Dissabtes exclusius. La botiga dels saldos inclusius (I).

 *

               1.- Pau Vidal recull al seu article “Últims Nadals” –dins del seu llibre L’enxandallament del món (2022)- algunes perles nadalenques dels darrers anys. Per exemple, “la xupi-inclusiva tiona [sic] de la il·lustríssima ajuntamenta [sic] de Sentmenat (“L’Ajuntament de Sentmenat surt en defensa de les tiones”, web municipal, 15/12/2020), ràpidament millorada per la Cagationa del Port de la Selva (“Aquest any tenim CagaTiona”, web municipal, sense data)”. Evidentment, aquestes nevades nadalenques valen per mitja femada en aquest quadernet. Aquest any, he decidit que el premi vaig cap a Olot, però mantindrem el suspens i ho revelarem dilluns.

*

         2.-M’interessa ara una petita reflexió sobre el llibre que he citat i el seu concepte central: l’enxandallament del món. Ens és útil, perquè dins d’aquest fenomen podem encabir i entendre la mamarratxada de la neollengua inclusiva. L’enxandallament és una vestimenta molt variada. L’autor hi fica dins  draps i parracs de diversos orígens i formes. Comença per l’abandonament del pensament abstracte, ja substituït per l’eslògan i la piulada. Això és fàcil de veure, segons Pau Vidal, a l’escola, que canvia les humanitats per la intel·ligència emocional i els continguts per les competències. Una educació precària per a una societat precària, en paraules d’Andreu Navarra (un autor ja imprescindible, per cert, en el debat sobre l’ensenyament).

**

         3.-L’enxandallament és, destacadament, el melindrisme (la cursileria), aquest “esclat de l’ensucramenta intergeneracional (aquesta és meva), un neocoelhisme [fantàstic!] que abusa de la pornografia sentimental per compensar les mancances cognitives amb petonests i abraçades a dojo”[la negreta és meva]. I, per acabar:

         “Estimem-nos, cuidem-nos, donem-nos escalf. Els sisplaus s’han tornat sisplis, les comparacions comparatives i els diputats diputades. Ai, i els professors monitors de lleure. Com més baixa el dipòsit del pensament racional més s’omple el de l’emotivitat buida i erma. Som el regne de la banalitat.”

         Continuem dilluns.

***

*Foto:Robin.