Normes i ordres administratives per a la renovació i rehabilitació urbanes previstes a la Llei d’Economia Sostenible (i III).

1.- L’article 11 de la LES ha previst un tipus específic d’ordre administrativa de realització d’obres de millora a càrrec dels propietaris. Tenen les següents característiques:

– El seu objecte són “obras que sirvan para garantizar los derechos reconocidos por la ley a las personas, especialmente las que padezcan alguna discapacidad o vengan impuestas por normas legales sobrevenidas por razones de seguridad, adecuación de instalaciones y servicios mínimos, reducción de emisiones e inmisiones contaminantes de cualquier tipo y las necesarias para reducir los consumos de agua y energía”.

 

– L’aprovació del pla o norma habilitant i de l’ordre citada impliquen la declaració d’utilitat pública i interès social a efectes d’expropiació dels béns i drets necessaris per a la seva execució.

 

– Les obres tindran el caràcter de “necessàries” per a les comunitats de propietaris, que hauran d’assumir-les. Es preveu que determinats propietaris de baixos ingressos no hagin de pagar aquest cost. La solució és dubtosa, excepte que els ajuts públics que es deixen entreveure a l’article compensin aquest desequilibri.

– Les finques queden afectades a l’acompliment del deure de pagament de les obres. Aquesta afecció real es fa constar al Registre de la Propietat. El seu règim de preferència és idèntic al del pagament de quotes d’urbanització.

 

– L’ocupació d’elements comuns de l’edifici per obres o instal·lacions de rehabilitació no requereix el consentiment dels propietaris de la comunitat.

2.- S’estableix una fórmula específica d’expropiació forçosa de pisos i locals, de tal manera que la comunitat de propietaris es constitueix com a beneficiari (article 111.5):

La ocupación de aquellas partes de pisos o locales de edificios destinados predominantemente a uso de vivienda y constituidos en régimen de propiedad horizontal que sea indispensable para la instalación de servicios comunes que, siendo legalmente exigibles, estén previstos en planes, programas o instrumentos de rehabilitación y, en todo caso, el del ascensor, se declara necesaria para su expropiación, en beneficio de la correspondiente comunidad de propietarios o agrupación de éstas, siempre que se cumplan las siguientes condiciones:

 

a) Resulte inviable técnica o económicamente cualquier otra solución.

b) Quede garantizado el respeto de la superficie mínima y los estándares exigidos para locales, viviendas y espacios comunes de los edificios.”

3.- Si és necessari ocupar una porció de domini públic per a fer aquestes obres (especialment, les de l’ascensor), s’imposa ex lege la causa suficient per a la seva desafectació i venda posterior a la comunitat de propietaris beneficiària (article 111.6).

*

*Si ens permeteu el comentari, l’ideal seria arribar a les cantonades reblades amb acer, com encara es poden veure a la «Calle real» del poble d’Alosno, a Huelva, famós pels seus fandangos (us deixem aquí la immortal versió de «Calle real» del mestre Camarón de la Isla).

Retenció de quantitats pel particular, malgrat que l’Administració desisteixi d’una expropiació.

1.- L’Administració de l’Estat desistí l’1 de juny del 2005 d’un procediment expropiatori ja iniciat. A la mateixa resolució, va requerir el reintegrament de les quantitats ja pagades en concepte de DIPÒSIT PREVI A L’OCUPACIÓ i INDEMNITZACIÓ PER LA RÀPIDA OCUPACIÓ. Cal precisar que l’Acta d’ocupació té data de 6 de setembre de 2001 i que, efectivament, els ocupants van canviar de domicili i van patir els perjudicis imaginables derivats del trasbals.

2.- Un cop desistida l’expropiació, l’Administració reclama les quantitats indicades i nega la possibilitat de que aquestes siguin retingudes per a una futura compensació. Queda clar, segons el tribunal, que la compensació dels danys ha de ventilar-se en un procés específic de responsabilitat patrimonial.

3.- El Tribunal conclou, no obstant, que el dipòsit previ i la indemnització ja pagades no han de ser retornats. De fet, amb suport en l’article 54 de la Llei d’Expropiació Forçosa, tampoc serien retornats en cas d’exercici del dret de reversió. En concret, el Tribunal entén que les quantitats citades “se infieren consumidas con ocasión del Acta de ocupación”. La Sentència fou dictada el 21 de maig del 2010 (número de resolució 335/2010; dades CENDOJ: ROJ:STSJ CAT 4947/2010) per la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Enllaç a la Sentència:

http://www.poderjudicial.es/search/indexAN.jsp?org=ap-tsj&comunidad=09