Etiqueta: investigació

Publicada la important Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (III). Modalitats contractuals específiques per al personal investigador.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario
Fotografia d'Alex S.Maclean. Robert Koch Gallery Exhibition. Consultable al facebook d'Alex S.Maclean. Ús autoritzat.

–*

1.-La Llei de la Ciència ha configurat tres modalitats específiques de contracte de treball per al personal investigador. És molt important assenyalar els patrons autoritzats a emprar-les, que es detallen a l’art. 20.2:

.

“Podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo específicas que se establecen en esta sección las siguientes entidades:

a) Los Organismos Públicos de Investigación de la Administración General del Estado y los Organismos de investigación de otras Administraciones Públicas.

b) Las Universidades públicas, únicamente cuando sean perceptoras de fondos cuyo destino incluya la contratación de personal investigador o para el desarrollo de sus programas propios de I + D + i.

.

Además, las entidades citadas podrán contratar personal investigador a través de las modalidades de contrato de trabajo establecidas por el Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.

Lo dispuesto en este apartado se entenderá sin perjuicio de que corresponde a las Comunidades Autónomas que hayan asumido estatutariamente la competencia exclusiva para la regulación de sus propios centros y estructuras de investigación la definición y regulación del régimen de contratación de personal investigador de sus propios centros y estructuras de investigación, en el marco de la legislación laboral vigente. “

—

2.-La primera fórmula és la del contracte predoctoral, per a persones que tinguin el títol de Llicenciat o màster universitari i que hagin estat admeses a un programa de doctorat. La duració és d’un any, prorrogable a quatre.

—

3.-La institució més rellevant a la pràctica és el contracte d’accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, que té aquestes característiques:

.

-Cal estar en provisió del títol de Doctor.

-La duració no pot ser inferior a un any ni superior a cinc.

-La retribució no pot ser inferior a la que correspongui al personal investigador que realitzi activitats anàlogues.

–No fan docència (com a màxim, amb certs requisits, 80 hores anuals).

-La seva activitat és avaluada d’acord amb les normes de la universitat o de l’organisme contractant i inclourà un informe extern d’ANECA (Agencia nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) o d’ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva)  o de l’organisme equivalent de la Comunitat Autònoma.

-El treball realitzat comptarà com a mèrit en els processos selectius de personal laboral fix de les universitats i dels organismes d’investigació.

.

Examinarem demà la darrera modalitat: el contracte d’investigador distingit (only for brilliant researchers).

Segueix el debat: “Manifiesto de profesores de universidades públicas españolas contra el borrador del Estatuto del personal docente e investigador”.*

~ Joan Amenós ~ 1 comentario

1.- Al nostre article d’11 de febrer del 2011 havíem examinat la degradació de l’activitat docent a l’actual regulació universitària i a l’Estatut del Personal Docent i Investigador, que està en fase de discussió. Sobre aquesta norma s’ha publicat un recent “Manifiesto de profesores de universidades públicas españolas contra el borrador del Estatuto del personal docente e investigador”.

–

2.- En síntesi, el “Manifiesto” es queixa del següent:

–         Tracte de privilegi atorgat a les activitats de gestió universitària, que passen a computar plenament per a la promoció del professor. És a dir, “de tu a tu” amb la investigació i la docència. Això es complica perquè, com ja hem denunciat altres cops en aquestes pàgines, hi ha una autèntica inflació de càrrecs de gestió.

–         Important poder negociador dels sindicats, que entren ja en la determinació de qüestions acadèmiques , docents i d’investigació. I, a sobre, les activitats sindicals també “donen punts” promocionals.

–         Exagerat  paper de l’antiguitat en la valoració del professor.

–         Les activitats d’innovació i transferència de tecnologia també computen per a la promoció, però són interpretables de forma oberta i inclouen un cafarnaüm de quefers, que van des de la gestió de parcs científics fins a la “participación en actividades de las oficinas de transferencia” o “incubadoras de empreses”.

–

3.- En definitiva, la docència ja estava morta i ara es vol donar el tret de gràcia –segons sembla- a la investigació.

Evidentment, el manifest admet que “tal como se aplica ahora el complemento por méritos docentes, no se atiende más mérito que la antigüedad en la docencia, el simple paso de los años impartiendo clases”. És a dir, una pèrdua de temps, tal com vam dir a la nostra entrada d’11 de febrer del 2011.

Enllaços:

– Post d’11 de febrer de 2011: http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2011/02/11/l%E2%80%99objectiu-vital-del-professor-universitari/

– Enllaç al Manifest comentat al blog d’Andrés Boix:  http://www.lapaginadefinitiva.com/aboix/?p=327

—-

– *Per als que no siguin del món universitari, els deixo aquesta aguda reflexió, que m’envia el magnífic professor i amic JOSEP-RAMÓN BARBERÀ: http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg&feature=player_embedded#at=31

L’objectiu vital del professor universitari.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

* You can read the English version at the end of this article «The most vital goal of the lecturer»).

1.- S’està discutint actualment el Projecte de Reial Decret de l’Estatut de Personal Docent i Investigador Universitari (vegeu enllaç al final de l’article). Aquesta norma segueix l’esperit de la legislació universitària estatal i autonòmica i configura un professor que pot desenvolupar tasques diverses. En concret:

– Investigació: és la clau del prestigi i el requisit per a la promoció i ascensos.

– “Transferència de tecnologia”: és un mot que deriva de les carreres tècniques, però que es refereix, en general, a assessoraments, informes, cursos o conferències que el professor realitza per al món extern a la universitat.

Aquestes activitats posen al professor en contacte amb la realitat professional. A més –per a la Universitat i pel professor- suposen una font d’ingressos complementària.

– Gestió: el nostre sistema d’autogestió corporativa ha multiplicat els càrrecs directius i representatius per als docents. El professor s’hi dedica per múltiples raons: voluntat de servei, defensa d’interessos d’un grup de pressió, etc.

– Docència.

–

2.- L’objectiu vital del professor universitari és, lògicament, reduir al màxim el temps destinat a la docència. No és sols una opció personal, sinó un consell estructural.

–

3.- Afortunadament, un grapat de mestres no acompleixen aquest objectiu i acaben dedicant a l’ensenyament universitari temps i paciència. Això permet, fins i tot, que els resultats finals de la institució siguin dignes.

Lamentablement, no em trobo dins d’aquest grup perquè jo, a més, escric aquest quadern.

Enllaç a l’esborrany de l’Estatut del Personal Docent i Investigador Universitari: PROYECTO DE ESTATUTO DE PERSONAL DOCENTE INVESTIGADOR UNIVERSITARIO

——————————————————————————————————————–

THE MOST VITAL GOAL OF THE LECTURER.

1.- The Spanish Government is now preparing the future passing of the Decree on the regulation for university lecturers ( «Proyecto de Real Decreto sobre el Estatuto del Personal Docente e Investigador Universitario», see  link at the end of this article). This Decree implements  previous national and regional Laws on university. Accordingly, the Decree considers that lecturers can perform different tasks:

– Research: this is the key to their prestige and is also the requirement for their promotion and their career development.

–“Transfer of technology”: this is an expression related to technical studies, but in general means consulting, reports, courses and speeches. Professors do these activities outside the university. In this case, they gain professional skills at work. Normally, they and their university receive a supplementary payment.

– Management: lecturers are in charge of high positions in university commanding. They want these occupations for different reasons. For instance, because they want to do a volunteer work or because they are engaged in a movement or project. Sometimes, they are only lobbyist and try to defend own interests.

–  Teaching.

–

2.- Logically, the most essential goal of  lecturers is the maximum reduction of teaching time. It’s not only a personal choice, it’s a structural advice.

–

3.- Luckily, a handful of lecturers don’t accomplish that goal. They patiently work hard on their teaching. So, universities achieve worthy results. Unfortunately, I am not part of this group because, of course, I do a lot of things and also I am writing this blog.

Link to the «Borrador de Estatuto del Personal Docente e Investigador Universitario»: PROYECTO DE ESTATUTO DE PERSONAL DOCENTE INVESTIGADOR UNIVERSITARIO

«La hora de la gobernanza en la universidad catalana»

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- Amb aquest títol, els presidents dels Consells Socials de totes les universitats públiques catalanes publicaven el passat dimarts 14 de desembre un article a La Vanguardia. El manifest començava amb una felicitació pels èxits en l’àmbit investigador de les universitats catalanes i proposava algunes reformes en el camp de la «transferència de tecnologia» (horrible paraula). Per exemple, no valorar únicament la bibliometria sinó també el «número de patentes o productos de transferencia a las empresas o el talento emprendedor transferido a la sociedad».

2.- El nus de l’article és una reclamació del canvi de la normativa de govern d’aquestes entitats. De fet, la legislació posterior a la LRU ja va donar algunes passes en aquest sentit, però ara -lògicament- es demana més: més autoritat dels rectors i dels gestors superiors, més rendició de comptes i més responsabilitat sobre els resultats. I també es reclama menys; en concret, menys campi qui pugui a «las facultades, las escuelas, los departamentos y los centros». Tot això semblen criteris raonables.

3.- Alguns especialistes destacats del Dret Administratiu ja havien avançat aquest problema. Fa molts anys, el professor PARADA ja ens instruïa al seu manual sobre el corporativisme estamental consagrat per la legislació universitària (la música d’Antic Règim o dels entranyables terços de la teoria feixista la pot triar el lector). Després, SOSA WAGNER ens explicaria, en un llibre àgil i sintètic, les contradiccions i misèries que s’amaguen darrere de la noció d’autonomia universitària.

De tota manera, no podem gibaritzar el debat, que admet molts matisos i que té moltes aristes impensades (a més de que, com passa amb els entrenadors de futbol, cada professor té al cap el seu propi i insuperable model).