Ampliació a altres entitats de l’exoneració de fiança en el contracte d’arrendament que gaudeix l’Administració Pública.

1.-La Llei de Pressupostos de l’Estat per a l’any 2011 ha modificat l’art. 36.6 de la vigent Llei d’Arrendaments urbans. Aquest article enumera les entitats que estan exonerades de fiança en el contracte d’arrendament regulat per la indicada Llei. La novetat de la Llei consisteix en equiparar en aquest avantatge legal a les Mútues d’Accident de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social:

“6. Quedan exceptuadas de la obligación de prestar fianza la Administración General del Estado, las Administraciones de las Comunidades Autónomas y las entidades que integran la Administración Local, los organismos autónomos, las entidades públicas empresariales y demás entes públicos vinculados o dependientes de ellas, y las Mutuas de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social en su función pública de colaboración en la gestión de la Seguridad Social, así como sus Centros y Entidades Mancomunados, cuando la renta haya de ser satisfecha con cargo a sus respectivos presupuestos.”.


2.-La modificació no és un pur capritx, sinó que es justifica en una línia de creixent intervenció administrativa sobre les mútues. De fet, la Llei de Pressupostos citada reforma diversos preceptes del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social en el sentit d’incrementar –encara més- les potestats de control administratiu sobre les precitades mútues. Per exemple, les variacions operen en aquests camps:

Reposició de reserves obligatòries ordenada per l’Administració a través de derrames obligatòries entre els associats.

Determinació legal de les finalitats a les quals serviran els excessos de resultat econòmic positiu un cop cobertes les reserves reglamentàries.

Redacció més àmplia dels supòsits de fet que justifiquen l’adopció de mesures cautelars interventores de l’Administració. En concret, el nou art. 74.1.b) del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social es refereix a:

“Situaciones de hecho, deducidas de comprobaciones efectuadas por la Administración, que determinen desequilibrio económico-financiero que ponga en peligro la solvencia o liquidez de la entidad, los intereses de los mutualistas y beneficiarios o el incumplimiento de las obligaciones contraídas, así como la insuficiencia o irregularidad de la contabilidad o administración, en términos que impidan conocer la situación de la entidad.”


3.-Referència:

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-19703

LEGALITAT DE LA IMPOSICIÓ PER ORDENANÇA MUNICIPAL D’UNA FIANÇA O LA SUBSCRIPCIÓ D’UNA PÒLISSA D’ASSEGURANÇA, AMB QUANTIES PROPORCIONADES ALS DANYS QUE PUGUIN CAUSAR-SE PER ACTES CELEBRATS ALS ESPAIS PÚBLICS.

1.-La important sentència 1156/2009, de 23 de desembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5ª) va enjudiciar la discutida “ordenança de convivència” de Barcelona –Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona-. El recurs va ser parcialment estimat.

2.-En relació justament al que dèiem divendres 15, el Tribunal va admetre la legalitat de la imposició de la prestació d’una fiança o de la contractació d’una pòlissa d’assegurança pels organitzadors d’actes públics, com a garantia dels danys que aquests poguessin produir.

3.-Això no obsta a la possible impugnació dels actes concrets si l’Ajuntament s’extralimita. En efecte, l’art. 14.1 de l’Ordenança està redactat en termes considerablement amplis (les majúscules són nostres):

“Els organitzadors d’actes celebrats als ESPAIS PÚBLICS han de garantir la seguretat de les persones i els béns. A aquests efectes han de complir amb les condicions de seguretat generals i d’autoprotecció que es fixin, en cada cas, per l’òrgan competent. Quan les circumstàncies ho aconsellin, l’Ajuntament podrà exigir als organitzadors que DIPOSITIN UNA FIANÇA O SUBSCRIGUIN UNA PÒLISSA D’ASSEGURANÇA per respondre dels danys i els perjudicis que es puguin causar.”

Crònica de jurisprudència I: Legalitat d’ordenança municipal que imposa assegurança de responsabilitat civil i fiança a titulars de certes llicències d’obres

1.-La sentència 2114/2009, de 12 de novembre, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid –Sala contencioso-administrativa, Secció 2ª- ha admès la legalitat d’una Ordenança municipal (de l’Ajuntament de Madrid) que va imposar l’aportació d’un contracte de responsabilitat civil i una fiança que cobria el cost de reposició als TITULARS DE LLICÈNCIES D’OBRES QUE PUGUIN AFECTAR EL DOMINI PÚBLIC (amb referència expressa a possibles danys a la via pública o a les PERSONES que la utilitzin).

2.-La sentència inclou una doctrina favorable a aquesta Ordenança Municipal com a REGLAMENT INDEPENDENT LOCAL, ja que cap norma amb rang de Llei preveia aquestes condicions accessòries.

3.-És cert que operen aquí com a habilitants específics la protecció del domini públic local i la seguretat en llocs públics. Ara bé, el cert és que obre una escletxa en la jurisprudència contrària a la imposició per Ordenança municipal d’assegurances de responsabilitat civil (per exemple, en el cas de la telefonia mòbil).

Un comentari més ampli de la sentència a SIBINA TOMÁS, D.: “Crònica de jurisprudència”, a Quaderns de Dret Local, 23, Juny de 2010, pp. 211-212.