Pregunta impertinent.

1.- Els Reis van lliurar la setmana passada a Barcelona  els despatxos als integrants de la darrera promoció de l’Escola Judicial. Magnífic discurs de l’Il·lustríssim Sr. Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem, amb ressonàncies de Montesquieu: “El jutge és la boca de l’Estat”. Preocupació general per la sobrecàrrega de feina, però esperança en el procés d’informatització de la justícia (ja iniciat a Catalunya) i en el funcionament de la nova Oficina Judicial. El darrer Reglament 2/2011, de la Carrera Judicial, publicat el 9 de maig al BOE, es converteix en l’estrella normativa de la jornada.

2.- L’indicat Reglament preveu al seu art. 1.3:

“Todas las pruebas que integren el proceso selectivo para el ingreso en la Carrera Judicial contemplarán el estudio del principio de igualdad entre hombres y mujeres, incluyendo las medidas contra la violencia de género y su aplicación con carácter transversal en el ámbito de la función jurisdiccional.”

No obstant, el Consell General del Poder Judicial informa que les dones representen un 74% de la nova promoció de jutges. En les oposicions a l’Advocacia de l’Estat ja superaren el 60% l’any 2009.

3.- Per tant, cal prendre alguna mesura per a equilibrar els percentatges indicats? Es considera, pel contrari, que ens trobem en una “fase de compensació” de la tradicional majoria masculina a la judicatura?

Principals mèrits per a ser nomenat jutge substitut (i II)

1.- A més dels requisits que varem indicar ahir, s’estableix una condició obstativa:

“f) Declaración formal de no haber ejercido durante los dos últimos años la profesión de Abogado o Procurador ante el Tribunal, Audiencia o juzgado para el que se pretenda nombramiento de magistrado suplente o de juez sustituto.”

2.-Cal tenir en compte que “en ningún caso, ni aun cuando sea reiterado en anualidades sucesivas, el nombramiento como magistrado suplente o juez sustituto implicará derecho o mérito de carácter preferente para el ingreso en la Carrera Judicial, sin perjuicio de la consideración como mérito ordinario a valorar para el ingreso, con arreglo a las previsiones legales”.

3.-L’avaluació és efectuada per una Comissió d’Avaluació, integrada per tres jutges i magistrats, que formulen la proposta motivada al Tribunal Superior de Justícia. Aquest adopta resolució també motivada i l’eleva al Consell General del Poder Judicial, per a la seva aprovació definitiva.

Cal tenir en compte que l’avaluació de mèrits és de caràcter documental i que es pot demanar informe de les entitats públiques i de les corporacions professionals de cara a concretar les activitats prèvies.

El tràmit rellevant és, sens dubte, l’entrevista que cal fer als sol·licitants que no haguessin exercit funcions com a magistrat suplent o jutge substitut. El seu contingut gira entorn els mèrits al·legats.

Principals mèrits per a ser nomenat jutge substitut (I).

1.-Com és conegut, el nombre de magistrats suplents i jutges substituts és considerablement elevat (encara que fluctua i depèn molt del territori al qual ens referim).

El recent Reglament de la Carrera Judicial ha regulat als seus articles 91 i ss. aquesta figura. Assenyalarem aquí els principals mèrits que es tenen en compte. Cal recordar que els nomenaments es fan per a l’any judicial següent a l’acord (sense perjudici de possibles pròrrogues).

2.-El primer requisit és ja tradicional i constitueix un suport important per a la persona que ja ha aprovat algun exercici de l’oposició a judicatures (o a altres oposicions,cosa que també és important):

“Acreditación de haber superado alguno de los ejercicios que integran las pruebas de acceso por el turno libre a la Carrera Judicial, Cuerpo de Secretarios Judiciales o cualesquiera otras vinculadas a las Administraciones Públicas para las que sea requisito necesario la licenciatura en Derecho.”

3.- Els següents possibles mèrits són els següents:

.

3.1.-Haver exercit l’advocacia o la procuraduria.

.

3.2.-Acreditació d’haver desenvolupat l’activitat docent en matèries jurídiques.

.

3.3.-Acreditació del coneixement dels idiomes cooficials reconeguts  als Estatuts d’Autonomia i d’idiomes estrangers.