Etiqueta: innovacio

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (III). Modalitats contractuals específiques per al personal investigador.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario
Fotografia d'Alex S.Maclean. Robert Koch Gallery Exhibition. Consultable al facebook d'Alex S.Maclean. Ús autoritzat.

–*

1.-La Llei de la Ciència ha configurat tres modalitats específiques de contracte de treball per al personal investigador. És molt important assenyalar els patrons autoritzats a emprar-les, que es detallen a l’art. 20.2:

.

“Podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo específicas que se establecen en esta sección las siguientes entidades:

a) Los Organismos Públicos de Investigación de la Administración General del Estado y los Organismos de investigación de otras Administraciones Públicas.

b) Las Universidades públicas, únicamente cuando sean perceptoras de fondos cuyo destino incluya la contratación de personal investigador o para el desarrollo de sus programas propios de I + D + i.

.

Además, las entidades citadas podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo establecidas por el Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.

Lo dispuesto en este apartado se entenderá sin perjuicio de que corresponde a las Comunidades Autónomas que hayan asumido estatutariamente la competencia exclusiva para la regulación de sus propios centros y estructuras de investigación la definición y regulación del régimen de contratación de personal investigador de sus propios centros y estructuras de investigación, en el marco de la legislación laboral vigente. “

—

2.-La primera fórmula és la del contracte predoctoral, per a persones que tinguin el títol de Llicenciat o màster universitari i que hagin estat admeses a un programa de doctorat. La duració és d’un any, prorrogable a quatre.

—

3.-La institució més rellevant a la pràctica és el contracte d’accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, que té aquestes característiques:

.

-Cal estar en provisió del títol de Doctor.

-La duració no pot ser inferior a un any ni superior a cinc.

-La retribució no pot ser inferior a la que correspongui al personal investigador que realitzi activitats anàlogues.

–No fan docència (com a màxim, amb certs requisits, 80 hores anuals).

-La seva activitat és avaluada d’acord amb les normes de la universitat o de l’organisme contractant i inclourà un informe extern d’ANECA (Agencia nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) o d’ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva)  o de l’organisme equivalent de la Comunitat Autònoma.

-El treball realitzat comptarà com a mèrit en els processos selectius de personal laboral fix de les universitats i dels organismes d’investigació.

.

Examinarem demà la darrera modalitat: el contracte d’investigador distingit (only for brilliant researchers).

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (II). Excedència temporal específica i autorització per a prestar serveis en entitats mercantils.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El concepte de personal investigador és ampli a la Llei 14/2011, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació és ampli i inclou el personal amb funcions de recerca a les universitats públiques i també el que pertany a altres organismes públics d’investigació. Poden ser funcionaris públics o tenir una relació regida pel Dret laboral.

.

En aquest sentit, és important advertir que la noció no es limita al personal estrictament científic o tecnològic, sinó que podria incloure les denominades “ciències socials” (a diferència del que va preveure la normativa en altres ocasions, amb un criteri més restrictiu).

—

2.-A més de la possible adscripció de l’investigador a altres agents públics d’investigació  (o privats sense ànim de lucre), es preveu  “una excedencia temporal para incorporarse a otros agentes públicos de ejecución del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación” (art. 17.3). El termini màxim d’aquesta excedència especial és de cinc anys.

—

3.-Molt interès té també l’autorització de les universitats o d’organismes públics d’investigació al seu personal de recerca per a prestar serveis en societats mercantils creades o participades per l’ens matriu citat.

Es tracta d’un contracte laboral a temps parcial i de duració determinada, que no modifica la jornada ni l’horari del lloc de treball inicial de l’interessat (art. 18).

.

Examinarem demà les modalitats contractuals del personal investigador de caràcter laboral (arts. 20 i ss.), que és una de les apostes fortes de la Llei.

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (I)

~ Joan Amenós ~ 2 comentarios

1.-Confessions d’un vell col·lega: quan es promulga una Llei, el professor o el comentarista han de criticar-la. Si no, tot és avorrit i inútil i ja no cal fer la conferència prevista.

.

He recordat aquest consell (massa amarg, crec) en llegir la recent Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. És probable que tingui mancances –no és fàcil veure-les- però és una bona Llei. Un text seriós. Res a veure amb la Llei d’Economia Sostenible, que buscava també la innovació i apuntava algunes normes disperses per a impulsar la investigació científica en un marc bla, bla, bla…

.

Ara que és moda llescar “els polítics”, no està de més anotar la mà d’una ministra competent, intel·ligent  i formada en la matèria.

—

2.-Davant la dèbil fe investigadora del sector privat espanyol (obviously, amb nombroses excepcions), la Llei situa el sector públic com a locomotora de la recerca i construeix el “Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación”. Aquest queda definit així a l’art. 3.1:

.

“ 1. A efectos de esta ley, se entiende por Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación el conjunto de agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de financiación, de ejecución, o de coordinación en el mismo, así como el conjunto de relaciones, estructuras, medidas y acciones que se implementan para promover, desarrollar y apoyar la política de investigación, el desarrollo y la innovación en todos los campos de la economía y de la sociedad.
Dicho Sistema, que se configura en los términos que se contemplan en la presente ley, está integrado, en lo que al ámbito público se refiere, por las políticas públicas desarrolladas por la Administración General de Estado y por las desarrolladas, en su propio ámbito, por las Comunidades Autónomas.   “

—

3.- Examinarem demà alguns punts sensibles de la Llei. Per ara, anotem el següent esquema:

.

-Un títol preliminar que inclou disposicions generals i un títol primer sobre els òrgans administratius i plans públics que governen el Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.

.

-Un importantíssim títol segon, destinat als recursos humans dedicats a la investigació, amb un rellevant contracte d’accés al Sistema indicat, regit pel Dret laboral.

.

-Un títol  tercer sobre mesures d’impuls a la investigació, amb regulació específica dels convenis de col·laboració.

.

-Un títol quart sobre foment i coordinació de la recerca, però aplicable només a l’Administració General de l’Estat.