Blackwater a Espanya

13 de abril de 20113 de mayo de 2011 ~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El títol és una ocurrència, però la norma és molt necessària. Em refereixo a l’Ordre del 2 de març del Ministeri de Defensa sobre formació de vigilants privats encarregats de la prestació del servei de seguretat en vaixells sota bandera espanyola i del suport logístic en el transport del material imprescindible utilitzat al seu servei.

El tema és realment delicat, ja que els Estats no poden assumir la defensa dels vaixells de particulars a una economia globalitzada (i no seria just que ho fessin, excepte les pertinents i substancioses taxes). D’altra banda, convé recordar a l’opinió pública que l’Estat espanyol ha de defensar les naus amb pavelló nacional, no pas els pavellons de conveniència (ubi commodum, ibi incommodum).

—

2.- El sistema de defensa amb armes de guerra ja havia estat regulat abans reglamentàriament. En concret, l’armador ha demanar autorització, tot indicant l’empresa de seguretat encarregada de prestar el servei. Aquesta ha de comptar amb els vigilants habilitats i ensinistrats en el maneig d’armes de guerra.

—

3.- L’Ordre regula:

3.1.-La formació dels vigilants a un centre del Ministeri de Defensa, prèvia autorització específica (i pagament de la contraprestació pel curs).

3.2.-El suport del Ministeri de Defensa en el suport logístic per al transport de les armes, munició, peces de recanvi i altre material.

3.3.-Pagament dels costos de transport per l’empresa de seguretat, excepte que s’utilitzin els canals logístics ordinaris del Ministeri de Defensa.

Regulació completa de la seguretat privada (i II)

9 de marzo de 201110 de marzo de 2011 ~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- Una segona Ordre que ens cal ressaltar és la relativa al personal de seguretat privada.

El primer aspecte que es tracta és la formació i habilitació del personal de seguretat privada. Els centres han de tenir una autorització de la Secretaria d’Estat de Seguretat. Igualment, el professorat ha d’estar acreditat (i existirà al respecte una Comissió de Valoració del Professorat en el Cos Nacional de Policia). Els centres de formació seran inspeccionats.

Un punt important de l’ordre és la distinció entre els cicles previs de formació -amb una previsió global de les hores lectives i amb l’exigència de programes autoritzats administrativament- i les posteriors proves de selecció que convocarà l’Administració Pública (per a vigilants de seguretat, caps de seguretat i directors de seguretat). Es tracta, per tant, d’un sistema de control administratiu per a l’exercici de determinades professions en aquest àmbit.

És cert que les universitats poden incloure la formació per a aquestes professions dins d’un programa d’estudis de superior nivell acadèmic, però diferenciant clarament el títol específic autoritzat de la resta de la formació universitària (així es preveu per a directors de seguretat i detectius privats).

—

2.- L’Ordre regula també les targetes d’identitat professional (que s’exigeixen per a cadascuna d’aquestes ocupacions) i les cartilles professionals (que queden sota custòdia de l’empresa i que pertanyen als vigilants de seguretat i guàrdies particulars del camp). A més, es regula el Llibre-Registre de detectius.

Un important aspecte són les previsions en matèria d’armament i uniformes del personal de seguretat privada, cosa que inclou els seus distintius i emblemes.

Per últim, es reiteren els principis bàsics d’actuació que ja apareixen a la legislació (i entre els que cal recordar la legalitat, la dignitat, la correcció i la proporcionalitat), el deure de col·laboració amb la seguretat pública i les mencions honorífiques (que atorga la Policia pública).

Com es veu, en molts aspectes estem davant d’un cas paradigmàtic de relació especial de subjecció o servei públic impropi o virtual.

—

3.- Per últim, cal afegir també altres ordres de contingut més tècnic o especialitzat. En concret, l’ordre sobre mesures de seguretat privada (per a transport, instal·lacions, locals, establiments amb més perill com entitats de crèdit i joieries, etc.). També, l’ordre sobre funcionament dels sistemes d’alarma a l’àmbit de la seguretat privada.

Finalment, es promulga una Ordre sobre Comissions Mixtes de Coordinació de la Seguretat Privada.

—

.- Orden INT/314/2011, de 1 de febrero, sobre empresas de seguridad privada.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3168

–

.- Orden INT/315/2011, de 1 de febrero, por la que se regulan las Comisiones Mixtas de Coordinación de la Seguridad Privada.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3169

–

.- Orden INT/316/2011, de 1 de febrero, sobre funcionamiento de los sistemas de alarma en el ámbito de la seguridad privada.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3170

–

.- Orden INT/317/2011, de 1 de febrero, sobre medidas de seguridad privada.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3171

–

.-Orden INT/318/2011, de 1 de febrero, sobre personal de seguridad privada.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3172

Regulació completa de la seguretat privada (I)

8 de marzo de 201110 de marzo de 2011 ~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El BOE de 18 de febrer publicà diverses ordres per a la regulació de la seguretat privada. Són el complement concret de la Llei 23/1992 i del posterior Reglament, aprovat per RD 2364/1994, de 9 de desembre.

La primera norma és l’Ordre INT /314/2011, sobre empreses de seguretat privada. L’objectiu principal de la norma és l’actualització i adopció de les Normes Europees EN de seguretat física, però aprofita per reordenar el sistema d’autorització d’aquestes empreses.

L’autorització la segueix atorgant el Director General de la Policia i de la Guàrdia Civil (o l’ òrgan competent de la Comunitat Autònoma, si en té la competència). Cal previ informe preceptiu del Cos de la Guàrdia Civil sobre idoneïtat dels armers, així com una inspecció administrativa de les instal·lacions.

—

2.- La norma citada estableix els requisits dels sistemes de seguretat, físic i electrònic, de les seus d’empreses de seguretat i de les seves delegacions. A més, hi ha requisits específics per als armers, per a les empreses de dipòsit, per a les cambres cuirassades, per als dipòsits d’explosius, per a vehicles de transport de fons (i valors i objectes valuosos o perillosos), per a vehicles de transport d’explosius i per a cartutxeria metàl·lica.

—

3.-Per últim, es recorda el deure de col·laboració de les empreses amb les Forces i Cossos de Seguretat. A més, es regula el Llibre-Registre (cal recordar que la seva finalitat és recollir els assentaments en el moment d’entrega, dipòsit o recollida de cada arma).

L’ordre també regula els models de contracte que signen aquestes empreses, així com la seva comunicació a la Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil.

A més, hi ha disposicions específiques sobre comunicació d’altes i baixes de personal, vigilància i protecció d’objectes valuosos i perillosos, del seu transport i de l’homologació i característiques dels sistemes de seguretat.

—