Etiqueta: dilacions indegudes

Crònica de jurisprudència VIII: Assenyalament de vista en data futura i dilacions indegudes (i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El Tribunal Constitucional considera que la conducta processal de l’autoritat judicial i del recurrent han estat correctes i que la hipotètica vulneració del dret a un procés sense dilacions indegudes només es produí a causa del “período de tiempo que media entre la admisión a trámite del recurso por providencia de 30 de julio de 2009, y la fecha señalada en ésta para la celebración de la vista, el 15 de febrero de 2011 que, a juicio del recurrente, supera con creces el plazo razonable en el que debe desenvolverse el proceso”.

–

2.- El Tribunal afirma que el retard obeí al volum de treball excessiu del Jutjat. Com ja va indicar a altres sentències, la lentitud fou causada per “deficiencias estructurales u organizativas de los órganos judiciales” o per l’ “abrumador trabajo que sobre ellos pesa”. Afegeix el Tribunal que l’Estat ha de dotar els òrgans judicials dels mitjans personals i materials precisos i que aquesta exigència deriva també de l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans.

A més, s’entén que la inadmissió de la petició d’asil determina que la persona es trobi en situació d’il·legalitat a Espanya i això és un factor de gravetat a tenir en compte.

En definitiva, el retard patit és “estructural” i s’ha vulnerat el dret a un procés sense dilacions indegudes, però el Jutjat no ha dictat cap decisió arbitrària.

–

3.- En conclusió, s’estima parcialment el recurs d’empara. Ara, però, li correspon al particular sol·licitar la indemnització d’acord amb l’article 121 CE. El procediment i els seus requisits estan regulats pels articles 292 a 297 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Alguns aspectes –per exemple, el dany efectiu– no seran de fàcil avaluació.

Queda clar, d’acord amb la sentència del TC, que no existirà dret de repetició de l’Estat contra Jutges o Magistrats.

–

Enllaç a la Sentència:

http://www.tribunalconstitucional.es/es/jurisprudencia/Paginas/Sentencia.aspx?cod=10050

Crònica de jurisprudència VIII: Assenyalament de vista en data futura i dilacions indegudes (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- El Sr. Samba Bande va interposar el 28 de juliol del 2009 recurs contenciós-administratiu contra la inadmissió a tràmit de la seva prèvia sol·licitud d’asil. El Jutjat Central del Contenciós-Administratiu assenyalà la vista del procediment per al 15 de febrer de 2011 (per tant, una mica més d’un any i mig).

Es va interposar després recurs de súplica al·legant dilacions indegudes, però fou desestimat per Aute (o interlocutòria) de 7 d’octubre del 2009. Posteriorment, s’interposà recurs d’empara.

–

2.- El Tribunal Constitucional analitza en la Sentència 142/2010, de 21 de desembre del 2010, els requisits que han de donar-se per a que un assenyalament de vista per a una data futura relativament llunyana sigui considerat dilació indeguda (amb vulneració, per tant, de l’article 24.2 CE). En primer lloc, cal fer dos advertiments:

–         El simple retard en resoldre no implica per se una denegació de justícia.

–         El dret a un procés sense dilacions indegudes no s’identifica amb la duració global de la causa, ni amb l’incompliment dels terminis processals.

–

3.- Dit això, el caràcter indegut de les dilacions deriva de criteris objectius que la jurisprudència constitucional ha anat precisant i que són, en síntesi, els següents:

–         Complexitat del litigi.

–         Marges ordinaris de duració de litigis del mateix tipus.

–         Interès arriscat pel demandant d’empara.

–         Conducta processal del demandant.

–         Conducta de les autoritats.

Examinarem demà les conseqüències derivades de l’aplicació d’aquests requisits a un cas concret.

–

Enllaç a la Sentència:

http://www.tribunalconstitucional.es/es/jurisprudencia/Paginas/Sentencia.aspx?cod=10050