agències de col·locació – Ciudades, leyes y letras

1.- Mentre Zygmunt BAUMAN seguéis reflexionant sobre la societat líquida i la fragilitat dels vincles humans a l’època post-moderna (i la nostra biblioteca li dedica una oportuna exposició: http://www.uab.cat/servlet/Satellite/biblioteca-de-ciencies-socials/exposicions-1257777702827.html), l’Administració Pública en mou ja com peix a l’aigua en l’univers de la temporalitat.

És cert que l’article 23.2 de la Llei 39/2010, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011, fa una crida restrictiva al seu primer incís:

“Durante el año 2011 no se procederá a la contratación de personal temporal, ni al nombramiento de personal estatutario temporal o de funcionarios interinos salvo en casos excepcionales y para cubrir necesidades urgentes e inaplazables.”

–

2.- Ja fa temps que l’Administració Pública utilitza els contractes de posada a disposició amb les empreses de treball temporal (ETT). L’article 23.3 de la Llei de Pressupostos al present any no els restringeix, però exigeix la prèvia autorització conjunta dels Ministeris d’Economiai Hisenda i de Política Territorial i Administració Pública (a l’Estat).

–

3.- Ara bé, el recent Reial Decret 1796/2010 sobre agències de col·locació ha obligat les Administracions Públiques a utilitzar “exclusivament” els serveis públics d’ocupació de les Comunitats Autònomes o el Servei Públic d’Ocupació Estatal (Disposició Addicional Segona).

Les agències de col·locació fan activitats d’intermediació laboral dins les quals és habitual la signatura de contractes de posada a disposició. De fet, el seu recent Decret regulador permet que realitzin tasques de selecció de personal. És a dir, s’observen coincidències parcials en l’objecte de les ETT i de les agències de col·locació (i coincidències subjectives, com es veu a la vida quotidiana). És cert que no és el mateix una agència de col·locació que una ETT però l’actual normativa i la pràctica real tendeixen a la mescla. De fet, sembla que l’orientació europea és la creació de grans agències globals privades de col·locació, selecció i posada a disposició temporal.

En conseqüència, ¿pot utilitzar lliurement l’Administració Pública els serveis que proporcionen les ETT privades tenint en compte la prohibició de la Disposició Addicional Segona del Reglament regulador de les agències de col·locació?

I, per últim, com salvaguardar dins d’aquesta praxi els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat que la Constitució i l’EBEP (article 55) imposen també als funcionaris interins i al personal laboral no fix?

Enllaç a la Llei 39/2010, de Pressupostos Generals de l’Estat per 2011:

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-19703

Enllaç als posts sobre agències de col·locació:

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2011/01/10/agenciesi/

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2011/01/11/agenciesii/

1.- Com dèiem ahir, el Reial Decret 1796/2010, ha regulat les agències de col·locació. L’article 2.1 les defineix així:

“A efectos de lo previsto en esta norma, se entenderá por agencias de colocación aquellas entidades públicas o privadas, con o sin ánimo de lucro, que, en coordinación y, en su caso, colaboración con el servicio público de empleo correspondiente, realicen actividades de intermediación laboral que tengan como finalidad proporcionar a las personas trabajadoras un empleo adecuado a sus características y facilitar a los empleadores las personas trabajadoras más apropiadas a sus requerimientos y necesidades.

A este fin las agencias de colocación valorarán los perfiles, aptitudes, conocimientos y cualificación profesionales de las personas trabajadoras que requieran sus servicios para la búsqueda de empleo y los requerimientos y características de los puestos de trabajo ofertados. Estas agencias de colocación podrán desarrollar también actuaciones relacionadas con la búsqueda de empleo, tales como orientación e información profesional, y con la selección de personal.”

2.- La intermediació laboral ha estat qualificada com a “servicio de carácter público” (article 3.1). No obstant, es tracta d’un servei públic impropi, que poden realitzar els particulars prèvia autorització. L’atorgament de l’autorització està presidida per diversos conceptes jurídics indeterminats:

“Solvencia técnica suficiente para desarrollar la actividad de intermediación.

Centros de trabajo adecuados, teniendo en cuenta su dimensión, equipamiento y régimen de titularidad de los mismos.

Experiencia mínima previa en ejecución de programas de empleo y/o gestión de recursos humanos.”

Es preveu un silenci negatiu si en tres mesos no s’ha aconseguit l’autorització o el permís demanat. L’autorització té una vigència inicial de cinc anys i es podrà prorrogar després de forma indefinida.

3.- En el funcionament de l’agència cal destacar el següent:

– Ha de garantir als treballadors la gratuïtat per la prestació dels seus serveis.

– Ha de respectar els principis d’igualtat i no discriminació.

– Prohibició de la subcontractació amb tercers de la realització de l’activitat autoritzada

– Possibilitat de que operin només des de seus electròniques.

Per últim, el polèmic tema de l’ús per l’administració pública d’aquestes agències quan seleccionen personal temporal es resol amb la prohibició. En efecte, les administracions públiques “utilizarán exclusivamente los servicios de los servicios públicos de empleo de las comunidades autónomas o, en su caso, del Servicio Público de Empleo Estatal” (Disposició Addicional Segona).

Cal afegir, igualment, que les agències autoritzades abans del Reial Decret disposaran d’un termini de sis mesos per a adequar-se a la nova regulació de les agències de col·locació i sol·licitar la pertinent nova autorització.

Enllaç al Reial Decret: http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-20151

Etiqueta: agències de col·locació

Contractació de personal laboral temporal per l’Administració: lliure ús de les ETT?

Servei públic d’ocupació i agències privades: entre la competència i la coordinació (i II).