Etiqueta: capital

Que la tieta no pateixi*: Reial Decret-Llei 2/2011, per al reforçament del sistema financer(I).

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

1.-Els mitjans de comunicació ja havien avançat els darrers dies els trets del Decret-Llei finalment publicat dissabte.

L’art. 1 estableix els requisits de solvència financera de les entitats de crèdit. És a dir, el percentatge de capital principal respecte a les seves exposicions totals. El concepte de capital principal es defineix legalment a l’art. 2 (i inclou el capital social de les societats anònimes, les seves reserves efectives i expresses, etc.).

—

2.- En el citat article primer apareix la doble vara que ha generat tant enrenou a la opinió pública:

–8% de capital principal com a exigència general.

–10% per a entitats que, a més de certes característiques en el seu sistema de finançament, tinguin la consideració de caixes d’estalvi (bàsicament, sense títols representatius del capital social). Les caixes entraran ordinàriament en aquest apartat, excepte que el seu “finançament majorista” no superi el 20%).

—

3.-L’Exposició de Motius justifica aquesta distinció en que el Decret-Llei pretén “que las entidades se doten un capital, de la màxima calidad, suficiente para garantizar una elevada solidez, siendo la exigencia más alta para aquellas entidades que tienen menor agilidad para captar capital básico en caso necesario”.

Queda servit així el relat sobre les caixes com a princeses del poble devorades pel Gran Capital (narració especialment punyent a Catalunya i a altres Comunitats Autònomes). Però la història no és pas tan maniquea.

De fet, la discussió sobre la naturalesa jurídica de les caixes és ja centenària. Els seus fins d’interès general –canalització de l’estalvi popular i impuls del teixit econòmic- i el seu lligam amb la beneficència justificaren històricament un intens control públic (que adoptà fins i tot la fórmula del Protectorat). Després, però, s’han comportat com a fundacions-empresa i la seva activitat econòmica de captació d’estalvi ha entrat en competència directa amb els bancs.

Demà veurem el procediment aplicable en cas d’incompliment dels ràtios de solvència indicats.

.-**Real Decreto-ley 2/2011, de 18 de febrero, para el reforzamiento del sistema financiero

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-3254

—

*A «La tieta» -mítica cançó de Serrat- es descriu al vida d’una típica dona soltera de tantes famílies catalanes dels segles XIX i XX. El diumenge de rams, la tieta donava al nét «vint durets per a obrir una llibreta», ja que «cal estalviar els diners, com sempre ha fet la tieta». La història de la societat catalana és inexplicable sense la referència -sociològica, econòmica i fins i tot sentimental- a les caixes d’estalvi.

http://www.youtube.com/watch?v=mhPzt1D3fjM

Crònica de jurisprudència VI: la discutible citació com a demandat d’ACS (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- IBERDROLA,SA, interposà l’1 de setembre del 2010 davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem recurs contenciós-administratiu contra l’art. 515 del R.D. Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la llei de Societats de Capital. El precepte diu el següent:

“Artículo 515. Nulidad de las cláusulas limitativas del derecho de voto.

En las sociedades anónimas cotizadas serán nulas de pleno derecho las cláusulas estatutarias que, directa o indirectamente, fijen con carácter general el número máximo de votos que puede emitir un mismo accionista o sociedades pertenecientes a un mismo grupo.

Cuando se produzca la admisión a negociación en un mercado secundario oficial de valores de las acciones de una sociedad cuyos estatutos contengan cláusulas limitativas del máximo de votos, la sociedad deberá proceder a la adaptación de sus estatutos, eliminando dichas cláusulas, en el plazo máximo de un año contado a partir de la fecha de admisión. Si transcurriere ese plazo sin que la sociedad hubiese presentado en el Registro Merrcantil la escritura de modificación de sus estatutos, las cláusulas limitativas del máximo de voto se tendrán por no puestas.”

—

2.-L’actora considera que aquest article té un simple rang reglamentari i no legal, ja que és contrari al principi legal rector de la vida societària: l’autonomia de la voluntat. És a dir, aquesta autonomia evitaria la nul·litat de ple dret de les clàusules dels estatuts de les societats anònimes que estableixin limitacions als drets de vot dels accionistes.

—

3.-A l’escrit d’interposició, IBERDROLA sol·licità per altressí la mesura cautelar consistent en la suspensió de l’aplicació de la norma impugnada. Cal advertir que l’article debatut entrarà en vigor l’1 de juliol del 2011 (a diferència de la resta del Decret Legislatiu, ja vigent des del 2 de juliol del 2010).

(Aute o interlocutòria del Tribunal Suprem, Sala Tercera, Secció 6ª, de 3 de gener del 2011. Repertori La Ley: 419/2011).