Categoría: Procediment administratiu

Més sobre la Llei 26/2010: fins on ha d’arribar la col•laboració dels particulars en una inspecció administrativa?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Llei catalana 26/2010 sobre règim jurídic i procediment administratiu  ha establert una regulació general de les potestats administratives d’inspecció i control als seus articles 88 a 90, sense perjudici de les concrecions que vinguin de la legislació sectorial.

2.-La inspecció, d’ofici o a instància de part, serà realitzada pel personal competent de l’Administració. Aquest personal:

-a)Té la consideració d’autoritat.

-b)Ha d’identificar-se degudament.

-c)Ha de mantenir el secret professional.

-d)Els fets que constatin directament i que es formalitzin en un document públic observant els requisits legalment establerts tenen valor probatori, “sens perjudici de les proves que puguin aportar les persones interessades en defensa de llurs drets i interessos”. (art. 90.1).

3.-Especial interès jurídic té la previsió, que caldrà apaivagar amb el principi de proporcionalitat, que apareix a l’article 89.3 en relació a l’obligació de les persones físiques inspeccionades de “prestar la màxima col·laboració en les tasques d’inspecció i control” i també de “proporcionar les dades necessàries que siguin sol·licitades”.  Lògicament, les dades sol·licitades han de tenir relació directa amb l’àmbit material concret de la inspecció que s’efectua.

Existeixen resolucions administratives que cal publicar per mitjans electrònics encara que ja s’hagi fet la publicació al diari oficial?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La resposta ha de ser afirmativa i l’article 58.2 de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques catalanes, detalla els supòsits:

“Sens perjudici de la publicació en el diari o butlletí oficial corresponent, les administracions públiques han de publicar per mitjans electrònics les convocatòries públiques i les resolucions sobre procediments que promouen la concurrència pública o tenen una pluralitat de persones interessades, per a garantir el coneixement general.”

2.-D’entrada, per tant, ja observem que el legislador confia de forma idèntica tant en la publicació per mitjans electrònics a la pròpia web administrativa com en la vella publicació al diari oficial.

3.-Per als Ajuntaments, el tema pot ser important en matèria de convocatòries d’oposicions i altres proves, contractació administrativa (o altres que promoguin la concurrència pública)  i urbanisme (als casos que hi hagi una pluralitat de persones interessades).

Els sistemes de signatura electrònica segons la Llei 26/2010, de règim jurídic i procediment administratiu catalana.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El sistema normal de signatura electrònica serà el que està incorporat en el Document Nacional d’Identitat (art. 45.1).

2.- Sens perjudici de l’anterior, les persones físiques poden utilitzar alguns dels sistemes de signatura electrònica, avançada o reconeguda, ADMESOS PER LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES (art. 45.2).

3.- A més d’aquests dos sistemes, és molt interessant la previsió que fa l’article 45.3 Segons aquest precepte, les administracions públiques catalanes poden “HABILITAR UN DETERMINAT PERSONAL A LLUR SERVEI A L’EFECTE D’IDENTIFICAR LES PERSONES QUE NO DISPOSEN DE CAP SISTEMA DE SIGNATURA ELECTRÒNICA”.

La Llei afegeix que cada administració ha de mantenir actualitzat un REGISTRE DEL PERSONAL HABILITAT i que, mitjançant conveni, es pot reconèixer eficàcia a la identificació realitzada per personal funcionari d’altres administracions. És a dir, estem davant d’una espècie de notaris nomenats entre els funcionaris públics de l’entitat. De tota manera, caldrà veure si és necessari posar en marxa aquest sistema davant la manca d’operativitat dels mecanismes previstos als articles 45.1 i 45.2.

SISTEMATITZACIÓ DELS SUPÒSITS DE SILENCI NEGATIU A LA NOVA LLEI DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU CATALANA.

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

1.- L’article 54.1 de la Llei indicada disposa que, en els procediments iniciats a sol•licitud d’una persona interessada, “el venciment del termini sense que se n’hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada per a entendre estimada per silenci administratiu la seva sol•licitud”.

2.- L’article 54.2 de la mateixa Llei concreta els supòsits de silenci desestimatori. En síntesi, són els següents:

a) Procediments relatius a l’exercici del DRET DE PETICIÓ.
b) Els casos en què una norma amb rang de LLEI, per raons imperioses d’interès general, o una norma de DRET EUROPEU, estableixen el contrari.
c) Els procediments, l’estimació de la sol•licitud dels quals té com a conseqüència la transferència a la persona interessada o a terceres persones de facultats relatives al DOMINI PÚBLIC o al SERVEI PÚBLIC.
d) Les sol•licituds que tenen com a conseqüència la transferència de facultats relatives als béns o als drets de caràcter PATRIMONIAL de les administracions afectes materialment a l’ús públic o al servei públic.
e) Els procediments que impliquin concessió d’ajuts, subvencions públiques i en general, el PAGAMENT DE QUANTITATS a càrrec de les administracions públiques.
f) Els RECURSOS d’alçada, excepte que s’interposin contra una desestimació tàcita, els recursos de reposició i de revisió i altres procediments d’impugnació d’actes i disposicions i de revisió d’actes nuls, així com les sol•licituds d’indemnització relatives a reclamacions de responsabilitat patrimonial.

LA LLEI CATALANA DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU HA D’INTERPRETAR-SE D’ACORD AMB EL DRET EUROPEU.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-A les primeres sessions del seminari que va donar lloc a aquest blog varem parlar de la creixent importància del Dret europeu, especialment arrel de la Directiva de Serveis (l’efecte de la qual, després de tot, tampoc ha estat tan contundent i, de fet, ha estat pràcticament ignorada a algunes normatives, com ha ocorregut amb la normativa d’equipaments comercials).

2.-La Disposició Addicional 14ª de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions catalanes –d’imminent entrada en vigor- estableix el següent:

“La interpretació d’aquesta llei s’ha de fer d’acord amb el dret i la jurisprudència europeus”.

3.-Aquest precepte pot plantejar en el futur alguns problemes interessants. Per exemple, la invocació de Directives no transposades en el lapse de temps previst, l’al•legació de transposició incorrecta, etc.

REGULACIÓ DELS CONVENIS DE COL•LABORACIÓ A LA LLEI 26/2010 I NOVES PRECISIONS EN LES EXIGÈNCIES DE PUBLICACIÓ ÍNTEGRA.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, ha regulat àmpliament els convenis de col•laboració interadministratius (arts. 108 i ss.)

2.-Destaca l’esforç de clarificació i definició. Així, s’entén per CONVENI DE COL•LABORACIÓ “tot acord subjecte al dret públic, del qual es deriven obligacions jurídiques directes per a les parts, amb independència de la denominació de l’instrument que el contingui” (art. 108.1).

El conveni es distingeix dels PROTOCOLS, “que es limiten a establir acords generals de caràcter programàtic o declaratiu, sense eficàcia obligatòria directa i el compliment dels quals no és susceptible d’ésser exigit jurídicament”.

3.-Entre els aspectes que cal subratllar, hem d’assenyalar un discret enduriment de les exigències de PUBLICACIÓ OFICIAL I ÍNTEGRA, que es precisen a l’art. 112.2:

“Els convenis que afectin terceres persones, els que comportin una alteració de l’exercici de les competències de les administracions, organismes o entitats públiques, o dels òrgans administratius, i els altres en què així s’estableixi per llei o per reglament només són eficaços si, un cop signats, són publicats íntegrament en els diaris o butlletins oficials de les administracions implicades.”

REGULACIÓ COMPLETA DE LES SESSIONS VIRTUALS DELS ÒRGANS COL•LEGIATS.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El recent Reglament d’Espectacles ha inclòs al seu art. 7 una regulació completa de les sessions virtuals dels òrgans col•legiats. Aquesta s’aplica, en principi, als òrgans col•legiats de la Generalitat previstos en aquesta norma (per exemple, la Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives). Ara bé, és possible que operi com a regla supletòria d’altres òrgans.

–

2.-La sessió virtual té una durada de tres dies, però pot ser de menys duració si ho acorden les dues terceres parts de les persones membres. Té una primera fase de pronunciament sobre les qüestions incloses a l’ordre del dia i una segona de formulació de propostes d’acord pel president o pel vicepresident i votació posterior. En el termini màxim de 24 hores d’haver finalitzat la sessió, la secretaria formalitza els acords adoptats.

–

3.-És important l’art. 7.1. e) del Reglament d’Espectacles, que precisa el següent:

“Si un mínim d’una quarta part de les persones membres de l’òrgan col•legiat considera que el desenvolupament virtual de la sessió no ha garantit suficientment el seu dret de participació i de defensa de les seves posicions, poden requerir, en el termini de 24 hores d’haver finalitzat la sessió virtual, que es repeteixi en format presencial. En aquest cas, la presidència ha de convocar la sessió presencial, amb una antelació mínima de dos dies, amb el mateix ordre del dia que la virtual.”

EL 5 DE NOVEMBRE ENTRARÀ EN VIGOR LA NOVA LLEI DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU CATALANA.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El 5 d’agost es va publicar al DOGC la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Es preveu una vacatio legis de 3 mesos des de la publicació. No obstant, pel títol relatiu al procediment d’elaboració de les disposicions reglamentàries, es preveu l’entrada en vigor sis mesos després de la publicació.

2.-La llei regula el règim jurídic de les administracions públiques de Catalunya i, lògicament, és aplicable a les entitats que integren l’Administració local. L’art. 3 e) considera que la Llei també s’ aplica als consorcis en què participen majoritàriament les administracions. Igualment, l’art. 3.f) inclou entre els destinataris de la norma “les entitats creades per llei del Parlament no dependents ni vinculades a l’Administració de la Generalitat quan exerceixen potestats administratives”.

3.-La llei incorpora una regulació integral dels òrgans administratius (principis generals) i del procediment administratiu. En gran part, reprodueix la legislació bàsica estatal i l’alteració d’aquesta implicaria l’automàtica modificació de la Llei. La disposició final primera es refereix, en concret, a la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu i a la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.