cal apuntar a títol d’exemple que una gran part de les llicències urbanístiques ja no tindrien base legal en el futur.  En efecte, als darrers anys ha predominat una concepció àmplia de la normativa urbanística  (al final, fins i tot s’hi ha encabit disposicions relatives a igualtat o discriminació positiva de gènere). Molt sovint, el Pla urbanístic inclou regles de política econòmica, planificació comercial, criteris estètics o arquitectònics peculiars, exigències per a assegurar la cohesió social, etc.

Els motius enumerats ja no tindrien acollida a l’estricte llistat de l’art. 84 bis LRBRL (on sí entrarien, com hem vist, el medi ambient o el patrimoni històrico-artístic).