Més que dos versos, dues salutacions recitables. Totes dues provocades per l’entorn universitari. La primera, molt inspirada en l’enèsima relectura de les Horacianes de V.A. ESTELLÉS. És més optimista del que penseu. La segona, que ja expressa la plana confiança en els que pugen, en contra d’un present cansat.

Benvolguts i desconeguts  lectors del món virtual, que tingueu un Bon Nadal.

—

HISPÀNIA, MMX

Retornaren els soldats de les planúries gelades del Danubi,

rescalfant unes miques de carn magra i amb les crostes

resseques dels combats,

mentre l’emperador plorava borratxo

davant el fetge confirmatori de l’harúspex.

Algun bon alumne ja no pogué comprar

els llibres i en Pere va començar a treballar

en negre.

Així foren recordats aquells Nadals,

aquells dies.

—

Joan Amenós Álamo

—

ELLS

Venen en tren i s’adormen,

per autobusos vells i carreteres,

són ganduls i no llegeixen,

s’entusiasmen, no hi creuen.

–

Més sàvies les noies que els nois.

Imprevistos, ens reclamen consell:

«un llibre, doctor, una  pista per viure,

oi que vostè sap d’aquestes coses?”

–

Són la carn dels nostres fracassats

experiments, la vida que ens empeny,

el futur desordenat i exigent,

l’autèntic Nadal d’uns professors cansats.

–

Joan Amenós Álamo