Etiqueta: ocupació

Economia submergida: s’ofereix regularització.

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario
Economia submergida.Foto:J.Amenós

1.-Ha estat promulgat recentment el Reial Decret-Llei 5/2011, de 29 d’abril, de mesures per a la regularització i control de l’ocupació submergida i foment de la rehabilitació d’habitatges. Un altre Decret-Llei, per tant, confirmant que una gran part de la política econòmica ja es canalitza normalment a través d’aquesta font del Dret.

.

L’ocupació submergida és un element rellevant de l’estructura econòmica espanyola. L’objectiu del Decret-Llei és promoure l’alta de treballadors (que ja estiguessin de fet treballant) al corresponent règim de la Seguretat Social.

.

El procés de regularització ofert conclourà el 31 de juliol del 2011. Després, ja sense pietat, les sancions per manca d’afiliació s’enduriran. És a dir, majors quanties sancionatòries i no només per a l’acció principal (no donar d’alta), sinó també en l’obstrucció a la inspecció administrativa que actuï en aquests fets. A més, afecta també la contractació administrativa de l’empresari sancionat.

—

2.-Els empresaris acollits a la regularització han de formalitzar un contracte de treball amb el treballador, mitjançant qualsevol modalitat contractual -indefinida o temporal o de duració determinada-.

—

3.-Tres límits importants de la regularització:

.

3.1.-Com han assenyalat el professor Eduardo Rojo i la inspectora de Treball M.Martínez Aso –en un comentari al bloc del primer– la determinació del període ja treballat queda de fet en mans de l’empresari (ja que hem de recordar al respecte que cal ingressar les cotitzacions ja generades).

.

3.2.-En cas de contractes temporals o de duració determinada, no operen les regles de conversió a contractes fixos previstes per l’Estatut dels Treballadors.

.

3.3.-La regularització no és aplicable quan ja s’ha iniciat una actuació a l’empresa en matèria de seguretat social que afecti les mateixes situacions o ja existissin denúncies, reclamacions o escrits presentats a la Inspecció de Treball i Seguretat Social o demandes davant la Jurisdicció Social.

“Llamad a cualquier puerta”: Reial Decret-Llei 1/2011, de mesures urgents per a promoure la transició a l’ocupació estable i de requalificació professional de les persones desocupades”(i II)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-L’art. 3 del Decret es dirigeix a la millora dels serveis públics d’ocupació i a les seves accions concretes per a afavorir els joves, majors de 45 anys i altres aturats. Connecta aquest precepte amb la reforma de les agències de col·locació que ja varem examinar als nostres articles de 10 i 11 de gener. Es tracta, en definitiva, d’un reforçament d’aquests serveis públics (aspecte en el qual també insisteix la Disposició addicional 4ª, amb la referència a un Pla estratègic imminent).

—

2.- El professor Rojo apunta un indici de centralització en la referència programes excepcionals d’ocupació amb gestió unificada per a tot el territori nacional. La norma impulsa un enfortiment del Servei Públic d’Ocupació Estatal i de les seves polítiques actives d’ocupació.

—

3.-Finalment, el legislador ens sorprèn amb una autèntica perla. La disposició final tercera “aprofita” per a precisar un aspecte sense cap connexió amb el contingut del Reial Decret-Llei 1/2011:

“Cualquier referencia a la entidad pública empresarial Loterías y Apuestas del Estado contenida en la regulación de los impuestos estatales de carácter directo se entenderá efectuada a la Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado a partir de su constitución”.

—

.-**Real Decreto-ley 1/2011, de 11 de febrero, de medidas urgentes para promover la transición al empleo estable y la recualificación profesional de las personas desempleadas.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2701

.-El blog de Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2011/02/medidas-urgentes-para-promover-el.html

.-”Llamad a cualquier puerta” (Knock on any door):

http://es.wikipedia.org/wiki/Llamad_a_cualquier_puerta


«Llamad a cualquier puerta»: Reial Decret-Llei 1/2011, de mesures urgents per a promoure la transició a l’ocupació estable i de requalificació professional de les persones desocupades»(I)

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.-Una de les característiques clàssiques de l’economia espanyola des del darrer terç del segle XX ha estat el seu extremisme en la creació d’ocupació en èpoques expansives, combinat també amb l’alta destrucció en temps de crisi. Així es recull a l’Exposició de Motius del Reial Decret-Llei 1/2011, que parla expressament de “problemes estructurals”.

A diferència de la preocupació existent en la doctrina administrativa sobre l’abús creixent del Decret-Llei, el professor Rojo –catedràtic de Dret Laboral- apunta la justificable urgència i necessitat d’aquest Decret-Llei (almenys, de la part principal del seu articulat).

—

2.- La primera mesura del Decret-Llei és un “programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la contractació estable”. El mecanisme principal és el benefici fiscal (bonificació en les quotes de la Seguretat Social) per a determinats contractes que afectin certs col·lectius que es volen protegir (edat igual o inferior a 30 anys, període dilatat de desocupació, discapacitats, etc.).

—

3.-La segona mesura (art. 2) és un programa de requalificació professional de les persones que exhaureixin la seva protecció per desocupació. El programa es basa en un itinerari individualitzat de requalificació i de reinserció professional i la recepció d’un ajut econòmic en certs casos de mancança de rendes (apareix aquí el famós canvi dels 426 als 400€, de gran impacte i interès social). En concret, es tracta del 75 % de l’IPREM (“Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples”, situat per a 2011 en 532,21 € mensuals, segons la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011).

—

.-**Real Decreto-ley 1/2011, de 11 de febrero, de medidas urgentes para promover la transición al empleo estable y la recualificación profesional de las personas desempleadas.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-2701

.-El blog de Eduardo Rojo:

http://eduardorojoblog.blogspot.com/2011/02/medidas-urgentes-para-promover-el_13.html

.-«Llamad a cualquier puerta» (Knock on any door):

http://es.wikipedia.org/wiki/Llamad_a_cualquier_puerta

Contractació de personal laboral temporal per l’Administració: lliure ús de les ETT?

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- Mentre Zygmunt BAUMAN seguéis reflexionant sobre la societat líquida i la fragilitat dels vincles humans a l’època post-moderna (i la nostra biblioteca li dedica una oportuna exposició: http://www.uab.cat/servlet/Satellite/biblioteca-de-ciencies-socials/exposicions-1257777702827.html), l’Administració Pública en mou ja com peix a l’aigua en l’univers de la temporalitat.

És cert que l’article 23.2 de la Llei 39/2010, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011, fa una crida restrictiva al seu primer incís:

“Durante el año 2011 no se procederá a la contratación de personal temporal, ni al nombramiento de personal estatutario temporal o de funcionarios interinos salvo en casos excepcionales y para cubrir necesidades urgentes e inaplazables.”

–

2.- Ja fa temps que l’Administració Pública utilitza els contractes de posada a disposició amb les empreses de treball temporal (ETT). L’article 23.3 de la Llei de Pressupostos al present any no els restringeix, però exigeix la prèvia autorització conjunta dels Ministeris d’Economiai Hisenda i de Política Territorial i Administració Pública (a l’Estat).

–

3.- Ara bé, el recent Reial Decret 1796/2010 sobre agències de col·locació ha obligat les Administracions Públiques a utilitzar “exclusivament” els serveis públics d’ocupació de les Comunitats Autònomes o el Servei Públic d’Ocupació Estatal (Disposició Addicional Segona).

Les agències de col·locació fan activitats d’intermediació laboral dins les quals és habitual la signatura de contractes de posada a disposició. De fet, el seu recent Decret regulador permet que realitzin tasques de selecció de personal. És a dir, s’observen coincidències parcials en l’objecte de les ETT i de les agències de col·locació (i coincidències subjectives, com es veu a la vida quotidiana). És cert que no és el mateix una agència de col·locació que una ETT però l’actual normativa i la pràctica real tendeixen a la mescla. De fet, sembla que l’orientació europea és la creació de grans agències globals privades de col·locació, selecció i posada a disposició temporal.

En conseqüència, ¿pot utilitzar lliurement l’Administració Pública els serveis que proporcionen les ETT privades tenint en compte la prohibició de la Disposició Addicional Segona del Reglament regulador de les agències de col·locació?

I, per últim, com salvaguardar dins d’aquesta praxi els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat que la Constitució i l’EBEP (article 55) imposen també als funcionaris interins i al personal laboral no fix?

Enllaç a la Llei 39/2010, de Pressupostos Generals de l’Estat per 2011:

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-19703

Enllaç als posts sobre agències de col·locació:

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2011/01/10/agenciesi/

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2011/01/11/agenciesii/

Servei públic d’ocupació i agències privades: entre la competència i la coordinació (i II).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- Com dèiem ahir, el Reial Decret 1796/2010, ha regulat les agències de col·locació. L’article 2.1 les defineix així:

“A efectos de lo previsto en esta norma, se entenderá por agencias de colocación aquellas entidades públicas o privadas, con o sin ánimo de lucro, que, en coordinación y, en su caso, colaboración con el servicio público de empleo correspondiente, realicen actividades de intermediación laboral que tengan como finalidad proporcionar a las personas trabajadoras un empleo adecuado a sus características y facilitar a los empleadores las personas trabajadoras más apropiadas a sus requerimientos y necesidades.

A este fin las agencias de colocación valorarán los perfiles, aptitudes, conocimientos y cualificación profesionales de las personas trabajadoras que requieran sus servicios para la búsqueda de empleo y los requerimientos y características de los puestos de trabajo ofertados. Estas agencias de colocación podrán desarrollar también actuaciones relacionadas con la búsqueda de empleo, tales como orientación e información profesional, y con la selección de personal.”

2.- La intermediació laboral ha estat qualificada com a “servicio de carácter público” (article 3.1). No obstant, es tracta d’un servei públic impropi, que poden realitzar els particulars prèvia autorització. L’atorgament de l’autorització està presidida per diversos conceptes jurídics indeterminats:

“Solvencia técnica suficiente para desarrollar la actividad de intermediación.

Centros de trabajo adecuados, teniendo en cuenta su dimensión, equipamiento y régimen de titularidad de los mismos.

Experiencia mínima previa en ejecución de programas de empleo y/o gestión de recursos humanos.”

Es preveu un silenci negatiu si en tres mesos no s’ha aconseguit l’autorització o el permís demanat. L’autorització té una vigència inicial de cinc anys i es podrà prorrogar després de forma indefinida.

3.- En el funcionament de l’agència cal destacar el següent:

– Ha de garantir als treballadors la gratuïtat per la prestació dels seus serveis.

– Ha de respectar els principis d’igualtat i no discriminació.

– Prohibició de la subcontractació amb tercers de la realització de l’activitat autoritzada

– Possibilitat de que operin només des de seus electròniques.

Per últim, el polèmic tema de l’ús per l’administració pública d’aquestes agències quan seleccionen personal temporal es resol amb la prohibició. En efecte, les administracions públiques “utilizarán exclusivamente los servicios de los servicios públicos de empleo de las comunidades autónomas o, en su caso, del Servicio Público de Empleo Estatal” (Disposició Addicional Segona).

Cal afegir, igualment, que les agències autoritzades abans del Reial Decret disposaran d’un termini de sis mesos per a adequar-se a la nova regulació de les agències de col·locació i sol·licitar la pertinent nova autorització.

Enllaç al Reial Decret: http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-20151

Servei públic d’ocupació i agències privades: entre la competència i la coordinació (I).

~ Joan Amenós ~ Deja un comentario

1.- L’important Reial Decret 1796/2010, de 30 de desembre, regula les agències de col·locació i desenvolupa la rellevant Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball.

Les crítiques al sistema públic de col·locació i la necessitat d’augmentar el paper de les agències privades van centrar el previ debat als mitjans de comunicació.

2.- La solució donada pel Reial Decret considera la intermediació laboral com a “servicio de carácter público”. No es tracta, per tant, d’un servei públic stricto sensu sinó, més aviat, d’un servei públic virtual o impropi (com tradicionalment van ser qualificats els taxis, les farmàcies, o fins i tot els bancs). Per aquest motiu, les persones físiques o jurídiques que vulguin actuar com agències de col·locació han d’obtenir autorització del Servicio Público de Empleo Estatal o del servei equivalent de la Comunitat Autònoma.

3.- Ara bé, com veurem tot seguit, l’obsessió del Reial Decret consisteix en assegurar el funcionament coordinat dels serveis privats i públics. Per a aconseguir-ho, es preveuen diversos instruments. Per exemple:

-Les agències privades han de tenir sistemes informàtics compatibles i complementaris amb el Sistema d’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació (article 5.m)). De fet, es crearà un “espai telemàtic comú” en el Sistema d’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació.

-Els serveis públics d’ocupació realitzaran el seguiment i avaluació de les activitats de les agències autoritzades (article 7.1).

-Les agències de col·locació autoritzades poden ser considerades entitats col·laboradores dels serveis públics d’ocupació, previ conveni de col·laboració (que pot implicar la recepció de finançament públic). Per a la subscripció de convenis es tindrà en compte la satisfacció dels indicadors d’eficàcia previstos a la Disposició Addicional Primera. Com veiem, per tant, es tracta de convenis subscrits de forma discrecional i justificada, però que no estan tancats numèricament ni es contempla cap forma de concessió administrativa.

Enllaç al Reial Decret: http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-20151