Etiqueta: contractació

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (i IV). Convenis de col·laboració i contractes administratius singularitzats

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La darrera de les modalitats específiques de contractació per a personal de recerca és el contracte d’investigador distingit (art. 23). Només s’admet per a equips, centres o projectes singulars de gran relleu.

.

Té la duració que les parts acordin, però la Llei autoritza l’extinció per desistiment de la part empresarial. En aquest cas, l’investigador contractat tindrà dret a percebre la indemnització prevista per acomiadament improcedent.

—

2.-La Llei regula àmpliament el conveni de col·laboració entre agents públics o bé entre agents públics i agents privats que realitzin activitats d’investigació científica i tècnica (art. 34).

.

Els convenis han d’incloure les aportacions realitzades per les parts, així com el règim de distribució i protecció dels drets i resultats de la investigació, el desenvolupament i la innovació.

.

Cal tenir en compte dos advertiments:

-L’objecte d’aquests convenis no podrà coincidir amb cap dels contractes regulats a la legislació sobre contractes del sector públic.

-La creació de centres, instituts i unitats d’investigació a través de convenis de col·laboració ha de tenir en compte les normes pròpies de constitució que siguin d’aplicació.

—

3.- Per últim, l’art. 36 de la Llei fa un avís rellevant:

-Es regeixen pel dret privat  ( i pel principi de llibertat de pactes) i podran ser adjudicats de forma directa els següents contractes relatius a la promoció, gestió i transferència de resultats de l’activitat d’investigació, desenvolupament i innovació:

—contractes de societat subscrits amb ocasió de la constitució o participació en societats.

—contractes de col·laboració per a la “valorització” i transferència de resultats de l’activitat d’investigació, desenvolupament i innovació.

—“ c) contratos de prestación de servicios de investigación y asistencia técnica con entidades públicas y privadas, para la realización de trabajos de carácter científico y técnico o para el desarrollo de enseñanzas de especialización o actividades específicas de formación. No obstante, en el caso de que el receptor de los servicios sea una entidad del sector público sujeta a la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector público, ésta deberá ajustarse a las prescripciones de la citada ley para la celebración del correspondiente contrato.”

 

.

Aquest tipus de contractes, com es veu, poden ser importants per a l’explotació per estructures de col·laboració público-privada dels resultats nascuts de la recerca realitzada per entitats públiques (patents, experimentacions d’alta complexitat, etc.).

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (III). Modalitats contractuals específiques per al personal investigador.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario
Fotografia d'Alex S.Maclean. Robert Koch Gallery Exhibition. Consultable al facebook d'Alex S.Maclean. Ús autoritzat.

–*

1.-La Llei de la Ciència ha configurat tres modalitats específiques de contracte de treball per al personal investigador. És molt important assenyalar els patrons autoritzats a emprar-les, que es detallen a l’art. 20.2:

.

“Podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo específicas que se establecen en esta sección las siguientes entidades:

a) Los Organismos Públicos de Investigación de la Administración General del Estado y los Organismos de investigación de otras Administraciones Públicas.

b) Las Universidades públicas, únicamente cuando sean perceptoras de fondos cuyo destino incluya la contratación de personal investigador o para el desarrollo de sus programas propios de I + D + i.

.

Además, las entidades citadas podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo establecidas por el Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.

Lo dispuesto en este apartado se entenderá sin perjuicio de que corresponde a las Comunidades Autónomas que hayan asumido estatutariamente la competencia exclusiva para la regulación de sus propios centros y estructuras de investigación la definición y regulación del régimen de contratación de personal investigador de sus propios centros y estructuras de investigación, en el marco de la legislación laboral vigente. “

—

2.-La primera fórmula és la del contracte predoctoral, per a persones que tinguin el títol de Llicenciat o màster universitari i que hagin estat admeses a un programa de doctorat. La duració és d’un any, prorrogable a quatre.

—

3.-La institució més rellevant a la pràctica és el contracte d’accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, que té aquestes característiques:

.

-Cal estar en provisió del títol de Doctor.

-La duració no pot ser inferior a un any ni superior a cinc.

-La retribució no pot ser inferior a la que correspongui al personal investigador que realitzi activitats anàlogues.

–No fan docència (com a màxim, amb certs requisits, 80 hores anuals).

-La seva activitat és avaluada d’acord amb les normes de la universitat o de l’organisme contractant i inclourà un informe extern d’ANECA (Agencia nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) o d’ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva)  o de l’organisme equivalent de la Comunitat Autònoma.

-El treball realitzat comptarà com a mèrit en els processos selectius de personal laboral fix de les universitats i dels organismes d’investigació.

.

Examinarem demà la darrera modalitat: el contracte d’investigador distingit (only for brilliant researchers).

Economia submergida: s’ofereix regularització.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario
Economia submergida.Foto:J.Amenós

1.-Ha estat promulgat recentment el Reial Decret-Llei 5/2011, de 29 d’abril, de mesures per a la regularització i control de l’ocupació submergida i foment de la rehabilitació d’habitatges. Un altre Decret-Llei, per tant, confirmant que una gran part de la política econòmica ja es canalitza normalment a través d’aquesta font del Dret.

.

L’ocupació submergida és un element rellevant de l’estructura econòmica espanyola. L’objectiu del Decret-Llei és promoure l’alta de treballadors (que ja estiguessin de fet treballant) al corresponent règim de la Seguretat Social.

.

El procés de regularització ofert conclourà el 31 de juliol del 2011. Després, ja sense pietat, les sancions per manca d’afiliació s’enduriran. És a dir, majors quanties sancionatòries i no només per a l’acció principal (no donar d’alta), sinó també en l’obstrucció a la inspecció administrativa que actuï en aquests fets. A més, afecta també la contractació administrativa de l’empresari sancionat.

—

2.-Els empresaris acollits a la regularització han de formalitzar un contracte de treball amb el treballador, mitjançant qualsevol modalitat contractual -indefinida o temporal o de duració determinada-.

—

3.-Tres límits importants de la regularització:

.

3.1.-Com han assenyalat el professor Eduardo Rojo i la inspectora de Treball M.Martínez Aso –en un comentari al bloc del primer– la determinació del període ja treballat queda de fet en mans de l’empresari (ja que hem de recordar al respecte que cal ingressar les cotitzacions ja generades).

.

3.2.-En cas de contractes temporals o de duració determinada, no operen les regles de conversió a contractes fixos previstes per l’Estatut dels Treballadors.

.

3.3.-La regularització no és aplicable quan ja s’ha iniciat una actuació a l’empresa en matèria de seguretat social que afecti les mateixes situacions o ja existissin denúncies, reclamacions o escrits presentats a la Inspecció de Treball i Seguretat Social o demandes davant la Jurisdicció Social.

“Llamad a cualquier puerta”: Reial Decret-Llei 1/2011, de mesures urgents per a promoure la transició a l’ocupació estable i de requalificació professional de les persones desocupades”(i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-L’art. 3 del Decret es dirigeix a la millora dels serveis públics d’ocupació i a les seves accions concretes per a afavorir els joves, majors de 45 anys i altres aturats. Connecta aquest precepte amb la reforma de les agències de col·locació que ja varem examinar als nostres articles de 10 i 11 de gener. Es tracta, en definitiva, d’un reforçament d’aquests serveis públics (aspecte en el qual també insisteix la Disposició addicional 4ª, amb la referència a un Pla estratègic imminent).

—

2.- El professor Rojo apunta un indici de centralització en la referència programes excepcionals d’ocupació amb gestió unificada per a tot el territori nacional. La norma impulsa un enfortiment del Servei Públic d’Ocupació Estatal i de les seves polítiques actives d’ocupació.

—

3.-Finalment, el legislador ens sorprèn amb una autèntica perla. La disposició final tercera “aprofita” per a precisar un aspecte sense cap connexió amb el contingut del Reial Decret-Llei 1/2011:

“Cualquier referencia a la entidad pública empresarial Loterías y Apuestas del Estado contenida en la regulación de los impuestos estatales de carácter directo se entenderá efectuada a la Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado a partir de su constitución”.

—

.-**Real Decreto-ley 1/2011, de 11 de febrero, de medidas urgentes para promover la transición al empleo estable y la recualificación profesional de las personas desempleadas.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2701

.-El blog de Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2011/02/medidas-urgentes-para-promover-el.html

.-”Llamad a cualquier puerta” (Knock on any door):

http://es.wikipedia.org/wiki/Llamad_a_cualquier_puerta


«Llamad a cualquier puerta»: Reial Decret-Llei 1/2011, de mesures urgents per a promoure la transició a l’ocupació estable i de requalificació professional de les persones desocupades»(I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Una de les característiques clàssiques de l’economia espanyola des del darrer terç del segle XX ha estat el seu extremisme en la creació d’ocupació en èpoques expansives, combinat també amb l’alta destrucció en temps de crisi. Així es recull a l’Exposició de Motius del Reial Decret-Llei 1/2011, que parla expressament de “problemes estructurals”.

A diferència de la preocupació existent en la doctrina administrativa sobre l’abús creixent del Decret-Llei, el professor Rojo –catedràtic de Dret Laboral- apunta la justificable urgència i necessitat d’aquest Decret-Llei (almenys, de la part principal del seu articulat).

—

2.- La primera mesura del Decret-Llei és un “programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la contractació estable”. El mecanisme principal és el benefici fiscal (bonificació en les quotes de la Seguretat Social) per a determinats contractes que afectin certs col·lectius que es volen protegir (edat igual o inferior a 30 anys, període dilatat de desocupació, discapacitats, etc.).

—

3.-La segona mesura (art. 2) és un programa de requalificació professional de les persones que exhaureixin la seva protecció per desocupació. El programa es basa en un itinerari individualitzat de requalificació i de reinserció professional i la recepció d’un ajut econòmic en certs casos de mancança de rendes (apareix aquí el famós canvi dels 426 als 400€, de gran impacte i interès social). En concret, es tracta del 75 % de l’IPREM (“Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples”, situat per a 2011 en 532,21 € mensuals, segons la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011).

—

.-**Real Decreto-ley 1/2011, de 11 de febrero, de medidas urgentes para promover la transición al empleo estable y la recualificación profesional de las personas desempleadas.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2701

.-El blog de Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2011/02/medidas-urgentes-para-promover-el_13.html

.-«Llamad a cualquier puerta» (Knock on any door):

http://es.wikipedia.org/wiki/Llamad_a_cualquier_puerta

Conveni/contracte: el laboratori jurídic de la xarxa sanitària

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El sector sanitari ha estat el camp tradicional de la figura del conveni i del concert, a través del qual l’Administració pacta amb una entitat preexistent (sovint sense ànim de lucre, però no sempre) la prestació de determinats serveis a la població.  Per exemple, el concert amb l’hospital d’una mútua privada per a la utilització d’un nombre determinats de llits pels beneficiaris de la Seguretat social pública.

Als darrers anys però, la força expansiva de la normativa de contractació pública ha arribat al sector sanitari. És un bon exemple el recent Decret del sistema sanitari d’utilització pública de Catalunya: http://www.gencat.cat/diari/5776/10347076.htm

2.-Aquest Decret configura les obligacions de tots els centres –públics i privats- que formen el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya.  És a dir, s’inclouen els centres gestionats per l’Institut Català de la Salut o per altres entitats de naturalesa pública i també els de titularitat privada que ho sol·licitin.

3.-Llavors, quins requisits han de complir els centres particulars per a integrar-se? Bàsicament, són de dos tipus:

-Primera, autorització administrativa atorgada pel Departament de Salut i inscripció en el Registre de centres, serveis i establiments sanitaris.

-Segona, sotmetre’s a la normativa de contractes del sector públic. No obstant, aquí s’estableixen alguns matisos. Per exemple, es fa una menció pròpia i específica al conveni amb centres d’internament, “sense perjudici” de la normativa de contractes de gestió de serveis assistencials. En altres casos, cal inscriure’s al “Catàleg de potencials proveïdors” i aquest registre ja serveix com a fase primera del procediment restringit de contractació.