Etiqueta: AENA

Els serveis de control del trànsit aeri seran transferits a entitats seleccionades d’acord amb la normativa de contractació administrativa.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Al llarg de les darreres setmanes, ens hem referit en diverses ocasions als aspectes jurídics del conflicte amb els controladors aeris. Vegeu, per exemple:

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%e2%80%a6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/category/ens-institucionals/

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/20/que-feia-aena/

En el BOE del 29 de desembre es publica una rellevant Ordre del Ministeri de Foment “por la que se determinan los aeropuertos gestionados por la entidad pública empresarial Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea para la selección de nuevos proveedores civiles de servicios de control de tránsito aéreo de aeródromo”:

PDF (BOE-A-2010-19999 – 2 págs. – 165 KB)

2.-Aquesta Ordre es basa en les diverses normes de rang legal i reglamentari promulgades sobre la matèria l’any 2010 i obre el pas a la selecció a través de la normativa de contractació administrativa d’entitats proveïdores de serveis de control de trànsit aeri a determinats aeroports (s’aplicarà la Llei 31/2007, sobre procediments de contractació als sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals).

3.-Es tracta d’aeroports gestionats per l’entitat pública empresarial AENA, que elevarà la seva proposta –un cop conclós el procediment de selecció– al Ministeri de Foment, el qual s’encarregarà de la designació del proveïdor civil de control del trànsit aeri d’aeròdrom. Entre els aeroports indicats no figuren ni Madrid-Barajas ni Barcelona-El Prat, però sí una gran part dels altres amb més importància (A Coruña, Eivissa, La Palma, Sabadell, Sevilla, València, etc.).

L’inici efectiu de la prestació pel proveïdor designat precisarà supervisió i informe favorable de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria.

En definitiva, una funció que fins ara exercien AENA i el seu personal –els conflictius controladors aeris- serà assumida per entitats privades contractades (que tindran com a empleats controladors amb la titulació precisa).

Un cas-riu

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Debat avui, a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre els controladors. És una iniciativa dels alumnes, amb el suport del Deganat. Tinc l’honor de compartir taula amb l’estudiant que ens modera (del grup del bon amic Olivé Currius) , amb el catedràtic  de Dret del Treball Dr. Eduardo Rojo (vegeu el nostre post

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%E2%80%A6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/) i amb el catedràtic de Dret Constitucional Dr. Carreras. Cap d’ells necessita presentació.

El professor Rojo situa les claus del conflicte laboral i distingeix entre les raons jurídiques dels controladors (pot regular un Decret-Llei el contingut d’una relació laboral que està sent discutida per les parts?) i la seva debacle moral en desaparèixer de les torres de control. En  Carreras, però, considera que l’abandonament del lloc de treball la tarda del divendres 3 de desembre ja ultrapassava el marc laboral i justificava la declaració d’estat d’alarma.

Per part meva, plantejo la recuperació –justificada- de la vella noció de les relacions de supremacia especial, que tenen un sentit per a certs col·lectius on és raonable l’afebliment i fins i tot inexistència de certs drets (els presos, els funcionaris públics o certes categories d’ells com policies, bombers, inspectors administratius i, potser, els controladors). Sobre aquest tema ja havíem apuntat alguna cosa aquí mateix (http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%E2%80%A6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/).

–

2.-El professor Carreras apunta que no existeix una gradació alarma-excepció-setge, sinó que són situacions diferents sobre les quals s’articulen respostes jurídiques també distintes. No caminem, per tant, cap a l’abús dels estats d’excepció tan propis de la història d’Espanya i que ja va estudiar magníficament BALLBÉ al seu Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983).

–

3.-Per si de cas, de bon matí ja havia donat un cop d’ull al blog del company i professor de Dret Administratiu a València Andrés Boix Palop, que “capitaneja” (a nivell virtual)  el grup que no veu clara la declaració d’estat d’alarma, ja que considera que existien normes de Dret penal i de Dret laboral suficients per a reaccionar en el cas concret (http://www.lapaginadefinitiva.com/aboix/?p=304). A més –i això ja ens planteja interrogants de més volada- situa la “última hora autoritaria” en el marc de la “deriva reaccionaria” en la que, segons ell, ens anem endinsant (http://www.lapaginadefinitiva.com/aboix/?p=306).

Seriositat remarcable dels estudiants: ni una pregunta basada en el ressentiment social contra “els sous estratosfèrics”. Totes les qüestions van girar entorn l’habilitació jurídica de l’estat d’alarma i les peculiaritats processals i materials del conflicte laboral. Magnífic (deixant de banda ara que, efectivament, també ha de discutir-se la qüestió de l’estructura retributiva dels controladors).

Què feia AENA?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El paràgraf tercer del Reial Decret-Llei 1/2010 (vegeu la nostra entrada del 15 de desembre: http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%E2%80%A6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/) va precisar el següent:

“(…), la Intervención General de la Administración del Estado viene poniendo de manifiesto desde el año 2002, en sus sucesivos informes de auditoría de cuentas, que los incrementos retributivos de los controladores al servicio de AENA  se realizan sin las preceptivas autorizaciones.”

–

2.-Davant d’això, hi ha dues possibilitats. La primera és que, efectivament, l’ens instrumental –AENA- precisi, per a alguns dels seus actes, una autorització prèvia de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat ( o de la seva Intervenció delegada a l’entitat) i d’altres autoritats o òrgans. Si l’autorització no s’ha obtingut, podrien existir responsabilitats penals, ja que l’autoritat o el funcionari haurien donat la seva conformitat a una despesa sabent que no existia l’autorització pertinent (sense perjudici d’altres responsabilitats civils i comptables).

–

3.-No obstant, si AENA es regís en aquest punt per un sistema d’avaluació i auditoria posterior a la despesa (com és freqüent a molts ens institucionals i, especialment, a entitats públiques empresarials), els reiterats avisos de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat ens situen davant una situació de possible responsabilitat comptable ( i també civil). Recordem que la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes exigeix aquesta responsabilitat a qui “por acción u omisión contraria  a la Ley originare el menoscabo de los caudales o efectos públicos”, el qual queda obligat la indemnització dels danys i perjudicis causats.

Afegirem que la responsabilitat comptable queda eximida en cas d’obediència deguda o d’incompliment per part d’altres de les seves obligacions específiques.

Dret Públic 2 – Fugida del Dret Administratiu, 1.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La jornada començava amb un gran gol de la privatització i fugida del Dret Administratiu, ja que l’art. 7.1 del R.Decret Llei 13/2010 disposava la creació de la societat mercantil “Aena Aeropuertos SA”, que s’encarregarà de la gestió i explotació de serveis aeroportuaris. És cert que l’entitat pública empresarial AENA conservarà la majoria del seu capital, però pot alienar la resta d’acord amb el que estableix la Llei de Patrimoni de les Administracions Públiques. Pocs podien preveure aquest renaixement de les societats mixtes després de la depuració liberal del canvi de segle.

–

2.-Empatava però el Dret Públic –gràcies a la pressió de la normativa europea- amb l’aplicació al nou ens de la normativa pública de contractació (amb els matisos que preveu, però, l’art. 8.a) del Decret-Llei citat). Cal indicar, no obstant, que una gran quantitat dels serveis que observem a un aeroport ja estan concedits a entitats privades a través de diverses fórmules contractuals.

–

3.- El gol definitiu es veia venir des de divendres, ja que el Decret-Llei citat va sotmetre els controladors de trànsit aeri “a la dirección del Ministerio de Defensa quien asumirá su organización, planificación, supervisión y control.”  És a dir, ja s’obria pas un règim de jerarquia reforçada en el camp dels controladors civils del trànsit aeri.

El  remat decisiu va venir amb l’art. 3 del Reaial Decret 1673/2010, de dissabte, que va declarar l’estat d’alarma per a la normalització del servei públic essencial del transport aeri. L’art. 3 considerava els controladors personal militar i, per tant, “sometidos a las autoridades designadas en el presente real decreto [militars] y a las leyes penales y disiciplinarias militares.”

Es radicalitza, per tant, la perspectiva liberal clàssica: incapacitat gestora de l’Estat i reforçament de la seva funció disciplinària mitjançant un Dret Públic de prerrogatives.

El dia de la bèstia: Reial Decret-Llei 13/2010, de 3 de desembre, “de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo”.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Fa uns anys, el professor García de Enterría va publicar un rellevant llibre amb el títol  “Justicia y seguridad jurídica en un mundo de leyes desbocadas”. En els darrers anys, el protagonista d’aquesta boja cursa és el Decret-Llei que, emparat en la pertinaç crisi, ja no troba pràcticament obstacles al seu imperi regulador. L’últim exemple és el Decret-Llei 13/2010. El seu contingut és un autèntic trencaclosques per als operadors jurídics.

–

2.-En efecte, el Decret-Llei tracta, en síntesi, les següents matèries:

a) Modificació de la Llei de l’Impost de Societats (incentius fiscals, reducció d’obligacions formals, etc.). També es fa una modificació, en la mateixa línia,  de la Llei de l’IRPF i de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

b) Modificació de la Llei 3/1993, bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació. Entre altres aspectes, s’elimina el caràcter obligatori de la quota cameral, així com l’afiliació preceptiva.

c) Mesures per a agilitzar i simplificar la constitució de societats mercantils de capital i reducció de càrregues administratives per a actes societaris.

d) Creació de la societat anònima “Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado” i supressió de l’entitat pública empresarial del mateix nom.

e) Es contracten 1500 “orientadors” per als serveis públics d’ocupació.

f) Modificació de la Llei d’impostos especials (augment del tipus impositiu del tabac).

g) Inclusió en el règim general de Seguretat  Social dels funcionaris públics i d’altre personal de nou ingrés.

–

3.-Sens dubte, l’estrella de Decret-Llei consisteix en la creació de la societat “AENA Aeropuertos SA”. Inicialment, tot el seu capital social correspondrà a l’entitat pública empresarial AENA –que no desapareix- i que  “conservará en todo caso la mayoría de dicho capital, pudiendo enajenar el resto de conformidad con lo establecido en la Ley de Patrimonio de las Administraciones Públicas” (art. 7.1).

Això s’acompanya amb un canvi radical en el règim laboral dels controladors aeris: hores màximes anuals, controls mèdics i submissió a la direcció del Ministeri de Defensa, “quien asumirá su organización, planificación, supervisión y control”. Cal recordar que això ja s’imposava abans de la declaració de l’estat d’alarma.

En definitiva, un Decret-Llei de contingut caòtic.