Categoría: Organització administrativa

Traspassos i coordinació interadministrativa: els trens regionals.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El Reial Decret 1598/2010 ha traspassat a la Generalitat els serveis ferroviaris regionals de transport de viatgers de la xarxa d’ampli ibèric de la xarxa ferroviària d’interès general (http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-19703).

Les funcions de la Generalitat de Catalunya són amplíssimes i inclouen, entre moltes altres, la determinació de la forma de gestió del servei i la fixació del règim de compensacions per les obligacions de servei públic que s’imposin a les empreses operadores. A més, la Generalitat també determina les tarifes i preus aplicables al servei.

2.- No obstant, les funcions que es reserva l’Administració General de l’Estat tindran un gran pes en la prestació del servei. Per exemple, la regulació de la llicència d’empresa ferroviària, la normativa de formació i habilitacions del personal i la seguretat de la circulació ferroviària. Aquest darrer punt és molt important a efectes de la fixació i desenvolupament del sistema ERTMS (European Rail Traffic Management System), que és la autèntica clau de la interconnexió de serveis ferroviaris a tot Europa.

De fet, el Reial Decret preveu expressament convenis de col·laboració en aquest àmbit, així com acords específics per a la utilització de la capacitat de la infraestructura ferroviària.

3.- L’estudi d’aquestes qüestions disposa actualment d’un magnífic instrument gràcies al documentadíssim llibre dirigit per Xavier BERNADÍ GIL titulat El traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat. De l’Estatut de 1932 a l’Estatut de 2006. El llibre ha estat editat aquest mateix any per la Generalitat de Catalunya. Ens plau afegir que en Xavier BERNADÍ és professor de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i exerceix com a Secretari de la Comissió Mixta de Transferències Generalitat de Catalunya-Administració General de l’Estat.

El gabinet de la vida: la “Comisión de Garantías para la Donación y Utilización de Células y Tejidos Humanos».

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El RD 1527/2010, de 15 de novembre, ha regulat la indicada Comissió. Es tracta d’un òrgan de participació d’experts amb interessants peculiaritats.

Està integrat per 12 membres:

-6 designats pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, a proposta de les Comunitats Autònomes.

-6 designats per l’Administració General de l’Estat (2 pel Ministeri de Sanitat, 2 pel Ministeri de Justícia i 2 pel Ministeri de Ciència i Innovació, un dels quals és el president de la Comissió i Director de l’ «Instituto de Salud Carlos III»).

Tots ells són especialistes de reconegut prestigi en investigació en teràpia cel·lular, medicina regenerativa, bioètica o dret vinculat amb temes biomèdics. Són designats per tres anys, actuen amb independència i imparcialitat –encara que no es preveuen causes taxades de cessament-, han de guardar reserva sobre les deliberacions i no perceben remuneracions (però sí indemnitzacions per raó del servei).

2.- Segons el tipus de projecte d’investigació, emeten aquests tipus d’informe:

-Informe facultatiu: a petició de les autoritats sanitàries de l’Estat o de les Comunitats Autònomes.

-Informe preceptiu: per exemple, sobre projectes d’investigació que requereixen l’entrada i/o sortida d’Espanya de material embrionari.

-Informe preceptiu i vinculant. L’art. 6 del RD inclou un llarg llistat d’investigacions amb material embrionari humà que precisen informe previ favorable. L’autoritat competent per a autoritzar els projectes d’investigació hi remetrà la documentació pertinent.

3.- Estem, per tant, davant un òrgan de participació d’experts a l’Administració Pública però, a diferència d’altres supòsits, amb evidents competències decisòries. Per aplicació de l’art. 107.1 de la Llei 30/1992, hem d’entendre que l’informe negatiu de la Comissió –quan és vinculant- és susceptible de recurs administratiu (en principi, de reposició, atesa la línia jeràrquica debilitada en la qual se situa).

Referència:

Real Decreto 1527/2010, de 15 de noviembre, por el que se regulan la Comisión de Garantías para la Donación y Utilización de Células y Tejidos Humanos y el Registro de Proyectos de Investigación (BOE 4/12/10).

CRÍTIQUES A L’OPERATIVITAT EN EL FUTUR CONSELL DE GOVERNS LOCALS.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El futur Consell de Governs Locals representarà els municipis i les vegueries de Catalunya. Es compon de cent membres, entre els quals n’hi ha de nats i de designats.

2.-Seran membres nats del Consell de Governs Locals:

-Els presidents dels consells de vegueria.
-L’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.
-Els presidents de les entitats municipalistes més representatives.

3.-Els partits polítics, les federacions, les coalicions o les agrupacions d’electors que hagin obtingut més del cinc per cent dels vots en les eleccions municipals a Catalunya designen, amb la consulta prèvia a les entitats municipalistes més representatives, els alcaldes que representen llurs formacions polítiques. En definitiva, ens trobem amb un “macroconsell” d’alcaldes format per autoritats ja amb una agenda prou atapeïda i que s’integraran en un òrgan d’estructura quasiparlamentària.

CONSTITUCIÓ DEL CONSELL DE GOVERNS LOCALS DESPRÉS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS.

~ Joan Amenós ~ 4 comentarios

1.-En el marc del tancament del dibuix institucional dels ens locals que ha portat ha terme la Generalitat de Catalunya als darrers mesos, no podem oblidar el Consell de Governs Locals, establert per la Llei 12/2010, del 19 de maig. El primer Consell de Governs Locals s’ha de constituir en el període màxim de sis mesos després que hagin tingut lloc les primeres eleccions municipals.

2.-Per què un Consell de Governs Locals? Estem davant d’un òrgan representatiu dels municipis i les vegueries de Catalunya . Les seves principals funcions son:
a)Participar en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament.
b)Participar en la tramitació de plans d’àmbit general, normes reglamentàries i avantprojectes de llei que afecten de manera específica les administracions locals. La participació del Consell es porta a terme per mitjà del tràmit d’audiència o de l’emissió d’un dictamen.
c)Pot sol·licitar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes de llei, les proposicions de Llei i els projectes de decret legislatiu.

3.-Aquesta institució ha estat tractada per el professor MARC VILALTA REIXAC, professor ajudant de Dret Administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya al seu llibre «El consejo de Gobiernos Locales. La nueva participación de los entes locales en las Comunidades Autónomas», editorial Iustel, Madrid 2007 i al seu article «La participación de las entidades locales en el ámbito normativo autonómico: el Proyecto de Ley sobre el Consejo de Gobiernos Locales de Catalunya», dins FONT I LLOVET. I GALÁN GALÁN,A: «Anuario del Gobierno Local 2009. La Directiva de Servicios. Contratación Local y crisis económica. Nuevos desarrollos estatutarios», Fundación Democracia y Gobierno Local-Institut de Dret Públic, Madrid, 2009 pp. 137 i ss.

DATA DE CONSTITUCIÓ DE LES FLAMANTS VEGUERIES I DE LA NOVA ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La constitució del primer Consell Metropolità s’ha d’efectuar un cop tingudes les primeres eleccions locals que es convoquin (Disposició transitòria cinquena de la Llei 31/2010, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona).

2.-Els consells de Vegueria de Barcelona,Girona,Tarragona i Lleida es constituiran després de les primeres eleccions locals (22 de maig de 2011, segons la Disposició Transitòria Primera 1 la Llei 30/2010, de vegueries).

3.-No obstant, els Consells de Vegueria de Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona hauran d’esperar la modificació de la legislació estatal sobre límits provincials (D.T.1a 2 de la Llei 30/2010).