1.-Varem examinar ahir el percentatge de capital principal respecte a les seves exposicions totals exigit a bancs i caixes d’estalvi en general. Hem de fer, però, un important advertiment: el Banc d’Espanya, discrecionalment, pot exigir el compliment d’un nivell de capital principal superior al previst “si la entidad no alcanza, en el escenario más adverso de una prueba de resistencia del conjunto del sistema, el nivel de recursos propios mínimos exigido en dicha prueba y hasta el límite de dicha exigencia”. Enllaça aquest extens poder discrecional amb les indeterminacions que ja lluïen a les circulars del Banc d’Espanya que varem examinar a la nostra entrada de 13 de gener . En definitiva, una relació de subjecció especial de les que han de constar als manuals.
—
2.- Els terminis són realment curts: les entitats han de complir els requisits de capital principal abans del 10 de març del 2011. Si no arriben, disposen de 15 dies hàbils per a presentar una estratègia i calendari de capitalització. Aquesta estratègia ha de ser aprovada pel Banc d’Espanya.
Sense perjudici d’aquest procés de recapitalització, l’incompliment dels percentatges de capital principal es considera infracció molt greu o greu i és sancionable administrativament (art. 3).
—
3.- En el pla de recapitalització apareixen els temors expressats per un sector de l’opinió pública. En concret, la intervenció del “Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria” (FROB), que podrà adquirir accions ordinàries representatives del capital social o aportacions al capital social. Aquestes adquisicions poden ser amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat.
Aquesta subscripció d’accions i aportacions determina la incorporació del FROB a l’òrgan d’administració de l’entitat emissora. Es preveu l’alienació dels títols adquirits en un termini no superior a cinc anys i “a través de procedimientos que aseguren la competencia” (art. 9.8).
—
.-**Real Decreto-ley 2/2011, de 18 de febrero, para el reforzamiento del sistema financiero
http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3254
http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/?s=Banc+d%27espanya
—
*A “La tieta” -mítica cançó de Serrat- es descriu al vida d’una típica dona soltera de tantes famílies catalanes dels segles XIX i XX. El diumenge de rams, la tieta donava al nét “vint durets per a obrir una llibreta”, ja que “cal estalviar els diners, com sempre ha fet la tieta”. La història de la societat catalana és inexplicable sense la referència -sociològica, econòmica i fins i tot sentimental- a les caixes d’estalvi.
Ciudades, leyes y letras 