Etiqueta: Derecho urbanístico

El nuevo texto refundido de la Ley del Suelo y Rehabilitación Urbana.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…1.-Hace unos años, el maestro PARADA habló de la “jibarización” de la Ley del Suelo estatal. La jurisprudencia constitucional había forzado una reducción un tanto discutible, con la famosa  doctrina de que el Estado no puede promulgar normas a título meramente supletorio. Así, se llegó a los 36 artículos de la Ley del Suelo del 2007.

…Pero el ordenamiento jurídico español (me temo que es una tendencia universal) no es un país para normas liliputienses. Aquí todo ha de ser grande, largo y farragoso.
Tenemos así un Real Decreto Legislativo  que ha aprobado un Texto Refundido de la Ley del Suelo y Rehabilitación Urbana –Ley 7/2015– y cuyo articulado ya alcanza los 68 artículos, trece disposiciones adicionales y cuatro transitorias (además de tres disposiciones finales). Como resultado, la ley urbanística estatal  recupera una parte de su vieja densidad normativa. En este caso, a caballo de la rehabilitación urbana, que parece ser una de las claves de la futura configuración del territorio.

*

…     2.-Tras una primera lectura, no se advierten incorrecciones o excesos creativos en el objetivo de la refundición. En concreto, han venido a agruparse :

…-El Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprobó el texto refundido de la Ley del Suelo.

…-La Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas.

…El respeto a los criterios prexistentes se observa, por ejemplo, en el mantenimiento para determinados casos de las valoraciones de la Ley 6/1998 (con su reforma de 2003), tal como ya había impuesto la Ley del Suelo de 2007 (véase al respecto la disposición transitoria tercera del nuevo Texto Refundido). Sobre este tema de los valores, por cierto, me remito a un interesante artículo del seminal blog de J.R. Chaves.

**

……     3.-Es cierto que, por el camino, se han perdido algunas cosas. Por ejemplo, el nuevo texto refundido ya no tiene un preámbulo propio. Ello no invalida, a mi entender, la fuerza hermenéutica que tenía la Exposición de Motivos de la Ley del Suelo de 2007 (y que era una importante síntesis), aunque tendrá que ser invocada ahora como precedente.

Quito (Ecuador).Fuente: https://elrelojderigodon.wordpress.com/about/.AUTORES: VICTOR Y MERCHE CABALLÉ.
Quito (Ecuador).Fuente: https://elrelojderigodon.wordpress.com/about/.AUTORES: VICTOR Y MERCHE CABALLÉ.

 

 

 

 

 

 

 

 

***

 

 

 

 

El meteorito

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…       1.-Mi amiga y magnífica jurista O.A. me había avisado de la caída del pedrusco. Me acerqué a él a través de las escarpadas montañas de la Ley Orgánica del Poder Judicial (LOPJ) y su última reforma. Allí estaba, en el apartado 4 de la Disposición Final 3ª de la Ley Orgánica 7/2015, de 21 de julio, por la que se modifica dicha Ley.

*

 …      2.-El  precepto citado introducía un nuevo número 3 en el art. 108 de la Ley de la jurisdicción Contencioso-Administrativa. Éste es el texto:

…“3. El Juez o Tribunal, en los casos en que, además de declarar contraria a la normativa la construcción de un inmueble, ordene motivadamente la demolición del mismo y la reposición a su estado originario de la realidad física alterada, exigirá, como condición previa a la demolición, y salvo que una situación de peligro inminente lo impidiera, la prestación de garantías suficientes para responder del pago de las indemnizaciones debidas a terceros de buena fe.”

**

…3.-Ya sé que lo que voy a decir es jurídicamente objetable pero, en la práctica, este artículo significará la legalización de facto o el mantenimiento sine die de las obras ilegales ya concluidas, siempre que estén habitadas o, simplemente, hayan sido adquiridas por un tercero de buena fe. Como ocurre con los meteoritos, que nadie se preocupa en quitar de los desiertos.

043

 

 

 

 

 

 

 

 

 

***

 

De la fábrica al centro comercial.

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

 

…   1.-En esporádicas ocasiones, he utilizado en clase fotografías como elemento de información, de reflexión o de evocación. No es fácil, habida cuenta de mi analfabetismo en materia de imagen. De todos modos, hay que reconocer que su uso guarda virtudes que, en el campo de la docencia jurídica, están todavía por descubrir.

*

…2.-Digo lo anterior porque anoto hoy aquí un documento con un considerable interés. Se trata de la transformación física de la antigua y extensa factoría “Agut”, de Terrassa, situada en pleno centro de la ciudad (la cual supera los doscientos mil habitantes). La instalación había tenido como último titular  en activo a la empresa GE Power Controls, filial de General Electric (la relevante compañía dedicada a la fabricación de sistemas y equipamientos eléctricos). En los últimos años, no obstante, ya era prácticamente un local en desuso. El espacio afectado supera los 4500 metros cuadrados.

…El nombre de “fábrica Agut” deriva de su inicial propietario, Joaquím Agut García, un obrero que, en la posguerra, puso en marcha su propia empresa (Talleres Agut) y que, después de algunos cambios de emplazamiento, se instaló en la que hoy es la Avenida Tarradellas. Llegó a ser una industria emblemática de la localidad, superando los 150 empleados y con una amplia  capacidad exportadora.

**

…3.-El cambio físico ha sido precedido por una importante alteración jurídica, concretada en la modificación puntual del Plan de Ordenación Urbana Municipal de Terrassa (POUM) “en relación a la regulación del uso comercial en suelos productivos”. Desde luego, el nombre es algo equívoco, pero quiere referirse, simplemente, a los ámbitos en suelo urbano consolidado calificados como “industriales”. Se trata de canalizar su mutación hacia una calificación de uso comercial, en el marco de la legislación catalana de equipamientos comerciales y dentro de la denominada normativamente “Trama Urbana Consolidada” (TUC).

…Desde el punto de vista arquitectónico, estamos ante un ejemplo paradigmático de redensificación urbana. Incluimos aquí los siguientes documentos gráficos:

…1.-Fotografías tomadas de la documentación del vigente POUM DE Tarrasa y relativas a la construcción inicial y final.

Fuente: ***

Selección:

 

…2.-Reportaje de Antoni Castells, publicado en el Diari de Terrassa y titulado “Cómo Agut se convirtió en Esclat”, con una considerable calidad artísitica y técnica.

Fuente: ***.

Selección:

Ampliación : ***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

Ampliación:***.

***

Materials docents per a la sessió en el mestratge de “Prevenció i Gestió de Riscos en la Comunitat”

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…   1.-Objectiu de la xerrada (prevista per a demà divendres): facilitar la lectura i interpretació  dels documents escrits i  gràfics de les normes urbanístiques, especialment pel que fa a la prevenció de riscos comunitaris.

*

……2.-Com és sabut, la legislació ha començat a preocupar-se aquests darrers anys per les qüestions relatives a l’impacte social de la normativa urbanística i d’habitatge. GIFREU ha resumit aquesta tendència amb la referència a les següents institucions:

.-La reserva de terrenys per a habitatges públics i la legislació d’habitatge social.

.-La memòria social del planejament urbanístic.

.-Els instruments previstos a la Llei 2/2004, de 4 de juliol, de millora de barris, zones urbanes i viles que requereixen una atenció especial.

.-Les mesures estipulades a la Llei de l’habitatge, que inclouen el foment de la diversitat social i de tipus d’habitatge (arts. 16.d), 86, 100.3 i 105.5.a)).

A més, un grup reduït però persistent d’especialistes ha començat a treballar aquests temes, terreny on cal destacar l’obra de PONCE SOLÉ.

**

…3.-No és fàcil enfocar els riscos socials des de l’urbanisme. En primer lloc, cal determinar quins són exactament els riscos. Així, per exemple, algu podria dir que les ciutats disperses fomenten la segregació  però, d’altra banda, seria difícil trobar un exemple de major diversitat que la que es produeix a una gran superfície comercial de l’extrarradi. D’altra banda, es critiquen sovint les gated communities –urbanitzacions tancades- , però s’ha començat a observar que alguns dels seus objectius –en concret, la seguretat- ha estat aconseguit i que, curiosament, també han beneficiat les zones properes. De fet, existeixen noves àrees perifèriques amb major variació social que certes zones de la ciutat tradicional, ja completament “gentrificades”.

…Dit això, utilitzarem els següents elements:

…         1 .-Fragment de BRUEGMANN, R.. Sprawl. A compact history (2005).”Las cuestiones sociales y el problema de la igualdad.” Trad. J.Amenós.

…         2 .-AMENÓS, J. Fragment de El mito legal de la ciudad compacta (obra en preparació).

 …        3 .-Pla d’ordenació urbanística de Terrassa. Normativa.

…         4.-La vigent zonificació de Terrassa.

  …       5.-Memòria i normes urbanístiques de la modificació puntual

 del POUM per a la implantació de centres de culte (Terrassa).

***

 

.-

 

 

La declaració de ruïna. La inspecció urbanística.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

Esquema de la conferència prevista per al dia 22 d’abril del 2015.

 

.-I.-LA DECLARACIÓ DE RUÏNA.→
.-DOS INSTRUMENTS LEGALS PER A L’ACTUACIÓ URBANÍSTICA. LA DECLARACIÓ DE RUÏNA I LA INSPECCIÓ URBANÍSTICA. .-II.-LA INSPECCIÓ URBANÍSTICA.→
.-III.-CONCLUSIONS.

 

.-I.1.-CONCEPTE I TIPOLOGIA.EL CAS ESPECIAL DE LA RUÏNA IMMINENT.→
.-I.-LA DECLARACIÓ DE RUÏNA. .-I.2.-EL PROCEDIMENT DE DECLARACIÓ DE RUÏNA.→
.-I.3.-ELS EFECTES DE LA DECLARACIÓ DE RUÏNA.→

 

.-I.1.1.-EL PUNT DE PARTIDA DEL DRET CIVIL: LA POSICIÓ DEL PROPIETARI DE L’IMMOBLE.→
.-I.1.-CONCEPTE I TIPOLOGIA.EL CAS ESPECIAL DE LA RUÏNA IMMINENT. .-I.1.2.-LES SITUACIONS JUSTIFICATIVES DE LA RUÏNA.→
.-I.1.3.-EN ESPECIAL, LA RUÏNA IMMINENT.→

 

.-I.1.1.1.-PROPIETARI: GAUDEIX I DISPOSA (348 CC). Però si la construcció “amenazase ruina”, neix l’obligació d’enderrocar o “ejecutar las obres necesarias para evitar su caída” (389 CC).
.-I.1.1.-EL PUNT DE PARTIDA DEL DRET CIVIL: LA POSICIÓ DEL PROPIETARI DE L’IMMOBLE. .-I.1.1.2.-Declaració de ruïna: forma part d’una ORDRE D’ENDERROC (O REPARACIÓ). Característiques: mesura limitativa (no de foment) , amb els principis que s’hi deriven i individualitzada (no en el marc de plans especials de reforma interior o renovació urbana, amb deures de cessió).
.-I.1.1.3.-Amb la declaració de ruïna i ordre d’enderroc (o reparació), cessa el deure de conservació imposat per la legislació urbanística (però s’admeten obres urgents, provisionals i excepcionals).

 

.-I.1.2.1.-Un concepte jurídic indeterminat. Un acte administratiu declaratiu i complex: declaració+ordre. Indiferència dels elements subjectius (la voluntat, la negligència…).
.-I.1.2.-LES SITUACIONS JUSTIFICATIVES DE LA RUÏNA .-I.1.2.2.-LES CIRCUMSTÀNCIES.→
.-I.1.2.3.-CLASSES: total/ parcial; ordinària/imminent (perill).

 

.-a)Ruïna tècnica: reconstrucció només per mitjans anormals. Esgotament estructural. Caldrà desallotjament.
.-I.1.2.2.-LES CIRCUMSTÀNCIES. .-b)Ruïna econòmica: cost de les obres de reparació per a condicions mínimes d’habitabilitat o funcionalitat: superior al 50% del cost d’un habitatge idèntic de nova planta.
.-c)Ruïna urbanística: obrés més intenses que la mera conservació són precises, però no autoritzables (fora d’ordenació). Cal enderrocar.

 

.-I.1.3.1.-INTERPRETACIÓ RESTRICTIVA. Principi de proporcionalitat.
.-I.1.3.-EN ESPECIAL, LA RUÏNA IMMINENT. .-I.1.3.2.-Alcalde o òrgan competent ordena enderroc o estintolament, prèvia visita d’inspecció i informe tècnic.
.-I.1.3.3.-Pot ser inaudita parte.

 

.-I.2.1.-INICI.→
.-I.2.-EL PROCEDIMENT DE DECLARACIÓ DE RUÏNA. .-I.2.2.-AL·LEGACIONS: entre deu dies i 1 mes. Informe i proposta de resolució dels serveis tècnics municipals. Imparcialitat. Major fiabilitat: informes pericials emesos per tècnics designats per insaculació en procés judicial. Recusabilitat.
.-I.2.3.-RESOLUCIÓ.→

 

.-I.2.1.-D’ofici: informe serveis tècnics, petició raonada d’altres òrgans o denúncia.
.-I.2.1.-INICI. .-I.2.2.-A instància de part: motius, relació d’interessats, certificació expedida per facultatiu competent. Valoracions pertinents si ruïna econòmica.
.-I.2.3.-La incoació serà notificada als interessats, que hauran de rebre còpia literal dels informes tècnics justificatius.

 

.-I.2.3.1.-Sis mesos: silenci negatiu o caducitat.
.-I.2.3.-RESOLUCIÓ. .-I.2.3.2.-Rehabilitació o enderroc. Indicarà terminis i obres provisionals. Si parcial, obres per al manteniment global.
.-I.2.3.3.-Bé catalogat o BIC: no demolició, excepte autorització del Departament de Cultura. Però s’admet la declaració de ruïna.

 

.-I.3.1.-Possible apertura d’un procediment sancionador. Possible inclusió al Registre municipal de solars si  no s’inicia l’obra en dos anys.
.-I.3.-ELS EFECTES DE LA DECLARACIÓ DE RUÏNA .-I.3.2.-Possible desallotjament (amb desnonament administratiu). No reallotjament ni retorn, segons la legislació urbanística.
.-I.3.3.-Demolició: prèvia llicència. Recordem que serà obligatòria si fora d’ordenació.

 

.-II.1.-CONCEPTE I LEGISLACIÓ.→
.-II.-LA INSPECCIÓ URBANÍSTICA.→ .-II.2.-SUBJECTES I POTESTAT.→
.-II.3.-VALOR PROBATORI DE LES ACTES.→

 

.-II.1.1.-Un instrument de l’activitat limitativa.
.-II.1.-CONCEPTE I LEGISLACIÓ .-II.1.2.-Inspecció limitada i omniscient. Eficàcia i efectivitat.  Inspecció interna i externa. Mesures complementàries. La transgressió en el Dret urbanístic.
.-II.1.3.-L’art. 201 de la LU.[1]

 

.-II.2.1.-EL SUBJECTE ACTIU DE LA INSPECCIÓ: L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.→
.-II.2.-SUBJECTES I POTESTAT. .-II.2.2.-LA PERSONA OBLIGADA A SOPORTAR LA INSPECCIÓ.→
.-II.2.3.-POTESTAT, FUNCIÓ I ACTUACIONS INSPECTORES. ELS PRINCIPIS GENERALS. →

 

.-II.2.1.1.-ATRIBUCIÓ INDISTINTA I COL·LABORACIÓ INTERADMINISTRATIVA.
.-II.2.1.-EL SUBJECTE ACTIU DE LA INSPECCIÓ: L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. .-II.2.1.2.-PERONAL INSPECTOR. AUTORITAT O AGENT DE L’AUTORITAT.
.-II.2.1.3.-PRESÈNCIA DE FACULTATS INSPECTORES EN SUBJECTES PRIVATS. Rol de censura i valoració exercit per l’Administració Pública.

 

.-II.2.2.1.-SELECCIÓ I DETERMINACIÓ. Els plans d’inspecció.
.-II.2.2.-LA PERSONA OBLIGADA A SOPORTAR LA INSPECCIÓ. .-II.2.2.2.-PECULIAR SUPERVISIÓ DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES SOBRE ELS ENS LOCALS. LA SUBROGACIÓ.
.-II.2.2.3.-DRETS I DEURES DE LA PERSONA SUBJECTA A LA INSPECCIÓ. DRET A LA INVIOLABILITAT DE DOMICILI.

 

.-II.2.3.1.-ACTIVITAT TÈCNICA/ACTIVITAT JURÍDICA. Declaracions de coneixement i declaracions de voluntat (declaracions de judici i de desig).
.-II.2.3.-POTESTAT, FUNCIÓ I ACTUACIONS INSPECTORES. ELS PRINCIPIS GENERALS. .-II.2.3.2.-ACTES DE TRÀMIT D’IMPUGNACIÓ DIFERIDA. No equivalen a incoació de procediment sancionador.
.-II.2.3.3.-PRINCIPIS GENERALS QUE REGEIXEN LES ACTUACIONS INSPECTORES. Eficàcia i celeritat. Impulsió ex officio i culpa in vigilando. Caràcter onerós de les verificacions.

 

.-II.3.1.-PROVA DOCUMENTAL PÚBLICA. ELEMENTS SUBJECTIU, MATERIAL I FORMAL.
.-II.3.-VALOR PROBATORI DE LES ACTES. .-II.3.2.-PRESUMPCIO DE VERACITAT? LLIURE VALORACIÓ DE LA PROVA I ESTRICTE CONTROL JUDICIAL DE LES DILIGÈNCIES INSPECTORES.
.-II.3.3.-EL DRET, BRANCA SOLEMNE DE LA RETÒRICA.

 

 

[1] Article 201

Inspecció urbanística

  1. La inspecció urbanística ha d’ésser exercida pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i pels òrgans de l’Administració local, en el marc de les competències respectives i d’acord amb la legislació vigent.
  2. Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques que facin els òrgans de la Generalitat o altres ens locals han d’ésser comunicats en tots els casos als ajuntaments dels municipis on s’hagin produït els fets.
  3. Es reconeix la condició d’autoritat al personal al servei de les entitats públiques a què es refereix l’apartat 1 al qual s’encomani expressament l’exercici de la inspecció urbanística. En l’exercici d’aquesta activitat, el personal de les administracions competents pot inspeccionar tota mena d’obres i d’instal·lacions; els fets que constati aquest personal tenen valor probatori, d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú.