Més sobre el règim jurídic de la ONCE

1.-Recentment, ens havia interessat la nova regulació de la ONCE per la Disposició Addicional Tercera de la Llei 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social. Aquesta regulació s’ha de completar amb l’Ordre SPI/1015/2011, de 15 d’abril, que publica els Estatuts de l’organització.

.

Com ja varem avançar, estem davant un cas peculiar d’Administració Corporativa, integrat per uns afiliats –els membres de la corporació- que són les persones “con ceguera o deficiencia visual grave que lo soliciten y sean admitidas en la Organización por concurrir las condicines personales y demás requisitos establecidos en estos Estatutos.”(Exposició de motius). L’art. 3.2. a) dels Estatuts es refereix a la ONCE com a “organización de base asociativa privada”.

2.-Cal tenir en compte que els estatuts també configuren, a l’art. 114, la “comunitat de persones jurídiques de la ONCE”, a la qual s’integren també la Fundació ONCE, els grups empresarials CEOSA i FUNDOSA i altres “entidades de naturaleza societaria, asociativa y fundacional, con fuerte vinculación a aquélla” (art. 114).

3.-El funcionament de l’ONCE  és democràtic, ja que el seu Consell General –màxim òrgan de govern- és elegit pels afiliats. Especial interès té, en aquest sentit, la regulació de la relació d’afiliació (arts. 8 i ss.).

L’Estat exerceix, però, diverses tuteles. Aquestes poden tenir un caràcter general, com les que practica el Consell de Protectorat integrat dins l’Administració de l’Estat. Aquest Consell controla, entre altres aspectes, les modalitats i productes de joc de l’ONCE i la rendició de comptes.

A més, existeixen vigilàncies específiques, com la desenvolupada pel Consell de Ministres en relació a les autoritzacions d’explotació del joc (límits, barems aplicables, etc.).

Crònica de jurisprudència VI: la discutible citació com a demandat d’ACS (I)

1.- IBERDROLA,SA, interposà l’1 de setembre del 2010 davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem recurs contenciós-administratiu contra l’art. 515 del R.D. Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la llei de Societats de Capital. El precepte diu el següent:

“Artículo 515. Nulidad de las cláusulas limitativas del derecho de voto.

En las sociedades anónimas cotizadas serán nulas de pleno derecho las cláusulas estatutarias que, directa o indirectamente, fijen con carácter general el número máximo de votos que puede emitir un mismo accionista o sociedades pertenecientes a un mismo grupo.

Cuando se produzca la admisión a negociación en un mercado secundario oficial de valores de las acciones de una sociedad cuyos estatutos contengan cláusulas limitativas del máximo de votos, la sociedad deberá proceder a la adaptación de sus estatutos, eliminando dichas cláusulas, en el plazo máximo de un año contado a partir de la fecha de admisión. Si transcurriere ese plazo sin que la sociedad hubiese presentado en el Registro Merrcantil la escritura de modificación de sus estatutos, las cláusulas limitativas del máximo de voto se tendrán por no puestas.”

2.-L’actora considera que aquest article té un simple rang reglamentari i no legal, ja que és contrari al principi legal rector de la vida societària: l’autonomia de la voluntat. És a dir, aquesta autonomia evitaria la nul·litat de ple dret de les clàusules dels estatuts de les societats anònimes que estableixin limitacions als drets de vot dels accionistes.

3.-A l’escrit d’interposició, IBERDROLA sol·licità per altressí la mesura cautelar consistent en la suspensió de l’aplicació de la norma impugnada. Cal advertir que l’article debatut entrarà en vigor l’1 de juliol del 2011 (a diferència de la resta del Decret Legislatiu, ja vigent des del 2 de juliol del 2010).

(Aute o interlocutòria del Tribunal Suprem, Sala Tercera, Secció 6ª, de 3 de gener del 2011. Repertori La Ley: 419/2011).