Bartleby va perdre una part de la seva minúscula fe en el corporativisme. Observà el règim tripartit de la representació universitària (estudiants, professors i administratius i treballadors) i  quedà esparverat després de fer el càlcul del cost econòmic de les comissions i juntes (d’acord amb el jornal de cada membre). Com un malson, imaginà la  reviviscència del règim polisinodial de la Monarquia hispànica.

         Quan va despertar, va dissenyar un món de ponències especialitzades ad hoc que naixien i morien amb curta i limitada vida, després d’acomplir els seus objectius i fixar per escrit les seves conclusions. Tot això quedava lligat per la presència, també temporal, del “Dictador del curs” (dictator annus) , una figura que ell assegurava que es basava en l’antiga Roma i que assimilava aquest període docent a una campanya militar concreta.

***