Etiqueta: Comuns i competències

Cròniques andorranes (VIII). Comuns, béns públics i ordenació del territori.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…1.-Com ja vam dir a les anteriors cròniques (sobretot, a la VII), la qüestió més debatuda dins del model constitucional andorrà ha estat la posició i competències dels comuns. Són dues les fonts que precisen les matèries a les quals poden intervenir:

……a)Una Llei que juga –servata distantia– com una espècie d’Estatut o norma reguladora de tots els comuns. Em refereixo a la Llei Qualificada de Delimitació de Competències dels comuns (en endavant, LQDC). És una de les normes protagonistes de l’edifici constitucional. Té, però, tres limitacions:

………-Una primera, de procediment, ja que ha d’aprovar-se gràcies al vot final favorable de la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció parroquial i, també, de la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció parroquial (art. 57.3 CPA).

………-Un contingut determinat, ja que regula les competències materials (art. 80.1 CPA) i les “facultats  econòmiques i fiscals” dels comuns (art. 80.2 CPA).

………-El respecte al llistat d’assumptes establerts a l’art. 80.1 de la CPA, que podria ser ampliat, però no reduït. En aquests àmbits, la LQDC ha d’atorgar algun nivell de poder públic a les corporacions locals comunals. Així, es configura una petita fortalesa de capacitat pròpia del Comú.

……b)Les competències dels Comuns també poden venir a través de lleis sectorials, les quals hauran de respectar la “Llei mare”. És a dir, la LQDC. Podríem trobar-nos, per tant, amb un legislador molt generós o més aviat gasiu.

*

…2.-Els punts més discutits, com vam anticipar, van venir de la mà de l’urbanisme i dels béns públics. Així, es va plantejar l’any 2001 la inconstitucionalitat de la Llei General d’ordenació del territori i urbanisme (aprovada el 29 de desembre del 2000). La Llei va sortir immaculada del recurs i no es va parar gaire esment en un precepte que, molts anys després, prendria una direcció inquietant. Ho anirem explicant.

**

…3.-Les normes urbanístiques, a tot Occident, van néixer miops. És a dir, miraven a prop: a les ciutats i pobles ja fets o als terrenys erms que calia enganxar aviat al casc de carrers i edificis. Però ja a mitjans del segle XX es comença a parlar d’ordenació del territori d’una manera més àmplia, abraçant terres i ciutats.  Fins i tot la primera Llei urbanística espanyola –la Llei del sòl- ja parlava l’any 1956 d’un imponent “Pla Nacional d’Ordenació”.

***

 

Cròniques andorranes (VII). Sobre les competències dels comuns.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…1.-La determinació de l’àmbit material de les competències de les entitats descentralitzades és sempre una qüestió rellevant i difícil als Estats no unitaris. La Constitució andorrana ha establert el següent esquema. D’entrada, Andorra podria ser un Estat molt generós en la descentralització, ja que no existeix pròpiament un llistat de competències estatals, excepte que la Constitució hi pugui fer referències concretes. Per exemple, quan es tracti de Lleis Qualificades, que impliquen un determinat tràmit i quòrum parlamentari d’aprovació. En aquesta línia podem citar les lleis qualificades sobre drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques o sobre els drets polítics dels andorrans, les quals corresponen a l’Estat.

*

…2.-L’esquema que hem descrit ofereix al legislador una enorme capacitat de graduació competencial als diversos sectors. No obstant, l’art. 80.1 de la Norma Suprema va construir un “blindatge suau” amb el següent mecanisme: una Llei Qualificada determinaria les competències dels comuns atribuint alguna possibilitat de decisió autònoma almenys en les següents matèries:

…-Cens de població.

…-Cens electoral. Participació en la gestió del procés i administració electorals que els correspongui segons la llei.

…-Consultes populars.

…-Comerç, indústria i activitats professionals.

…-Delimitació del territori comunal.

…-Béns propis i de domini públic comunal.

…-Recursos naturals.

…-Cadastre.

…-Urbanisme.

…-Vies públiques.

…-Cultura, esports i activitats socials.

…-Serveis públics comunals.

**

…3.-La Llei Qualificada de delimitació de competències dels Comuns fou aprovada el 4 de novembre del 1993 i va tenir una primera reforma el 2007 i una segona i molt rellevant amb la Llei 19/2017, del 17 d’octubre. Aquesta darrera fou recorreguda davant el Tribunal Constitucional, que va admetre la seva íntegra constitucionalitat. En conclusió, cm hem anticipat,  als Comuns se’ls atribueixen competències per dues vies:

…-A través de la legislació sectorial, amb una àmplia llibertat de configuració per al legislador central.

…-Amb la Llei Qualificada de delimitació de competències i, si cal detallar més, amb les lleis o reglaments que precisin les competències atribuïdes constitucionalment als comuns. En aquest camp, relatiu a unes  competències “protegides”, cal observar que els principals debats i reformes normatives s’han produït en el camp de l’urbanisme i dels béns públics, fins i tot amb una interessant jurisprudència constitucional. Em refereixo, en concret, a dues sentències que van admetre la constitucionalitat de la regulació vigent:

…      –Sentència del 22 de juny del 2001, relativa a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (aprovada del 29 de desembre del 2000).

..      .–Sentència de 21 de març del 2018, relativa a la Llei 19/2017, del 20 d’octubre, qualificada de delimitació de competències dels comuns.

***