Taxa de reposició d’efectius del 10% i vinculació de més ens locals.

1.- La Llei 22/1993 va introduir l’article 20.1.g) de la Llei de Mesures per a la reforma de la funció pública la dramàtica reassignació d’efectius: un procediment que podia concloure –si les coses anaven maldades- en l’excedència forçosa del funcionari amb una reducció abismal de retribucions. No s’aplicà mai. Amb l’actual crisi econòmica, un dels mecanismes de contenció amb més èxit ha estat la taxa de reposició d’efectius, que incorpora actualment la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.

L’article 23.1 de la vigent Llei 39/2010 de Pressupostos Generals de l’Estat, estableix que el nombre total de places de nou ingrés serà, com a màxim, del 10% de la taxa de reposició d’efectius y “se concentrará en los sectores, funciones y categorías profesionales que se consideren prioritarios o que afecten al funcionamiento de los servicios públicos esenciales”.

En principi, la taxa de reposició equival al nombre de funcionaris que ingressen dividit pel nombre de funcionaris que abandonen el lloc per jubilació. És a dir, un 10% de la taxa només permet cobrir un lloc dels deu que queden buits (per tant, un 100% de la taxa de reposició cobriria tots deu a través de l’oferta d’ocupació pública).

2.- A la pràctica, però, la taxa no és tan estricta. Per dues raons. En primer lloc, perquè no queda clar si la reposició també afecta a llocs que es deixen sense ocupar per causes diferents a la jubilació (per exemple, excedències, serveis a Comunitats Autònomes, jubilacions que es retarden, etc.). Això permet una graduació més o menys flexible. D’altra banda, la mateixa Llei autoritza diverses excepcions. Per exemple:

–  No es computen els processos de consolidació de l’ocupació temporal previstos a la Disposició Transitòria Quarta de l’EBEP (els ja famosos “una vez y no más”, per a llocs desenvolupats de forma interina o temporal abans de l’u de gener del 2005 i amb generós còmput del temps de servei ja prestat i de l’experiència en els llocs de treball objecte de la convocatòria).

–  Regulació especial dels efectius que cal aconseguir per a les Forces Armades (Disposició Addicional Desena de la Llei 39/2010).

–  Cossos de funcionaris docents, cosa que vincula a les Administracions Públiques amb competències educatives en relació al desenvolupament de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. En aquest cas, la limitació és del 30% de la taxa de reposició d’efectius.

3.- Cal precisar que les Corporacions Locals amb menys de 20.000 habitants gaudeixen d’un 30% com a límit de la taxa de reposició d’efectius. En aquest sentit, convé recordar que l’any passat el llistó es va posar en els municipis de 50.000 habitants(observi’s a més que, d’una taxa de reposició del 100% en el 2007 ja ens hem situat en una taxa del 10%).

(Enllaç a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2011: http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-19703)

(Altre post d’interès sobre la noció de sector públic a la Llei de Pressupostos: http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/11/08/concepte-ampli-de-%E2%80%9Csector-public%E2%80%9D-a-efectes-de-limitacions-retributives-al-projecte-de-pressupostos-generals-de-l%E2%80%99estat-2/)

El dia de la bèstia: Reial Decret-Llei 13/2010, de 3 de desembre, “de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo”.

1.-Fa uns anys, el professor García de Enterría va publicar un rellevant llibre amb el títol  “Justicia y seguridad jurídica en un mundo de leyes desbocadas”. En els darrers anys, el protagonista d’aquesta boja cursa és el Decret-Llei que, emparat en la pertinaç crisi, ja no troba pràcticament obstacles al seu imperi regulador. L’últim exemple és el Decret-Llei 13/2010. El seu contingut és un autèntic trencaclosques per als operadors jurídics.

2.-En efecte, el Decret-Llei tracta, en síntesi, les següents matèries:

a) Modificació de la Llei de l’Impost de Societats (incentius fiscals, reducció d’obligacions formals, etc.). També es fa una modificació, en la mateixa línia,  de la Llei de l’IRPF i de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

b) Modificació de la Llei 3/1993, bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació. Entre altres aspectes, s’elimina el caràcter obligatori de la quota cameral, així com l’afiliació preceptiva.

c) Mesures per a agilitzar i simplificar la constitució de societats mercantils de capital i reducció de càrregues administratives per a actes societaris.

d) Creació de la societat anònima “Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado” i supressió de l’entitat pública empresarial del mateix nom.

e) Es contracten 1500 “orientadors” per als serveis públics d’ocupació.

f) Modificació de la Llei d’impostos especials (augment del tipus impositiu del tabac).

g) Inclusió en el règim general de Seguretat  Social dels funcionaris públics i d’altre personal de nou ingrés.

3.-Sens dubte, l’estrella de Decret-Llei consisteix en la creació de la societat “AENA Aeropuertos SA”. Inicialment, tot el seu capital social correspondrà a l’entitat pública empresarial AENA –que no desapareix- i que  “conservará en todo caso la mayoría de dicho capital, pudiendo enajenar el resto de conformidad con lo establecido en la Ley de Patrimonio de las Administraciones Públicas” (art. 7.1).

Això s’acompanya amb un canvi radical en el règim laboral dels controladors aeris: hores màximes anuals, controls mèdics i submissió a la direcció del Ministeri de Defensa, “quien asumirá su organización, planificación, supervisión y control”. Cal recordar que això ja s’imposava abans de la declaració de l’estat d’alarma.

En definitiva, un Decret-Llei de contingut caòtic.