Entre calles, ordenanzas y libros.
1.-Observeu l’especialització de fins, pròpia d’aquestes entitats.
—
2.-Observeu com es concreten els diversos òrgans: President, Vicepresident, Consell d’Administració i director.
—
3.-Obserrveu també la tutela o control que hi exerceix el Govern de la Generalitat.
1-La “tercera Llei òmnibus” (Llei 11/2011, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa) intenta fer més operativa l’entitat Aeroports de Catalunya Es tracta d’un ens creat per la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries. És una entitat de dret públic adscrita al departament competent en matèria aeroportuària.
Aeroports de Catalunya té per objecte “fomentar el desenvolupament del sector
aeronàutic en general i del transport aeri a Catalunya, administrar les infraestructures
aeroportuàries de titularitat de la Generalitat que li adscrigui el Govern i la
seva zona de servei i gestionar les infraestructures aeroportuàries que aquest li
encomani. “ (art. 12.1 de la Llei 14/2009).
—
2.-No hi ha grans canvis, en realitat. Els òrgans de govern segueixen sent el president, el vicepresident i el Consell d’Administració. L’òrgan d’administració era abans el conseller delegat i ara és el director. Aquest és membre del Consell, però es diferencia dels membres denominats “consellers”. Es vol un director executiu, no un representant dels experts a l’àmbit aeronàutic, al món local o a la promoció econòmica. Aquests darrers representants –principalment, “experts”, diu la Llei- són els consellers. Són nomenats pel Govern, “atenent criteris professionals i de representativitat” (aquest és el matís que ara s’introdueix).
—
3.-El director, nomenat pel Govern, s’encarrega de la gestió ordinària de l’entitat i executa les directrius aprovades pel Consell d’Administració. És la peça clau de l’entitat, a més del president (que també és nomenat pel Govern i que tindria un perfil més polític).
Per últim, se simplifica el Consell Social d’Aeroports de Catalunya, que era abans una barreja preceptiva de diversos departaments, d’ajuntaments amb instal·lacions aeroportuàries, de les Cambres…Ara, simple tria lliure entre representants de la Generalitat, de les entitats locals i de les entitats relacionades amb el sector.
1.-El Consell Tècnic és l’equivalent a Catalunya de la Comissió de Subsecretaris, l’autèntic cervell gris del govern quotidià i rutinari a l’Estat (recordem que només es debaten al Consell de Ministres els assumptes on existeix desacord previ a la indicada Comissió).
L’art. 1 del D. 413/2011 defineix el Consell Tècnic del Govern com a òrgan col·legiat de suport. Està presidit pel Conseller primer (o, si no ha estat nomenat, pel vicepresident).
—
2.-Són membres nats del Consell Tècnic els secretaris generals dels departaments de l’Administració de la Generalitat.
Poden assistir –amb veu i sense vot- altres alts càrrecs dels departaments o personal directiu d’entitats adscrites.
Els membres del Consell Tècnic han d’assistir a les seves sessions, tret que excusin l’assistència. En aquest cas, poden encomanar la seva representació a un altre membre.
Els seus integrants han de mantenir el secret sobre les deliberacions, sense perjudici que informin dels acords adoptats als càrrecs de l’Administració que correspongui.
—
3.-El Consell Tècnic examina i delibera sobre els avantprojectes de llei, els projectes de disposicions normatives i els projectes de decret sense contingut normatiu. Existeixen, però, supòsits d’elevació directa al Govern (Decret-Llei, nomenaments i cessaments, modificacions pressupostàries, etc.).
Els membres del Consell Tècnic poden fer constar individualment en l’acta la seva posició contrària als acords adoptats, o la reserva del seu parer fins que no disposin de més informació (art. 16).
Font: galenfrysinger.
…1.-El 20 d’octubre fou publicat el Text Refós de la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant. Tal com indica el seu títol, tracta dos aspectes:
a)Els ports: en concret, el règim dels ports que són competència de l’Administració General de l’Estat i la seva organització. Això inclou la configuració del seu règim d’autonomia funcional i de gestió i la designació per les Comunitats Autònomes dels òrgans de govern de les Autoritats Portuàries.
b) El marc normatiu de la Marina Mercant. S’inclouen en aquesta noció l’activitat de transport marítim, la seguretat marítima, el salvament, la inspecció tècnica i operativa de vaixells, tripulacions i mercaderies, etc.
—
…2.-Els ports d’interès general han estat enumerats per l’annex I (a Catalunya s’indiquen els de Barcelona i de Tarragona). Les circumstàncies dels ports d’interès general són les següents, segons l’art. 4.1:
“a) Que se efectúen en ellos actividades comerciales marítimas internacionales.
b) Que su zona de influencia comercial afecte de forma relevante a más de una
Comunidad Autónoma.
c) Que sirvan a industrias o establecimientos de importancia estratégica para la
economía nacional.
d) Que el volumen anual y las características de sus actividades comerciales marítimas alcancen niveles suficientemente relevantes o respondan a necesidades esenciales de la actividad económica general del Estado.
e) Que por sus especiales condiciones técnicas o geográficas constituyan elementos esenciales para la seguridad del tráfico marítimo, especialmente en territorios insulares.”
Cal tenir en compte que la pèrdua de la condició d’interès general implica el canvi de titularitat a favor de la Comunitat Autònoma (art. 1.3).
—
…3.-La peculiar organització administrativa del sistema portuari de titularitat estatal s’exerceix (a partir de la competència de l’ens matriu, concentrada en el Ministeri de Foment) per un peculiar conjunt d’ens institucionals:
-L’”Organismo Público Puertos del Estado”.
-Les Autoritats Portuàries.
En ambdós casos, aquestes entitats s’inclouen dins dels organismes públics regulats per la lletra g) de l’apartat 1 de l’art. 2 de la Llei General Pressupostària. És a dir, entitats estatals de dret públic diferents dels organismes autònoms i de les entitats públiques empresarials.
1.-Un dels mecanismes principals per a eixugar el dèficit és, lògicament, la venda d’actius públics. Als darrers mesos, s’havien donat les passes legals per a alienar el 30% de la “Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado” (SELAE).
El 23 de setembre del present any, el Consell de Ministres autoritzava l’”Agente Gestor de la Privatización, Sociedad Estatal pera la Venta de Acciones de Loterías y Apuestas del Estado” a formular una oferta pública de venda que, com hem avançat, arribava fins al 30% de les accions de la Societat indicada (fins ara, de titularitat pública en la seva totalitat).
—
2.-El BOE de 27 de setembre publicava l’Ordre EHA / 2551/ 2011, per la qual es creava un “órgano colegiado para el asesoramiento en el proceso de privatización de las acciones de la Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado”.
Es tracta d’un òrgan de l’espècie prevista a l’art. 40.1.b) de la LOFAGE. És a dir, un òrgan –en aquest cas, propi del Ministeri d’Economia i Hisenda- amb funcions de proposta i emissió d’informes preceptius.
—
3.-A aquest òrgan se li han encarregat els informes sobre totes les decisions rellevants del procés de privatització. Malgrat que ja existia un informe previ favorable del “Consejo Consultivo de Privatizaciones”, el cert és que la nova instància havia de pronunciar-se –entre altres aspectes- sobre el desistiment, suspensió o ajornament de l’oferta pública de venda. Probablement, la seva posició influí en la suspensió de l’oferta anunciada fa uns dies.
Es tractava d’una de les operacions més grans de la història de la borsa espanyola (amb entrada immediata de la societat a l’IBEX 35). Però, segons sembla, el convuls moment borsari aconsellava retardar l’operació.
1.-A més dels aspectes relatius a la pensió de jubilació, la Llei 27/2011 s’ha referit a altres temes interessants. En primer lloc, la Disposició addicional setena autoritza el Govern per a crear l’Agència Estatal de l’Administració de la Seguretat Social (que, com el seu nom indica, tindrà naturalesa d’agència estatal de les regulades a la Llei 28/2006, de 18 de juliol).
La seva constitució i entrada en funcionament es produirà amb l’aprovació del seu Estatut per Reial Decret.
A aquesta nova Agència s’integraran:
-L’Institut Nacional de la Seguretat Social.
-L’Institut Social de la Marina (pel que fa a les funcions de Seguretat Social).
-La Tresoreria General de la Seguretat Social.
-La Gerència d’Informàtica de la Seguretat Social.
-El Servei Jurídic de l’Administració de la Seguretat Social.
—
2.-Aquesta nova Agència, però, no s’encarregarà de les prestacions i subsidis per desocupació ni dels serveis socials del sistema de la Seguretat Social. Tampoc s’estendrà la seva actuació a l’assistència sanitària de la Seguretat Social (com a regla general).
Avisem que també es mantenen apart les entitats que gestionen els règims especials de seguretat social de:
-Funcionaris Civils de l’Estat.
-Forces Armades.
-Funcionaris al servei de l’Administració de Justícia.
—
3.-Crida l’atenció l’ “aportació econòmica al Tresor Públic” [sic] que han de fer les empreses que realitzin acomiadaments col·lectius que incloguin treballadors de cinquanta o més anys d’edat.
Es tracta d’una quantitat que s’ha de fixar reglamentàriament i que només s’exigirà quan l’empresa hagi tingut beneficis en els dos exercicis econòmics precedents.
Es tracta d’una quantitat que no encaixa en la noció de tribut (ni és impost, ni és taxa ni és contribució especial), però que tampoc es pot qualificar com a cotització (de fet, es preveu que aquests diners puguin generar crèdits per a polítiques actives d’ocupació i, per tant, no serien destinats a cobrir prestacions).
Si s’arriba a desenvolupar, prendrà aviat el nom col·loquial d’”impost revolucionari” (és una hipòtesi).
1.-La Llei estatal 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social és un text relativament breu (si no comptem les disposicions addicionals i finals), però que introdueix importants canvis en les condicions d’aquesta prestació. De fet, ja ens havíem referit alguna vegada al debat suscitat amb ocasió de l’elaboració del text.
Curiosament, la reforma del sistema parteix d’un fet positiu reflectit a l’Exposició de Motius: Espanya és el segon país del món amb major pervivència de la població. És a dir, no només es viu més sinó que, a més, són molts més els que arriben lluny.
—
2.- L’art. 4 és el precepte estrella de la Llei. Aquest article preveu que tindran dret a la pensió de jubilació, a la seva modalitat contributiva, les persones incloses al règim general que reuneixin les següents condicions:
-Haver acomplert 67 anys d’edat o 65 quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització.
-Tenir cobert un període mínim de cotització de 15 anys, dels quals almenys 2 han d’estar compresos dins dels quinze anys immediatament anteriors al moment de causar el dret.
Aquests nous requisits temporals s’aplicaran de forma gradual, en un procés que s’inicia l’any 2013 i conclourà el 2027.
A més, s’estableixen noves regles actuarials per al càlcul de la base reguladora de la pensió de jubilació. Cal recordar que aquesta base reguladora és la que determina després la quantia de la pensió de jubilació (la pensió és un percentatge de la base reguladora) .
La jubilació anticipada, ja sigui per causes no imputables al treballador o la que neixi de la seva voluntat, se segueix admetent, però s’endureixen els seus requisits (d’entrada, calen 61 anys en el primer cas i 63 en el segon).
—
3.-Els aspectes de més impacte per al Dret laboral i de la Seguretat Social els deixarem en mans del nostre laboralista de capçalera, el professor Eduardo Rojo, que ha dedicat diversos articles sobre el tema al seu bloc i a publicacions especialitzades.
No obstant, hi ha algunes qüestions de Dret Públic més general que tractarem demà.
1.-La disposició addicional quarta de la Llei catalana 7/2011, de mesures fiscals i financeres, ha creat l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya. Aquest òrgan “té naturalesa d’òrgan administratiu especialitzat que actua amb plena independència funcional en l’exercici de les seves competències” (núm. 1 de la indicada Disposició Addicional).
L’òrgan té la competència per a resoldre els diferents recursos, les sol·licituds d’adopció de mesures provisionals i les qüestions de nul·litat previstes a la Llei de l’Estat 30/2007, del 30 d’octubre, de contractes del sector públic (així com a la Llei 31/2007, sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals).
—
2.- El seu àmbit subjectiu d’actuació inclou:
-L’Administració de la Generalitat i les entitats i organismes que formen part del seu sector públic i que tenen la consideració de poders adjudicadors.
-Les administracions locals integrades en el territori català, incloent les entitats i els organismes locals que tenen la consideració de poders adjudicadors.
Cal precisar que els municipis de més de cinquanta mil habitants del territori de Catalunya poden crear un òrgan propi amb competència per a per a resoldre els recursos de llur àmbit local i sector públic.
-El Parlament de Catalunya i les institucions i entitats que en depenen i també les altres institucions i entitats de la Generalitat creades per l’Estatut d’Autonomia poden atribuir la competència per a resoldre els recursos i les reclamacions a l’Òrgan Administratiu del Recursos Contractuals de Catalunya si formalitzen el pertinent conveni.
—
3.- Lògicament, el punt de partida és que es tracta d’un òrgan que actua amb plena independència i que no s’integra en l’estructura jeràrquica de l’Administració (números 5, 6 i 7 de la disposició addicional quarta). Estem davant d’un dels supòsits que la doctrina anomena de “jerarquia afeblida” . Així, en el precitat número 7 s’indica que tampoc rep instruccions de cap tipus dels òrgans de les administracions afectades.
Examinarem demà la concreta opció organitzativa desenvolupada per la Generalitat.
1.-Els operadors que hagin obtingut les llicències han de constituir les garanties previstes a les ordres ministerials reguladores.
Aquesta garantia queda afectada al compliment de les obligacions establertes a la Llei i a l’abonament dels premis, a les responsabilitats derivades del règim sancionador i al pagament de les taxes generades en matèria de joc.
—
2.-Els operadors han de ser persones jurídiques amb forma de societat anònima que tinguin com a únic objecte social l’organització, la comercialització i l’explotació de jocs. Hauran d’acreditar solvència tècnica, econòmica i financera.
.
La relació entre el participant i l’operador habilitat constitueix una relació de caràcter privat i, per tant, les disputes o controvèrsies que poguessin sorgir estaran subjectes als Jutjats i Tribunals de l’ordre jurisdiccional civil, sense perjudici de l’exercici de la potestat sancionadora exercida per la Comissió Nacional del Joc.
—
3.-L’homologació dels sistemes tècnics de joc correspon a la Comissió Nacional del Joc, encara que es preveu, en el futur, que els títols habilitants concedits pels òrgans competents de les Comunitats Autònomes podran tenir efectes en els procediments regulats per la Llei.
.
Per últim, hem de dir que la disposició addicional segona de la Llei reitera el règim específic aplicable a la ONCE com a Corporació de Dret Públic i de caràcter social “y como operador de juego de reconocido prestigio sujeto a un estricto control público”.
–*
1.-La Llei de la Ciència ha configurat tres modalitats específiques de contracte de treball per al personal investigador. És molt important assenyalar els patrons autoritzats a emprar-les, que es detallen a l’art. 20.2:
.
“Podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo específicas que se establecen en esta sección las siguientes entidades:
a) Los Organismos Públicos de Investigación de la Administración General del Estado y los Organismos de investigación de otras Administraciones Públicas.
b) Las Universidades públicas, únicamente cuando sean perceptoras de fondos cuyo destino incluya la contratación de personal investigador o para el desarrollo de sus programas propios de I + D + i.
.
Además, las entidades citadas podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo establecidas por el Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.
Lo dispuesto en este apartado se entenderá sin perjuicio de que corresponde a las Comunidades Autónomas que hayan asumido estatutariamente la competencia exclusiva para la regulación de sus propios centros y estructuras de investigación la definición y regulación del régimen de contratación de personal investigador de sus propios centros y estructuras de investigación, en el marco de la legislación laboral vigente. “
—
2.-La primera fórmula és la del contracte predoctoral, per a persones que tinguin el títol de Llicenciat o màster universitari i que hagin estat admeses a un programa de doctorat. La duració és d’un any, prorrogable a quatre.
—
3.-La institució més rellevant a la pràctica és el contracte d’accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, que té aquestes característiques:
.
-Cal estar en provisió del títol de Doctor.
-La duració no pot ser inferior a un any ni superior a cinc.
-La retribució no pot ser inferior a la que correspongui al personal investigador que realitzi activitats anàlogues.
–No fan docència (com a màxim, amb certs requisits, 80 hores anuals).
-La seva activitat és avaluada d’acord amb les normes de la universitat o de l’organisme contractant i inclourà un informe extern d’ANECA (Agencia nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) o d’ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva) o de l’organisme equivalent de la Comunitat Autònoma.
-El treball realitzat comptarà com a mèrit en els processos selectius de personal laboral fix de les universitats i dels organismes d’investigació.
.
Examinarem demà la darrera modalitat: el contracte d’investigador distingit (only for brilliant researchers).
Ciudades, leyes y letras 