Etiqueta: estat d’alarma

Un cas-riu

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Debat avui, a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre els controladors. És una iniciativa dels alumnes, amb el suport del Deganat. Tinc l’honor de compartir taula amb l’estudiant que ens modera (del grup del bon amic Olivé Currius) , amb el catedràtic  de Dret del Treball Dr. Eduardo Rojo (vegeu el nostre post

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%E2%80%A6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/) i amb el catedràtic de Dret Constitucional Dr. Carreras. Cap d’ells necessita presentació.

El professor Rojo situa les claus del conflicte laboral i distingeix entre les raons jurídiques dels controladors (pot regular un Decret-Llei el contingut d’una relació laboral que està sent discutida per les parts?) i la seva debacle moral en desaparèixer de les torres de control. En  Carreras, però, considera que l’abandonament del lloc de treball la tarda del divendres 3 de desembre ja ultrapassava el marc laboral i justificava la declaració d’estat d’alarma.

Per part meva, plantejo la recuperació –justificada- de la vella noció de les relacions de supremacia especial, que tenen un sentit per a certs col·lectius on és raonable l’afebliment i fins i tot inexistència de certs drets (els presos, els funcionaris públics o certes categories d’ells com policies, bombers, inspectors administratius i, potser, els controladors). Sobre aquest tema ja havíem apuntat alguna cosa aquí mateix (http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%E2%80%A6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/).

–

2.-El professor Carreras apunta que no existeix una gradació alarma-excepció-setge, sinó que són situacions diferents sobre les quals s’articulen respostes jurídiques també distintes. No caminem, per tant, cap a l’abús dels estats d’excepció tan propis de la història d’Espanya i que ja va estudiar magníficament BALLBÉ al seu Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983).

–

3.-Per si de cas, de bon matí ja havia donat un cop d’ull al blog del company i professor de Dret Administratiu a València Andrés Boix Palop, que “capitaneja” (a nivell virtual)  el grup que no veu clara la declaració d’estat d’alarma, ja que considera que existien normes de Dret penal i de Dret laboral suficients per a reaccionar en el cas concret (http://www.lapaginadefinitiva.com/aboix/?p=304). A més –i això ja ens planteja interrogants de més volada- situa la “última hora autoritaria” en el marc de la “deriva reaccionaria” en la que, segons ell, ens anem endinsant (http://www.lapaginadefinitiva.com/aboix/?p=306).

Seriositat remarcable dels estudiants: ni una pregunta basada en el ressentiment social contra “els sous estratosfèrics”. Totes les qüestions van girar entorn l’habilitació jurídica de l’estat d’alarma i les peculiaritats processals i materials del conflicte laboral. Magnífic (deixant de banda ara que, efectivament, també ha de discutir-se la qüestió de l’estructura retributiva dels controladors).

Dret Públic 2 – Fugida del Dret Administratiu, 1.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La jornada començava amb un gran gol de la privatització i fugida del Dret Administratiu, ja que l’art. 7.1 del R.Decret Llei 13/2010 disposava la creació de la societat mercantil “Aena Aeropuertos SA”, que s’encarregarà de la gestió i explotació de serveis aeroportuaris. És cert que l’entitat pública empresarial AENA conservarà la majoria del seu capital, però pot alienar la resta d’acord amb el que estableix la Llei de Patrimoni de les Administracions Públiques. Pocs podien preveure aquest renaixement de les societats mixtes després de la depuració liberal del canvi de segle.

–

2.-Empatava però el Dret Públic –gràcies a la pressió de la normativa europea- amb l’aplicació al nou ens de la normativa pública de contractació (amb els matisos que preveu, però, l’art. 8.a) del Decret-Llei citat). Cal indicar, no obstant, que una gran quantitat dels serveis que observem a un aeroport ja estan concedits a entitats privades a través de diverses fórmules contractuals.

–

3.- El gol definitiu es veia venir des de divendres, ja que el Decret-Llei citat va sotmetre els controladors de trànsit aeri “a la dirección del Ministerio de Defensa quien asumirá su organización, planificación, supervisión y control.”  És a dir, ja s’obria pas un règim de jerarquia reforçada en el camp dels controladors civils del trànsit aeri.

El  remat decisiu va venir amb l’art. 3 del Reaial Decret 1673/2010, de dissabte, que va declarar l’estat d’alarma per a la normalització del servei públic essencial del transport aeri. L’art. 3 considerava els controladors personal militar i, per tant, “sometidos a las autoridades designadas en el presente real decreto [militars] y a las leyes penales y disiciplinarias militares.”

Es radicalitza, per tant, la perspectiva liberal clàssica: incapacitat gestora de l’Estat i reforçament de la seva funció disciplinària mitjançant un Dret Públic de prerrogatives.