*
1.-L’enxandallament del món, segons Pau Vidal, inclou moltes vestidures, marcades principalment per la tara de la uniformització. En aquest sentit, l’autor hi dedica moltes pàgines al predomini de les llengües hegemòniques, que s’autoproclamen universals. I tot un llistat que no em re sisteixo a transmetre, però ordenant els conceptes afectats per guionets:
-Les franquícies.
-Les grans cadenes amb establiments iguals a tot arreu.
-Els traductors automàtics “que no saben traduir i creen petits grèmlins que es van esquitllant en les llengües amb esquerdes cada dia més grosses”.
-La vulgarització de les formes en públic.
-La roba d’esport i les vambes cridaneres.
-La falta de respecte i l’exigència de drets improvisats.
-El trap i el regató, les lletres d’analfabet salvatruchas i la rima sense rima.
-La provocació sense programa.
-La proliferació de cors i emoticones a raig, a doll i a betzef.
-L’exhibició de misèries personals i col·lectives per televisió.
-La reaparició de l’autoritarisme i la falta de principis.
-La ignorància ostentada.
-La reducció de vocabulari i l’augment del to de veu.
-La mort de la ironia.
-La suplantació de la comprensió lectora per la comprensió dels emojis.
-Els caps de setmana de turisme rural i les tardes al centre comercial.
-Els pares de família al Camp Nou amb samarreta fluorescent.
-La reducció del sistema vocàlic, l’abandó dels pronoms febles i la repetició sistemàtica dels jingles de tertulià.
-“És dir “no t’escolto” per “no et sento””.
-“L’enxandallament del món també és parlar pel mòbil allà on està prohibit, posar-hi música a tota castanya quan vas en metro, la mala educació com a bandera de rebel·lió i de crits”.
*
2.-Òbviament, cadascú pot fer la seva tria. Reconec que no em disgusten els centres comercials: un entorn net, ordenat, de preus assequibles i que tanta felicitat ha portat a aquest vall de llàgrimes (i això no vol dir que no m’agradi comprar pels carrers de tota la vida). D’altra banda, m’atreveixo a afegir alguns exemples de xandallisme. Per exemple, la publicació de les qualificacions fent referència només al DNI o a un número universitari d’identificació. Tot aquest món al mateix temps groller i neocoelhista , ignorant i maleducat, és l’adob de la neollengua inclusivista.
**
3.-I, ara sí, el premi. Fa mandra de comentar. Fins i tot acceptant la barroeria inclusivista, proliferen els errors i les faltes de concordança. Un xandall, per tant, per als nens d’ Olot:
Infants i grans, preparades i nervioses per viure…LA NIT MÉS MÀGICA DE L’ANY!”
***
*Foto. Ron Lach.
Ciudades, leyes y letras 