Entre calles, ordenanzas y libros.
Fuente: aquí.
«También tuve la suerte de que mi plaza era fija. Los profesores más jóvenes, entonces y ahora, serían mucho más reacios a expresar un punto de vista heterodoxo».
Camille Paglia, Feminismo pasado y presente: ideología, acción y reforma (2008).
1.-“No ho posis al bloc, ja està molt vist i molt gastat. A més, aquests dies tothom en parla. No toca temes jurídics. Això ja sembla el Pep Guardiola de la humanitat. És massa americà…”
—
2.-“D’acord, però aquí hem tractat sovint qüestions universitàries i la conferència entra de ple en la qüestió educativa. A més, com hem dit en altres ocasions, la nostra relació amb el Dret ja no és la mateixa després d’aquesta generació de creadors informàtics.”
I, en definitiva, com ens recordava fa poc el mestre Eduardo Rojo, citant a Jaurés, “un no ensenya el que vol; fins i tot diria que un no ensenya el que sap o el que creu saber: només s’ensenya i es pot ensenyar el que un és”.
—
3.-La més recent legislació educativa –especialment, a primària i secundària- intenta recuperar les idees que s’atribueixen normalment al prestigi de la vella escola: autoritat i esforç. Destaca en aquest terreny, per exemple, la reflexió iniciada pel gabinet Sarkozy a França. És un moviment saludable després de les lloances excessives a l’espontaneïtat i a la “participació”.
No obstant, no ens enganyem: si en el procés educatiu no neix la passió,les nostres passes seran curtes. L’alumne enamorat de la matèria és la base de l’aprenentatge (encara que haurà de treballar de valent, és clar).
En conclusió, us deixo aquí el famós discurs d’Steve Jobs a Stanford. Per cert, pels aficionats a la retòrica i a l’oratòria, observeu que, amb materials molt senzills i en un discurs molt breu, es pot confegir una peça que ja té la categoria de clàssica.
1.-Ha començat de fet la campanya electoral i ja se senten les primeres al·lusions a la universitat i al sistema educatiu en general. Aquesta vegada, però, orientades al seu paper en la reactivació.
Escolto a la ràdio que un dirigent proposa valorar més les patents que les publicacions dels professors. Bé, es tracta, en certa manera, del vell debat entre investigació bàsica i investigació aplicada, amb l’afegit de que, aquest any, cal que la recerca aplicada tingui una traducció econòmica veloç.
—
2.-No seré jo qui negui la utilitat de l’ensenyament per al progrés econòmic i social. Tot serà molt més fàcil si es cultiven les facultats que les aules teòricament haurien de proporcionar: bona escriptura, precisió verbal, domini de la història i del vocabulari de la matèria elegida, idiomes, etc.
Però la selva econòmica necessita, principalment, uns animals que només de quan en quan s’acosten pel campus (algunes tardes, d’amagat, he vist passar algun d’aquests felins entre la malesa). Es tracta d’autèntics lleons que és molt difícil criar en captivitat (aguanten un temps, però al final salten la tanca i surten de la gàbia). L´únic que pot fer la universitat és estudiar i assenyalar les característiques que han de tenir els immensos parcs naturals on poden reproduir-se amb més llibertat (és a dir, indagar les bases sociològiques, les regles de comptabilitat, el marc legal…).
—
3.-Gràcies al professor de teoria econòmica Ramon Tremosa vaig conèixer fa temps un paràgraf magnífic de Ludwig Von Mises, corresponent a la seva obra L’acció humana (1949). Us deixo aquí la versió catalana:
“Per triomfar en els negocis no fa falta cap títol acadèmic. Les facultats preparen gent subalterna per desenvolupar funcions rutinàries i no produeixen empresaris. La capacitat d’anàlisi, de judici i de previsió, així com l’energia que la funció empresarial exigeix, no s’aconsegueixen a les aules. Alguns grans empresaris són jutjats a la llum d’erudits cànons acadèmics, que a voltes els titllen de persones incultes. Ser poc refinades, però, no impedeix a aquestes persones d’acomplir puntualment la seva específica funció social: acomodar la producció a la demanda més urgent. Potser per això els consumidors els atorguen el govern del món dels negocis.”
1.-La darrera de les modalitats específiques de contractació per a personal de recerca és el contracte d’investigador distingit (art. 23). Només s’admet per a equips, centres o projectes singulars de gran relleu.
.
Té la duració que les parts acordin, però la Llei autoritza l’extinció per desistiment de la part empresarial. En aquest cas, l’investigador contractat tindrà dret a percebre la indemnització prevista per acomiadament improcedent.
—
2.-La Llei regula àmpliament el conveni de col·laboració entre agents públics o bé entre agents públics i agents privats que realitzin activitats d’investigació científica i tècnica (art. 34).
.
Els convenis han d’incloure les aportacions realitzades per les parts, així com el règim de distribució i protecció dels drets i resultats de la investigació, el desenvolupament i la innovació.
.
Cal tenir en compte dos advertiments:
-L’objecte d’aquests convenis no podrà coincidir amb cap dels contractes regulats a la legislació sobre contractes del sector públic.
-La creació de centres, instituts i unitats d’investigació a través de convenis de col·laboració ha de tenir en compte les normes pròpies de constitució que siguin d’aplicació.
—
3.- Per últim, l’art. 36 de la Llei fa un avís rellevant:
-Es regeixen pel dret privat ( i pel principi de llibertat de pactes) i podran ser adjudicats de forma directa els següents contractes relatius a la promoció, gestió i transferència de resultats de l’activitat d’investigació, desenvolupament i innovació:
—contractes de societat subscrits amb ocasió de la constitució o participació en societats.
—contractes de col·laboració per a la “valorització” i transferència de resultats de l’activitat d’investigació, desenvolupament i innovació.
—“ c) contratos de prestación de servicios de investigación y asistencia técnica con entidades públicas y privadas, para la realización de trabajos de carácter científico y técnico o para el desarrollo de enseñanzas de especialización o actividades específicas de formación. No obstante, en el caso de que el receptor de los servicios sea una entidad del sector público sujeta a la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector público, ésta deberá ajustarse a las prescripciones de la citada ley para la celebración del correspondiente contrato.”
.
Aquest tipus de contractes, com es veu, poden ser importants per a l’explotació per estructures de col·laboració público-privada dels resultats nascuts de la recerca realitzada per entitats públiques (patents, experimentacions d’alta complexitat, etc.).
–*
1.-La Llei de la Ciència ha configurat tres modalitats específiques de contracte de treball per al personal investigador. És molt important assenyalar els patrons autoritzats a emprar-les, que es detallen a l’art. 20.2:
.
“Podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo específicas que se establecen en esta sección las siguientes entidades:
a) Los Organismos Públicos de Investigación de la Administración General del Estado y los Organismos de investigación de otras Administraciones Públicas.
b) Las Universidades públicas, únicamente cuando sean perceptoras de fondos cuyo destino incluya la contratación de personal investigador o para el desarrollo de sus programas propios de I + D + i.
.
Además, las entidades citadas podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo establecidas por el Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.
Lo dispuesto en este apartado se entenderá sin perjuicio de que corresponde a las Comunidades Autónomas que hayan asumido estatutariamente la competencia exclusiva para la regulación de sus propios centros y estructuras de investigación la definición y regulación del régimen de contratación de personal investigador de sus propios centros y estructuras de investigación, en el marco de la legislación laboral vigente. “
—
2.-La primera fórmula és la del contracte predoctoral, per a persones que tinguin el títol de Llicenciat o màster universitari i que hagin estat admeses a un programa de doctorat. La duració és d’un any, prorrogable a quatre.
—
3.-La institució més rellevant a la pràctica és el contracte d’accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, que té aquestes característiques:
.
-Cal estar en provisió del títol de Doctor.
-La duració no pot ser inferior a un any ni superior a cinc.
-La retribució no pot ser inferior a la que correspongui al personal investigador que realitzi activitats anàlogues.
–No fan docència (com a màxim, amb certs requisits, 80 hores anuals).
-La seva activitat és avaluada d’acord amb les normes de la universitat o de l’organisme contractant i inclourà un informe extern d’ANECA (Agencia nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) o d’ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva) o de l’organisme equivalent de la Comunitat Autònoma.
-El treball realitzat comptarà com a mèrit en els processos selectius de personal laboral fix de les universitats i dels organismes d’investigació.
.
Examinarem demà la darrera modalitat: el contracte d’investigador distingit (only for brilliant researchers).
1.-El concepte de personal investigador és ampli a la Llei 14/2011, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació és ampli i inclou el personal amb funcions de recerca a les universitats públiques i també el que pertany a altres organismes públics d’investigació. Poden ser funcionaris públics o tenir una relació regida pel Dret laboral.
.
En aquest sentit, és important advertir que la noció no es limita al personal estrictament científic o tecnològic, sinó que podria incloure les denominades “ciències socials” (a diferència del que va preveure la normativa en altres ocasions, amb un criteri més restrictiu).
—
2.-A més de la possible adscripció de l’investigador a altres agents públics d’investigació (o privats sense ànim de lucre), es preveu “una excedencia temporal para incorporarse a otros agentes públicos de ejecución del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación” (art. 17.3). El termini màxim d’aquesta excedència especial és de cinc anys.
—
3.-Molt interès té també l’autorització de les universitats o d’organismes públics d’investigació al seu personal de recerca per a prestar serveis en societats mercantils creades o participades per l’ens matriu citat.
Es tracta d’un contracte laboral a temps parcial i de duració determinada, que no modifica la jornada ni l’horari del lloc de treball inicial de l’interessat (art. 18).
.
Examinarem demà les modalitats contractuals del personal investigador de caràcter laboral (arts. 20 i ss.), que és una de les apostes fortes de la Llei.
1.-Confessions d’un vell col·lega: quan es promulga una Llei, el professor o el comentarista han de criticar-la. Si no, tot és avorrit i inútil i ja no cal fer la conferència prevista.
.
He recordat aquest consell (massa amarg, crec) en llegir la recent Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. És probable que tingui mancances –no és fàcil veure-les- però és una bona Llei. Un text seriós. Res a veure amb la Llei d’Economia Sostenible, que buscava també la innovació i apuntava algunes normes disperses per a impulsar la investigació científica en un marc bla, bla, bla…
.
Ara que és moda llescar “els polítics”, no està de més anotar la mà d’una ministra competent, intel·ligent i formada en la matèria.
—
2.-Davant la dèbil fe investigadora del sector privat espanyol (obviously, amb nombroses excepcions), la Llei situa el sector públic com a locomotora de la recerca i construeix el “Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación”. Aquest queda definit així a l’art. 3.1:
.
“ 1. A efectos de esta ley, se entiende por Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación el conjunto de agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de financiación, de ejecución, o de coordinación en el mismo, así como el conjunto de relaciones, estructuras, medidas y acciones que se implementan para promover, desarrollar y apoyar la política de investigación, el desarrollo y la innovación en todos los campos de la economía y de la sociedad.
Dicho Sistema, que se configura en los términos que se contemplan en la presente ley, está integrado, en lo que al ámbito público se refiere, por las políticas públicas desarrolladas por la Administración General de Estado y por las desarrolladas, en su propio ámbito, por las Comunidades Autónomas. “
—
3.- Examinarem demà alguns punts sensibles de la Llei. Per ara, anotem el següent esquema:
.
-Un títol preliminar que inclou disposicions generals i un títol primer sobre els òrgans administratius i plans públics que governen el Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.
.
-Un importantíssim títol segon, destinat als recursos humans dedicats a la investigació, amb un rellevant contracte d’accés al Sistema indicat, regit pel Dret laboral.
.
-Un títol tercer sobre mesures d’impuls a la investigació, amb regulació específica dels convenis de col·laboració.
.
-Un títol quart sobre foment i coordinació de la recerca, però aplicable només a l’Administració General de l’Estat.
1.-El Dr. Argullol, catedràtic de Dret Administratiu, ens explicava fa molts anys, quan promogué la creació de la Universitat Pompeu Fabra, que va tenir la feliç idea de reunir alguns representants de les empreses de més importància i dimensió radicades a a Catalunya i els hi va preguntar què li demanaven a un jove llicenciat. En conclusió, reclamaven tres requisits:
.
–Idiomes estrangers (especialment, l’anglès, és clar).
–Escriure correctament (una carta, un informe, una nota,…).
–Expressió oral precisa i clara.
.
El coneixement de la matèria es donava per fet o, simplement, es considerava secundari. Aquest llistat tan senzill sempre m’ha semblat la clau de la qualitat universitària. Ens podem fer aquesta pregunta: quin percentatge dels nostres recent llicenciats serien capaços d’aixecar-se en una reunió o una assemblea i exposar clarament una opinió fonamentada (malgrat els nervis)? Quants serien capaços d’enviar un article atractiu i ben escrit sobre un tema de la seva especialitat per a la revista de l’empresa? Quants podrien llegir un diari en anglès? Òbviament, si el resultat fos minso, la responsabilitat no seria seva, sinó principalment nostra…
—
2.- M’ha vingut al cap aquesta interessant conclusió quan he vist els requeriments que el legislador imposa actualment a la carrera de Dret (el «grau», en la nomenclatura actual). Atenció, professors, no cal que llegiu els llargs llistats de “competències i habilitats”, ja que l’ordenament els ha concentrat a l’art. 3.1 del recent Reial Decret 775/2011, de 3 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’Advocat i Procurador dels Tribunals:
“a) Conocer y comprender los elementos, estructura, recursos, interpretación y aplicación del ordenamiento jurídico e interpretar las fuentes y los conceptos jurídicos fundamentales de cada uno de los distintos órdenes jurídicos.
.
b) Conocer y comprender los mecanismos y procedimientos de resolución de los conflictos jurídicos, así como la posición jurídica de las personas en sus relaciones con la Administración y en general con los poderes públicos.
.
c) Conocer y saber aplicar los criterios de prelación de las fuentes para determinar las normas aplicables en cada caso, y en especial el de la conformidad con las reglas, los principios y los valores constitucionales.
.
d) Interpretar textos jurídicos desde una perspectiva interdisciplinar utilizando los principios jurídicos y los valores y principios sociales, éticos y deontológicos como herramientas de análisis.
.
e) Pronunciarse con una argumentación jurídica convincente sobre una cuestión teórica relativa a las diversas materias jurídicas.
.
f) Resolver casos prácticos conforme al Derecho positivo vigente, lo que implica la elaboración previa de material, la identificación de cuestiones problemáticas, la selección e interpretación del dato de Derecho positivo aplicable y la exposición argumentada de la subsunción.
.
g) Manejar con destreza y precisión el lenguaje jurídico y la terminología propia de las distintas ramas del derecho: Redactar de forma ordenada y comprensible documentos jurídicos. Comunicar oralmente y por escrito ideas, argumentaciones y razonamientos jurídicos usando los registros adecuados en cada contexto.
.
h) Utilizar las tecnologías de la información y las comunicaciones para la búsqueda y obtención de información jurídica (bases de datos de legislación, jurisprudencia, bibliografía, etc.), así como herramientas de trabajo y comunicación. “
.
—
3.-Uf!, un catàleg llarg i més que suficient (que fins i tot podria vulnerar el principi orteguià d’economia a l’ensenyament, ja que tot això s’ha de fer en tres o quatre anys). Potser cal apuntar que és un reguitzell massa operatiu, massa “pràctic” (“practicón”, com es diu a l’argot). Ho dic en el sentit de que totes les competències són instrumentals: interpretar, pronunciar-se, resoldre…Fora bonic que haguessin deixat alguna línia per a “conèixer la Història del Dret” (per exemple, ja que historia magister vitae).
1.-La formació d’advocats i procuradors té tres fases:
.
Primera.-El títol universitari de grau.
Segona.-Formació especialitzada impartida a universitats públiques o privades o a escoles de pràctica jurídica homologades. Les universitats i les escoles poden signar convenis per a la impartició conjunta d’aquesta formació. Aquesta fase inclou un període de pràctiques externes.
Tercera.-Avaluació per a cadascuna de les professions a un examen únic i idèntic a tot el territori espanyol.
—
2.-Comencem per l’examen final. Es tracta d’un test i d’un cas pràctic (art. 17.3):
.
“La prueba será escrita y constará de dos partes que se realizarán en el mismo día. El primer ejercicio consistirá en una prueba objetiva de contestaciones o respuestas múltiples. El segundo ejercicio de la evaluación consistirá en resolver un caso práctico previamente elegido por el aspirante entre varias alternativas.”
—
3.-La convocatòria serà anual i no tindrà limitació de places. La qualificació final serà d’apte o no apte.
El primer exercici incorporarà –en un 20%- la nota obtinguda en el curs de formació.
1.-Xavier Sala i Martín. Entrevista a «Versió RAC1»
Només cal que escolteu els primers deu minuts.
0524 17h (Dimarts 24-05-11) Economia (versio )
—
2.-Bé, les coses no són tan simples. En primer lloc, perquè no és el mateix fitxar a Alves (que esperem que tingui molta sort demà) que seleccionar un doctor que ha de decidir si els seus alumnes estan en condicions de fer una operació quirúrgica. En segon lloc, és evident que la universitat actual és la millor de la història d’Espanya (qualsevol comparació en matèria d’investigació, d’absentisme dels professors o de ratio numèrica de les classes és clarament favorable al tan denostat present).
—
3.-El problema, al meu entendre, és que la universitat ajunta una funció d’atorgament de títols (que reclama imparcialitat, independència i avorrits funcionaris) amb una activitat administrativa tècnica (la impartició de docència) que hauria de flexibilitzar-se més. En la situació actual, calen diversos canvis si volem que la institució sigui una palanca de canvi i rellançament econòmic.
Bé, sobre aquests temes ja hem parlat altres cops al nostre bloc i allà em remeto.
Ciudades, leyes y letras 
