Categoría: Serveis públics

Servei públic d’ocupació i agències privades: entre la competència i la coordinació (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- L’important Reial Decret 1796/2010, de 30 de desembre, regula les agències de col·locació i desenvolupa la rellevant Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball.

Les crítiques al sistema públic de col·locació i la necessitat d’augmentar el paper de les agències privades van centrar el previ debat als mitjans de comunicació.

2.- La solució donada pel Reial Decret considera la intermediació laboral com a “servicio de carácter público”. No es tracta, per tant, d’un servei públic stricto sensu sinó, més aviat, d’un servei públic virtual o impropi (com tradicionalment van ser qualificats els taxis, les farmàcies, o fins i tot els bancs). Per aquest motiu, les persones físiques o jurídiques que vulguin actuar com agències de col·locació han d’obtenir autorització del Servicio Público de Empleo Estatal o del servei equivalent de la Comunitat Autònoma.

3.- Ara bé, com veurem tot seguit, l’obsessió del Reial Decret consisteix en assegurar el funcionament coordinat dels serveis privats i públics. Per a aconseguir-ho, es preveuen diversos instruments. Per exemple:

-Les agències privades han de tenir sistemes informàtics compatibles i complementaris amb el Sistema d’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació (article 5.m)). De fet, es crearà un “espai telemàtic comú” en el Sistema d’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació.

-Els serveis públics d’ocupació realitzaran el seguiment i avaluació de les activitats de les agències autoritzades (article 7.1).

-Les agències de col·locació autoritzades poden ser considerades entitats col·laboradores dels serveis públics d’ocupació, previ conveni de col·laboració (que pot implicar la recepció de finançament públic). Per a la subscripció de convenis es tindrà en compte la satisfacció dels indicadors d’eficàcia previstos a la Disposició Addicional Primera. Com veiem, per tant, es tracta de convenis subscrits de forma discrecional i justificada, però que no estan tancats numèricament ni es contempla cap forma de concessió administrativa.

Enllaç al Reial Decret: http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-20151

Els serveis de control del trànsit aeri seran transferits a entitats seleccionades d’acord amb la normativa de contractació administrativa.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Al llarg de les darreres setmanes, ens hem referit en diverses ocasions als aspectes jurídics del conflicte amb els controladors aeris. Vegeu, per exemple:

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%e2%80%a6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/category/ens-institucionals/

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/20/que-feia-aena/

En el BOE del 29 de desembre es publica una rellevant Ordre del Ministeri de Foment “por la que se determinan los aeropuertos gestionados por la entidad pública empresarial Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea para la selección de nuevos proveedores civiles de servicios de control de tránsito aéreo de aeródromo”:

PDF (BOE-A-2010-19999 – 2 págs. – 165 KB)

2.-Aquesta Ordre es basa en les diverses normes de rang legal i reglamentari promulgades sobre la matèria l’any 2010 i obre el pas a la selecció a través de la normativa de contractació administrativa d’entitats proveïdores de serveis de control de trànsit aeri a determinats aeroports (s’aplicarà la Llei 31/2007, sobre procediments de contractació als sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals).

3.-Es tracta d’aeroports gestionats per l’entitat pública empresarial AENA, que elevarà la seva proposta –un cop conclós el procediment de selecció– al Ministeri de Foment, el qual s’encarregarà de la designació del proveïdor civil de control del trànsit aeri d’aeròdrom. Entre els aeroports indicats no figuren ni Madrid-Barajas ni Barcelona-El Prat, però sí una gran part dels altres amb més importància (A Coruña, Eivissa, La Palma, Sabadell, Sevilla, València, etc.).

L’inici efectiu de la prestació pel proveïdor designat precisarà supervisió i informe favorable de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria.

En definitiva, una funció que fins ara exercien AENA i el seu personal –els conflictius controladors aeris- serà assumida per entitats privades contractades (que tindran com a empleats controladors amb la titulació precisa).

El servei postal com a servei econòmic d’interès general prestat en règim de lliure competència.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- En els darrers temps hem viscut  diversos canvis materials i jurídics en els serveis postals. La definitiva transformació ha vingut amb la nova Llei 43/2010, de 20 de desembre, “del servicio postal universal, de los derechos de los usuarios y del mercado postal”, publicada al BOE de 31 de desembre:

PDF (BOE-A-2010-20139 – 42 págs. – 642 KB)

2.-L’article 1.1. concreta que l’objecte de la Llei és la “regulación de los servicios postales con el fin de garantizar la prestación del servicio postal universal, de satisfacer las necesidades de comunicación postal dentro de España  y de España con el extranjero, y de asegurar la libre competencia en el sector en condiciones adecuadas de calidad, eficacia, eficiencia y pleno respeto de los derechos de los usuarios y de los operadores postales y sus trabajadores”.

L’art. 2 proclama que “los servicios postales son servicios económicos de interés general que se prestan en régimen de libre competencia”. A partir d’aquí, s’instaura un doble règim:

-Serveis prestats en règim de lliure competència prèvia declaració responsable.

-Servei postal universal encomanat a concrets operadors. En primer lloc, a la “Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, Sociedad Anónima” (designat per la disposició addicional primera). En segon lloc, als interessats que obtinguin l’autorització administrativa singular regulada als arts.42 i ss.

3.-Atenció!La Llei incorpora tres disposicions addicionals que no tenen res a veure amb l’objecte indicat al seu títol:

-Establiment d’un compte específic de compensació (Estat-entitats assenayalades)  en les societats concessionàries d’autopistes de peatge dependents de l’Estat (D.Add. vuitena).

-Modificació d’un termini previst a la Llei 48/2003, de 26 de novembre, de règim econòmic i de prestació de serveis als ports d’interès general (D.Add. novena).

-Autorització per a la realització de rebliments al domini públic portuari del Port de Bilbao (D.Add.desena).

Traspassos i coordinació interadministrativa: els trens regionals.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El Reial Decret 1598/2010 ha traspassat a la Generalitat els serveis ferroviaris regionals de transport de viatgers de la xarxa d’ampli ibèric de la xarxa ferroviària d’interès general (http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-19703).

Les funcions de la Generalitat de Catalunya són amplíssimes i inclouen, entre moltes altres, la determinació de la forma de gestió del servei i la fixació del règim de compensacions per les obligacions de servei públic que s’imposin a les empreses operadores. A més, la Generalitat també determina les tarifes i preus aplicables al servei.

2.- No obstant, les funcions que es reserva l’Administració General de l’Estat tindran un gran pes en la prestació del servei. Per exemple, la regulació de la llicència d’empresa ferroviària, la normativa de formació i habilitacions del personal i la seguretat de la circulació ferroviària. Aquest darrer punt és molt important a efectes de la fixació i desenvolupament del sistema ERTMS (European Rail Traffic Management System), que és la autèntica clau de la interconnexió de serveis ferroviaris a tot Europa.

De fet, el Reial Decret preveu expressament convenis de col·laboració en aquest àmbit, així com acords específics per a la utilització de la capacitat de la infraestructura ferroviària.

3.- L’estudi d’aquestes qüestions disposa actualment d’un magnífic instrument gràcies al documentadíssim llibre dirigit per Xavier BERNADÍ GIL titulat El traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat. De l’Estatut de 1932 a l’Estatut de 2006. El llibre ha estat editat aquest mateix any per la Generalitat de Catalunya. Ens plau afegir que en Xavier BERNADÍ és professor de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i exerceix com a Secretari de la Comissió Mixta de Transferències Generalitat de Catalunya-Administració General de l’Estat.

Conveni/contracte: el laboratori jurídic de la xarxa sanitària

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El sector sanitari ha estat el camp tradicional de la figura del conveni i del concert, a través del qual l’Administració pacta amb una entitat preexistent (sovint sense ànim de lucre, però no sempre) la prestació de determinats serveis a la població.  Per exemple, el concert amb l’hospital d’una mútua privada per a la utilització d’un nombre determinats de llits pels beneficiaris de la Seguretat social pública.

Als darrers anys però, la força expansiva de la normativa de contractació pública ha arribat al sector sanitari. És un bon exemple el recent Decret del sistema sanitari d’utilització pública de Catalunya: http://www.gencat.cat/diari/5776/10347076.htm

2.-Aquest Decret configura les obligacions de tots els centres –públics i privats- que formen el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya.  És a dir, s’inclouen els centres gestionats per l’Institut Català de la Salut o per altres entitats de naturalesa pública i també els de titularitat privada que ho sol·licitin.

3.-Llavors, quins requisits han de complir els centres particulars per a integrar-se? Bàsicament, són de dos tipus:

-Primera, autorització administrativa atorgada pel Departament de Salut i inscripció en el Registre de centres, serveis i establiments sanitaris.

-Segona, sotmetre’s a la normativa de contractes del sector públic. No obstant, aquí s’estableixen alguns matisos. Per exemple, es fa una menció pròpia i específica al conveni amb centres d’internament, “sense perjudici” de la normativa de contractes de gestió de serveis assistencials. En altres casos, cal inscriure’s al “Catàleg de potencials proveïdors” i aquest registre ja serveix com a fase primera del procediment restringit de contractació.

Aquellos polvillos…: el Decret-Llei 1/2010 sobre prestació de serveis de trànsit aeri.

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

1.- El mestre i company Eduardo Rojo, Catedràtic de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona, em passa les dades del seu blog, on analitza alguns antecedents del conflicte amb els controladors.

–

2.-El que més crida l’atenció és la promulgació d’un primer Decret-Llei 1/2010, de 5 de febrer, “por el que se regula la prestación de servicios de tránsito aéreo, se establecen las obligaciones de los proveedores civiles de dichos servicios y se fijan determinadas condiciones laborales para los controladores civiles de tránsito aéreo”.

És un Decret-Llei curiós per diverses raons. Per exemple, l’Exposició de Motius és més llarga que l’articulat (set pàgines pràcticament senceres contra cinc, ja que només estem parlant de quatre articles i , això sí, diverses addicionals, transitòries i finals).

–

3.-En síntesi, l’objectiu del Decret-Llei era doble:

a) Apertura a la possibilitat de que els serveis de control aeri fossin prestats, a partir d’aquell moment, per “proveïdors civils de serveis de trànsit aeri”, amb el seu propi personal (que té una relació laboral ordinària amb el proveïdor civil, però que es veu afectat per la Llei 21/2003, de Seguretat Aèria). El proveïdor civil serà proposat pel gestor aeroportuari (i designat –sembla que de forma reglada- pel Ministeri de Foment).

b) Regulació de les condicions de treball dels controladors com a personal laboral, tot al·legant l’Exposició de Motius “la naturaleza jurídico-pública de su relación laboral” i el fet que sus “acuerdos colectivos” han d’ajustar-se a “los principios y reglas contenidos en el Estatuto Básico del Empleo Público” (EBEP).

La doctrina laboralista mostra la seva preocupació per aquesta entrada del Decret-llei fins al menjador i la cuina del conveni col·lectiu. L’EBEP, que semblava el darrer pas per a inocular definitivament el Dret laboral a la funció pública, és emprat ara per a “funcionaritzar” una  vinculació inicialment laboral. En definitiva, el natural retorn a la relacions de supremacia especial, que tenien la seva justificació en l’existència d’aquesta mena de tasques (ordinàriament assumides per funcionaris públics).

Fa uns dies, com ja sabem, es donava un pas més i entrava en escena el Ministeri de Defensa (vegeu la nostra entrada del dia 7 de desembre).

-Referències del blog d’Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/12/el-contenido-laboral-del-real-decreto.html
http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/12/sometimiento-legal-de-los-controladores.html
http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/05/la-audiencia-nacional-desestima-el.html
http://eduardorojoblog.blogspot.com/2010/02/supresion-del-derecho-la-negociacion.html

-Referències Decret Llei 1/2010:
http://www.boe.es/boe/dias/2010/02/05-2/pdfs/BOE-A-2010-1916.pdf

FERROCARRILS DE LA GENERALITAT, SOCIETAT MERCANTIL AMB CAPITAL TOTALMENT PÚBLIC.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Decret-Llei 4/2010, de 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic a de la Generalitat de Catalunya ha autoritzat el Govern a transformar l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en una societat mercantil amb capital 100% públic (D.F.tercera).

–

2.-La DF segona de la mateixa norma autoritza aquesta entitat perquè pugui actuar com a empresa turística de mediació en la venda de bitllets i reserves de places en les mitjans de transport així com la reserva d’habitacions i dels serveis en establiments hotelers i la resta d’allotjaments turístics situats ne les instal•lacions d’esport i turisme de la seva competència.

És a dir, ens acostem al model francès de la SNCF com a gran «pool» de transport, turisme i mobilitat.

–

3.-Encara que és una fórmula de gestió més agosarada que la de RENFE –entitat empresarial pública i no societat mercantil, encara- suposa un pas més en la flexibilització de les fórmules de gestió del sector públic (però no una privatització).