Etiqueta: interés general

Una sesión con el profesor Cuadros en torno a la esencia del Derecho Administrativo.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Hemos tenido hoy el placer de escuchar, en el seminario del área de Derecho Administrativo, la interesante exposición del profesor argentino Óscar Cuadros.

.

2.-La charla se centró en el criterio de razonabilidad como parámetro que puede enjuiciar la regulación y las decisiones administrativas. Se trata de una noción en la que el profesor Cuadros ha profundizado y que conecta, entre otras, con la aportación de los principios efectuada por Alexy o con la construcción que ya utiliza el Tribunal Constitucional español para el control de constitucionalidad.

.

3.-A lo largo del debate, el ponente planteó la necesidad de que el criterio del “interés general” o de los “intereses nacionales” no opere como fácil expediente para la justificación de las normas y los actos administrativos. Ello dio lugar a una enriquecedora discusión sobre las experiencias argentina y española (por ejemplo, casos Repsol-YPF y Castor, respectivamente). Por otra parte, es fácil observar la expansión de técnicas de control judicial que, tomadas del common law, parece que van a jugar un papel preeminente en el Derecho público global.

?????????????????????????????????

?????????????????????????????????

 

 

 

La llicència municipal, una institució «démodée» (I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Les darreres reformes de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC) ja havien donat passes en aquest sentit. L’objectiu final és una Administració Pública:

.

-Que no imposi controls previs sobre les activitats dels particulars, excepte “raons imperioses d’interès general”.

-I, si cal establir restriccions, han de preferir-se les fórmules de limitació a posteriori.

.

Es tracta, per tant, d’un esquema basat en l’autorresponsabilitat i en el qual han de jugar un gran paper les entitats col·laboradores de l’Administració (d’anàlisi, de certificació,etc.) i els tècnics i professionals particulars competents.

—

2.- La Llei d’Economia Sostenible (LES) estableix al seu article 41 un nou article 84 bis de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL). En síntesi, aquest precepte proclama el següent:

.

2.1.-Amb caràcter general, “el ejercicio de actividades no se someterá a la obtención de licencia u otro medio de control preventivo”.

.

2.2.- No obstant, es podran sotmetre  –facultativament– a llicència o control preventiu les activitats que afectin:

.

-La protecció del medi ambient.

-La protecció del patrimoni històrico-artístic.

-La seguretat o la salut públiques.

-O que impliquin l’ús privatiu i ocupació dels béns de domini públic (¿significa això que desapareix la llicència dels usos no privatius com, per exemple, les terrasses dels bars o altres ocupacions que permeten un ús compatible dels altres administrats?)

—

3.-Ara bé, fins i tot en els casos indicats la decisió de submissió a llicència:

.

-Ha d’estar justificada.

-Ha de ser proporcionada.

Examinarem demà algun límit que encara ha de patir l’establiment de llicència i esbrinarem les conseqüències de la nova regulació.

—

.-Balneari de  La Palma, a Cadis, que data de començaments del segle XX. Fou declarat Bé d’Interès Cultural el 1990. En el camp del patrimoni històrico-artístic, la llicència té plena base legal. Fotografia del quadern de viatge de Paco Piniella (amb autorització de l’autor).

Crònica de jurisprudència XII: dies a quo per al requeriment o impugnació d’actes d’una entitat local per l’Administració de l’Estat o de la Comunitat Autònoma (i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Tribunal Suprem va precisar, en primer lloc, que la cassació en interès de llei implica l’existència d’una doctrina greument danyosa per a l’interès general. És a dir, una sèrie de decisions freqüents i reiterades que puguin perjudicar l’indicat interès general.

L’Alt Tribunal apunta precisament que “el requerimiento previsto en el art. 65.2 de la LRBRL [que és el que aquí tractem] viene constituyendo un foco de conflicto arraigado y tradicional que tiende a repetirse en su formulación y a diversificarse en sus formas”.

—

2.-Davant d’això, el Tribunal considera que la remissió de la decisió municipal a l’Administració de l’Estat i a la de la Comunitat Autònoma és un deure connex a la lleialtat institucional i a la seguretat jurídica. Un deure, a més, que no pot ser convalidat per la conducta d’un tercer o per altres mitjans.

—

3.-En definitiva, la data determinant per al requeriment d’anul·lació o per a la impugnació en via jurisdiccional serà la DATA DE RECEPCIÓ DE LA COMUNICACIÓ EXIGIDA PER LA LEGISLACIÓ DE RÈGIM LOCAL.

***
Sentència de la Secció cinquena de la sala tercera del TS de 25 de febrer del 2011.

El servei postal com a servei econòmic d’interès general prestat en règim de lliure competència.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- En els darrers temps hem viscut  diversos canvis materials i jurídics en els serveis postals. La definitiva transformació ha vingut amb la nova Llei 43/2010, de 20 de desembre, “del servicio postal universal, de los derechos de los usuarios y del mercado postal”, publicada al BOE de 31 de desembre:

PDF (BOE-A-2010-20139 – 42 págs. – 642 KB)

2.-L’article 1.1. concreta que l’objecte de la Llei és la “regulación de los servicios postales con el fin de garantizar la prestación del servicio postal universal, de satisfacer las necesidades de comunicación postal dentro de España  y de España con el extranjero, y de asegurar la libre competencia en el sector en condiciones adecuadas de calidad, eficacia, eficiencia y pleno respeto de los derechos de los usuarios y de los operadores postales y sus trabajadores”.

L’art. 2 proclama que “los servicios postales son servicios económicos de interés general que se prestan en régimen de libre competencia”. A partir d’aquí, s’instaura un doble règim:

-Serveis prestats en règim de lliure competència prèvia declaració responsable.

-Servei postal universal encomanat a concrets operadors. En primer lloc, a la “Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, Sociedad Anónima” (designat per la disposició addicional primera). En segon lloc, als interessats que obtinguin l’autorització administrativa singular regulada als arts.42 i ss.

3.-Atenció!La Llei incorpora tres disposicions addicionals que no tenen res a veure amb l’objecte indicat al seu títol:

-Establiment d’un compte específic de compensació (Estat-entitats assenayalades)  en les societats concessionàries d’autopistes de peatge dependents de l’Estat (D.Add. vuitena).

-Modificació d’un termini previst a la Llei 48/2003, de 26 de novembre, de règim econòmic i de prestació de serveis als ports d’interès general (D.Add. novena).

-Autorització per a la realització de rebliments al domini públic portuari del Port de Bilbao (D.Add.desena).