La justicia da la razón a la RAE y rechaza que el uso genérico del masculino sea sexista*
El inspector de Trabajo estuvo a punto de inventar una neolengua..
.
Artículos relacionados:
***
Categoría: Sábados exclusivos
Sábados exclusivos.-Novedades en el frente.
Fuente:***
Es conocida la frase de Spengler que afirma que, al final, es un pelotón de soldados el que salva la civilización. Quizás haya algo de ello en la acción de la cabo Roberto*, que ha roto los ciertamente débiles muros de la ley trans. Esto último nos los explica muy bien hoy la sabatina de Pablo de Lora, bajo el título “¿Es Ayuso una mujer?“. Ahora bien, como ocurre en cualquier guerra, siempre hay efectos colaterales derivados de las acciones de combate.
En este caso, conviene recordar que una de las múltiples guías del “inclusivismo” lingüístico demandaba la feminización de los sustantivos que aluden a los grados militares. Esto es, empezar ya a hablar de coronela, tenienta, etc. Algunos tiquismiquis avisaron que el cambio planteaba diversos problemas, derivados del significado habitual e incluso peyorativo: “sargenta”, “generala”…Ante ello, otros propusieron mantener el sustantivo en masculino genérico y cambiar sólo el artículo previo. Por ejemplo, referirse a “la sargento”.
Por el contrario, la postura más tradicional -que puede oírse, por cierto, en el doblaje de grandes películas bélicas americanas- insistía en el carácter genérico de la forma masculina tanto en el artículo como en el cargo y hablaba de “el sargento María Gómez” o “el sargento Jane”. Es decir, el masculino genérico abrazaba ambos sexos. Como puede intuir el lector, esta opción ha perdido fuelle y los apóstoles de lo políticamente correcto la condenan sin paliativos. Incluso parecía no gustarle demasiado a la Real Academia Española.
Ahora bien, uno de los sustantivos con más dificultades era el relativo al grado de cabo. Sólo en alguna región iberoamericana se registra el uso de “la caba”. Por tanto, fue avanzando la solución consistente en hablar de “la cabo”. Ya se ve que la cosa chirría un poco, pero gracias a ese cambio muchas mujeres podrán alcanzar tal graduación (bueno, eso dicen).
Sin embargo, la maniobra se ha complicado porque, ante el caso de Roberto, el capitán de la compañía lo va a tener difícil. La verdad es que nuestro cabo no se ha cambiado el nombre y, por tanto, en una acción de campaña, puede recibir -por ejemplo- las siguientes órdenes:
-“La cabo Roberta, que se dirija a la trinchera”: no será ejecutada, porque Roberto no ha alterado su nombre.
-“El cabo Roberto, que se dirija a la trinchera”: la orden es actualmente incorrecta, porque el uso de “el” no es admisible según la doctrina inclusivista, ya que Roberto es una mujer y así lo ha hecho constar registralmente.
-“La cabo Roberto, que se dirija a la trinchera”: en esta orden falla la coordinación, ya que “la” es femenino, pero “Roberto” es masculino.
A estas alturas, evidentemente, la trinchera ya ha sido regalada al enemigo. Sin embargo, nuestro alto sentido del deber castrense nos impone una salida. Propongo recuperar la solución segunda, la más tradicional -la más “facha”, para entendernos-.
Es decir, que no se cambie ante ninguna circunstancia la expresión “el cabo” (con independencia de que sean Robertos o Robertas). De este modo, se atienden las modernas exigencias de la “ley trans” -Roberto se sentirá tratado o tratada como mujer, ya que “el cabo” vale para todos y todas-. Igualmente, se respetan la voluntad registral del sujeto, la tradición lingüística, las “pelis” de guerra de nuestra juventud y las exigencias de celeridad de la táctica militar.
***
Artículos relacionados:
«Dissabtes exclusius«**.
Dissabtes exclusius.-Ei, family…
Font:***
Com ja sabeu, als col·legis catalans ja fa ansy que no hi ha «pares» sinó, a tot estirar, «famílies». Gràcies a això, escrits irònics com el que portem avui semblen, fins i tot, moderats en l’ús de la menjussa inclusiva. En aquest cas, passa millor la ficció que la realitat.
«Portes obertes de l’Escola Patufets i Baldufes«.
Articles relacionats:
«Sábados exclusivos«.**
Dissabtes exclusius.-De menta, de llimona i de menta i llimona.
Font:aquí*.
1.-Consulto les bases de les «Subvencions per a treballs de recerca sobre Administració Pública» per a l’any 2024. Després d’avançar en la fullaraca habitual de “becaris i becàries” (els becaris al davant, només faltaria) i de la important “persona investigadora principal”, prenc aire i em trec el barret davant un “tots els membres”, que sempre se’ls resisteix.
2.-A mig aire de la convocatòria em trobo amb el requisit de la “Designació del mentor institucional”. Només els homes poden ser mentors? Han decidit parlar correctament i deixar-se de galindaines? Se’m desperten totes les alarmes del masclisme i connecto tremolant amb l’enllaç que hi apareix. Em calmo una mica perquè, a l’apartat pertinent, ens indiquen que cal anotar la “Persona designada com a mentora institucional del projecte”. Ara canvien les tornes: només poden ser dones ( o bé homes que vulguin ser “mentores”, però en això no m’hi fico). De fet, l’exhibició continua i, al peu de l’imprès torna a referir-se inequívocament a [la] “mentora institucional d’aquest projecte de recerca” (sí, sí, com a substantiu).
3.- Com ho resolem? El text de la resolució parla de “el mentor”, però l’imprès annex es refereix en tres ocasions a “[la] mentora”. Per acabar-ho d’adobar, resulta que el títol de l’annex diu: “Designació del mentor o la mentora institucional”. Ves per on, en tot just una pagineta i mitja hem jugat amb el mentor, amb la mentora i amb el mentor o la mentora. Que n’és, de divertit, el batibull inclusiu!
*
Articles relacionats:
***
Dissabtes exclusius.-No puc atendre tothom.
Foto: xxx.
Els darrers anys, la Superioritat em demanava «l’horari d’atenció als alumnes» quan començava el curs. No hi havia problema. Es tracta de preveure dues hores setmanals per a parlar de dubtes o altres incidències amb els alumnes.
Aquest any, però, l’exigència és més complicada, ja que em reclamen «l’horari d’atenció a l’alumnat«. Responc de la següent manera:
ATENCIÓ A L’ALUMNAT: no es preveu (l’alumnat no cap al despatx i els estudiants mereixen un tracte personal). HORARI D’ATENCIÓ ALS ALUMNES: dimecres de 12 a 2.
***
Dissabtes exclusius. Sobre la visibilitat.
Font:***.
Ha estat pràcticament la única veu crítica contra l’ofensiva iniciada arran de la instrucció de la Universitat de Barcelona. Es basa en la idea, al meu entendre equivocada, de «visibilitat». Haurem de parlar aviat sobre aquesta qüestió, però primerament és obligat consignar aquí l’article :
Rudolf Ortega:» El masculí genèric contraataca».*
—
Articles relacionats:
***
Dissabtes exclusius. Sense aturador.
Tal com hem dit als darrers dies, la instrucció de la Universitat de Barcelona sobre redacció de normativa tenia un profund significat que desbaratava el vodevil de la comèdia inclusiva. Venien després l’Institut d’Estudis Catalans i, ja a tot estrop, un bé de Déu d’especialistes han començat a fer llenya de l’arbre caigut.
Destaca, per exemple, la burla desfermada de Josep Martí Blanc (amb alguna broma finíssima a la qual jo mateix no m’hauria atrevit), en el seu article publicat a La Vanguàrdia del dia 28 d’octubre del 2023: “Ha esclatat la contrarevolució”*.A més de l’alegria per l’adeu al desdoblament obsessiu, l’autor posa l’accent en l’aspecte alimentari del teatret: adeu als manuals de “llengua inclusiva” de la universitat i d’altres institucions i adeu a les minutes (tot i que no serà fàcil que les deixin d’incloure al seu patrimoni o matrimoni o com es digui).
Amb un estil diferent, el sempre incisiu humor d’Enric Gomà opta per llençar a la paperera totes les noses “inclusives” (no sols la llauna duplicativa) i subratlla l’agilitat, com a qualitat del llenguatge de tota la vida que aquests bàrbars no entenen què significa:
***
Articles relacionats: Dissabtes exclusius*/ Sábados exclusivos**.
Dissabtes exclusius. L’esperança del dominó.
Font:***.
Quan vaig llegir les instruccions de la Universitat de Barcelona* sobre redacció de textos i liquidació del denominat “llenguatge inclusiu”, vaig intuir que aquestes normes eren més importants pel que significaven que pel que deien. I així ha estat. Ara és l’Institut d’Estudis Catalans qui es vol moure en la mateixa direcció* (després d’uns anys dubitatius, posant una espelma a Déu i una altra al diable). Ara que va quedant clar que el rei estava nu, alguns ja pleguen veles i altres parlen fins i tot de “contraatac”* del masculí genèric. De fet, les primeres notícies -abans de veure el document definitiu – acosten significativament les posicions de l’informe de la Reial Acadèmia Espanyola (del 2020*) que tanta polèmica aixecà i del dictamen que prepara l’IEC.
De tota manera, proposo anar amb calma, ja que aquests anys han produït aquest espècimen que, tot i que és una mica lleig, és un interesant fenomen d’interferència lingüística derivada de prejudicis ideològics mai demostrats (“canviem la llengua i canviarà la societat”, “la llengua invisibilitza”, etc.) . Cal estudiar-lo mentre estigui viu i ja aviso que no serà fàcil treure’l de les madrigueres legals, que és un hàbitat que li encanta i on es reprodueix d’allò més.
***
.-Articles relacionats:
Dissabtes exclusius. Alma mater.
1.- De jove manar i saber no pot ser. Per aquesta senzilla raó havia de ser el casalici reconegut, amb la saviesa de les pedres velles, qui fes el primer senyal. És normal que la jovenalla vulgui diferenciar-se i acumular penjolls i marcar-se a ferro tatuatges ( he vist “llenguatge inclusiu fins a la mort” en molts braços musculosos i tersos). Però, encara que a la casa gran també tenien el mal*, han estat els primers en aplicar el remei. No esperàvem menys de les aules que un dia foren el millor lloc del món per estudiar hispàniques, per a conrear les filologies catalana i espanyola. Esperem, en bona lògica, que els casals petits i -com qui diu- acabats de fer, segueixin el mateix camí.
*
2.- La premsa* ** s’ha fet ressò de l’aprovació d’una instrucció de la Universitat de Barcelona sobre l’ús del denominat “llenguatge inclusiu”. En realitat, ha estat un doble joc, configurat per la instrucció 1/2023* i per la 4/2023**. Si la primera ja tirava per terra la legitimació d’aquesta autèntica interferència, la segona ha reforçat les possibilitats de la seva liquidació. De tota manera, encara haurem de treure punta a algunes excepcions que proposen les normes citades o a certs conceptes que les acompanyen a manera de pírcings de posar i treure (“visibilitat”, “norma sensible”, etc.).
**
3.-Ens quedarem, per tant, amb els dos paràgrafs que han fet més mal a la moda enfadosa. El primer correspon a la instrucció 1/2023 i el segon a la instrucció 4/2023 i el que he procurat subratllar en negreta és la declaració d’innecessarietat de tota aquesta faramalla:
.-Article 1 de la Instrucció 1/2023:
“1. En les disposicions normatives,2 quan les referències a càrrecs i professions no permeten estratègies inclusives àgils i naturals, com ara canvis de redacció o l’ús de mots col·lectius, invariables o no marcats, s’adopta el masculí com a genèric i es desestimen els desdoblaments sistemàtics de les formes masculina i femenina. Convé recordar que, des del punt de vista lingüístic, l’ús del masculí com a gènere gramatical no marcat no exclou ni les dones ni les persones no binàries.”
.-Directriu de tècnica normativa 3.3, segons text aprovat per la Instrucció 4/2023:
“D’acord amb la Instrucció 1/2023, de 27 de juliol, de la secretària general, la vicerectora d’Igualtat i Gènere i el vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística sobre l’ús del llenguatge inclusiu, en les disposicions normatives, cal incloure-hi com a darrera disposició final (i, per tant, sempre després de les disposicions finals relatives a l’entrada en vigor de la norma) la clàusula següent: «En les denominacions de càrrecs i professions que s’esmenten en aquesta normativa es fa un ús no marcat del masculí genèric, que fa referència a qualsevol persona». No és procedent la inclusió d’aquesta clàusula final en aquells casos en què, de manera excepcional, la Instrucció 1/2023 preveu l’ús discrecional de les formes dobles.”
***
4.-Si més no, gràcies a benediccions com aquesta, els legisladors, escrivents, amanuenses i pixatinters podrem respirar una mica i treure’ns de sobre -almenys, mentre ens deixin- aquesta pesada neollengua, que alguns en diuen “inclusiva”.
****
Articles relacionats:
Sábados exclusivos. Disquisiciones castrenses.
Fuente ***
La maniobra de la paracaidista Giménez Hurtado en el reciente desfile del 12 de octubre plantea la delicada cuestión del uso del femenino en los oficiales y rangos de la milicia. En general, parece haberse adoptado en la prensa la siguiente solución: aludir a “la cabo Giménez Hurtado”. Es decir, se altera el artículo, pero no el sustantivo, que se mantiene invariable.
Como digo, ha sido la solución mayoritaria en los rotativos y es el criterio que se advierte en el diccionario de la Real Academia Española. Sin embargo, algunos autores defienden aún la corrección de la fórmula tradicional -“el cabo Carmen Giménez Hurtado”-, utilizando aquí “el cabo” en un sentido genérico, similar al que se observa en el sintagma siguiente: “el miembro del Cuerpo de paracaidistas, Carmen Giménez”. Se justificaría ello en el carácter inmodificable de “cabo” y de “miembro”.
En cambio, no muestra adhesiones la expresión “la caba”, pese a que algún amigo me asegura haberla leído en un diario estos días. El tema tiene su intríngulis, porque sí se admite normalmente la flexión de “sargento” o “general”, aunque provocando aquí un espectacular cambio semántico: “la sargenta” o “la generala”. Ello aconsejaría quizá mantener las formas de “la sargento” o “la general” (como hacemos con “la cabo”). No obstante, no ha generado dudas la aparición de mujeres tenientes, que se ha saldado aludiendo a “la teniente”. Lo mismo ha ocurrido con “la alférez”.
Por otra parte, la RAE ha considerado que no hay razones que impidan flexionar “caudillo” y que, por tanto, “la caudilla” sería una forma correcta (aunque sé que ahora nos salimos de las jerarquías militares). Dicho lo anterior y si no hay contraorden, procedo a retirarme.
***
Artículos realcionados: «Sábados exclusivos«, «Dissabtes exclusius«.
Ciudades, leyes y letras 