Categoría: Municipis i règim local

La llicència municipal, una institució «démodée» (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Les darreres reformes de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC) ja havien donat passes en aquest sentit. L’objectiu final és una Administració Pública:

.

-Que no imposi controls previs sobre les activitats dels particulars, excepte “raons imperioses d’interès general”.

-I, si cal establir restriccions, han de preferir-se les fórmules de limitació a posteriori.

.

Es tracta, per tant, d’un esquema basat en l’autorresponsabilitat i en el qual han de jugar un gran paper les entitats col·laboradores de l’Administració (d’anàlisi, de certificació,etc.) i els tècnics i professionals particulars competents.

—

2.- La Llei d’Economia Sostenible (LES) estableix al seu article 41 un nou article 84 bis de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL). En síntesi, aquest precepte proclama el següent:

.

2.1.-Amb caràcter general, “el ejercicio de actividades no se someterá a la obtención de licencia u otro medio de control preventivo”.

.

2.2.- No obstant, es podran sotmetre  –facultativament– a llicència o control preventiu les activitats que afectin:

.

-La protecció del medi ambient.

-La protecció del patrimoni històrico-artístic.

-La seguretat o la salut públiques.

-O que impliquin l’ús privatiu i ocupació dels béns de domini públic (¿significa això que desapareix la llicència dels usos no privatius com, per exemple, les terrasses dels bars o altres ocupacions que permeten un ús compatible dels altres administrats?)

—

3.-Ara bé, fins i tot en els casos indicats la decisió de submissió a llicència:

.

-Ha d’estar justificada.

-Ha de ser proporcionada.

Examinarem demà algun límit que encara ha de patir l’establiment de llicència i esbrinarem les conseqüències de la nova regulació.

—

.-Balneari de  La Palma, a Cadis, que data de començaments del segle XX. Fou declarat Bé d’Interès Cultural el 1990. En el camp del patrimoni històrico-artístic, la llicència té plena base legal. Fotografia del quadern de viatge de Paco Piniella (amb autorització de l’autor).

Crònica de jurisprudència XII: dies a quo per al requeriment o impugnació d’actes d’una entitat local per l’Administració de l’Estat o de la Comunitat Autònoma (i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Tribunal Suprem va precisar, en primer lloc, que la cassació en interès de llei implica l’existència d’una doctrina greument danyosa per a l’interès general. És a dir, una sèrie de decisions freqüents i reiterades que puguin perjudicar l’indicat interès general.

L’Alt Tribunal apunta precisament que “el requerimiento previsto en el art. 65.2 de la LRBRL [que és el que aquí tractem] viene constituyendo un foco de conflicto arraigado y tradicional que tiende a repetirse en su formulación y a diversificarse en sus formas”.

—

2.-Davant d’això, el Tribunal considera que la remissió de la decisió municipal a l’Administració de l’Estat i a la de la Comunitat Autònoma és un deure connex a la lleialtat institucional i a la seguretat jurídica. Un deure, a més, que no pot ser convalidat per la conducta d’un tercer o per altres mitjans.

—

3.-En definitiva, la data determinant per al requeriment d’anul·lació o per a la impugnació en via jurisdiccional serà la DATA DE RECEPCIÓ DE LA COMUNICACIÓ EXIGIDA PER LA LEGISLACIÓ DE RÈGIM LOCAL.

***
Sentència de la Secció cinquena de la sala tercera del TS de 25 de febrer del 2011.

Crònica de jurisprudència XII: dies a quo per al requeriment o impugnació d’actes d’una entitat local per l’Administració de l’Estat o de la Comunitat Autònoma (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Comunitat Autònoma de Cantàbria interposà recurs de cassació en interès de llei contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia que confirmava en apel·lació la sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu de Santander, que havia decidit en els següents termes:

—

-La data d’interposició del requeriment (15 dies) o del recurs contenciós-administratiu (2 mesos) que poden interposar l’Administració de l’Estat o la de la Comunitat Autònoma contra un acte d’un ens local es computa a partir de la data de recepció de l’acord en qüestió. PERÒ AQUESTA DATA POT SER LA QUE CONSTA EN LA COMUNICACIÓ EFECTUADA PER UN TERCER.

—

2.-En efecte, en el cas que comentem, la Comunitat Autònoma havia conegut l’acte que desitjava impugnar –una llicència municipal d’obres- gràcies a la remissió efectuada pel seu titular (el promotor de la construcció). La Comunitat Autònoma estava tramitant un procediment sancionador contra aquest promotor i, de fet, va impugnar la llicència tenint en compte la data que apareixia en el document proporcionat per l’administrat.

—

3.-El Ministeri Fiscal va sol·licitar la desestimació del recurs de cassació en interès de Llei, perquè va considerar que no existia el requisit de dany greu a l’interès  general, ja que no s’observava un freqüència de supòsits similars. Com veurem demà, la sentència de la Sala 5ª del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, de 25 de febrer, va rebutjar aquesta argumentació.

***

Sentència de la Secció cinquena de la Sala 3ª del Tribunal Suprem, de 25 de febrer del 2011 (R.Ar. 76700).

STS recepció acords locals

Les Administracions Locals no estan mortes: la nova Llei de Règim Local a la Gran Bretanya.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

* You can read the English version at the end of this article ( LOCAL GOVERNMENTS ARE NOT DEAD: THE NEW LOCALISM BILL IN UNITED KINGDOM).

1.- El Govern britànic va presentar davant del Parlament el 13 de desembre del 2010 una nova Llei de Règim Local. Actualment,  està en fase de debat a la Cambra dels Comuns, però les perspectives per a la seva aprovació final són bones.

A Europa, les administracions locals es troben en dificultats per dues raons:

–         Crisi econòmica.

–         Dubtes sobre la seva eficiència i la multiplicació excessiva de nivells administratius (especialment, supramunicipals).

En aquest context, però, el Govern ha sorprès l’opinió pública. La nova Llei de Règim Local retornarà als ajuntaments i als districtes potestats més àmplies i, a més, concedirà a les comunitats locals més control en matèria d’habitatge i d’urbanisme.

–

2.- El primer article de la nova Llei de Règim Local atorga als ajuntaments una competència administrativa general (sense perjudici de les concretes competències d’altres administracions). En síntesi, l’objectiu és augmentar el paper de la democràcia local. Per exemple, la Llei lliura als residents el dret d’impulsar referèndums sobre qualsevol assumpte d’interès local, així com el poder de vetar els increments tributaris excessius plantejats pels ajuntaments. La Presidenta de l’Associació de Governs Locals (LGA), Baronesa Margaret Eaton, ha declarat que el projecte de Llei recull moltes de les demandes que l’Associació havia formulat, però que encara rauen massa competències en el govern central.

Antonia LAYARD ha apuntat que existeix preocupació, especialment en els sectors d’esquerra, per l’articulació entre aquest “localisme” i el programa electoral dels conservadors, que propugna una noció cada cop més vaga i inexplicable de “Gran Societat” (Big Society, que s’entén a Anglaterra com a preponderància dels individus i de la societat civil sobre l’Estat). Això podria donar ales  a la configuració –també a nivell local- d’un “Estat petit”:

“En especial, existeix la consciència de que els municipis més estables i pròspers podrien invertir temps i recursos en projectes locals i que els veïnats més vulnerables o canviants podrien entrar en situació de risc. Aquestes diferències podrien créixer si no hi ha prou recursos per a encoratjar i facilitar la presa de decisions a nivell local (ja sigui en urbanisme i ús del territori, o, en general, pel que fa als serveis locals). Cal tenir en compte, a més, que s’espera una severa reducció dels pressupostos públics, amb el subseqüent tancament de serveis.»

–

3.- Les previsions en matèria d’urbanisme mostren importants modificacions. Per exemple, més possibilitats per als plans d’àmbit de districte o neighbourhood, que podrien ser aprovats si obtinguessin el 50% dels vots en un referèndum. A més, es reforma la tributació municipal sobre infrastructures, que permet als ajuntaments imposar als urbanitzadors un pagament per  la seva realització. Una part dels ingressos serà lliurement disponible pel municipi.

Finalment, la nova Llei dóna suport a les idees de KEN LIVINGSTON, ex-alcalde de Londres, i assigna noves competències en matèria d’habitatge i de regeneració urbana a la «Autoritat del Gran Londres» (Greater London Authority), i aboleix l'»Agència de Desenvolupament per a Londres» (London Development Agency).

Podeu trobar més informació a:

– La web oficial del Parlament anglès: http://www.parliament.uk/

– Un interessant blog sobre democràcia local: http://lgiu.wordpress.com/

– Un ampli blog sobre normativa urbanística (amb l’opinió complerta d’Antonia Layard): http://lawprofessors.typepad.com/land_use/

– Podeu llegir un estudi clàssic sobre competitivitat entre administracions públiques a BALLBÉ, M i PADRÓS, C: Estado competitivo y armonización europea, Barcelona, 1997.

——————————————————————————————————————————————

LOCAL GOVERNMENTS ARE NOT DEAD: THE NEW LOCALISM BILL IN UNITED KINGDOM.

1.- The British Government presented a new Localism Bill to Parliament on 13 December 2010. Now, the House of Commons is debating it, but the prospects to be passed are good.

In Europe, local governments are in trouble for two reasons:

-Financial crisis.

-Doubts about their efficiency and excessive multiplication of local level governments.

But, in this context, the UK Government has surprised public opinion. The Localism Bill will devolve greater powers to councils and neighbourhoods and will give local communities more control over housing and planning decisions.

–

2.- The first article of the Bill gives councils a general power of competence. In general, the goal is more local government. For instance, the Bill wants to give residents the power to instigate local referendums on any local issue and the power to veto excessive council tax increases. The Local Government Association (LGA) Chairman Baroness Margaret Eaton said that the Bill offers many of the things the LGA has been asking for, but there is still a long list of powers for central government.

Antonia LAYARD has noted that there is concern, particularly on the left, that this articulation of localism and the Conservative’s election commitment to a rather vague and poorly understood notion of a “Big Society” can provide further justification for a “small State”:

“Specifically, there is a sense that while stable and affluent communities may be able to invest time and resources in local projects, more vulnerable or transient communities may become exposed. These differences may be amplified if there are insufficient resources to encourage and facilitate local decision-making (on land use and in relation to local services more generally) and if local government budgets are, as expected, severely reduced with services withdrawn.”

–

3.- The planning provisions show important changes. For instance, more possibilities for neighbourhood plans, which would be approved if they received 50% of the votes cast in a referendum. The Localism Bill also amends the Community Infrastructure Levy, which allows councils to charge developers to pay for infrastructure. Some of the revenue will be available for the local community.

Finally, the new Bill backs the ideas of KEN LIVINGSTON, ex-London mayor, and gives new housing and regeneration powers to the Greater London Authority, while abolishing the London Development Agency.

You can read more information on:

–  The official web of UK Parliament: http://www.parliament.uk/

–  An interesting blog about Local Democracy: http://lgiu.wordpress.com/

–  A comprehensive blog about Land Use Law (and the full opinion of Antonia Layard): http://lawprofessors.typepad.com/land_use/

You can read a classic study about competitiveness between public administrations on BALLBÉ, M. and PADRÓS, C.: Estado competitivo y armonización europea, Barcelona, 1997.

Els municipis nord-americans encaren la crisi

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

* You can read the English version at the end of this article (USA cities face up to crisis).

1.-L’especialista en administracions públiques Neil Peirce publicava el diumenge 5 de desembre al Washington Post un article sobre la crisi fiscal de les ciutats als Estats units. En principi, llegim un vocabulari similar a la realitat europea, amb reducció d’ingressos i finalització dels programes d’estímul que fins ara havia mantingut el Govern Federal (central). A més, s’observa un extraordinari augment en les despeses socials i de salut pública, en part per l’impacte social de la crisi i en part per l’avenç en les polítiques de cobertura sanitària impulsades per l’Administració Obama.

–

2.-No obstant, la realitat descrita mostra algunes peculiaritats interessants. En primer lloc, l’escassa esperança en que els republicans –sovint favorables als governs locals- capgirin la situació, ja que l’augment d’influència del Tea party (implacablement contrari al deute públic) els lliga de peus i mans. El mateix autor –lleugerament favorable a les tesis demòcrates- considera que el dèficit nord-americà és un autèntic tsunami.

A més, creix el nombre d’Estats contraris a l’aprovació de lleis d’habilitació als grans municipis per a que participin de la tributació sobre la renda.

–

3.-Un altre aspecte curiós és que l’autor lloa, no obstant, que més del 90% dels municipis nord-americans tenen els seus pressupostos equilibrats i que no existeixen grans riscos de fallides. Segons sembla, la disminució d’ingressos serà compensada amb acomiadaments massius de personal.

Podeu llegir tot l’article a:

http://citiwire.net/post/2423/comment-page-1/#comment-1976

——————————————————————————————————————————

USA cities face up to crisis.

1.- Neal Peirce is a specialist in public administration. On Sunday 5th December, he published an article in the Washington Post about the financial crisis in American cities. In general, his words and ideas are similar to those in Europe: revenue will plunge sharply and the federal stimulus financing is going to be seriously reduced. Localities also suffer an increase in social subsidies and health care costs. Both are consequences of the economic downturn and the improvement in public support for “Medicare”, fostered by the Obama Administration.

–

2.- We should look more closely at some aspects of this situation. The first question is the position of the Republican Party. This party often backs local government interests. But a rising Tea Party could react angrily if they lift a finger to help. Don’t forget that the Tea Party wants to fight strongly against public deficit at all levels of America’s federal system. Peirce is probably close to Democratic Party positions, but considers that American public spending is a dangerous hurricane.

Also, more and more States are denying big cities the right to share income taxes.

–

3.- Peirce remarks that over 90% American municipalities have balanced budgets. There aren’t big failure risks. However, it does seem that there could be a lot of lay offs if incomes are reduced.

You can read the complete article:

http://citiwire.net/post/2423/comment-page-1/#comment-1976

Vol França reduir el nombre de municipis? Tu quoque?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Del 23 al 25 del present mes s’està realitzant a Paris el Congrés de l’Associació d’alcaldes de França –Association des Maires de France-. Aquest any, té un significat especial, perquè el Senat i l’Assemblea Nacional han aprovat ja (el 9 i el 17 de novembre, respectivament) la reforma de la normativa de les col·lectivitats territorials –Code des collectivités territoriales-.

La premsa francesa ha indicat que, al final, la nova legislació no s’ha atrevit amb la qüestió de l’existència de 36.793 communes o municipis.  Segons Michel Delbergue, a Le Monde, l’admissió de l’acumulació de mandats als alcaldes (per exemple, l’alcalde de Nancy fa 27 anys que hi exerceix com a tal) i la presència al Senat d’una representació pròpia dels electes locals doten el sistema municipal francès d’un considerable conservadorisme. Per tant, aigües calmades en aquest sentit a França.

–

2.-Ara bé, la pràctica municipal havia multiplicat extraordinàriament els syndicats de communes, una espècie–aproximadament – de mancomunitats voluntàries amb personalitat jurídica. La reforma del Codi de les col·lectivitats territorials intenta posar ordre en aquesta proliferació i ordena l’agrupació dels municipis en una tècnica de col·laboració municipal forçosa denominada communautés de communes (o altres,  per a determinats territoris, com les communautés urbaines o les communautés d’agglomérations). En canvi, la creació d’un nou municipi per fusió voluntària se segueix sotmetent a tràmits feixucs.

A més, existeixen altres ens supramunicipals, que no s’estenen per tot el territori, sinó per àmbits metropolitans. En concret, les métropoles i els pôles métropolitaines. La comissió de l’antic primer ministre Balladour i un sector de la doctrina propugnaven la constitució d’algunes entitats metropolitanes fortes, amb competències decisòries en matèria d’urbanisme, habitatge, transport i fiscalitat. Al final, però, això no s’ha concretat, encara que un decret del Consell d’Estat ha de fixar encara el llistat concret de competències en matèria d’ordenació del territori, transports i medi ambient.

–

3.-Òbviament, tot això s’aprova en un marc de congelació de les aportacions estatals als municipis i a la intercommunalité (fórmules de col·laboració local ja indicades).

Podeu seguir els discursos de l’assemblea francesa d’alcaldes a:

http://www.amf.asso.fr/congres/accueil.asp?DOC_N_ID=10155&RUBRIQUE=246

Es mantenen les compensacions de la Generalitat per a retribuir càrrecs electes locals dels petits municipis?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El 63’53 dels municipis de Catalunya tenen menys de 2000 habitants. Els seus càrrecs electes –alcaldes i regidors- combinen sovint la seva feina personal amb tasques de gestió (situació, per tant, de dedicació parcial, tot i que també hi ha casos de dedicació exclusiva). El seu sacrifici i esforç personal contrasta amb la visió “professionalista” i estereotipada que es té sovint del món local des dels grans eixams metropolitans.

2.-La dignificació de l’activitat política i l’ampliació de l’accés a aquestes responsabilitats van justificar la promulgació del Decret 69/2008, d’1 d’abril, de regulació d’un sistema de compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments per a que abonessin retribucions a determinats càrrecs electes locals.  En concret, per a municipis inferiors a 2000 habitants i en els quals els recursos ordinaris no superessin en un 75% la mitja resultant dels municipis del seu tram de població (s’establien tres trams: fins a 100 habitants, fins a 500 i fins a 2000).

3.-Ara bé, la recent resolució del Conseller de Governació de 18 de novembre del 2010 (DOGC del dia d’avui) ha alterat la configuració d’un Decret que atorgava “amb caràcter reglat” la compensació (art. 3). La resolució avui publicada estableix un règim de concurrència competitiva (vegeu art 5 i la reiterada referència a la Llei General de Subvencions) i multiplica els requisits previs a la sol·licitud i les exigències documentals. Així, per exemple, a més de la documentació econòmica i financera, es controlarà que els Ajuntaments “compleixin amb les mesures d’integració social de les persones discapacitades” i “la normativa en matèria de política lingüística” .

De fet, l’art. 6 disposa que la resolució denegatòria ha de ser motivada. Des d’un punt de vista jurídic, per tant, podria existir algun dubte de legalitat (en la relació Decret-resolució). No obstant, en definitiva, estem davant d’una altra manifestació de les creixents restriccions pressupostàries.

IMPORTANT COP FINANCER AL RÈGIM LOCAL BRITÀNIC.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Als primers anys de la democràcia espanyola, algunes veus proposaren l’acostament al règim local del Regne Unit. Es considerava una gran virtut la seva simplicitat, ja que l’Administració Local britànica executa les polítiques del Govern central. Això fa als ens locals molt dependents dels criteris del govern de torn (com ha estudiat un equip coordinat per Sílvia DÍAZ-SASTRE (Coord.) dins de VELASCO CABALLERO (Dir.), «Gobiernos locales en Estados federales y descentralizados: Alemania, Italia y Reino Unido», publicat al maig del present any per l’Institut d’Estudis Autonòmics).

–

2.-El Govern britànic ha anunciat aquesta setmana al Parlament LA MAJOR REDUCCIÓ DE LA DESPESA PÚBLICA DES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. Podeu veure l’impacte del programa –denominat 2010 Spending Review- com a gran estrella de la web oficial del Govern: http://www.direct.gov.uk/en/Nl1/Newsroom/SpendingReview/DG_191762

–

3.-Les primeres anàlisis periodístiques consideren que L’ADMINISTRACIÓ LOCAL PODRIA SER EL NIVELL ADMINISTRATIU AMB UN RETALL MÉS CONTUNDENT (un 7,1% combinat amb una reducció de possibilitats impositives, la qual cosa ens porta a un 15% de disminució anual efectiva de la despesa fins a l’any 2015). A canvi, el Govern vol atorgar una major llibertat de determinació del lloc on s’ha de gastar. Mentre els periodistes parlen de que “els Ajuntaments li han de fer la feina bruta al Ministre d’Hisenda”, ELS REPRESENTANTS DE LES ASSOCIACIONS MUNICIPALISTES HAN EXPRESSAT LA SEVA PREOCUPACIÓ. Així, la Baroness Margaret Eaton, president de la Local Government Association (associació que integra les administracions locals) ha indicat , entre altres coses que:

“Aquests retalls causaran un dany i una preocupació real a milions de persones que utilitzen els serveis que l’Ajuntament proveeix, des de programes per a la infància fins a assegurar que els carrers siguin nets. Els Ajuntaments faran tot el que puguin per a minimitzar els efectes d’aquestes reduccions…però els estalvis que caldrà fer afectaran serveis en els quals la gent encara confia.” (Font: The Guardian del 21 d’octubre).

CRÍTIQUES A L’OPERATIVITAT EN EL FUTUR CONSELL DE GOVERNS LOCALS.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El futur Consell de Governs Locals representarà els municipis i les vegueries de Catalunya. Es compon de cent membres, entre els quals n’hi ha de nats i de designats.

2.-Seran membres nats del Consell de Governs Locals:

-Els presidents dels consells de vegueria.
-L’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.
-Els presidents de les entitats municipalistes més representatives.

3.-Els partits polítics, les federacions, les coalicions o les agrupacions d’electors que hagin obtingut més del cinc per cent dels vots en les eleccions municipals a Catalunya designen, amb la consulta prèvia a les entitats municipalistes més representatives, els alcaldes que representen llurs formacions polítiques. En definitiva, ens trobem amb un “macroconsell” d’alcaldes format per autoritats ja amb una agenda prou atapeïda i que s’integraran en un òrgan d’estructura quasiparlamentària.

CONSTITUCIÓ DEL CONSELL DE GOVERNS LOCALS DESPRÉS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS.

~ Joan Amenós ~ 4 comentarios

1.-En el marc del tancament del dibuix institucional dels ens locals que ha portat ha terme la Generalitat de Catalunya als darrers mesos, no podem oblidar el Consell de Governs Locals, establert per la Llei 12/2010, del 19 de maig. El primer Consell de Governs Locals s’ha de constituir en el període màxim de sis mesos després que hagin tingut lloc les primeres eleccions municipals.

2.-Per què un Consell de Governs Locals? Estem davant d’un òrgan representatiu dels municipis i les vegueries de Catalunya . Les seves principals funcions son:
a)Participar en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament.
b)Participar en la tramitació de plans d’àmbit general, normes reglamentàries i avantprojectes de llei que afecten de manera específica les administracions locals. La participació del Consell es porta a terme per mitjà del tràmit d’audiència o de l’emissió d’un dictamen.
c)Pot sol·licitar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes de llei, les proposicions de Llei i els projectes de decret legislatiu.

3.-Aquesta institució ha estat tractada per el professor MARC VILALTA REIXAC, professor ajudant de Dret Administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya al seu llibre «El consejo de Gobiernos Locales. La nueva participación de los entes locales en las Comunidades Autónomas», editorial Iustel, Madrid 2007 i al seu article «La participación de las entidades locales en el ámbito normativo autonómico: el Proyecto de Ley sobre el Consejo de Gobiernos Locales de Catalunya», dins FONT I LLOVET. I GALÁN GALÁN,A: «Anuario del Gobierno Local 2009. La Directiva de Servicios. Contratación Local y crisis económica. Nuevos desarrollos estatutarios», Fundación Democracia y Gobierno Local-Institut de Dret Públic, Madrid, 2009 pp. 137 i ss.