1.-Sorprenentment, els primers comentaristes de la sentència han considerat molt sospitós l’elevat nombre de candidats “independents” de la coalició. Però no queda clar, segons el TC, que aquests candidats tinguin vinculació subjectiva amb l’ organització terrorista o amb partits polítics il·legalitzats.
—
2.-Per últim, el Tribunal discuteix si la condemna del terrorisme feta per la coalició recurrent és una mera simulació. La sentència conclou que, en gran mesura, la major o menor sinceritat del subjecte és un dilema insoluble per al Dret, que sols podria resoldre’s “a partir de hechos observables y referidos o imputables al propio sujeto que pretende ejercer su derecho fundamental”.
.
De fet, els dos partits que formen la coalició han condemnat reiteradament la violència terrorista i no sembla que l’acollida dels “independents” hagi canviat les indicades posicions.
—
3.-El Tribunal és conscient de que poden haver-hi sospites, però:
.
“Conviene concluir resaltando que la simple sospecha no puede constituirse en argumento jurídicamente aceptable para excluir a nadie del pleno ejercicio de su derecho fundamental de participación política. Puede que en el futuro la sospecha quede confirmada, pero para el enjuiciamiento actual, la misma no podría conducir a un resultado limitador, so pena de dejar en lo incierto el ámbito del libre ejercicio de los derechos de participación política garantizados en el artículo 23 CE y, con ello, el valor del pluralismo político sobre el que se fundamenta el ordenamiento constitucional del Estado democrático. La pretensión de asegurar a ultranza, mediante controles preventivos, la seguridad del Estado constitucional pone muy en primer lugar en riesgo al propio Estado constitucional. Tal pretensión resulta además desproporcionada a la vista de la panoplia de instrumentos de control a posteriori de que se ha dotado, mediante las últimas reformas legales, nuestro ordenamiento.”
.
Aquest paràgraf és el que tanca la fonamentació jurídica abans d’exposar la decisió. És un raonament rellevant que encaixa perfectament a una sentència, al meu entendre, molt raonable. Per part nostra, també és aquesta la darrera entrada d’una sentència que serà fonamental per a la història d’Espanya.
.
Podeu seguir una síntesi del debat sobre «Sortu» i «Bildu» i una referència dels principals articles de premsa publicats al bloc del company i professor de Dret Administratiu Andrés Boix (amb interessants reflexions, des del punt de vista jurídic, sobre el pedestre argument «Tot és ETA«).
Ciudades, leyes y letras 