1.-L’art. 3 del Decret es dirigeix a la millora dels serveis públics d’ocupació i a les seves accions concretes per a afavorir els joves, majors de 45 anys i altres aturats. Connecta aquest precepte amb la reforma de les agències de col·locació que ja varem examinar als nostres articles de 10 i 11 de gener. Es tracta, en definitiva, d’un reforçament d’aquests serveis públics (aspecte en el qual també insisteix la Disposició addicional 4ª, amb la referència a un Pla estratègic imminent).

—

2.- El professor Rojo apunta un indici de centralització en la referència programes excepcionals d’ocupació amb gestió unificada per a tot el territori nacional. La norma impulsa un enfortiment del Servei Públic d’Ocupació Estatal i de les seves polítiques actives d’ocupació.

—

3.-Finalment, el legislador ens sorprèn amb una autèntica perla. La disposició final tercera “aprofita” per a precisar un aspecte sense cap connexió amb el contingut del Reial Decret-Llei 1/2011:

“Cualquier referencia a la entidad pública empresarial Loterías y Apuestas del Estado contenida en la regulación de los impuestos estatales de carácter directo se entenderá efectuada a la Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado a partir de su constitución”.

—

.-**Real Decreto-ley 1/2011, de 11 de febrero, de medidas urgentes para promover la transición al empleo estable y la recualificación profesional de las personas desempleadas.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2701

.-El blog de Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2011/02/medidas-urgentes-para-promover-el.html

.-”Llamad a cualquier puerta” (Knock on any door):

http://es.wikipedia.org/wiki/Llamad_a_cualquier_puerta

1.-Una de les característiques clàssiques de l’economia espanyola des del darrer terç del segle XX ha estat el seu extremisme en la creació d’ocupació en èpoques expansives, combinat també amb l’alta destrucció en temps de crisi. Així es recull a l’Exposició de Motius del Reial Decret-Llei 1/2011, que parla expressament de “problemes estructurals”.

A diferència de la preocupació existent en la doctrina administrativa sobre l’abús creixent del Decret-Llei, el professor Rojo –catedràtic de Dret Laboral- apunta la justificable urgència i necessitat d’aquest Decret-Llei (almenys, de la part principal del seu articulat).

—

2.- La primera mesura del Decret-Llei és un “programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la contractació estable”. El mecanisme principal és el benefici fiscal (bonificació en les quotes de la Seguretat Social) per a determinats contractes que afectin certs col·lectius que es volen protegir (edat igual o inferior a 30 anys, període dilatat de desocupació, discapacitats, etc.).

—

3.-La segona mesura (art. 2) és un programa de requalificació professional de les persones que exhaureixin la seva protecció per desocupació. El programa es basa en un itinerari individualitzat de requalificació i de reinserció professional i la recepció d’un ajut econòmic en certs casos de mancança de rendes (apareix aquí el famós canvi dels 426 als 400€, de gran impacte i interès social). En concret, es tracta del 75 % de l’IPREM (“Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples”, situat per a 2011 en 532,21 € mensuals, segons la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011).

—

.-**Real Decreto-ley 1/2011, de 11 de febrero, de medidas urgentes para promover la transición al empleo estable y la recualificación profesional de las personas desempleadas.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2701

.-El blog de Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2011/02/medidas-urgentes-para-promover-el_13.html

.-«Llamad a cualquier puerta» (Knock on any door):

http://es.wikipedia.org/wiki/Llamad_a_cualquier_puerta