Etiqueta: llenguatge «inclusiu»

Dissabtes exclusius. Tocant i magrejant la llengua.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

[Font:xxx]

1.-Em reben, a l’entrada del campus, banderoles i anuncis imperatius: “no em toquis la llengua”. Dedueixo que es tracta d’un anunci preventiu dels pròxims contagis, però de seguida començo a saltar entre paraules ben boniques que no curen, però alegren l’esperit: “gratacels”, “amanyagar”, “setciències”…Se’ns informa que faran tasses i samarretes. Sense dubte, un treball filològic de nivell universitari. Segueixo el meu camí seduït per la música d’alguns mots, fins que topo amb dues sorpreses:

-“Lletraferit”

-“Primmirat“

El llenguatge sexista ho empastifa tot i fa mal als ulls. Com tothom sap i sempre se’ns recorda a la casa, calia escriure “Lletraferit o lletraferida” o bé “Lletraferit/da”. Així ho va fer, per exemple, el mític article 28.1 del Reglament de la Facultat de Veterinària, aprovat l’any passat (el 15 d’abril), aquesta meravella literària:

““Els coordinadors i coordinadores de grau són anomenats/des pel rector o rectora a proposta del degà o degana, […]”.

*

2.- Com que m’estic convertint en un torracollons –paraula que també  llueix al  llistat selecte-, ho deixo córrer, però  just quan ja marxava m’apareix un dels documents que fonamenten la campanya: el “Compromís contra la crisi educativa”. Es presenta –a la notícia–  com un manifest que va ser subscrit “pels rectors i rectores de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques”. No obstant, quan passem ja al text, sembla que s’han perdut algunes rectores: “els rectors i la rectora de les universitats representades per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) presentem…”.

Reconec que aquest és un supòsit sorprenent i imaginatiu. Sembla evident que hi ha dos grups: per una banda, els rectors i, per l’altra, la rectora. És perfectament interpretable que hi vagin per una costat els rectors i, per l’altra, la rectora –òrgan unipersonal- que governa les universitats  integrades dins l’associació. Potser ho entendrem millor si li donem la volta i imaginem un rector solitari i dirigent i, per altre costat, les rectores :

“Les rectores i el rector de les universitats representades per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) presentem…”.

És a dir, sembla que –d’entrada- hi ha un grup no formalitzat de rectores i –després- un rector que mana. El mateix que pensaríem si escric: “els abanderats i l’abanderada de l’associació “El diluvi” presenten…”.

**

3.-Però no volia precisament jugar amb la hipòtesi indicada, sinó introduir un debat de més volada. Realment cal marcar que hi ha “una rectora”? He conegut vàries rectores i em sembla que l’important del seu mandat no era la seva condició sexual. Els defensors del dogma de la visibilitat afirmen que cal  determinar el sexe en la referència indiscriminada als conjunts no marcats. És una opció molt discutible. De tota manera, reconec que estem davant un cas de frontera, que mescla l’òrgan associatiu –formal, genèric, no marcat, neutre- i el grup de persones que es coneixen, que probablement són amics i que consideren que el sexe dels rectors és un tret rellevant que cal tenir molt en compte.

***

Articles relacionats:

–Dissabtes exclusius.

–Sábados exclusivos.

Dissabtes exclusius. Cui prodest?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

(Font:aquí)

Estrafer la llengua sense millorar la vida de ningú: aquest és el resultat final d’això que en diuen “llenguatge no sexista” o altres miserables expressions. Un pur caprici de nen malcriat que no sap comportar-se a taula, mentre la família (les universitats, el sistema educatiu, les administracions…) fa la farina blana. Reflexionem avui sobre aquest aspecte del “llenguatge inclusiu” i repassem algunes de les seves ridícules solucions de la mà de la infatigable Carme Junyent.

«Tot esperant que algú s’atreveixi a rectificar

El supòsit implícit de la proposta inclusiva és que modificant la llengüa canviarem la situació de les dones »

*

Articles relacionats:

.-Dissabtes exclusius.

.-Sábados exclusivos.

***

Dissabtes exclusius. A la Central també tenen el mal.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

(Font: aquí. )

1.-Sant tornem-hi! Avui, per escalfar motors, em remetré a un article de Carme Junyent, que en sap molt més i que ha estat per mi un exemple permanent de claredat, valentia i estima per la llengua. Us deixo l’enllaç al final. Però ja imaginareu que, com a picaplets, no podia deixar de comentar  el text legal que apareix a l’article citat. Es tracta del Reglament general d’eleccions de la universitat de Barcelona (aprovat pel claustre universitari l’11 de novembre de 2019, modificat el 15 de juliol de 2020 i modificat el 14 de desembre de 2021).

*

2.-He vist ja moltes animalades, però reconec que la borratxera, confusió i contradiccions d’aquest Reglament han tocat la meva ànima sensible. No tenim temps d’analitzar-ho tot, però us avanço que  vaig començar a llegir-lo i semblava un text benemèrit del segle XIX. Així, a l’article  4 i a començament del 5 ens parla de “els ajudants”, els “electors” (sobre això hem de parlar perquè aquesta paraula no la dupliquen mai al llarg de tot el reglament), “tots els estudiants” (i ens estalviem l’horrible “tots i totes”), “investigadors predoctorals” ( feia mesos que no veia el genèric d’investigador a la meva facultat)…

Però el  legislador se’n adona i, a l’article 5 ja comença a disparar uns quants “alumnats” i, després, segueix duplicant segons li rota. Així, un contundent “interventors” apareix al flamant títol de l’article 15, però al cos del text (número 1,2 i 3 del mateix article 15)  agafa  aire i desdobla com un boig: “interventor o interventora”, “interventor o interventora”, “interventor o interventora”…Tampoc li servirà de gaire, perquè la proposta d’interventor o interventora només la poden fer “els candidats” (art. 15.1). Algú li devia dir però ja tenia pressa, no ho canvia i ho intenta arreglar a l’art. 19.1, on parla de “candidat o candidata”. Però es torna a dormir a la palla i , a l’article 50, toca el cel ficant  directament en un sol article la paraula “candidats” -fins i tot “els candidats”- en sis ocasions (és pràcticament una frase darrera l’altra). Ai, ai, que les dones no poden ser candidates…Se’n adona i a l’article 77.4  torna a prendre la pastilla i parla de “candidat o candidata”, però li entra una amnèsia immediata i al 77.5 només parla de “el candidat”.

Bé, parem màquines. Ja cansa.  Qui vulgui seguir el ball, ho pot intentar amb el darrer incís de l’article 72.1 del Reglament, que és un prodigi de descoordinació i imprecisió lingüística. A mi m’agrada molt també el xurro de l’article 12.e), que considera que és competència de la Junta Electoral Permanent “en les eleccions a rector o rectora acreditar els interventors [ coi –perdó- si  heu duplicat el rector per què no ho feu amb l’humil interventor] de les meses electorals sol·licitats pels diferents candidats [ja us he avisat que “les candidates” apareixien segons li venia], fer l’escrutini final, i proclamar les candidatures i els resultats”.

**

3.-Un tema important. Al llarg del  reglament apareix un munt de cops la paraula “elector” – o el plural “electors”-. És lògic perquè ens referim a un reglament electoral. Ja hem vist que amb els altres substantius rellevants es fan duplicacions i desdoblaments. Una mica a la babalà i amb molts oblits, certament, però el legislador de la Central ens clava uns quants “rector o rectora”, “interventor o interventora”, “candidat o candidata”…En canvi, amb “elector” es manté impertorbable al llarg de tot el text. Tampoc apareix enlloc per amorosir-ho una mica el pedant “persona electora”. Res.

La conseqüència està clara: les dones no poden votar a les eleccions convocades a la Universitat de Barcelona. Ras i curt. No són electores. Així acaben les gracietes del que diuen “llenguatge inclusiu”. Allà on siguin, Clara Campoamor i tantes altres estaran entusiasmades. Sort que ara em ve al cap el principi d’interpretació constitucional de tot l’ordenament i podem arreglar aquesta desigualtat flagrant.

Ja estic sentit una veu burleta que em diu que no cal tota aquesta faramalla jurídica, home, que ja s’entén que “elector” inclou  també les dones. Hi  estic d’acord. Exactament de la mateixa manera que, en un context genèric, “rector” inclou rectora, “interventor” cobreix les interventores, etc. En resum, no calia tota aquesta pesadesa de les duplicacions, dels “alumnats” i “professorats”, de les “persones candidates” i tot el gaspatxo habitual.

No crec que la Universitat de Barcelona –“la Central” de tota la vida- hagi superat el nivell estilístic del Reglament de Veterinària de la UAB. Però fa feredat veure aquestes mostres de la universitat catalana més rellevant. Fins i tot, quan tots sabem que  els claustres de filologia de la Central –tant en català com en castellà-  van tenir un prestigi llegendari. Sic transit gloria mundi.

***

I, ara sí, el premi d’avui: “M’autoinculpo”, de Carme Junyent[1].

women's suffrage

(Font:aquí).

  Alguns articles anteriors d’aquesta secció:

–Sábados exclusivos. Mejor el juglar que el charlatán

–Dissabtes exclusius. Catalans! Sense embuts.

–Sábados exclusivos. Las palabras solteras.

–Dissabtes exclusius. Els pares han de protegir els fills.

*

[1] Hi ha una petita imprecisió al text en la referència inicial a l’article 9.1 del Reglament General d’Eleccions de la Universitat de Barcelona. Aquest article diu el següent:

“9.1. La Junta Electoral Permanent de la Universitat de Barcelona, els acords de la qual exhaureixen la via administrativa, és designada pel Consell de Govern i està composta per:

a) dos catedràtics o catedràtiques de l’àmbit del dret, un dels quals la presideix,

b) un professor o professora permanent,

b)[sic] dos estudiants,

c) un representant del personal d’administració i serveis,

d) el secretari o secretària general, que ho és també de la Junta Electoral Permanent.”

De tota manera, les contradiccions i confusions que denuncia l’article es mantenen, de tal manera que les dones que estudien o que formen part del “personal d’administració i serveis” no poden formar part d’aquest òrgan. Cal procedir, com hem fet al nostre article, a una interpretació correctiva.

*

Dissabtes exclusius. Un reglament horrorós.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

foto

*

1.-El Reglament de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, aprovat el 15 d’abril del 2021, és un dels monuments legals més carregosos, lletjos i incoherents en això que s’ha qualificat ridículament com a “llenguatge inclusiu”. És una norma tan pedant que ha portat al màxim les obsessions habituals, ha reciclat formes barroeres que semblaven ja descartades i s’ha tret de la màniga “solucions” que no existeixen enlloc.

No podem tractar ara tota la faramalla plúmbia i habitual  d’”alumnat”, “professorat”, ”personal investigador” “persona representant”, “persona fedatària”, “un estudiant o una estudianta”, etc.  No es deixa ni un dels disbarats que hem anat explicant les darreres setmanes en aquesta secció. Per a donar el to, podem emprar aquesta frase com a diapasó (art. 28.1):

“Els coordinadors i coordinadores de grau són anomenats/des pel rector o rectora a proposta del degà o degana, […]”.

*

2.-Els estudiants reben fort aquesta vegada. A l’art. 8.4 ja se’ls cataloga amb una camisa un pèl maoista com a “col·lectiu d’estudiants”. Bé, cal agrair que  a penes han tret “l’estudiantat” (art. 32.2) però, curiosament, s’han inventat una regla cada cop que apareix la paraula “estudiants” en plural: escriuen “estudiants/tes”. Vés a saber com es pronuncia, però no devien quedar gaire contents i van tornar a pecar amb les formes de tota la vida  en preceptes de gran rellevància. En concret:

-Apareix un “Consell d’Estudiants” com una casa al tíatol de la secció tercera i a l’article 32.

-I, encara pitjor, a l’art. 17.2 es parla d’”organitzacions d’estudiants estatals i internacionals” (potser, en el seu marc mental, no volen que les noies formin part d’aquestes organitzacions ja que, si no, haurien dit “organitzacions d’estudiantat” o d’”estudiants/tes” o alguna aberració similar).

Els suplents tampoc agraden gaire a aquesta norma, ja que surten per tot arreu redaccions de dubtosa correcció o realment forçades com, per exemple, “substituir pels i per les suplents corresponents”.

**

3.-Ara bé, sense dubte el gaspatxo arriba al paroxisme amb el mot “membres”, on ja fa anys que l’”inclusivisme” hi té la proa posada. La cosa comença forta quan, als primers articles, s’insisteix una i altra vegada en una farfolla que no és fàcil llegir (arts. 7, 8, …):

“Els/les membres no nats/nates…”

La duplicació paranoica es relaxa a l’article 15, on ja només apareixen “membres nats” (ja sense nata ni escuma) i “membres escollits”. La tranquil·litat dura poc, ja que a l’article 16 mantenim els “membres nats” (la indigestió havia estat forta), però ens referim als “membres escollits/des”, amb la barra gimnàstica pel mig. Aquest criteri (per dir alguna cosa) es repeteix als articles 17, 18 i 19.

Però després ja es nota que el tremp torna a afluixar i a l’article 24.1 es parla “d’un terç dels membres” (però no havíem dit que eren “els/les membres” als preceptes inicials?). La nata també la treuen a l’article 28.1, on es mencionen sense pietat i per dos cops consecutius els “membres nats” (com tota la vida!). Sembla que el redactor li ha agafat gust a aquestes formes tradicionals i a l’article 29.1 insisteix, com acabo de dir, en els “membres nats”.

Però, senyores i senyors, dura poc l’alegria en casa de “l’inclusivista” de guàrdia. Amb una reacció valenta als articles finals (els juristes ja saben que solen ser perillosos), sant tornem-hi amb “un o una membre del PDI”  i “els i les membres” (a l’article 30). Un altra combinació vibrant “els i les membres” a l’article 35 acaba amb la coherència per terra quan ens diu que aquests “són nomenats” i se’ns oblida el “nomenades”, encara que fos amb una barreta discreteta.

El final és ja demencial (al mateix art. 35), amb una coordinació desballestada:

“El cessament dels i les membres del Consell Assessor…”

Home, dins del caos potser caldria haver millorat l’empastifament amb un “El cessament dels i de les membres…” o encara amb un pessadíssim “El cessament dels membres i de les membres del Consell Assessor…”

Es nota que en aquest article el  legislador ja anava esbojarrat i el subconscient li fa treure el monstre d’un estrany masculí genèric:

“És obligació del degà o degana de la Facultat el informar a la Junta de Facultat dels nomenaments i cessaments…”

Bé, en aquest cas sí que calia treure l’article “el”. Una  equivocació similar ja apareixia a l’art. 29.1 quan s’escrivia en masculí per a gènere no marcat a un supòsit on no era pertinent:

“Les persones coordinadores de màster els nomena el rector o rectora…”

         En efecte, calia un “les nomena”. Potser  va somniar aquest cop la frase pecaminosa i normal que vindria aquí com anell al dit: “El coordinador de màster el nomena el rector…”

**

4.-No es tracta de ser un llepafils filològic. Però no està de més recordar que aquest reglament tindrà com a destinataris naturals uns estudiants que no es mereixen que una universitat pública s’inventi un argot empatollat que ningú sap d’on surt i que els puc assegurar que no tindrà un efecte alliberador per a ningú. I també cal anotar que aquest festival de puntades de peu a la nostra llengua no és la millor manera de defensar el català, malgrat les solemnes declaracions de les autoritats acadèmiques.

***

Articles relacionats: dissabtes exclusius, sábados exclusivos.

Precios de papel y plástico se han derrumbado, ahora, funcionarios locales están cobrando más por recolectar materiales reciclables y llevarlos al vertedero.

Fuente: Green America.