Etiqueta: habitatge

Rehabilitació arquitectònica i manipulació del mercat immobiliari (i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La deducció prevista només s’aplica als contribuents la base imposable dels quals és inferior a  71.007,20 € anuals i és més generosa quan la base imposable és igual o inferior a 53.007,20€.

Cal recordar que no opera sobre els habitatges afectes a activitats econòmiques, places de garatge, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives i altres elements anàlegs.

—

2.-La deducció incorpora, a més, una mesura directa contra l’economia submergida i els “pagaments en negre”:

.

“La base de esta deducción estará constituïda por las cantidades satisfechas, mediante tarjeta de crédito o débito, transferencia bancaria, cheque nominativo o ingreso en cuentas en entidades de crédito, a las personas o entidades que realicen tales obras. En ningún caso darán derecho a practicar esta deducción  las cantidades satisfechas mediante entregas de dinero de curso legal.”

—

3.-No obstant, el precepte té alguns punts dèbils des del punt de vista de la justícia tributària. Així, a diferència de la deducció preexistent, el contribuent la pot aplicar “a cualquier vivienda de su propiedad”. És a dir, també les residències secundàries o els habitatges en lloguer.

D’aquesta manera, és probable que, de fet, el conjunt dels contribuents ajudi a finançar les millores d’una certa classe mitja (ja que no crec que les rendes inferiors es llencin a fer grans reparacions en aquest moment).

Rehabilitació arquitectònica i manipulació del mercat immobiliari (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

 

 

Urban decay. Falsas Promesas Broken Promises, John Fekner, Charlotte Street Stencils, South Bronx, NY 1980. John Fekner. Photograph by John Fekner © 1980 Donated to Wikipedia project by the artist. CC

—————————————————————————————————————-

1.- La Disposició Final Primera del Reial Decret Llei 5/2011 de mesures per a la regularització i control de l’ocupació submergida i foment de la rehabilitació d’habitatges estableix una deducció a l’IRPF per obres de millora a l’habitatge. Aquesta nova regla concorda amb l’interès mostrat per la rehabilitació tant pel legislador (per exemple, a la Llei d’Economia Sostenible), com per les administracions públiques i el sector privat (per exemple, a la recent mostra CONSTRUMAT).

–

2.- Aparentment, és una mesura positiva que potser afavoreix una mica la reactivació del sector. Però no està de més recordar que la manipulació del mercat no sol tenir efectes beneficiosos. Les generoses deduccions a l’adquisició d’habitatge també tenen la seva part de responsabilitat en la situació actual.

–

3.- El concepte de rehabilitació formulat per la norma és amplíssim i va des de la protecció de la salut i el medi ambient fins a la instal·lació de televisió digital i Internet. En concret, el seu objecte pot ser:

.

“La mejora de la eficiencia energética, la higiene, salud y protección del medio ambiente, la utilización de energías renovables, la seguridad y la estanqueidad, y en particular la sustitución de las instalaciones de electricidad, agua, gas u otros suministros, o favorezcan la accesibilidad al edificio o a las viviendas, en los términos previstos en el Real Decreto 2066/2008, de 12 de diciembre, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012, así como por las obras de instalación de infraestructuras de telecomunicación realizadas durante dicho periodo que permitan el acceso a Internet y a servicios de televisión digital en la vivienda del contribuyente”.

.

Examinarem demà els límits i conseqüències d’aquesta deducció.

Normes i ordres administratives per a la renovació i rehabilitació urbanes previstes a la Llei d’Economia Sostenible (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-La Llei d’Economia Sostenible (en endavant, LES) ha dedicat el seu capítol IV a la “Rehabilitació i habitatge” (arts. 107 a 111).

Els tres primers articles són pura fullaraca normativa, amb un reguitzell de desitjos d’aparador per a mostrar què entén el legislador per política de rehabilitació urbana sostenible. Apareixen aquí en primer lloc les obsessions del discurs oficial de la sostenibilitat (“criterios de compacidad y proximidad física y funcional”, “marco urbano coherente”, “contexto urbano seguro, salubre y adecuado”, etc.). Però cal apuntar, també, que constantment es refereixen aquests preceptes als àmbits urbans “obsolets” (que es combinen, segons els casos, amb l’ús del terme “desfavorit”, “en dificultats”, “degradats”, etc.).

—

2.– Aquest darrer punt és important perquè, en efecte, la crisi econòmica accelerarà el deteriorament del patrimoni immobiliari. Malgrat les esperances de la Llei, la minsa despesa pública no serà suficient per a paralitzar la decadència (només cal pensar en la prevista restricció de fons per als programes disposats a la catalana “Llei de barris”). De tota manera, la cultura europea difícilment suportaria processos de decadència urbana similars als viscuts en certes ciutats nord-americanes en moments de davallada econòmica.

D’altra banda, la rehabilitació és un dels camps més adequats per a recol·locar el sector econòmic de la construcció. En aquest sentit, la LES intenta crear un nou espai d’actuació, fins i tot  aplicant al medi urbà consolidat (i envellit) tècniques emprades sobre el sòl en procés d’urbanització.

—

3.- Els dos instruments regulats per la LES són el següents:

a)Les actuacions de renovació i rehabilitació urbanes contingudes a plans d’ordenació urbana o a normes reglamentàries específiques (art. 110).

b)Les ordres administratives per a la realització d’obres de millora de la qualitat i sostenibilitat del medi urbà (art. 111).

Examinarem en els dies següents aquestes dues modalitats, però ja avisem que una part de les seves previsions ja tenia antecedents a la legislació estatal i, especialment, a la legislació autonòmica (per exemple, la Llei catalana 18/2007, del dret a l’habitatge).

Imatges del Dret I: les limitacions de la política d’habitatge social (i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- Un dels punts més transparents del vídeo que ahir vam començar a comentar és l’especialisme de les grans actuacions d’habitatge públic, al marge o en contra del planejament legalment previst. És cert que el film és del 1961, amb una encara novella Llei del sòl. Però el fenomen es repetiria diverses vegades després. Per exemple, amb Badia del Vallés (Ciudad Badía)  o amb el Decret-Llei de les ACTUR («Actuaciones Urbanísticas Urgentes», que van ser avortades, per exemple,  a Gallecs-Mollet del Vallès). Fins i tot, la mateixa música sona (però amb afortunades correccions, és clar) a les Àrees residencials estratègiques previstes al Decret Llei català 1/2007, de mesures urgents en matèria urbanística.

A tots els casos, es tracta de resoldre un problema urgent de manca d’habitatge amb una actuació pública ràpida de tramitació i regles singularitzades.

–

2.- És evident que la construcció d’Otxarcoaga significà un avantatge per als seus habitants (sobretot, des del punt de vista higiènic). Com s’indica al vídeo complementari núm. 1 que acompanyem, fins i tot significà una renovació en les fórmules tècniques de construcció a Bilbao. Però, per què la pel·lícula ens deixa un rastre d’insatisfacció?

–

3.- La resposta ens la dóna el professor nord-americà Robert Bruegmann al seu llibre Sprawl: a compact history (“La ciudad dispersa. Una historia compacta”, Chicago, 2005). L’autor comenta una foto dels afores d’Estambul: una autopista, grans blocs de pisos, enormes naus industrials i àmplies fileres de cases, cabanyes i petites construccions informals. Aquest és el seu diagnòstic (la traducció és nostra):

“A la majoria de països en desenvolupament, malgrat tots els esforços dels governs per a paralitzar les cases fetes pels seus habitants i desplaçar els residents cap a habitatges de lloguer o protecció oficial -racionalment planejats i higiènics-,  els assentaments informals i autoconstruïts han persistit com a principal sistema d’allotjament per a una gran quantitat de població. En part, això ha estat el resultat de una manca de recursos públics. Però, per altra banda, cal tenir en compte que aquestes cases edificades per la gent –de forma similar a les urbanitzacions perifèriques a les ciutats riques d’Amèrica del Nord i Europa- proporcionen a les famílies un cert grau de propietat, de control de l’entorn i de capacitat d’elecció” (p. 81).

–

Enllaç al vídeo complementari núm. 1:

http://vimeo.com/1432691

Enllaç al vídeo complementari núm. 2:

http://vimeo.com/2227497