Introducció a una xerrada sobre envelliment de la ciutat i declaració de ruïna.

[Anoto aquí les primeres paraules d’una sessió amb el títol indicat, en el marc d’un curs sobre Dret urbanístic]

         1.-Les ciutats es desgasten, “construïdes lentament/amb pedres que ahir van ser/vides humanes: amors, sofriments que ningú recorda[1]. La present xerrada versarà sobre dos instruments que tenen objectius diferents. En primer lloc, la declaració de ruïna, que vol resoldre jurídicament la qüestió del pas del temps i la corrosió que causa en els edificis. [En segon lloc, la inspecció urbanística, que és un instrument per a una finalitat diferent. Si la normativa urbanística vol controlar la configuració i l’ús dels terrenys i de les construccions, la inspecció serà, simplement, una eina per a afavorir l’èxit d’aquesta regulació].

*

         2.-D’acord amb el marc jurídic vigent, l’edifici neix a la vida un cop obtinguda i executada la pertinent llicència (la mera comunicació operaria per a actuacions menors). Al llarg de la vida d’aquesta construcció, el propietari podria optar per l’enderroc i el permís li podria ser concedit, excepte que alguna norma tuïtiva ho impedís (i això sense perjudici de les conseqüències civils d’aquesta cirurgia destructiva).

         Però, evidentment, no és aquest l’escenari habitual. Continuem, per tant, amb la vida ordinària de les llars i dels locals, amb el seu propietari concret (i amb la presència habitual de la comunitat de propietaris, ens sense personalitat jurídica i que juga un paper determinant, especialment quan es tracta de la gestió dels seus elements comuns).

*

         3.-L’ordenament permet al propietari gaudir de l’habitatge i també disposar d’ell. Ara bé, l’imposa, a més un deure de manteniment, pensant principalment en els tercers (que no han de patir els efectes de la seva desídia, manifestats en una mola de pedra i  ferralla deixada de la mà de Déu). El Codi Civil[2] ha resumit perfectament la qüestió:

                      a) Si un edifici, paret, columna o qualsevol altra construcció amenacés ruïna, el seu propietari :

                            -Estarà obligat al seu enderroc.

                            -O bé, a executar les obres necessàries per a evitar la seva caiguda.

                       b) Si el propietari no ho fes, l’Autoritat podrà fer-la enderrocar a costa seva. No obstant, s’ha interpretat tradicionalment que aquesta autoritat (pel que ens interessa, l’Administració Pública), també podria ordenar la mesura de menys gravetat: la realització de les obres que siguin precises.

*

         4.-Cal recordar, a més, que el propietari d’un edifici és responsable dels danys que resulten de la ruïna de tot o d’una part d’ell, si aquesta situació sobrevé per falta de les reparacions necessàries.

         La cadena iusprivatista de protecció es tanca amb la generalització de l’assegurança de responsabilitat civil. Es procuraria així no produir un dany per culpa o negligència  a tercers que, infaustament, podrien ser víctimes de l’edifici en mal estat.

*

         5.-Ara bé, el cert és que, com hem vist, el Codi Civil mostra una gran confiança en el paper de l’Administració. Neix així una impressionant policia administrativa de la construcció, dirigida al manteniment de les condicions de seguretat, salubritat i ornat públic. Actualment, a més, s’afegeixen les condicions d’accessibilitat i l’ornat públic engreixa amb motivacions turístiques i culturals. Fins i tot, es nega al propietari la facultat d’enderrocar si el bé s’inclou en un catàleg de protecció o si queda afectat pels supòsits tuïtius de la legislació de patrimoni històrico-artístic.

*

         6.-Neix així  el substanciós problema del deure de conservació i de les ordres d’execució d’obres que, en relació amb ell, dicta l’Administració. I dic substanciós perquè l’esmentat deure no ha parat de créixer i planteja delicats debats jurídics. Així, per exemple, es diferencia l’obligació de conservar del deure d’adaptació als requisits tècnics que la normativa va imposant (és a dir, nous estàndards, que poden operar en alguns casos retroactivament). D’altra banda, es considera que dins del  normal manteniment poden encabir-se regulacions per motius històrics o culturals i també de millora de la qualitat o sostenibilitat. La regla tradicional ens diu que si es tracta de millores d’interès general, el seu pagament no correspon al propietari. Ara bé, la hipertròfia del deure de conservació ha portat el legislador fins i tot a establir un límit econòmic a les obres que s’imposin (en concret, el 50% del valor de l’edifici). Deixarem ara, però, d’examinar aquestes qüestions perquè, segons veig, ja són explicades en altres punts del programa.

*

         7.-Fins ara hem vist una gestió individualitzada de la conservació, de la maduració i agonia de les construccions. Potser caldria afegir, en aquest marc, la inspecció tècnica de l’edifici (amb emissió d’informe del facultatiu i posterior certificat d’aptitud). Aquest és un tema que comentarem després (així com la declaració de ruïna, que és el que ens pertoca).

*

         8.-Però aquesta introducció quedaria coixa si no féssim una succinta referència al nou model de regeneració, rehabilitació i renovació urbanes, present tant a la legislació estatal com a la legislació autonòmica. En aquest cas, s’intenta un enfocament més global del problema de la conservació del patrimoni construït i fins i tot es rescaten (per al sòl ja urbanitzat)  les tècniques de delimitació i repartiment  de càrregues ja emprades històricament al sòl urbanitzable. Evidentment, tot això precisa uns ajustaments molt delicats. Per exemple, alteració de la definició de sòl urbà consolidat (que passaria a ser no consolidat, amb cessió de terrenys en cas de plusvàlua per augment d’edificabilitat o millora o intensificació dels usos); exempció de cessions en alguns casos;  importància de la subvenció pública en les operacions de regeneració, rehabilitació i renovació; etc.

         En definitiva, un delicadíssim instrumental amb dubtoses possibilitats d’èxit tenint en compte, a més, el futur dels pressupostos públics. D’altra banda, el triomf de les “tres r” (regeneració, rehabilitació i renovació) implica de manera gairebé automàtica la criticada “gentrificació” dels cascos antics, que sols pot suavitzar-se amb una política  omnipresent d’habitatge públic i amb una adequada fixació geogràfica dels serveis públics. En aquest sentit, alguns companys italians em comenten que ja ha començat la reflexió acadèmica sobre la recuperació de les ciutats després de la pandèmia i el paper que han de jugar les administracions públiques i els seus instruments.

*

         9.-En aquest context, és estrany parlar de declaracions de ruïna. L’objectiu de la institució no és la conservació (que és el que preval en la filosofia de la normativa vigent) sinó, més aviat, la substitució de les construccions obsoletes. Ara bé, és cert que la declaració de ruïna mostra dues fases: en una primera, ha d’intentar-se reparar l’edifici. És a dir, cal inicialment respectar obligacions de seguretat, salubritat i ornat, cosa que pot reclamar que l’Administració dicti les pertinents ordres.

No obstant, en una segona fase, la declaració de ruïna ja determina l’evacuació de l’ordre d’enderroc. Es tracta d’una mesura limitativa i individualitzada.  Per tant, no es produeix en el marc de plans especials de reforma interior o de renovació urbana. Amb aquesta declaració de ruïna i ordre d’enderroc, cessa el deure de conservació imposat per la legislació urbanística.

*

10.-En l’estudi de la ruïna, és fonamental l’anàlisi de les circumstàncies. Abans, però, cal dir que la ruïna pot ser total o parcial (d’un fragment de l’edifici) i que, com veurem després, pot ser ordinària o imminent (en aquest darrer cas, quan s’observa una situació de perill). Les circumstàncies que habiliten per a la declaració de ruïna són les següents:

……a)Ruïna tècnica: en aquest cas, la reconstrucció sols seria possible per mitjans anormals. S’ha produït un esgotament estructural  i caldrà el desallotjament.

……b)Ruïna econòmica: quan el cost de les obres de reparació per a aconseguir les condicions mínimes d’habitabilitat o funcionalitat ja és superior al 50% del que costaria un habitatge idèntic de nova planta.

……c)Ruïna urbanística: quan són precises obrés més intenses que la mera conservació, però es tracta d’obres no autoritzables. La situació, per tant, és de fora d’ordenació).

*

         11.-Pel que fa la procediment de declaració de ruïna, cal destacar tres etapes:

……          a) Inici: pot ser d’ofici a o a instància de part. En el primer cas, podria adoptar la fórmula d’un informe dels serveis tècnics, petició raonada d’altres òrgans o denúncia. En el segon cas, la part haurà d’aportar els motius, la relació d’interessats i la certificació expedida per facultatiu competent. A més, caldrà afegir les valoracions pertinents si existeix ruïna econòmica.

      La incoació serà notificada als interessats, que hauran de rebre còpia literal dels informes tècnics justificatius.

……          b) La fase d’al·legacions: dura entre deu dies i un mes. En aquesta etapa, s’evacuarà l’informe i proposta de resolució elaborat pels serveis tècnics municipals. Apareix aquí la rellevant jurisprudència que atorga major fiabilitat als informes pericials emesos per tècnics designats per insaculació en el procés judicial (i, durant el procediment administratiu, pels funcionaris municipals especialitzats).

……          c) Resolució: ha de dictar-se en un termini de 6 mesos (amb silenci negatiu si ha estat iniciat a instància de part i amb caducitat en cas d’incoació ex officio). En el seu contingut s’ordenarà la rehabilitació o bé l’enderroc. A més, precisarà terminis per a aquestes actuacions i si calen obres provisionals. Si es tracta d’un bé catalogat o d’un Bé d’Interès Cultural  no es procedirà a la demolició, excepte autorització del Departament de Cultura (tot i que la ruïna serà declarada).

*

12.-Pel que fa als efectes, cal advertir en primer lloc que són possibles tant l’apertura d’un procediment sancionador (per les infraccions en matèria de conservació d’edificis) com la inclusió al Registre municipal de solars si no s’inicia l’obra en dos anys.  A més, ordinàriament caldrà ordenar el desallotjament (amb desnonament administratiu, si calgués). No es preveu el reallotjament ni el retorn, segons la legislació urbanística (encara que podria penetrar en el marc d’una mesura de foment a la rehabilitació que rebés el propietari). La demolició s’efectuarà prèvia obtenció de la llicència d’enderroc.

*

         [Com a continuació de la xerrada sobre aquest tema, em remeto, bàsicament, a  la font indicada a sota i als materials que es determinaran a classe:

.-La declaració de ruïna d’immobles” (EAPC).

.-Llistat de jurisprudència (elaboració d’Oriol Caudevilla)

.-Reflexió global: Alex S. Maclean y el renacimiento de las ciudades arruinadas (són tres articles)]

.-Declaració de ruÏna i inspecció urbanística. Bibliografia i qüestions.

***

[1] Narcis Comadira, “Les ciutats” (1976), a Formes de l’ombra: Poesia 1966-2002, Barcelona, Edicions 62 i Empúries, 2002, p. 169.

[2] Arts. 389 i 1907 CC. També convé consultar l’art. 1910 CC.

***

 

Alex S.Maclean y el renacimiento de las ciudades arruinadas (y III).

Tal como anunciábamos ayer, anoto la traducción del artículo de Maclean y de los pies de foto:

Detroit desde el aire

Se puede aprender mucho sobre un lugar mirándolo desde el aire. Soy piloto y fotógrafo aéreo: también tengo formación en arquitectura. Siempre me ha interesado la forma en que operan juntos el mundo natural y el mundo construido y cómo, en ciertas ocasiones, entran en conflicto. Cuestiones como la desigualdad de los ingresos también se revelan rápidamente desde el cielo. Y, en Detroit y sus alrededores, no podría ser más evidente el absoluto contraste entre los ricos y los pobres.

 

Fuera del centro urbano, volé sobre nuevos hogares construidos a lo largo de lagos y clubs de ocio y deporte en el campo. Garajes para cinco coches, casas con piscina y patios y jardines cuidadosamente diseñados. Sin embargo, una vez me introduje en la ciudad, la estructura urbana de Detroit parecía una manta apolillada. Enormes áreas despobladas se llenaban de solares abandonados y de casas cerradas o ya en ruinas. Estas imágenes son visibles en otras ciudades americanas, pero pocas son comparables con el vacío que se advierte en el centro de Detroit.

 

……Ya había fotografiado por primera vez Detroit desde el aire durante la campaña Reagan-Carter, hace 34 años. El abandono de hogares ya estaba en camino. La ciudad había perdido decenas de miles de empleos de manufactura y la industria del automóvil movía parte de su actividad fuera de la urbe o la subcontrataba. “La huída de los blancos”, estimulada igualmente por los disturbios raciales del año 1967, también contribuyó a la severa despoblación del área. Al mismo tiempo, la construcción de autopistas permitió a muchas personas vivir más lejos y desplazarse diariamente al trabajo que aún quedaba en Detroit. Todo ello provocó un sostenido éxodo hacia la periferia. Cuando fotografié la ciudad en el 2004, Detroit seguía en decadencia. Pude ver desde el avión edificios descuidados y en ruinas, con basura y cascotes por el suelo. La situación no hizo más que empeorar con la recesión de 2012.

 

Actualmente, desde el aire, se observa que la decadencia ha suavizado su ritmo. Los terrenos que antes cubría la porquería se han limpiado y se ha segado la maleza. Nuevos espacios verdes, junto a jardines públicos y huertos, dan un aspecto casi bucólico al perfil del centro urbano. Desde mi avión, capto el potencial para el resurgimiento de estas áreas. Puedo observar que los barrios podrán transformarse en espacios más adecuados para desplazarse a pie y para diferentes actividades y usos. Se apunta la posibilidad de nuevas tiendas, transporte público, parques cercanos y escuelas. Sin embargo, este renacimiento depende de una ciudad que está atrapada en la quiebra. También depende de una Administración Pública con suficiente fuerza para consolidar la transformación de los terrenos vacantes en zonas urbanizadas y en espacios libres.

 

Creo que el anillo interior de Detroit triunfará a largo plazo, mientras que su periferia ya ha logrado ser –y lo continuará siendo- un área más verde y frondosa. Esto es aún más notable cuando vuelo por encima de las urbanizaciones y observo la ineficiencia de las casas unifamiliares. Dependen de los coches y están conectadas por millas y millas de carreteras que las conectan con recintos destinados únicamente a oficinas o a supermercados. Estas áreas no tienen un futuro muy halagüeño, si empezamos ya a mitigar el cambio climático a través de medidas como el impuesto sobre los carburantes.

 

  El renacimiento de Detroit es sólo cuestión de tiempo. Creo que algún día será comparable a aquellas áreas decaídas de Nueva York, Boston, Minneapolis y San Francisco, ciudades ahora florecientes.

Alex S. Maclean

[Traducción de J.Amenós. El subrayado y las negritas son mías]

PIES DE FOTOGRAFÍAS (todas las fotografías son ampliables pulsando encima):

.-Fotografía de portada: “El barrio de Brush Park en primer plano; el centro de Detroit al fondo y Windsor, Ontario, en el horizonte”.

LA GRANJA DE LA CALLE BRUSH, NACIDA DE LA "INICIATIVA DE MICHIGAN POR LA AGRICULTURA URBANA", EN EL NORTE DEL CENTRO DE DETROIT. LA GRANJA CUBRE UN ACRE DE TERRENO [4.046,87 m2].Foto: Alex S.Maclean.
LA GRANJA DE LA CALLE BRUSH, NACIDA DE LA «INICIATIVA DE MICHIGAN POR LA AGRICULTURA URBANA», EN EL NORTE DEL CENTRO DE DETROIT. LA GRANJA CUBRE UN ACRE DE TERRENO [4.046,87 m2].Foto: Alex S.Maclean.

 

 

 

 

 

 

 

 

FINCA EN BLOOMFIELD HILLS, MICHIGAN, ALREDEDOR DE 25 MILLAS AL NOROESTE DEL CENTRO DE DETROIT.
FINCA EN BLOOMFIELD HILLS, MICHIGAN, ALREDEDOR DE 25 MILLAS AL NOROESTE DEL CENTRO DE DETROIT.

 

 

 

 

 

 

 

 

 VALLAS DE PLÁSTICO DE COLOR ANARANJADO RODEAN LOS TERRENOS DE CASAS RECIENTEMENTE DERRIBADAS EN EL BARRIO DE FITZGERALD, EN DETROIT.
VALLAS DE PLÁSTICO DE COLOR ANARANJADO RODEAN LOS TERRENOS DE CASAS RECIENTEMENTE DERRIBADAS EN EL BARRIO DE FITZGERALD, EN DETROIT.

 

 

 

 

 

 

 

 

LAS PINTADAS CUBREN LA FACHADA DE UN EDIFICIO ABANDONADO EN EL DISTRITO DE "EASTERN MARKET". EL CAMINO DE LA IZQUIERDA SE PREPARA PARA FORMAR PARTE DEL "DEQUINDRE CUT", UNA RUTA URBANA DE PASEO.
LAS PINTADAS CUBREN LA FACHADA DE UN EDIFICIO ABANDONADO EN EL DISTRITO DE «EASTERN MARKET». EL CAMINO DE LA IZQUIERDA SE PREPARA PARA FORMAR PARTE DEL «DEQUINDRE CUT», UNA RUTA URBANA DE PASEO.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

UN ÁREA EN EL LÍMITE DEL CENTRO DE DETROIT, EN LA QUE PARECE QUE HAY MÁS APARCAMIENTOS QUE EDIFICIOS.
UN ÁREA EN EL LÍMITE DEL CENTRO DE DETROIT, EN LA QUE PARECE QUE HAY MÁS APARCAMIENTOS QUE EDIFICIOS.

 

 

 

 

 

 

 

 

EL BARRIO JEFFERSON/MOCK, DE DETROIT, QUE HA SUFRIDO ALTOS NIVELES DE ABANDONO.
EL BARRIO JEFFERSON/MOCK, DE DETROIT, QUE HA SUFRIDO ALTOS NIVELES DE ABANDONO.

 

 

 

 

 

 

 

 

EL BARRIO DE BRUSH PARK, DONDE SE MANTIENEN EN PIE POCAS CASAS, AUNQUE ALGUNOS GRUPOS ESTÁN TRABAJANDO EN LA RESTAURACIÓN. HACE UN SIGLO, FUE UNA ZONA LLENA DE "GLAMOUR".
EL BARRIO DE BRUSH PARK, DONDE SE MANTIENEN EN PIE POCAS CASAS, AUNQUE ALGUNOS GRUPOS ESTÁN TRABAJANDO EN LA RESTAURACIÓN. HACE UN SIGLO, FUE UNA ZONA LLENA DE «GLAMOUR».

 

 

 

 

 

 

 

 

CASAS DE ESTILO VICTORIANO EN EL BARRIO DE BRUSH PARK EN DETROIT.
CASAS DE ESTILO VICTORIANO EN EL BARRIO DE BRUSH PARK EN DETROIT.

 

 

 

 

 

 

 

 

LA FACTORÍA PACKARD, CONSIDERADA COMO UNA SOFISTICADA INSTALACIÓN PARA LA FABRICACIÓN DE AUTOMÓVILES CUANDO ABRIÓ SUS PUERTAS A PRINCIPIOS DEL SIGLO XX, ESTÁ AHORA EN RUINAS.
LA FACTORÍA PACKARD, CONSIDERADA COMO UNA SOFISTICADA INSTALACIÓN PARA LA FABRICACIÓN DE AUTOMÓVILES CUANDO ABRIÓ SUS PUERTAS A PRINCIPIOS DEL SIGLO XX, ESTÁ AHORA EN RUINAS.

 

 

 

 

 

 

 

 

UNA MANSIÓN, SITUADA EN EL LAGO DE ST. CLAIR, EN EL PUEBLO DE GROSSE POINTE FARMS, ALREDEDOR DE 10 MILLAS DESDE EL CENTRO DE DETROIT.
UNA MANSIÓN, SITUADA EN EL LAGO DE ST. CLAIR, EN EL PUEBLO DE GROSSE POINTE FARMS, ALREDEDOR DE 10 MILLAS DESDE EL CENTRO DE DETROIT.

 

 

 

 

 

 

 

 

CASAS DERRUIDAS FLANQUEAN "BUENA VISTA STREET WEST" EN HIGHLAND PARK, UNA POBLACIÓN CERCA DE DETROIT QUE JA SUFRIDO UN DECLIVE SIMILAR. CHRYSLER ABANDONÓ SUS OFICINAS CENTRALES EN HIGHLAND PARK A PRINCIPIOS DE LOS AÑOS NOVENTA DEL SIGLO XX (Y SE LLEVÓ CONSIGO   SU RELEVANTE APORTACIÓN FISCAL)
CASAS DERRUIDAS FLANQUEAN «BUENA VISTA STREET WEST» EN HIGHLAND PARK, UNA POBLACIÓN CERCA DE DETROIT QUE JA SUFRIDO UN DECLIVE SIMILAR. CHRYSLER ABANDONÓ SUS OFICINAS CENTRALES EN HIGHLAND PARK A PRINCIPIOS DE LOS AÑOS NOVENTA DEL SIGLO XX (Y SE LLEVÓ CONSIGO SU RELEVANTE APORTACIÓN FISCAL)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LA CARRETERA DE ALTER, EN EL CENTRO, SIRVE COMO LÍNEA DIVISORIA ENTRE LOS TERRENOS VACANTES EN DETROIT Y LA URBANIZACIÓN DE GROSSE POINTE PARK,, EN PRIMER PLANO, QUE ES EL VECINDARIO MÁS RICO DE LA CIUDAD.
LA CARRETERA DE ALTER, EN EL CENTRO, SIRVE COMO LÍNEA DIVISORIA ENTRE LOS TERRENOS VACANTES EN DETROIT Y LA URBANIZACIÓN DE GROSSE POINTE PARK,, EN PRIMER PLANO, QUE ES EL VECINDARIO MÁS RICO DE LA CIUDAD.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LOS HUERTOS DE "NORTH CASS COMUNITY GARDEN", SITUADOS EN TRES FINCAS ANTERIORMENTE EN RUINAS. ESTA EXPLOTACIÓN OFRECE MÁS DE 75 HUERTOS A LOS HABITANTES Y A LOS ESTABLECIMIENTOS DE LA ZONA.
LOS HUERTOS DE «NORTH CASS COMUNITY GARDEN», SITUADOS EN TRES FINCAS ANTERIORMENTE EN RUINAS. ESTA EXPLOTACIÓN OFRECE MÁS DE 75 HUERTOS A LOS HABITANTES Y A LOS ESTABLECIMIENTOS DE LA ZONA.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CASA UNIFAMILIAR CON MÁS DE 23.000 PIES CUADRADOS EN WEST BLOOMFIELD, MICHIGAN (ALREDEDOR DE 25 MILLAS DESDE DETROIT).
CASA UNIFAMILIAR CON MÁS DE 23.000 PIES CUADRADOS EN WEST BLOOMFIELD, MICHIGAN (ALREDEDOR DE 25 MILLAS DESDE DETROIT).

 

 

 

 

 

 

 

 

LA "JAMES SCOTT MANSION", CONSTRUIDA EN DETROIT EN EL AÑO 1877 Y QUE HA SUFRIDO EL ABANDONO Y LA RUINA ESTRUCTURAL.
LA «JAMES SCOTT MANSION», CONSTRUIDA EN DETROIT EN EL AÑO 1877 Y QUE HA SUFRIDO EL ABANDONO Y LA RUINA ESTRUCTURAL.
LA MANZANA VACÍA QUE SE OBSERVA EN PRIMER PLANO FUE EN SU TIEMPO LA SEDE DE LA ESCUELA PRIMARIA "JOHN A. OWEN", RECIENTEMENTE DERRUIDA COMO PARTE DEL PROGRAMA DE LAS ESCUELAS PÚBLICAS DE DETROIT PARA DEMOLER ANTIGUOS COLEGIOS, QUE SE HABÍAN CONVERTIDO EN LUGRES INSEGUROS Y RUINOSOS.
LA MANZANA VACÍA QUE SE OBSERVA EN PRIMER PLANO FUE EN SU TIEMPO LA SEDE DE LA ESCUELA PRIMARIA «JOHN A. OWEN», RECIENTEMENTE DERRUIDA COMO PARTE DEL PROGRAMA DE LAS ESCUELAS PÚBLICAS DE DETROIT PARA DEMOLER ANTIGUOS COLEGIOS, QUE SE HABÍAN CONVERTIDO EN LUGRES INSEGUROS Y RUINOSOS.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

***