Com a complement de la conferència d’aquest dimecres dia 22 d’abril a Tarragona, afegeixo un seguit d’algunes resolucions judicials recents que poden ajudar a entendre aquesta vella institució:

 

 …        1.–Sentència 388/2011, de 30 de setembre, del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (Burgos, Aranzadi RJCA 2011/860). Cas útil per a observar l’ús retorçat de la declaració de ruïna, que sembla una maledicció pròpia d’aquest tràmit. En aquest cas, no es volien extingir contractes d’arrendament, sinó alterar una comunitat de propietaris amb uns elements comuns ja edificats i en perfecte ús.

 

 …        Se’ns mostra una situació d’autèntic caos jurídic i constructiu que es manifesta, per exemple, en que una de les raons per anul·lar una de les declaracions de ruïna en litigi rau en que l’edifici ja no existeix i, per tant, l’acte administratiu és de contingut impossible.

 

…         Potser els més vells recordaran el cas de la responsabilitat de l’empresari Jesús Gil a la urbanització “Los Ángeles de San Rafael”. Curiosament, és el mateix complex on, en altres parts, ara apareixen els conflictes resolts per la sentència citada. L’espai necessita urgentment un programa de “Quinto Milenio” en l’especialitat jurídica. Afortunadament, sembla que el conjunt mostra actualment un bon funcionament.

…            La resolució també és útil per a centrar els conceptes de finca, unitat predial i unitat registral.

*

..         2.-Sentència 260/2013,de 15 de març, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (RJCA 2013\790): les despeses derivades de la declaració de ruïna econòmica i posterior enderroc ha d’assumir-los el propietari, encara que aquesta condició estigui sota discussió. Importància dels actes propis de reconeixement del domini (per exemple, exercici d’accions en defensa de la titularitat).

*

 …        3.-Sentència 497/2012, de 17 d’abril, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (RJCA 2012\635): la noció de ruïna –aplicada en aquest cas a un incompliment contractual- inclou els vicis funcionals d’una obra recent. La reflexió pot ser útil per a certs casos.

*

…         4.–Sentència 1176/2014, de 12 de desembre, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ( RJCA 2015\83535) : l’informe del tècnic municipal s’adhereix a les consideracions d’un informe de part i, malgrat que no va realitzar als darrers temps la pertinent visita d’inspecció, se’l considera digne de ser valorat ja que coneixia els antecedents del cas.

*

…         5.-Sentència 979/2014, de 12 de novembre del 2014, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (RJCA 2015/11177): obres de conservació efectuades per l’Ajuntament en un supòsit de ruïna imminent. Són repercutides en el propietari, que ha d’assumir-les, ja que l’Administració va respectar el principi d’intervenció mínima.

*

 …        6.–Sentència 33/2015, de 28 de gener, del Tribunal  Superior de Justícia de Madrid (RJCA 2015\99692): el deure de conservació afecta a elements comuns i a elements privatius, sense perjudici de que la deixadesa d’un dels propietaris pugui ser la causa determinant de la declaració de ruïna (cosa que hauria de resoldre’s civilment).

 

(Llista elaborada amb la col·laboració d’Oriol Caudevilla)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

***