Etiqueta: Cultura

Notes docents. Qüestionari per a una sessió sobre municipi i cultura.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario
  1. Indiqueu la vostra dedicació actual.
  2. Heu tingut relació amb el món de la cultura, en un sentit ampli?
  3. La cultura implica un cultiu, un esforç personal, però hi ha activitats de caràcter col·lectiu que s’hi relacionen: creació, conservació i …
  4. Igualment, l’Administració Pública aborda la cultura amb les seves tres típiques activitats: limitació de l’exercici dels drets, foment i …
  5. La creació és l’aspecte del món cultural menys intervingut per l’Administració, però pot haver-hi suports. Indica algun.
  6. L’acció cultural de les Administracions se centra principalment en la … i en la difusió.
  7. La primera justificació de l’acció cultural dels poders públics: centrar-se més en el camp de la … que en el de l’activitat.
  8. El primer exemple de ministeri de cultura en sentit modern va existir a França –Ministère des Affaires Culturelles–  i el seu primer titular fou …
  9. Dins la noció d’infraestructura cultural, podem situar …
  10. La cultura ha estat qualificada pel Dret europeu com a …
  11. La cultura sol jugar un paper … respccte a altres polítiques públiques.
  12. Les fórmules de cooperació interadministrativa són abundants en el camp de la cultura. Dins d’elles, podem citar…
  13. Dins la normativa de règim local, apareix un servei mínim de caràcter cultural (per a poblacions superiors a 5000 habitants): …
  14. Com que ja tenim internet, quin sentit té avui una biblioteca pública?
  15. Coneixeu alguna “comissió de lectura pública”?
  16. El programa anual d’ajuts a les biblioteques s’integra en el Pla … d’obres i serveis de Catalunya.
  17. Quina és la llei on es concreten les competències municipals en matèria de gestió del patrimoni històrico-artístic?…
  18. En general, la integració d’un bé dins del patrimoni històrico-artístic o cultural es basa en un … administrativa amb justificació … o ….Són dues les qualificacions rellevants: la declaració de bé d’interès cultural i el simple registre a un inventari de béns.
  19. Els ajuntaments han de …immediatament a l’Administració de la Generalitat qualsevol situació de perill dels béns integrants del patrimoni cultural.
  20. Els municipis històrico-artístics –prèviament declarats- han de crear un … d’estudi i proposta amb la presència d’ …qualificts i reconeguts.
  21. La declaració de bé d’interès cultural correspon a …
  22. La declaració de bé cultural d’interès local correspon a…
  23. Què vol dir que la declaració de bé d’interès cultural “congela” i manté els valors del bé d’interès cultural?
  24. Qui exerceix el dret de tempteig i retracte sobre els béns integrants del patrimoni cultural català?
  25. L’autorització d’obres per als béns immobles d’interès nacional la farà el …
  26. Les transformacions dels béns immobles d’interès nacional són possibles, però ham de salvaguardar-se els …
  27. Els béns integrants del patrimoni cultural català estan exempts de l’…
  28. És sempre competent el municipi per a exercir la potestat sancionadora en matèria de béns integrants del patrimoni cultural? Què ha de fer quan no és competent?
  29. Les activitats de difusió cultural realitzades pel municipi poden tenir un preu públic inferior al cost efectiu del servei. Pot generar això una competència deslleial amb activitats similars del sector privat?
  30. Les subvencions en matèria cultural s’inclouran en el pla estratègic de subvencions i s’atorgaran normalment en règim de … Existeix la possibilitat d’atorgament directe?
  31. Indiqueu alguna problemàtica del turisme al vostre municipi.

 

Elements per a una sessió sobre competències locals en matèria de cultura (i V). Annex documental.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…1.-En relació als documents judicials, anotem la important sentència del Tribunal Suprem de 18 de maig del 2016, que desestimà el recurs d’un municipi –Azuqueca de Henares- i que confirmà la legalitat del dret de remuneració als autors pel préstec de les seves obres a les biblioteques públiques: ***.

…Afegim també l’enllaç de l’acord per a la gestió dels drets d’autor  a les biblioteques, signat per la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i l’entitat CEDRO, encarregada de la recaptació i gestió dels drets d’autor: ***.

*

…2.-Per a acabar, afegim algunes fotografies que completen les reflexions que vam fer.

…a) Així , en la relació entre política cultural, regeneració i desenvolupament econòmic, és molt  interessant el cas de la denominada “Operación Canalejas”, al centre de Madrid (carrer Alcalá, plaça Canalejas i Carrera de San Jerónimo). La llicència d’obres va ser objecte d’una llarga discussió, amb suspensió d’actuacions inclosa, de cara a assegurar el respecte al patrimoni històrico-artístic, encarnat en la façana. Dins de l’edifici, es preveuen un hotel d’alt nivell i fins i tot alguns habitatges de luxe.

…*

 

Font: *

b)La gran xarxa nord-americana de biblioteques públiques: la biblioteca pública de Nova York i la biblioteca pública d’Homer (una mica més de cinc mil habitants).

 

 

 

Font:***

…Inevitable, també, la cita del capítol denominat  “Paréntesis panegírico de la biblioteca norteamericana” de Pedro Salinas en el seu exili als Estats Units, inclòs al seu assaig “Defensa de la lectura” (dins del seu exquisit llibre El  defensor):

.”En cambio no se me olvida la encantada sorpresa al llegar una noche, en automóvil, a un pueblito del Nordeste del país, todo nevado, de desparramado caserío, y reducido a casas de antiguo estilo colonial, en madera, y ver una, ni más grande ni distinta de las demás, derramando luz sobre la nieve, por sus ventanas, toda encendida, como en fiesta, a las ocho de la noche. La Biblioteca Municipal, me dijeron. Parecía fábrica de cuento, morada de muñecas o seres imaginarios, allí toda luminosa, como término ansiado de ásperos caminos por los  bosques de abetos.”

…c) Un interessant conjunt històrico-artístic (el concepte és idèntic al de la legislació catalana): Osuna. Al BOE de 15 de juliol del 1967 observem, a la resolució declaratòria, que la protecció arriba a 150 edificis.

Font:***.

.d)Poble i cultura (els pobles creadors de cultura, segons la noció constitucional). El famós i inquietant quadre “Manifestación” (1934)   d’Antonio Berni

…e) Cultura com a llibertat d’expressió. L’aspecte individual. El periodista Dutton Peabody defensa, encara que molt begut per a calmar la por, la llibertat de premsa davant el violent bandit Liberty Valance (a la pel·lícula El hombre  que  mató a Liberty Valance).

…f) La dama d’Elx, centre d’un debat entre el municipi –Elx- i el Museu Arqueològic Nacional, que l’exhibeix (encara que s’han fet mostres temporals a la ciutat, previ  conveni).

…g)Manuscrits de Leopoldo Alas –Clarín- recentment adquirits per l’Estat (2018) exercint el seu dret de tempteig en subhasta:

…h)Dirigisme cultural elemental: l’exposició del llibre alemany al paranimf de la Universitat de Barcelona l’any 1941.

Font:***.

…i)El centre Beaubourg o Pompidou (París). Probablemente, el primer cas perfectament estudiat d’impacte social i econòmic i d’una infraestructura cultural. L’edifici fou dissenyat per Renzo Piano i Richard Rogers i és el paradigma de moltes altres actuacions posteriors a les ciutats occidentals.

…j) El Consorci. El cas del Gran Teatre del Liceu (els estatus: aquí***).

 

 

Font:***.

…k) La Sagrada Família va generar un interessant debat. Aporto aquí una il·lustrativa nota de premsa de l’Ajuntament de Barcelona sobre els darrers tràmits en marxa. Observem que, efectivament, es preveu no sols un Pla Especial, sinó també una rellevant modificació del Pla General Metropolità. La llicència fou sol·licitada a l’Ajuntament de Sant  Martí de Provençals l’any 1885 i, per tant, no és fàcil interpretar avui l’autorització d’aquella data. De fet, la modificació de la normativa urbanística obrirà el pas a la sol·licitud de noves llicències.

…Un bon resum dels dubtes que, al llarg de la història, ha generat aquest projecte el podem llegir a aquest documentat article de Blanca Cia a El País, del 27 de desembre del 2018. Sobre la llarga oposició de la intelligentsia (fins i tot de Le Corbusier!) a la continuació del temple, es pot veure l’article de Lourdes Morgades (El País, 8 de juliol del 1990): ***.

**

…3.-La creativitat. El més arnat –l’antic palau dels sindicats soviètics- i els dibuixos innovadors (a Vilnius).

 

 

 

 

Font:***.

***

 

 

Elements per a una sessió sobre competències locals en matèria de cultura (IV). Annex documental.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…1.-L’annex documental té tres seccions:

……  a)Un annex legislatiu.

……  b) Un annex de jurisprudència.

……. c) Un annex fotogràfic.

*

…2.-Pel que fa a l’aspecte legislatiu, vam  citar en primer lloc la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya. Dins d’aquesta norma, hem d’assenyalar el següent:

…–Concepte de biblioteca: art. 2 (la biblioteca reuneix, conserva i facilita l’ús, encara que no hi ha una referència directa al préstec).

…-El Sistema de Lectura Pública, que es defineix a l’art. 21 com a “conjunt organitzat de serveis de biblioteca pública de Catalunya”.

…-Concepte de biblioteca pública. La gratuïtat (per a l’usuari). La possible limitació del préstec: art. 22.

…-Biblioteques que integren el Sistema de Lectura Pública: art. 23.

…-Requisits per a la integració d’una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública. La reglamentació: art. 26.

…-Estructura del Sistema de Lectura Pública: art. 31. La biblioteca filial i els serveis bibliotecaris mòbils: arts. 35 i 36.

…–Competències de les entitats locals: arts. 39 i ss.

**

…3.-També vam citar alguns aspectes de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català. En concret:

…-Els béns culturals d’interès nacional: arts. 7 i ss.

…-Els béns catalogats: art. 15. En especial, la catalogació dels béns immobles i el bé cultural d’interès local: art. 17.

…-El deure de conservació dels béns: art. 21.

…-Els drets de tempteig i de retracte: art. 22.

…-La prohibició d’enderrocament: art. 32.

…-El planejament urbanístic de protecció (art. 33) i l’autorització d’obres (art. 34).

…-L’autorització del canvi d’ús: art. 36.

…-Els ajuts: arts. 54 i ss.

…-El règim sancionador: arts. 67 i ss.

***

 

Elements per a una sessió sobre competències locals en matèria de cultura (III).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…1.-Anoto aquí unes reflexions que vaig fer fa uns anys sobre competències culturals del municipi. Es poden consultar en quatre documents (per motius informàtics):

1 ,

2,

3.

i 4.

*

…2.-En la nostra manera d’entendre el servei públic cultural, sobresurt la figura d’André Malraux. Predomina entre nosaltres la seva vella recepta del Ministère des Affaires Culturelles i es repeteixen, també, les seves contradiccions. El començament del Ministère des Affaires Culturelles el marca el Decret 59-889, de 24 de juliol del 1959, i el seu establiment està lligat a la personalitat citada. La doctrina francesa ha afirmat que fou “une création personnalisée” (PONTIER,J.M., RICCI,J.C. i BOURDON, J.: Droit de la culture, Dalloz, Paris, 1990, p.116). És cert que poden rastrejar-se antecedents històrics llunyans, però tractaven la cultura de forma dispersa, amb menys intensitat i sense que es pogués parlar en sentit contemporani de “política cultural”. En aquest sentit, per exemple, ja Colbert havia creat en 1664 una Surintendance Générale des Bâtiments du Roi, Arts et Manufactures (PONTIER, J.M.   ET ALTRI, Op.cit., p.115).

…El Decret 59-889 defineix així la missió atribuïda al ministeri: “rendre accessibles les oeuvres de l’humanité, et d’abord de la France, au plus grand nombre de français; assurer la plus vaste audience à notre patrimoine cultural et favoriser la création des oeuvres de l’art et de l’esprit qui l’enrichissent”. S’abandonà la concepció restrictiva de les belles arts, centrada sobre la conservació i la protecció del patrimoni. A diferència d’aquesta funció tradicional, el servei públics dels assumptes culturals té per objecte  la difusió de la cultura i l’enriquiment del patrimoni cultural –això últim, mitjançant l’ajut a la creació- (PONTIER et altri, op.cit., p.116).

…En un discurs de  Malraux davant l’Assemblea Nacional el dia 27 d’octubre del 1966, afirma el seu objectiu de “faire pour la culture ce que la IIIè République a fait pour l’enseignement: chaque enfant de la France a droit aux tableaux, au théatre, au cinéma comme à l’alphabet” (PONTIER et altri, op. cit., p.118) . El ministeri patiria de seguida dues dificultats que després s’han reproduït de forma reiterada a altres països. En primer lloc, la disputa competencial amb altres rams (en especial, ja des de bon començament, amb el d’Education Nationale). En segon lloc, la feblesa pressupostària (PONTIER et altri, op.cit., p.118). Precisament, aquests  problemes també són perceptibles a una part de la realitat actual. Una crítica frontal dels postulats de la política cultural pot llegir-se a FUMAROLI ,M., L’État culturel. Essai sur une religion moderne. Éditions de Fallois, Paris, 1992 (v. especialment pp.151 i ss.).

**

…3.-Evidentment, la figura de Malraux no s’exhaureix en aquesta activitat ministerial. La seva tasca literària i política va molt més enllà. En aquest sentit, és deliciosa la sèrie de fotografies que li va fer Maurice JARNOUX el 1953 al seu municipi de Boulogne. Eren èpoques on la fotografia encara era encara un art sagrat (com totes les arts han de ser-ho) i no la gasòfia actual d’un món hiperfotografiat. Entre altres temes, algunes fotos descriuen a Malraux preparant el seu llibre Le Musée Imaginaire, a una època sense internet:

 

BOULOGNE SUR SEINE, FRANCE 1953 : writer Andre Malraux poses in his house of Boulogne near Paris working at his book Le Musee Imaginaire or Imaginary Museum 2nd volume Du bas relief aux Grottes Sacrees, in 1953. (Photo by Maurice Jarnoux/Paris Match via Getty Images)
BOULOGNE SUR SEINE, FRANCE 1953 : writer Andre Malraux poses in his house of Boulogne near Paris working at his book Le Musee Imaginaire or Imaginary Museum 2nd volume Du bas relief aux Grottes Sacrees, in 1953. (Photo by Maurice Jarnoux/Paris Match via Getty Images)
BOULOGNE SUR SEINE, FRANCE 1953 : writer Andre Malraux poses in his house of Boulogne near Paris working at his book Le Musee Imaginaire or Imaginary Museum 2nd volume Du bas relief aux Grottes Sacrees, in 1953. (Photo by Maurice Jarnoux/Paris Match via Getty Images)

 

BOULOGNE SUR SEINE, FRANCE 1953 : writer Andre Malraux poses in his house of Boulogne near Paris working at his book Le Musee Imaginaire or Imaginary Museum 2nd volume Du bas relief aux Grottes Sacrees, in 1953. (Photo by Maurice Jarnoux/Paris Match via Getty Images)

 

Andre Malraux. Chez lui avec sa femme. (Photo by Maurice Jarnoux/Paris Match via Getty Images)

 

…Algun dia, però, havia de trobar-se el francès amb l’altre gran aventurer de les lletres mundials del segle XX, Ernest Hemingway. Enrique Vila-Matas, a París no se acaba nunca, ens explica la història, tants cops difosa:

…”Dice la leyenda que Hemingway, armado de una metralleta y acompañado por un grupo de la Resistencia francesa, el 25 de agosto de 1944, tres cuatro largos años de ocupación alemana, se adelantó unas horas a la entrada de los aliados en París y liberó el bar del Ritz, el famoso Petit Bar de la rue Cambon. Exactamente la leyenda dice que Hemingway liberó las bodegas del hotel. Después, tomó una suite  en él y, en una casi permanente nebulosa de champagne y coñac, se dispuso a recibir a amigos o simples visitantes que fueran a felicitarle, Entre los que se presentaron en el hotel, estuvo André Malraux, arrogante a más no poder. El escritor francés entró desfilando en el Ritz con un pelotón de soldados a sus órdenes, convertido en todo un coronel con lustrosas botas de caballería. No puede decirse que hubiera dio al Ritz a felicitar a nadie, y menos a Hemingway, que lo advirtió enseguida y que inmediatamente se acordó de que aquel orgulloso coronel había abandonado en 1937 la guerra civil española para escribir L’espoir, la novela que algunos cándidos habían elevado a la categoría de obra maestra. Enseguida se vio que el coronel Malraux alardeaba de su pelotón de soldados y se reía del manojo de desarrapados que estaban a las órdenes de Hemingway, el liberador del bar del Ritz.

…”Qué pena”, le dijo Hemingway a Malraux, “que no tuviéramos la ayuda de tus fantásticas fuerzas cuando tomamos París”. Y uno de los incondicionales desarrapados a las órdenes de Hemingway murmuró al oído de su jefe: “Papa, on peut fusiller ce con?” (“Papá, ¿podemos fusilar a este gilipollas?”).»

…Una bona paràbola, potser, per a contrapesar  la manera anglosaxona d’entendre la política cultural –ràpida, efectiva, dispersa- i el formalisme estatista de la cultura, tan francès i tan nostre.

***

 

 

 

 

 

Elements per a una sessió sobre competències locals en matèria de cultura (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…Inicio aquestes reflexions amb la recuperació d’un inici de debat que em van demanar els companys d’Interacció de la Diputació de Barcelona i que va generar un cert debat. Potser avui no ho signaria tot, però és un bon començament. He fet algun petit ajustament normatiu,però es manté la pràctica totalitat del text:

L’estabilització i la contenció de l’acció de les corporacions locals a l’àmbit cultural

Amenós Álamo, Joan

Publicat per Joan Amenós Álamo el 05/11/2014 – 13:21 | Última modificació: 06/04/2016 – 13:44

…1.- L’acció cultural de les administracions públiques és com l’electricitat: funciona i opera però, potser en gran part per la meva ignorància, se’m fa molt difícil definir-la. Tenint en compte que estem davant d’un escrit d’apertura d’un debat, no em perdré per llargs viaranys teòrics i em limitaré a respondre a una qüestió elemental: quin és el marc global que ha establert per a la cultura la recent reforma –de l’any 2013- de la Llei estatal Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL)?

…2.-El resplendor metàl·lic dels ordinadors i dels edificis de discreta estètica de la Unió Europea va il·luminar la previsió del Memorandum of Understanding pactat entre el Govern espanyol i les institucions comunitàries, segons la qual s’aprovaria una reforma de la legislació local amb el següent objectiu: “delimitar les competències municipals, evitar duplicitats i suprimir estructures redundants, així com racionalitzar el Govern local.”

…3.-Sobre aquestes premisses, la LRBRL instaurà un criteri de contenció i estabilització que, lògicament, també recau sobre l’acció cultural de les entitats locals. Dic això basant-me en les següents regles:

……3.1.-Es manté el servei mínim obligatori de la biblioteca pública als municipis superiors a 5000 habitants (art. 26.1.b)LRBRL).
……3.2.-Es manté igualment la competència pròpia –en el marc del que prevegi la Llei sectorial estatal o autonòmica- en matèria de “protecció i gestió del patrimoni històric” (art. 25.2 a) LRBRL).
……3.3.-Es fa un petit ajustament a la competència pròpia –també en el marc de la legislació sectorial- d’ “activitats o instal·lacions culturals”, que ara passa a ser de “promoció cultural i equipaments culturals”.
…...3.4.–Desapareix l’acció cultural complementària d’altres administracions en matèria cultural, que anteriorment recollia l’art. 28 LRBRL (ara derogat). Aquest precepte havia estat interpretat generosament per la doctrina i, a més, la legislació catalana s’hi referia al·ludint –de forma en alguns aspectes reiterativa- a “la cultura” i, també, als “arxius, les biblioteques, els museus, els conservatoris de música i els centres de belles arts” (art. 71.1 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya).
…És cert, però, que  s’ha mantingut  l’activitat complementària ja desenvolupada –aplicant un principi de conservació del servei públic preexistent- i que, teòricament, aquesta opció podria reaparèixer a través del sinuós camí de l’art. 7.4 de la LRBRL (informe previ de l’Administració competent per raó de la matèria i de l’Administració que tingui atribuïda la tutela financera sobre l’ens local).

…4.-En conclusió, per tant, algú podria dir –i en part tindria raó- que “tot queda igual”. Però algunes coses han canviat després de la reforma legal. Dic això basant-me en els següents paràmetres:

……4.1.-Estricta regulació de l’equilibri pressupostari, que subjecta de forma constrictiva l’Administració.
……4.2.-La liquidació definitiva del somni de que, amb el pas del temps, les Administracions Locals anirien ampliant les seves competències gràcies a la seva natural proximitat i al principi de subsidiarietat desenvolupat a la Unió Europea i concretat a la “Carta Europea de l’Autonomia Local”.

...5.-De tota manera, potser seria possible escapar en alguns casos d’aquests límits a través de tres mecanismes:

……5.1.-Utilitzant l’acció cultural com a element complementari o secundari d’altres polítiques públiques que es consideren més rellevants (urbanisme i millora del marc físic de la ciutat, dinamització econòmica, integració social, etc.).
……5.2.-Mantenint i millorant les tradicionals fórmules de cooperació interadministrativa en aquest àmbit (convenis de col·laboració, consorcis, plans i programes conjunts, etc.).
……5.3.-Tenint en compte que el legislador estatal parla d’”equipaments culturals” –les instal·lacions- però –sorprenentment per a un legislador teòricament restrictiu- també es refereix a la “promoció cultural”.

…Espero que aquesta concreció dels factors limitadors i de les possibles fugides pugui encetar el debat.

Barcelona, 2 de novembre del 2014.
***

Aquest article s’inscriu en el Debat d’Interacció 2014 sobre els reptes de les polítiques culturals locals. Podeu trobar i comentar el fil de debat sobre Interdependència i autonomia política aquí.