Quan és obligatòria la inspecció tècnica d’un edifici?

1.-El deteriorament del patrimoni edificat és una de les conseqüències més gràfiques de les situacions de crisi econòmica. La davallada de valor dels immobles i les creixents desavinences al si de les comunitats de propietaris configuren un paisatge aspre i complex. En aquest context, hem d’assenyalar la promulgació del recent Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges.


2.-Aquest Decret configura el que es coneix popularment com a “ITV dels edificis” (que ja havien instaurat algunes Comunitats Autònomes, especialment per als immobles més antics).

Especial interès té l’annex 3 de la norma, que estableix el programa d’inspeccions tècniques obligatòries. És a dir, la determinació dels edificis que hauran d’obtenir un certificat d’aptitud. Aquest serà lliurat per l’Administració competent –l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o els ens locals prèvia comunicació- i es basarà en una inspecció tècnica precedent. El cost econòmic de la inspecció serà assumit pels propietaris obligats.

A més dels supòsits del programa d’inspecció obligatòria –que veurem tot seguit-, aquesta verificació administrativa també es farà quan ho determinin els programes o les ordenances locals i quan els habitatges s’acullin a programes públics de foment de la rehabilitació.

3.-El programa d’inspecció tècnica obligatòria de la Generalitat es basa en els següents criteris:

Criteri temporal: s’estableix un topall que, pels edificis nous (construïts a partir de 1971), serà de 45 anys. Pels més antics, es preveuen uns terminis de reconeixement tècnic obligatori en diverses fases fins a l’any 2015.

-“Existència de deficiències estructurals o constructives o en les instal·lacions, existència de situacions de risc per a les persones o els béns, o qualsevol altra causa degudament justificada”.

-Estar situats en àrees de conservació i rehabilitació de les que preveu la Llei del dret a l’habitatge.

Cal precisar que els edificis unifamiliars no s’han de sotmetre a inspecció tècnica obligatòria i resten subjectes a la normativa general d’habitabilitat.

Quines són les principals novetats del nou Codi Penal?

1.-El 23 de desembre entra en vigor la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 5/2010). Es tracta d’una modificació que afecta més de 150 articles i de la qual ja hem donat alguna referència en aquest mateix blog. En el nostre àmbit de treball, hem de destacar dos camps on les variacions han estat importants:

Delictes relatius a l’ordenació del territori i a la protecció del medi ambient (arts. 319 i ss.)

Delictes contra l’Administració Pública: suborn, tràfic d’influències, negociacions prohibides i corrupció internacional (arts. 419 i ss.).

2.-Pel que fa als delictes relatius a l’ordenació del territori i a la protecció del medi ambient, cal assenyalar un important augment de les conductes típiques. Per exemple, en matèria urbanística es fa ara una descripció expressa del delicte de realització d’obres d’urbanització –aquí està la novetat- , construcció o edificació no autoritzables en sòl no urbanitzable.

El mateix passa amb la prevaricació urbanística, que inclou d’un forma molt extensa la realització d’informes il·legals previs a tota mena de normes i resolucions urbanístiques i l’omissió d’inspeccions obligatòries (art. 320). També hi ha ampliació de la conducta típica en matèria de residus tòxics i perillosos (art. 328) i en protecció de la fauna (ja que es castiga la conducta de destruir o alterar greument l’hàbitat de l’espècie amenaçada: art. 334.1).

3.-Pel que fa a delictes contra l’Administració Pública, els canvis en la redacció del tipus de suborn són rellevants. Probablement, la gran novetat és ara el suborn actiu (art. 424).