1.- Ens hem referit en alguna ocasió a un projecte de precepte legal que semblava decaigut i que ara ressuscita. Es tracta de la molt torturada “Llei Sinde”, que s’havia articulat com a disposició final de la Llei d’Economia Sostenible i que implicava la reforma de la Llei de Serveis a la Societat de la Informació i de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
Tenen sentiments les institucions? La metàfora de GIERKE ens permetria, hipotèticament, donar una resposta afirmativa, ja que els membres i els òrgans de la persona física tindrien la seva pertinent correlació en les persones jurídiques.I potser també els humors. No obstant, OTTO MAYER i altres impediren la personificació total de l’Estat. D’aquesta manera, el vestit serveix avui a Espanya per a les Administracions Públiques, però no per a altres poders de l’Estat, que vagaregen despullats pels llimbs de la corporeïtat sense personalitat.
–
2.- Mostra sentiments el Parlament? Dues hipòtesis:
–Vergonya: aquest dies s’ha publicat que Espanya és el país amb més descàrregues il·legals del món. Desconfio sistemàticament d’aquesta mena de càlculs tan esbombats: què s’entén per “descàrregues il·legals”? S’han mesurat realment tots els països o només els occidentals que hagin donat les dades? S’ha tingut en compte la ràtio d’habitants per ordinador? Sigui quina sigui la resposta d’aquestes qüestions, el resultat final fa envermellir. Altre cop el primitiu individualisme hispànic de la Llegenda Negra teixida pels saxons.
–Timidesa: un precepte esquelètic redactat a corre-cuita i amagat dins la Llei d’Economia Sostenible vindrà al món autoamputat. Això augmentarà la befa dels que el consideren inútil.
–
3.-L’iusnaturalisme angèlic causà un gran error: la moral crea el Dret. Però la relació no és tan simple. Sovint, el Dret crea la regla moral o, com a mínim, la distribueix, la reforça i la nodreix de justificació. Crec que calia, per tant, una solemne norma jurídica amb rang de Llei: en el marc d’un programa polític, amb un objecte definit, amb una aparell repressiu seriós i amb garanties i, sobretot, amb una Exposició de Motius. Serena, il·lustrada, civilitzada.
Posts anteriors:
Ciudades, leyes y letras 