Etiqueta: LRSAL

“La LRSAL i el model territorial, polític i administratiu dels ens locals de Catalunya”: esquema per a una conferència (i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…        1.-La tercera idea constitueix el nus de la sentència del Tribunal Constitucional: l’art. 149.18 de la Constitució permet a l’Estat establir les bases del règim local. Això es beneeix amb una interpretació àmplia, que empara la imposició de criteris de racionalitat econòmica: eficiència (art. 38.1 CE), eficàcia (103.1 CE) i estabilitat pressupostària (art. 135.2 CE).

…        Quarta idea: també s’admeten les regles relatives al mapa municipal i les exigències augmentades de població i territori en la creació de nous municipis, així com les suaus admonicions sobre la fusió voluntària i les limitacions en la creació d’entitats locals menors.

 …       Cinquena idea: es declara inconstitucional la determinació que fa la LRSAL de l`òrgan de la Comunitat Autònoma a qui correspon la dissolució d’entitats locals menors i de municipis. Això pertany a l’organització pròpia de la Comunitat Autònoma.

*

…        2.-Sisena aportació: la idea força en matèria competencial és la següent: el dominus de la competència –l’Estat o la Comunitat Autònoma- serà l’encarregat de decidir si l’atribueix o la nega –i en quina mesura- a l’ens local. Són inconstitucionals els preceptes oposats a aquesta màxima.

…        Setena consideració: la recentralització en els camps de l’assistència social l i de l’assistència sanitària primària també és declarada inconstitucional. Pel que fa a l’educació, el Tribunal s’endinsa en una llarga consideració interpretativa que ens col·loca pràcticament a la situació prèvia a la LRSAL.

…        Vuitena idea: l’aplicació d’un pla econòmico-financer a les entitats que incompleixin les regles d’estabilitat pressupostària o deute públic és constitucional. Aquesta és la principal victòria de la LRSAL.

 …       Novena idea: és inconstitucional la regla que permetia a l’Estat  transferir a l’entitat local directament les quantitats que no li havia pagat la Comunitat Autònoma. Em remeto aquí –com en tot el resum de la sentència– a la síntesi que vaig fer a “

«El elefante herido sigue su camino: sentencia del Tribunal Constitucional sobre la LRSAL «. No obstant, la previsió potser podria reaparèixer a la legislació orgànica de finançament de les Comunitats Autònomes.

**

…        3.-Desena idea: el futur és, evidentment, imprevisible. Però sembla  factible una tendència a la centralització basada, en primer lloc, en motius tècnics. En efecte, per primera vegada a la història les autoritats centrals disposen d’una informació immediata i precisa. Pensem en el control pressupostari, que és avui tan fàcil perquè es pot fer en un segon. O en la possibilitat d’elaborar el pla d’urbanisme d’Avinyonet  de Puig Ventós des de Brussel·les: només calen les fotografies que ha fet el satèl·lit i un registre de la propietat informatitzat…

…També afavoreix la centralització la magnitud extraordinària dels problemes que tenim entre mans: medi ambient, seguretat pública, la crisi dels serveis públics, etc. Tot això ens porta a un món on els municipis tenen dificultats per a situar-se, a excepció de les grans ciutats –molt operatives- i dels ens associatius que aprofitin adequadament les economies d’escala. Això no vol dir que la gent deixarà de viure a les petites poblacions. En absolut. Però sí implica que les estructures administratives de proximitat no tindran un paper rellevant.

Brighton .Street.

***

 

«La LRSAL i el model territorial, polític i administratiu dels ens locals de Catalunya»: esquema per a una conferència (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

.-Esquema per a la conferència que se’m va assignar  dins la JORNADA SOBRE L’APLICACIÓ DE LA LRSAL A CATALUNYA A LA LLUM DE LA DOCTRINA CONSTITUCIONAL (STC 41/2016, de 8 de març) -, organitzat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM),  BARCELONA, 31 de maig del 2016.

...1.-Indiscutiblement, sóc avui el teloner. Em limitaré, per tant, a exposar deu idees bàsiques partint de la STC de 3 de març del 2016, relativa a la constitucionalitat de la LRSAL. Després, ja tindran vostès les exposicions i taules rodones sobre competències municipals (amb Susanna Marín i concepció Campos, que podrien estar parlant del tema uns quants dies), entitats supramunicipals i règim econòmico- pressupostari.

…Entrego, per tant, aquest decàleg, no a la manera mosaica i tancada, sinó amb dubtes i interrogants que al llarg del dia potser es podrien aclarir.

*

…2.-En primer lloc, faré referència al sector optimista de la matèria, als que pensen que cal afrontar una regulació nova del règim local, fins i tot en la present època de consensos gairebé inexistents.  Entraria en aquesta línia, per exemple, el professor FORCADELL, que va llegir fa poc la seva tesi doctoral (acte al qual vaig tenir el gust d’assistir). La seva proposta lliga amb el relleu assignat per un grup del pensament catalanista a la qüestió local (amb el paradigma de Prat de la Riba).

…També se situa dins del corrent alegrement impulsor el professor BOIX PALOP, que acaba de publicar al 2015 el llibre  més rellevant sobre la LRSAL. El company d’Alacant, que podeu seguir al seu interessantíssim bloc “No se trata de hacer leer”, justifica les necessitats de reforma en la necessitat d’aprofundir en la democràcia, en l’experimentació i en l’acollida de nous fenòmens com, per exemple, la remunicipalització.

…En una línia també proactiva i favorable a empènyer una regulació podríem situar el professor SABATÉ –que us parlarà ben aviat- i que proposa començar a incidir des de Catalunya en el terreny institucional  supralocal, aprofitant el camp que ja està obert dins la jurisprudència constitucional.

**

…       3.-La segona idea gira entorn  l’alineació pessimista. Aquí podríem situar els impulsors de la LRSAL, que es limitaven a una jibarització en temes bàsics i indefugibles (en la seva perspectiva): disciplina econòmico-pressupostària i reducció competencial. Encara aportaven un objectiu més contundent, consistent en la fusió forçosa de municipis -molt defensada pel mestre PARADA en un recent llibre coordinat per LORA-TAMAYO-, però aquesta finalitat no va entrar en discussió parlamentària.

…En certa manera, aquest sector se sent reforçat després de la sentència constitucional de març, ja que, almenys, ha salvat la qüestió pressupostària, mentre que el tema competencial ja es donava probablement per perdut.

…També amb una orientació pessimista podríem situar la simple destrucció de nivells supramunicipals –pura operació davant la opinió pública- o la demagògica reducció de retribucions d’acord amb un patró comú i rígid (mera concessió a la xerrameca imperant i que, a la llarga, implicarà el definitiu empobriment i desprestigi de la vida local).

***

 

 

El elefante herido sigue su camino: sentencia del Tribunal Constitucional sobre la LRSAL.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

…        1.-He leído algunas alharacas en torno a la reciente sentencia del Tribunal Constitucional sobre la LRSAL, que declara la inconstitucionalidad de algunos de sus preceptos, pero mantiene incólume su filosofía.

 

…        En primer lugar, el Tribunal asienta una interpretación amplia del 149.1.18 CE, que atribuye al Estado la competencia sobre las bases del régimen local. Esta competencia) “ampara sin lugar a dudas normas básicas tendentes a introducir criterios de racionalidad económica en el modelo local español”, con el fin de cumplir los principios constitucionales de eficiencia (art. 32.1 CE) y eficacia (art. 103.1 CE), así como “la estabilidad presupuestaria como norma de conducta a la que están sujetas las entidades locales (art. 135.2 CE)”. Como  aclara la nota explicativa publicada por el Tribunal, “esta doctrina es, en términos generales, la que aplica la sentencia para avalar la constitucionalidad de la mayor parte de las previsiones impugnadas por la Asamblea Extremeña”.

*

…        2.-Así, en primer lugar, el fallo apuntala las normas estatales para diseñar el modelo municipal español y establecer mayores exigencias de población y territorio para la creación de municipios, así como para facilitar fusiones voluntarias. Estas reglas promovían –de una manera francamente suave- la reducción del mapa municipal.  También mantienen su constitucionalidad las normas estatales para limitar la creación de entidades locales menores.

 

…        Lo único que queda fuera de la Constitución es, según el Tribunal, la regla que se empeñó en ““predeterminar el órgano de la Comunidad Autónoma que ha de acordar la disolución y la forma que ha de revestir esta decisión”, ya que  son “cuestiones de organización administrativa” de la Comunidad Autónoma.

 

…        En materia de competencias, caen también algunas previsiones concretas sobre la recentralización en las Comunidades Autónomas de servicios de asistencia social y de atención primaria a la salud (que se incluían en determinadas disposiciones transitorias y adicionales).  Sin embargo, la clave es el principio general establecido, según el cual el dominus de la competencia es quién ha de decidir si se asigna o no a las corporaciones locales. En consecuencia, el Estado “sólo podrá atribuir competencias locales específicas, o prohibir que éstas se desarrollen en el nivel local, cuando tenga la competencia en la materia o sector de que se trate”. Por el contrario, “en materias de competencia autonómica, sólo las Comunidades Autónomas pueden atribuir competencias locales o prohibir que el nivel local las desarrolle; sujetándose en todo caso a las exigencias derivadas de la Constitución”.

 

…         En  punto a competencias, hay que añadir que el Tribunal realiza un arduo debate respecto a los servicios educativos de los entes locales pero, a través de una interpretación sistemática, mantiene las previsiones de la LRSAL.

**

… 3.-Por último, no ve nada objetable el Tribunal en la regulación –importantísima- del plan económico-financiero que deben ejecutar los entes locales cuando incumplen los objetivos de estabilidad presupuestaria o de deuda pública o de regla de gasto. No ocurre lo mismo, sin embargo, con la retención que, a la manera de Robin Hood, practicaba el Estado sobre las Comunidades Autónomas cuando éstas incumplían sus obligaciones de pago frente a los entes locales. La LRSAL preveía que el Estado debía poner las cantidades deducidas de la cifra de transferencia a la Comunidad Autónoma (según la LOFCA) a disposición del ente local acreedor. Opera aquí el Tribunal con motivos sustanciales, pero no me queda muy claro si en el futuro podría imponerse la misma regla, siempre que se hiciera de forma correcta. Esto es, a través de Ley Orgánica, tal como exige el art. 157.3 CE.

 

Como vemos, pues, el planteamiento básico en materia de competencias y de control económico-financiero sigue en pie, pero es probable que se generen conflictos constitucionales respecto a algunas competencias concretas de articulación neblinosa.

***