Etiqueta: jutges

Pregunta impertinent.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- Els Reis van lliurar la setmana passada a Barcelona  els despatxos als integrants de la darrera promoció de l’Escola Judicial. Magnífic discurs de l’Il·lustríssim Sr. Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem, amb ressonàncies de Montesquieu: “El jutge és la boca de l’Estat”. Preocupació general per la sobrecàrrega de feina, però esperança en el procés d’informatització de la justícia (ja iniciat a Catalunya) i en el funcionament de la nova Oficina Judicial. El darrer Reglament 2/2011, de la Carrera Judicial, publicat el 9 de maig al BOE, es converteix en l’estrella normativa de la jornada.

—

2.- L’indicat Reglament preveu al seu art. 1.3:

“Todas las pruebas que integren el proceso selectivo para el ingreso en la Carrera Judicial contemplarán el estudio del principio de igualdad entre hombres y mujeres, incluyendo las medidas contra la violencia de género y su aplicación con carácter transversal en el ámbito de la función jurisdiccional.”

No obstant, el Consell General del Poder Judicial informa que les dones representen un 74% de la nova promoció de jutges. En les oposicions a l’Advocacia de l’Estat ja superaren el 60% l’any 2009.

—

3.- Per tant, cal prendre alguna mesura per a equilibrar els percentatges indicats? Es considera, pel contrari, que ens trobem en una “fase de compensació” de la tradicional majoria masculina a la judicatura?

Publicat el Reglament d’associacions judicials professionals.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-El Reglament 1/2011, d’associacions judicials professionals, fou aprovat per Acord del Ple del Consell General del Poder judicial i publicat al BOE de 18 de març.

El Reglament regula el dret a la lliure associació de Jutges i Magistrats i recorda que aquests poden lliurement associar-se o no associar-se.

—

2.- Un aspecte fonamental de la nova regulació és la distinció entre:

-Associacions amb implantació efectiva igual o superior al 2% dels integrants de la Carrera judicial en servei actiu.

-Resta d’associacions.

.

Només les primeres són qualificades com a “interlocutores” davant el Consell General del Poder judicial i gaudeixen de més drets en relació amb la gestió de diversos aspectes de la vida professional dels jutges. Per exemple, sols aquestes entitats participaran en el Consell Rector de l’Escola Judicial i a les seves Comissions Pedagògiques.

—

3.- El nou Reglament regula també el finançament de les associacions. Aquest pot ser:

-Públic: principalment, a través d’un sistema de subvencions establert pel Consell General del Poder Judicial (i que té un caràcter estable o bé per a determinades activitats).

-Privat: es prohibeixen les aportacions anònimes i tampoc poden rebre, directament o indirectament, aportacions que provinguin de partits polítics o de sindicats.

Òbviament, aquesta regulació és insatisfactòria i no queda clar el paper que poden jugar entitats amb gran poder econòmic, que trobarien una línia privilegiada de relació amb els jutges. Per exemple, una entitat bancària que finança un cicle de conferències sobre execució hipotecària.

Jutges i periodistes. [Disculpa i bones vacances]

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

*És probable que, durant aquests dos dies, hagueu intentat la connexió amb aquest bloc. Heu observat que era impossible, ja que totes les pàgines de la UAB es trobaven sota revisió i treballs de manteniment elèctric i informàtic. Us demanem disculpes per les molèsties produïdes.

Incloguem avui la darrera entrada prèvia a Pàsqua i aprofitem per a desitjar-vos unes bones vacances.

((Aturada per manteniment de la instal·lació elèctrica

Aturada elèctrica del 19 al 20 d’abril))

***

1.- Als darrers anys, les pàgines d’economia dels diaris han guanyat en quantitat i qualitat i, fins i tot, han divulgat un vocabulari econòmic relativament depurat. En canvi, podríem apuntar que la informació sobre matèries jurídiques ha sofert un retrocés.

En efecte, ha desaparegut pràcticament la crònica de tribunals (queden encara alguns noms mítics, com José MARTÍ GÓMEZ o MARTÍN DE POZUELO en el si de La Vanguardia, on també cal citar els articles del constitucionalista Francesc de CARRERAS). La consciència d’aquesta devaluació va ser un dels factors que van motivar, en un altre nivell, l’aparició d’una revista com El Cronista del Estado social y democrático de Derecho.

—


Entrada per l'avinguda del Carrilet


*Autor: Jaruchik, Lara (web oficial de la Generalitat de Catalunya sobre la Ciutat de la Justícia).

—

2.- En aquesta qüestió, és interessant la consulta del document publicat a la web del Consell General del Poder Judicial amb el títol “Síntesis y propuestas de las VII Jornadas Nacionales de Comunicación y Justicia” (les jornades se celebraren el mes de novembre de l’any passat). Una de les conclusions  subratlla la necessitat d’especialitzar i canalitzar la relació amb els mitjans de comunicació amb aquests dos instruments:

-Els Gabinets de Comunicació establerts als tribunals (el nivell bàsic són els Tribunals Superiors de Justícia).

-El Ministeri Fiscal que, d’acord amb l’art. 4.5 del seu Estatut Orgànic, té “l’obligació d’informar la opinió pública dels procediments que estiguin sota el seu coneixement”.

Això no impedeix, però, que el periodista pugui utilitzar altres fonts.

—

3.- Per últim,  opino que el primer en donar exemple hauria de ser el Consell General del Poder Judicial. És penós l’espectacle d’algun dels seus membres en plena tertúlia televisiva parlant pels descosits sobre plets en tramitació. Sóc conscient de que l’estatut dels membres d’aquest Consell no és el de jutges i Magistrats, però s’imposa aquí la regla de la dona del Cèsar.