Crònica de jurisprudència XV: Bildu (I).

1.- El gran mestre VALLET DE GOYTISOLO anotava en el seu Panorama del Derecho Civil que el Dret es mou entre l’Amor i la Força. Podríem dir que, els darrers 40 anys, la Força ha prevalgut sobre l’Estat de Dret al País Basc. Només un observador molt optimista –en la línia del Càndid de VOLTAIRE- podria incloure en la normalitat democràtica europea una situació en la qual la meitat dels càrrecs electes a nivell estatal, autonòmic i local disposaven d’estrictes mecanismes de seguretat que incloïen l’escorta privada.

2.- En aquest llarg període, el nombre d’assassinats s’acosta a les 1000 persones (amb diversos crims de repugnància moral inaudita), van operar grups armats lligats a certes autoritats estatals (els 27 morts atribuïts al GAL) i es parla fins i tot d’un autèntic exili intern forçat (amb un grup no concretat de milers de persones que canviaren cautelosament la seva residència cap a altres zones d’Espanya).

.

Els governs espanyols han utilitzat diverses estratègies per a consolidar l’Estat de Dret. Cal destacar els quatre processos de negociació formalment oberts (un amb la denominada “ETA Político-Militar” i els altres amb ETA tout court) i una acció policial molt tosca al començament però amb progressiu control de la situació des de finals dels anys noranta.

3.- Des del punt de vista jurídic, és impossible entendre certes institucions sense la presència d’aquest conflicte. Per exemple, l’extensió competencial de l’Audiència Nacional o la legislació sobre dissolució i suspensió de partits polítics.

.

Darrerament, però, han començat a donar-se algunes passes rellevants per a la instauració d’una relativa normalitat. Exemple d’això serien la sentència de l’Audiència Nacional de 12 d’abril del 2010, que deixa sense efecte la mesura cautelar de tancament del diari Egunkaria i, probablement, la sentència del TC que comentem demà.

https://ciudadesleyesyletras.blog/wp-content/uploads/2011/05/8cad4-bildu252520portada.jpg

Imatges del Dret V: la mort del president Allende.

1.-El moviment per a la construcció d’una jurisdicció penal internacional i l’enjudiciament efectiu del genocidi i altres crims d’origen polític produïts a la segona meitat del segle XX té un dels seus moments culminants a la retenció del general xilè A.Pinochet Ugarte  a Londres, ordenada per un Tribunal britànic a instància de la Justícia espanyola.

2.- La història havia començat uns anys abans, amb el cop d’Estat militar de l’11 de setembre del 1973. Disposem avui de l’esglaiador discurs final del president Salvador Allende, uns minuts abans del seu suïcidi, quan ja algunes  unitats militars havien pres el primer pis del “Palacio de la Moneda”.

És un dels documents sonors més rellevants de la segona meitat del segle XX i, a diferència dels enderrocaments que ens empassem de vegades com a “guerres de marcianets” o idíl·liques revoltes de bloggers, conté la misèria i la grandesa de la violència política. Amb tots els matisos que cadascú vulgui afegir, el discurs és, encara, un exemple de dignitat.

El missatge fou emès per “Ràdio Magallanes” i se senten perfectament com a fons les explosions de l’atac (aeri en la primera fase i amb un grup d’infanteria al darrer moment).

3.-El cop d’Estat es produí en el marc d’una situació convulsa, tant a nivell intern com internacional. De fet, molts analistes parlen d’autèntica pre-guerra civil.

Els actors eren diversos: grups paramilitars i terroristes d’extrema dreta, sabotejadors d’extrema esquerra, pressions dels organismes internacionals i fins i tot una decisiva intervenció a l’ombra del govern dels Estats Units (sota la presidència de Richard  Nixon). En aquest clima, la feblesa d’Allende –que intentava construir un règim socialista en el si d’un Estat de Dret- era cada dia més profunda. Per a acabar-ho d’adobar, certs errors de política econòmica dispararen la inflació i, per tant, complicaren la situació social.

DISCURS FINAL DEL PRESIDENT SALVADOR ALLENDE (11 DE SETEMBRE DEL 1973).

Acompanyem el discurs amb un vídeo relativament neutre integrat principalmente per imatges dels esdeveniments  preses per la televisió xilena i amb la transcripció íntegra de les paraules emeses:

“Quizás sea ésta la última oportunidad en que me pueda dirigir a ustedes.

.

La Fuerza Aérea ha bombardeado las torres de Radio Portales y Radio Corporación. Mis palabras no tienen amargura, sino decepción, y serán ellas el castigo moral para los que han traicionado el juramento que hicieron: Soldados de Chile, comandantes en jefe y titulares… …el almirante Merino… más el señor Mendoza, general rastrero que sólo ayer manifestara su solidaridad y lealtad al gobierno, también se ha denominado director general de Carabineros.

.

Ante estos hechos sólo me cabe decirle a los trabajadores: yo no voy a renunciar. Colocado en un tránsito histórico, pagaré con mi vida la lealtad del pueblo. Y les digo que tengo la certeza de que la semilla que entregáramos a la conciencia digna de miles y miles de chilenos no podrá ser segada definitivamente.

.

Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen ni con la fuerza.

La historia es nuestra y la hacen los pueblos.

.

¡Trabajadores de mi Patria!: Quiero agradecerles la lealtad que siempre tuvieron, la confianza que depositaron en un hombre que sólo fue intérprete de grandes anhelos de justicia, que empeñó su palabra en que respetaría la Constitución y la ley, y así lo hizo.

.

En este momento definitivo, el último en que yo pueda dirigirme a ustedes, espero que aprovechen la lección.

El capital foráneo, el imperialismo, unidos a la reacción, crearon el clima para que las Fuerzas Armadas rompieran su tradición: la que les señaló Schneider y que reafirmara el Comandante Araya, víctimas del mismo sector social que hoy estará en sus casas esperando, con mano ajena, reconquistar el poder para seguir defendiendo sus granjerías y sus privilegios…

.

Me dirijo a los profesionales de la Patria, a los profesionales patriotas que siguieron trabajando contra la sedición auspiciada por los colegios profesionales, colegios de clases para defender también las ventajas de una sociedad capitalista de unos pocos.

.

Me dirijo a la juventud, a aquellos que cantaron y entregaron su alegría y espíritu de lucha. Me dirijo al hombre de Chile, al obrero, al campesino, al intelectual, a aquellos que serán perseguidos, porque en nuestro país el fascismo ya estuvo hace muchas horas presente; en los atentados terroristas, volando los puentes, cortando las vías férreas, destruyendo lo oleoductos y los gaseoductos, frente al silencio de quienes tenían la obligación de proceder. Estaban comprometidos. La historia los juzgará.

.

…Seguramente Radio Magallanes será acallada y el metal tranquilo de mi voz no llegará a ustedes. No importa, la seguirán oyendo. Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la Patria.

.

El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.

¡Trabajadores de mi Patria!: Tengo fe en Chile y en su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, se abrirán de nuevo las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor. ¡Viva Chile!, ¡Viva el pueblo!, ¡Vivan los trabajadores!

.

Éstas son mis últimas palabras, teniendo la certeza de que mi sacrificio no será en vano. Tengo la certeza de que, por lo menos, habrá una sanción moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición.”

Imatges del Dret III: Weegee.

1.-Quan la Policia judicial tingui coneixement d’un fet que presenti trets propis de delicte, ha d’acudir immediatament al lloc dels fets i realitzar, entre altres, les següents diligències (segons l’art. 770 de la Llei d’Enjudiciament Criminal):

1.ª Requerirá la presencia de cualquier facultativo o personal sanitario que fuere habido para prestar, si fuere necesario, los oportunos auxilios al ofendido. El requerido, aunque sólo lo fuera verbalmente, que no atienda sin justa causa el requerimiento será sancionado con una multa de 500 a 5.000 euros, sin perjuicio de la responsabilidad criminal en que hubiera podido incurrir.

2.ª Acompañará al acta de constancia fotografías o cualquier otro soporte magnético o de reproducción de la imagen, cuando sea pertinente para el esclarecimiento del hecho punible y exista riesgo de desaparición de sus fuentes de prueba.

3.ª Recogerá y custodiará en todo caso los efectos, instrumentos o pruebas del delito de cuya desaparición hubiere peligro, para ponerlos a disposición de la autoridad judicial.

4.ª Si se hubiere producido la muerte de alguna persona y el cadáver se hallare en la vía pública, en la vía férrea o en otro lugar de tránsito, lo trasladará al lugar próximo que resulte más idóneo dentro de las circunstancias, restableciendo el servicio interrumpido y dando cuenta de inmediato a la autoridad judicial. En las situaciones excepcionales en que haya de adoptarse tal medida de urgencia, se reseñará previamente la posición del interfecto, obteniéndose fotografías y señalando sobre el lugar la situación exacta que ocupaba.”

2.-Però el fotògraf i periodista Arthur Fellig -conegut com a Weegee– jugava amb avantatge. Des del 1930 a 1940, va recórrer els carrers de Nova York  fotografiant la vida del carrer. Entre les seves creacions més admirades, figura la seva sèrie sobre morts en baralles i venjances.

Va córrer la brama de que la policia li avisava de seguida i, per això,  ben aviat se li va atribuir el pseudònim de Weegee, variació fonètica d'»Ouija«, el famós ritus espiritista d’invocació als morts (ja que apareixia just quan el cadàver encara era calent). És a dir, eren els finats qui el cridaven…

3.-El seu fotoperiodisme ha passat a la història com un dels grans clàssics i les seves fotografies són altament valorades pels millors museus i col·leccionistes. Ens interessa especialment la seva sèrie de cadàvers, que li donà tants èxits que va arribar a dir a la seva autobiografia que el crim era el seu negoci.

https://i0.wp.com/www.bcncultura.cat/wp-content/uploads/2010/09/weegee_hells-kitchen.jpg

Referències i fonts:

.-Exposició a l’International Center of Photography Midtown Weegee’s World: Life, Death and the Human Drama
Exhibition November 2, 1997 – March 8, 1998

.-El Nueva York de Weegge: exposició de la Fundación Telefónica. .-

.-Ressenya de la conferència d’Arcadi Espada sobre Weegge.